69. El discurs indirecte El president va dir que no es presentaha a les eleccions. Quan ens referim a les paraules ďun mateix o ďaltres persones, podem citar exactament quě es va dir (discurs directe) o podem transmetre el contingut del missatge adaptat a la realitat del parlant (discurs indirecte): • L/u/s: «T'estimo». [Són les paraules exactes que va dir en Lluís.] • En Lluís em va confessar que m'estimava. [Transmetem el missatge ďen Lluís.] En el discurs indirecte, no repetím tota la informació, sinó que fern una interpretácie o un resum del que considerem important: Discurs directe Discurs indirecte La Marga deixa un missatge al contestador dels seus pares: «Ei, pares, sóc jo, ja veig que no hi sou. Res, que us havia de trucar i al final no ho vaig fer. És que vaig molt de bôlit! Quan pugui, us truco. Petons.» Ha trucat la Marga. Diu que va molt enfeinada i que trucarä quan pugui. [La mare de la Marga fa un resum del missatge.] En el discurs indirecte, tem servir un verb de comunicació seguit de la conjunció que. La tria del verb de comunicació depěn de com el parlant interpreta el missatge originál: • Lluc: «Fes-me cas, si tens diners, compra't un cotxe nou.» • En Lluc em va dir que em comprés un cotxe nou. [El parlant transmet el missatge ďen Lluc] • En Lluc em va suggerir que em comprés un cotxe nou. [El parlant interpreta que el missatge originál és un suggeriment] Verbs de comunicació i pensament: aconsellar, afirmar, assegurar, comentar, contestar, demanar, declarar, explicar, jurar, preguntar, prometre... A. Canvis de persona, de Hoc i de temps B. Canvis de temps verbals C. Preguntes reproduídes A. Canvis de persona, de Hoc i de temps A.l Quan fem el discurs indirecte, adaptem una situació comunicativa del passat a una nova situació i, per aixó, hem de fer alguns canvis en relació amb les persones, el temps i les referěncies de Hoc. Els canvis que fem en el discurs indirecte han de ser adequats al moment de paria: de veštir.» meva manera de vestir. 269 ■ El discurs índirecte A.2 Ľadequació de les persones, el temps i el Hoc en el discurs indirecte poden afectar els pronoms personals (forts i febles), els possessius, els demostratius i les referěncies de temps (avui, demä, ľendemä, fa + quantitat de temps, etc.): Canvis de persona: Discurs directe £/ conserge diu: «Si algú busca unes claus, les tine jo.» Discurs indirecte Si algú busca unes claus, el conserge m'ha dit que les té ell. A.3 També hi ha canvi de persona en els possessius i els pronoms febles: Discurs directe Discurs indirecte En Biel diu a una veina seva: «Et pots quedar una estona amb el meu fill?» En Biel ha demanat a una veina seva si es podia quedar amb el seu fill. m Quan la referencia a les persones del discurs directe coincideix amb la referencia a les persones del discurs indirecte, no fem canvis: «Jo no em penso quedar de braqos plegats'.». Ahir vaig d/r que jo no em pensava quedar de bragos plegats! Canvis de referencia de Hoc: Discurs directe Discurs indirecte La Carola escriu una carta als seus pares: «Tot aixö es super diferent. Al-lucinareu amb la gent d'aqui, ja ho veureu. Heu de venir!» Ens ha escrit la Carola! Diu que tot alio és molt diferent, que la gent d'allä és al-lucinant i que hi hem ďanar. Quan reproduím les paraules ďuna altra persona al mateix Hoc on les ha dit, la referencia ďespai no canvia: El cuiner em va dir «Aquest restaurant té molts premis. Aquí s'hi menja molt bé.» [en aquest restaurant] Aquest restaurant té molts premis. Aquí s'hi menja molt be. El cuiner em va dir que aquest