55.1 El subjuntiu present
I • cantl, cantis, cant i
Ľindicatiu i el subjuntiu són modes verbals que ens indiquen com és la informació que donem sobre fets, persones i objectes. Amb ľindicatiu, declarem un fet perqué el sabem o en tenim evidencia. En canvi, usem el subjuntiu quan ľoració principál expressa dubte, possibilitat, negació o emocions:
• Tinc rebre.
[Declaro que tinc febre.]
• Dubto que tingui febre.
[Expresso dubte sobre una informació.]
A. Formes regulars
B. Formes amb -gu-
C. Formes irregulars
A.l En el subjuntiu només hi ha quatre temps: present, imperfet, perfet i plusquamperfet. Formern el present de subjuntiu afegint les terminacions següents a ľarrel verbal:
	Primera conjugació	Segona conjugació		Tercera conjugació	
	salt-ar	córr-er	perd-re	dorm-ir	lleg-ir
i'o	salt-i	corr-i	perd-i	dorm-i	lleg-eix-i
tu	salt-is	corr-is	perd-is	dorm-is	lleg-eix-is
e//, ella, vosté	salt-i	corr-i	perd-i	dorm-i	lleg-eix-i
nosaltres	salt-em	corr-em	perd-em	dorm-im	lleg-im
vosaltres	salt-eu	corr-eu	perd-eu	dorm-iu	lleg-iu
ells, elles, vostés	salt-in	corr-in	perd-in	dorm-in	lleg-eix-in
/ ■ Els verbs acabats en -jar (barrejar..,), -car (practicar...), -car (comengar...) i -gar (pagar.,.) presenten canvis ortografics: jo passegi, jo practiqui, jo comencl, jo pagui...
m Els verbs acabats en -air (agra/>...), -eir (obeir...), -uir (traduir...), -iar (canviar...) i -uar (continuar...) porter) dieresi en algunes persones: nosaltres agraim, vosaltres agra'iu,.,
B.l Els verbs que tenen -c en la forma de la primera persona del singular del present d'indicatiu, tenen -gu-en totes les formes de present de subjuntiu:
	estar	aprendre	escriure	beure	tenir
	(jo esti-c)	(jo apren-c)	(jo escri-c)	(jo be-c)	(jo ŕ/n-c)
SO	estigui	aprengui	escrigui	begui y	tingui
tu	estiguis	aprenguis	escriguis	beguis	Unguis
ell, ella, vosté	estigui	aprengui	escrigui	begui	tingui
nosaltres	estiguem	aprenguem	escriguem	beguem	tinguem
vosaltres	estigueu	aprengueu	escrigueu	begueu	tingueu
ells, elles, vostés	estiguin	aprenguin	escriguin	begui n	tingui n
Altres verbs amb -gu- en les formes del present de subjuntiu: coneixer (jo conec): conegui...;
creure (jo crec): cregui...; caure (jo caic): caigui...; venir (jo vine): vingui...; poder (jo puc): pugui...;
dir (jo die): digui...; dur (jo due): dugui... ggfr
206
El subjuntiu present
551
C, Formes irregulars
C.l Els verbs seguents presenter! irregularitats en I'arrel;
	ser	saber	cabre	veure	fer
jo	sigui	säpiga	cäpiga	vegi	faci
tu	siguis	säpigues	cäpigues	vegis	facis
ell, ella, vostě	sigui	säpiga	cäpiga	vegi	faci
nosaltres	siguem	sapiguem	capiguem	vegem	fern
vosaltres	sigueu	sapigueu	capigueu	vegeu	feu
ells, elles, vostěs	siguin	säpiguen	cäpiguen	vegi n	facin
	ana r	haver	viure	voler
jo	vagi	hagi	visqui	vulgui
tu	vagis	hagis	visquis	vulguis
ell, ella, vostě	vagi	hagi	visqui	vulgui
nosaltres	anem	hägim	visquem	vulguem
vosaltres	aneu	hägíu	visqueu	vulgueu
ells, elles, vostěs	vagin	hagin	visquin	vulgui n
Exercici
1* [A] Marca la terminacio de present de subjuntiu de cada forma.
0. salt-em
1. dormim 4. Ilegeixi 7 mireu 10. escalfem 13. reuneixi
2. perdem 5. afegim 8. Ilegeixin 11. obri 14. berenis
3. corrin 6. cuinis 9. posi 12. escoltem 15. correu
:V/l [A] Marca si les formes seguents son d'indicatiu o de subjuntiu. En algun cas, poden ser de tots dos modes. I: Indicatiu    S: Subjuntiu
4. reparteixin
5. practiqueu
6. canvi'fs
7. enviem
I S I S I S
I S
8. recordi        I S
9. surti I S 10. imprimeixi    I S
0. cuines        (7) S
1. mengis I S
2. practiques     I S
3. Ilegim I S
EI [A] Completa la taula seguent amb el paradigma de present de subjuntiu dels verbs que es proposen i encercla els canvis ortogräfics de cada forma:
	jugar	buscar	obligar	desplagar
	ji%i			desp/a@
tu				
ell, ella, vostě		bus@/'		
nosaltres		bus@em		desp/a@m
vosaltres			ob/@eu	
ells, elles, vostěs			obilnin	
El subjuntiu present Exercicis
[B] Completa les series seguents amb la forma del present de subjuntiu de la persona indicada:
Present d'indicatiu (jo)	Present d'indicatiu	Present de subjuntiu
0. bee	ells beuen	ells beguin
1. estic	tu estas	tu
2, aprenc	ell apren	ell
3. bee	ell beu	ell
4. crec	nosaltres creiem	nosaltres
5. puc	vosaltres podeu	vosaltres
6. vine	voste ve	voste
7. prenc	nosaltres prenem	nosaltres
8. conec	tu coneixes	tu
9. moc	tu mous	tu
10. tine	vosaltres teniu	vosaltres
13 [C] Escriu la forma corresponent del present de subjuntiu.
0. som: siguem 4. caps:_ 8. sabem:_ 12. vise:
1. soc:_ ,      5. hi ha:_ 9. s6n:_ 13. vols:
2. saps:_ 6. veig:_ 10. faig:_ 14. feu:
3. anem: 7. fern: _ 11. ets:_ 15. viu:
13 En Hassan i la Marta estan a punt de casar-se i es diuen les frases seguents. Haurien d'utilitzar el subjuntiu en totes, pero fan alguns errors. Marca les sis formes verbals incorrectes i corregeix-les.
0. M'agrada que m'estimis. Es correcte.
1. M'agrada que em dius coses boniques a I'orella.__
2. M'entusiasma que t'agraden les mateixes pel-h'cules que a mi._
3. Espero que tinguem un pis amb una terrassa ben aviat._
4. M'il-lusiona que vulgues viure amb mi.___
5. No em molesta que tu i els teus amies aneu de copes sense mi._
6. M'agrada que la teva germana visqui lluny de nosaltres._
7. No m'agrada que els teus pares ens truquen cada vespre.__
8. No em molesta que no tinguem gaires diners._
9. M'il-lusiona que estem tan units.__
10. No em molesta que tinguis caspa.___
11. M'agrada que tu i els teus amies llegiu el diari cada diumenge._
12. Espero que sabem que fern._
208
56. Indicatiu o subjuntiu? (I)
• T'aconsello que facis exercici.
A.l En oracions compostes, hi ha una oració principal i una de subordinada.
La subordinada depěn de 1'oració principal. A 1'oració principal, sempře
usem ['indicatiu; en canvi, a la subordinada, podem usar 1'indicatiu o el subjuntiu
depenent del significat del verb principal:
A. Indicatiu o subjuntiu?
B. Influěncia, preferěncia i desig
C. Infinitiu o subjuntiu?
D. Demanar permís
E. Valoracions
Oració principal	Conjunció	Oració subordinada
Crec		les enquestes diuen la veritat.
L'Uri no creu	QUE	les enquestes diguin la veritat.
L'Anna sap		tu dius la veritat.
M'agrada		mescriguis cartes a ma com abans.