restaurant tenia molts premis i que agu[ s'hi menjava molt bé. [en aquest restaurant] que aquest restaurant tenia molts premis i que aquí s'hi menjava molt be. 270 El discurs indirecte Canvis de referencia de temps: Discurs directe 28 d'octubre «Ho sento, ara no el puc esquílar, i la setmana que ve, tampoc.» Discurs indirecte Dos mesos més tard No sé que fer amb el gos. Fa dos mesos el vaig portar al veterinári perqué ľesquilés i em va dir que en aquell moment no el podia esquilar, i que la setmana segiient, tampoc. Total, que ja han passat dos mesos! Si reproduim les paraules d'una altra persona en el mateix espai temporal en que les ha dit, la referencia de temps no canvia: -Ara estä nevant molt! [en aquest moment] —Qui estä volant? -No, he dit que ara estä nevant molt! [en aquest moment] B. Canvis de temps verbals B.l Quan reproduim un missatge dit en present o futur, canviem els temps verbals quan ens distanciem del contingut que reproduim o volem transmetre la idea que son paraules d'una altra persona. Quan el missatge del discurs directe es actual, no canviem els temps verbals en el discurs indirecte: Discurs directe Discurs indirecte Present: «La Montse esta embarassada.» «L'Eugenia es una egoista.» Imperfet: Vaig sentir que la Montse estava embarassada. Tu ho sables? [Ens distanciem de la informació i transmetem la idea que son paraules d'una altra persona.] Present: Em van dir que la Montse estä embarassada. [El contingut del missatge encara és actual.] Imperfet: L'altre dia vaig veure el Claudi. Saps que em va dir de tu? Dones que eres una egoista. [Ens distanciem de la informació i transmetem la idea que són paraules d'una altra persona.] Present: Ľaltre dia vaig veure el Claudi. Saps que em va dir de tu? Dones que ets una egoista. [Ens apropem a la informació.] Futur: «AI final m'he pogut organitzar i vindre a sopar.» Condicional: Acabo de parlar amb el Joan Carles. M'ha dit que vindria a sopar. [Ens distanciem del missatge del Joan Carles.] Futur: Acabo de parlar amb el Joan Carles. M'ha dit que vindrä a sopar. [Ľacció de venir a sopar encara ha de passar.] 271 1691 El discurs indirecte _ B.2 Quan reproduTm una informació dita en passat, usem el plusquamperfet, el passat perfet, el passat perifrástic o 1'imperfet. Quan fem servir el plusquamperfet, volem transmetre el fet que són paraules ďuna altra persona o ens distanciem del contingut i el situem abans del moment de reproduir el missatge: Discurs directe Discurs indirecte Passat perifrástic: «La Rut i el Jaume van tenir un nen.» Plusquamperfet: Em van dir que la Rut i el Jaume havien tingut un nen.[Ens allunyem del missatge i el situem en un moment anterior al de reproduir-lo.] Passat perifrástic: Em van dir que la Rut i el Jaume van tenir un nen. [Parlem ďun fet del passat que no té relació amb el present.] Perfet: «Ja he fet la declaració de la renda.» Plusquamperfet: Ahir vaig veure la Llúcia. Em va comentar que ja havia fet la declaració de la renda. [Ens allunyem del missatge i el situem en un moment anterior al de reproduir-lo.] Perfet: Ahir vaig veure la Llúcia. Em va comentar que ja ha fet la declaració de la renda. [Parlem ďun fet que té relació amb el present.] Im perfet: «Ahir, a les 8 del vespre, nevava molt.» Imperfet: El Narcis em va comentar que ahir al vespre nevava molt. [Descrivim la situació del passat.] B.3 Quan reproduTm una petició feta en imperatiu, fem servir el present de subjuntiu quan I'ordre es refereix al present o al futur en relació amb el moment de parla. En canvi, quan la petició es refereix