[Amb el verb de 1'oració principál [Usem una
expressem 1'afirmació, e! dubte, conjunció per
Pemoció, la possibilitat, etc. En aquesta unir les dues
oració només podem usar 1'indicatiu.] oracions.]
[Expressem amb indicatiu o subjuntiu alio que afirmem, dubtem, que és possible, que ens emocíona, etc.]
A.2 L'alternanga entre indicatiu i subjuntiu depěn de la classe ďinformació que proporcionem: Usem 1'indicatiu quan declarem una intormació, és a dir, quan expressem certesa.
En Pere té parella.
[Declarem una informació. No ens impliquem en la veracitat de la informació.
Sé que en Pere té parella.
[Declarem una informació i expressem certesa.] E3K
En canvi, amb el subjuntiu no declarem una informació, sinó que expressem -mitjangant el verb de 1'oració principal- influěncia, dubte o valoracions:
Dubto que en Pere tingui parella.
[No declarem una informació. Expressem dubte.]
M'agrada que en Pere tingui parella.
[No declarem una informació. Fern una valoració.]
209
Indicatiu o subjuntiu? (I)
B. Influěncia, preferencia i desig
B.l Usem el subjuntiu quan expressem que algú o alguna cosa infiueix en una altra. La influěncia pot ser directa (ordres) o indirecta (consells, desitjos i preferěncies):
• Vull que arribis puntual. [Vull que: ordre]
• T'aconsello que arribis puntual. [T'aconsello que: consell]
• Espero que ťagradi. [Espero que: desíg]
• M'estimo més que arribis puntual. [M'estimo més que: preferencia]
Altres verbs ďinfluěncia, preferencia o desig:
aconsellar suggerir preferir obligar
demanar voler tenirganes esperar
exigir desitjar prohibir confiar
i Per donar ordres en
negatiu usem el subjuntiu: No siguis tan pesat, sisplau!
B.2 Amb els verbs ďinfluěncia, podem fer oferiments a altres persones:
• Vols que ťajudi a fer e/s deures? • Vol que II reservi una taula?
Amb els verbs caldre i fer falta, usem la forma de tercera persona seguida del subjuntiu per indicar obligácie o necessitat:
• Cal que et matricuiis al curs abans del dia 10.    • Fa falta que portis el resguard de matrícula.
B.3 Usem tant de bo seguit del subjuntiu per expressar un desig:
—Avui arrlba el nou cap de ľempresa. —Tant de bo sigui algú ben format i bon treballador. [No sé com serä. Desitjo que sigui una persona ben formada i treballadora.]
Tambe podem usar tant de bo seguit de perfet, imperfet o plusquamperfet de subjuntiu per expressar desitjos del passat amb una connexio amb el present, desitjos del futur que pensem que difi'cilment es compliran i desitjos del passat que no s'han complert: Tant de bo en Pere hagi trobat entrades per al concert dels U4. [Desitjo que hagi trobat entrades per al concert.] Tant de bo en Pere trobes entrades per al concert dels U4. [Desitjo que trobi entrades, pero sera diffcil.]
Tant de bo en Pere hagues trobat entrades per al concert dels U4. [Esperava que trobes entrades, pero no en va trobar.] ect^
B.4 Amb expressions de desig, podem elidir el verb principal i nomes dir el que desitgem:
• Que t'ho passis be. [= Espero que t'ho passis be.]    • Que aprofiti. [Abans de comengar un apat]
• Que vagi be. [Quan ens acomiadem.j • Que et milloris. [Quan algu es troba malament.]
C. Infinitiu o subjuntiu?
C.l Fern servir el subjuntiu quan el subjecte de ľoració principal i el de la subordinada son diferents:
• Vull que facis més exercici. [jo] [tu]
Quan el subjecte de les dues oracions és el mateix, en ľoració subordinada utilitzem un infinitiu en Hoc del subjuntiu:
• Vull fer més exercici. [jo] [jo]
• Volem fer més exercici. [nosaltres] [nosaltres]
Amb alguns verbs, podem fer servir I'infinitiu encara que el subjecte de la principal i el de la subordinada siguin diferents. En aquests casos, en la frase hi ha un pronom que indica que els subjectes son diferents:
Jo et recomano fer més exercici. = Jo et recomano que facis més exercici. [tu]   [jo]    [tu] [jo] [tu]
210
D. Demanar permís
D.l Amb les expressions molestar, importar i fer res i la conjunció que a ľoració principal, podem fer peticions:
• Us molesta que apugi una mica el volum de la radio? [= Puc apujar una mica el volum de la radio?]