al passat en relació amb el moment de parla o quan volem transmetre el fet que són paraules ďuna altra persona, fem servir 1'imperfet de subjuntiu: Discurs directe Discurs indirecte «Si continua tenint problemes ďinsomni, prengui's una pastilla abans ďanar a dormir.» Present de subjuntiu: Ahir vaig anar al metge pels problemes ďinsomni. Em va dir que em prengui una pastilla abans ďanar a dormir. [L'ordre es refereix al present del parlant.] Imperfet de subjuntiu: Ahir vaig anar al metge pels problemes ďinsomni. Em va dir que em prengués una pastilla abans ďanar a dormir. [Ens allunyem del missatge i el situem en el passat o marquem que són paraules ďuna altra persona.] «Paria més a poc a poc, si us plaul» Present de subjuntiu: Tu creus que parlo massa de pressa? És que 1'Eugeni, a mitja reunió, m'ha demanat que párii més a poc a poc. Imperfet de subjuntiu: A la conferěncia, em van demanar que paríés més a poc a poc. 272 El discurs indirecte 1691 C.l Quan reprodu'fm una pregunta, utilitzem eis mateixos interrogatius que en les preguntes directes (que quan, com, etc.): • «Com s'acaba \a pel-licula?» [pregunta directa] • M'ha demanat (que) com s'acabava la pellicula. [pregunta reproduida] L'ordre de la pregunta reproduida es igual que l'ordre de la pregunta directa: «Quan fan vacances la Maria i el Josep?» M'han preguntat (que) quan feien vacances la Maria i el Josep. «Quin dia torneu?» [pregunta directa] La Jessica ens ha preguntat (que) quin dia tornävem. [pregunta reproduida] C.2 Quan fem una pregunta indirecta amb una fräse sense interrogatiu o amb la conjunciö que, usem la conjunciö si: • «Demä hi haurä vaga d'autobusos?» • M'han preguntat (que) si demä hi haurä vaga d'autobusos. • «Que vindräs al eine?» • En Joan m'ha demanat (que) si aniria al eine. Exercicis [A] L'avi Cisquet es un xafarder i llegeix eis SMS de la seva filla i de la seva neta, perö no els enten. Completa les explicacions i, quan calgui, fes les contraccions. 0. (SMS d'una amiga) Vns studiar casa meva? 1. (SMS d'un amic) Ei, no kedem! L meu pare ma castigat. kn rotllo! 2. (SMS d'un company) Tu has cabat trebll ngls? Jo nkra no! 3. (SMS d'una amiga) Ho sento, jo no puc Kedar x nar eine. El meu fill malalt. Neuhi vosaltres. -Que diu? -Diu que si vaig a estudiar a casa seva. -Que diu? -Diu que no quedem perque pare _________ ha castigat. -Que diu? -M'ha preguntat que si__havia acabat el treball d'angles. Diu que _____ encara no. -Que diu? -Que no pot quedar per anar al cine perque j__fill estä malalt i que hi anem___. 4. (SMS d'un amic) Cotxe espatllat. Em podeu dixar vostre? 5. (SMS d'uns amies) Kin dia kedem? Nos podem dv. 6. (SMS d'uns amies) Nostre gat ha mort atropellat. Stem fotuts. © 7. (SMS d'una amiga) Necessito tel. dl teu perruker. L meu ha plegat. —Que diu? —Que te el cotxe espatllat i que si_______podem deixar -Que diu? -Pregunten que quin dia quedem. Diuen que_ poden divendres. -Que diu? -Que___gat ha mort atropellat i que estan fotuts. —Que diu? —Que vol el telefon perruquer perque _ ha plegat. 273 «1691 El discurs indirecte Exercicis J [A] Completa I'article que escriu una periodista sobre I'estrena d'una obra de teatre a partir de les declaracions d'un dels actors. 0. «La nova versiö de Crisi m'ha agradat molt.» Eudaid Fernandez ha declarat que la nova versio de Crisi //ha aqradat molt. «£/s meus Companys de repartiment i jo estem molt contents de representar Crisi. Es una obra que ens permet expressar e/s nostres sentiments mes profunds. A mes, es un luxe actuar al Teatre Principal. Aqui, alguns de nosaltres vam comengar la nostra carrera professional fa molts anys. Per acabar, crec que els amants del bon teatre han de venir a veure I'obra, s'ho passaran molt be.» Eudaid Fernandez ha declarat que (1.) Companys de repartiment i (2.)