• Li fa res que apugi una mica el volum de la radio?
• T'importa que apugi una mica el volum de la radio?
Usem ľindicatiu quan la conjunció que usem éssi:
Et molesta si... Et fa res si... T'importa si...
Us molesta si apujo una mica el volum de la radio? Li fa res si apujo una mica el volum de la radio? T'importa si apujo una mica el volum de la radio?
E. Valoracions
E.l Usem el subjuntiu quan el parlant fa alguna valoració sobre algú o alguna cosa: • M'agrada que em toquis els cabells. [M'agrada que: valoració,]
Altres expressions de valoració:
(no) agradar (no) saber greu
(no) molestar       (no) alegrar (no) entusiasmar   (no) il-lusionar
(no) empipar (no) emprenyar
(no) sorprendre's no fer res
E.2 Fem valoracions amb els verbs ser i estar seguits d'un adjectiu o un nom i una forma del subjuntiu:
Valoració		
estar + adjectiu + que + subjuntiu	ser + adjectiu + que + subjuntiu	ser + nom + que + subjuntiu
estic fart que estic tip que estic content que estic trist que	es bo que es dolent que es interessant que es divertit que es positiu que	és una llästima que és una pena que
Estic tip que els preus del lloguer augmentin tant. És negatiu que els preus del lloguer augmentin tant. És una pena que els preus del lloguer augmentin tant.		
[A] Marca la forma verbal adequada segons el significat de la frase
0. a. En Joan @/tingui una casa molt gran, b. No crec que en Joan té/(tjnguj)una casa gaire gran.
1. a. Ľany que ve vas/vagis de vacances al Marroc?
b. Pot ser que ľany que ve vas/vagis de vacances al Marroc?
2. a. No m'agrada que els bancs cobren/cobrin comissions per tot.
b. Els bancs cobren/cobrin comissions per tot.
3. a. Et recomano que aprens/aprenguis catalä. b. Crec que has/hagis ďaprendre catalä.
4. a. Espero que t'agrada/t'agradi aquest regal, b. J'agrada/Tagradi aquest regal?
5. a. Dubto que tinc/tingui un sou millor ľany que ve. b. Sé que tindré/tingui un sou millor ľany que ve.
6. a. Dubto que I'economia millora/millori.
b. És veritat que I'economia millora/millori.
211
ndicatiu o subjuntiu? (!) Exercicis
; [B] Reescriu les frases que diu el nou cap d'una oficina als seus treballadors fent servir un verb del requadre en l'oraciö principal. Fixa't en les paraules proporcionades per construir la fräse.
desitjar        confiar        preferir esperar        aconsellar suggerir        tenir ganes caldre
0. DESiG I nosaltres\ser un equip eficient Desitjo que (nosaltres) siguem un equip eficient.
1. ganes I nosaltres I augmentar eis beneficis de l'empresa______
2. suggeriment | nosaltres | fer reunions curtes perö efectives _
3. confianca I nosaltres | treballar junts molt temps _
4. consell I vostes I venir a veure'm si hi ha algun problema _
5. preferencia | vostes | ser directes amb mi _
6. esperanca | nosaltres | ser millors que eis competidors _
7. obugaciö I vostes I posar-hi el seu gra de sorra _
[B] El dia de Cap d'Any, diferents persones formulen desitjos per a l'any que comenga. Fixa't en les persones i les seves circumstäncies, i relaciona-les amb un desig fent servir tant de bo. Despres, escriu el desig que formula cada persona.
Persona	Quin desig te per al nou any?