__ e sta n molt contents de representar Crisi perquě es una obra que (3.)_permet expressar (4.)__sentiments més profunds. També ha dit que és un luxe actuar al Teatre Principal perquě alguns (5.) ď_van comer\car-h\ (6.)_ carrera professional fa molts anys. Per acabar, Eudald Fernandez ha dit que eis amants del teatre han (7.) ď____a veure I'obra perquě s'ho passaran molt bé. . i»f»m»iiw»ywm|ww. im, mpnpi|pnpnpp>«* • „..,.„ .... «••iiii.iiininn uwapmi *«mi I ■'««' ■ •I"»i»m'i [A] Llegeix eis diälegs següents i completa el segon tenint en compte les paraules que va dir l'Olga Oms en la primera conversa: 22 de febrer N: —Can Nyap, digui'm. 0: —Bon dia, em die Olga Oms. Trucava perquě la rentadora i el rentaplats que els vaig comprar la setmana passada no funcionen. Podrien venir ara mateix? És urgent! N: —Ho sento, senyora, perö avui tenim molta feina perquě ah/'r vam haver de canviar tots els Hums d'una botiga i tenim la feina a mitges. 0: —I no podrien venir denial N: —Miri, senyora, amb una mica de sort, potser vindrem la setmana que ve. I si no, segur que venim el mes que ve. L'he de deixar perquě ara tine moltes coses a fer. Passi-ho bé! 22 d'abril N: —Can Nyap, digui'm? 0: —Bon dia, em die Olga Oms. Fa dos mesos vaig trucar perque tenia la rentadora i el rentaplats espatllats. Eis vaig demanar si podien venir (0.) en aquell moment perque era urgent. Em van contestar que (1.)_tenien molta feina perque (2.) havien hagut de canviar tots eis llums d'una botiga i tenien la feina a mitges. Eis vaig demanar si podien venir (3.)_ i em van contestar que potser vindrien (4.)_. Després em van assegurar que vindrien (5.)_ Finalment, em va dir que (6.)_tenia moltes coses a fer i que m'havia de deixar. Han passat dos mesos encara no han vingut. Dones bé, sap que Ii die? Doncs que se'n vagi a fer punyetes! ■ ■.....-.................„„,„■, ppmn [B] En Roger i l'Anna visiten el pöble de Valldemossa, a Mallorca. En Roger llegeix les explicacions de la guia i les comenta a l'Anna. Completa el diäleg a partir de la informaciö sobre eis diferents llocs. Reial Cartoixa. Aquest antic monestir va ser fundat per monjos cartoixans, que hi van viure des de ľany 1399 fins al 1835. Van estar-s'hi el pianista i compositor poloněs Fryderyk Chopin i ľeseriptora francesa George Sand ľhivern de 1838-1839. i mm i "w""i" mhu mm "■»»>» »»■» mw iwi * Centres d'interes Casa natal de la beata Catilina Tomas. Es la beata mes venerada a I'illa. Va nelxer a Valldemossa el 1531. De ben petita va manifestar la seva religiositat i la seva determinacio d'ingressar en alguna institucio conventual. El 1553 va ingressar al convent agustinia de Santa Maria Magdalena de Palma, on actualment es conserva el cos incorrupte de la beata. Mirador del puig de sa Moneda. Mirador creat per l'arxiduc Llui's Salvador, des del qual es poden contemplar magnffiques vistes de la costa i el pöble de Valldemossa. Aquest mirador es a la urbanitzaciö George Sand, a 3,5 km de la vila de Valldemossa, en direcciö a Banyalbufar. mmmm Port de Valldemossa (sa Marina). A 6 km de la vila, una carretera estreta amb un gran desnivell condueix a aquest petit port de pescadors amb una caleta d'aigües cristaľlines i molt ďencant. http://www.valldemossa.es/omunicipal/turisme.ct.html ■ •1 Ml) IUI ■••fn«H*»>*M«««* •MIP*mtV*l*|l|>Mfl«MliM