0. Anna: te una feina precäria. 1. Juan: eis seus fills han tret males notes l'ültim trimestre. 2. Pau: s'ha separat de la seva dona. 3. Silvia: el seu gat estä malalt. 4. Pedro: la seva dona viu a l'Equador. 5. Kamal: vol obrir una botiga de queviures. 6. Cristina i Pau: volen un pis amb vistes al mar. 7. Jin: vol ser mestre.	a, (treure) bones notes el trimestre que ve. b. (trobar) un pis barat al passeig maritim. * c. Tant de bo conservi (conservar) la feina. d. (no morir-se). e. (poder) treballar en una escola innovadora. f. (aconseguir) un credit per obrir el negoci. g. (venir) a viure amb mi aquest any. h. (coneixer) algü interessant aquest any que comenga.
i; , [B] Eis treballadors de l'empresa Curra redacten un manifest en el qual exigeixen als executius de la direcciö de
l'empresa millores en la seva feina. Completa les frases ordenant eis mots proporcionats. Posa en subjuntiu el verb que et donem en infinitiu.
0. ens I hores extres | que | exigim | ens | pagar Exigim que ens paguin les hores extres.
1. comunicar | amb vint-i-quatre hores d'antelaciö | que [ volem | eis canvis d'horari | eis directius Volem que_
2. cal I l'empresa | complir | que | a la feina | les normes d'higiene
Cal que_
3. les persones mes grans | demanem | que | acomiadar | no
Demanem que_
4. seguretat | haver-hi | obliga | l'Estatut del treballador | que | al Hoc de treball
L'Estatut del treballador obliga que_
5. eis menors de setze anys | que | treballar | la llei | prohibeix
La llei prohibeix que_
6. exigim I haver-hi | calefacciö | als tallers | que | a l'hivern
Exigim que_
7. augmentar | volem \ eis sous | que
Volem que_
212
ndicatiu o subjuntiu? (I) Exercicis
1561
[B] Completa els oferiments que fa la Mireia a l'Amälia, una senyora gran a qui cuida. Fes servir els verbs del requadre.
portar
mirar
avisar
anar
I legi r
apujar
0. L'Amälia fa cara de tenir set.
1. Fa fred a I'habitacio.
2. L'Amälia cada dia mira el telenotfcies del migdia.
3. A l'Amälia Ii agrada molt la noveLla histörica.
4. L'Amälia es troba molt malament.
5. Dimarts es l'aniversari de la neta de l'Amälia.
Vol que Ii porti un got d'aigua?
_la calefacciö?
_juntes el telenotfcies?
___un capi'tol de la novel-la que vam comengar?
_una infermera?
____a comprar un regal per a el la?
0 [C] Un grup d'amics parlen de l'excursiö al Puigsacalm que han organitzat. Escriu frases amb les paraules que et donem fent servir un infinitiu o un verb en subjuntiu segons el subjecte de l'oraciö principal i el de la subordinada. En algun cas, pot haver-hi mes d'una possibilitat.
0. (jo) esperar (jo) passar-m'ho molt be. Espero passar-m'ho molt be.
1. (vosaltres) em recomanar (jo) dur paraigua? _
2. (jo) confiar (el meu gos) arribar al cim. _
3. (jo) suggerir (algü) portar berenar. _
4. (vosaltres) dubtar (jo) ser el primer d'arribar al cim?__
5. (jo) agradar (jo) sortir a la muntanya els caps de setmana. _
6. (jo) agradar haver-hi gent diferent en l'excursiö. _
7. (jo) us suggerir (vosaltres) portar botes impermeables. _
8. (jo) molestar (la gent) llengar brossa a la muntanya. _______„
[D] En Pedro i en Robert viuen junts en un pis. En Pedro fa una festa dissabte que ve i demana uns quants favors a en Robert. Completa les frases amb una forma de l'indicatiu o del subjuntiu dels verbs.
0. Et fa res si convido (convidar) els meus Companys de fe/'na a sopar dissabte?
1. Et fa res que dues companyes_(quedar-se) a dormir?
2. Et molesta que les companyes_(fer serw'r) el teu xampü?
3. T'importa que_(quedar-se) a esmorzar?
4. Et fa res si_(posar) la müsica una mica alta?
(rentar) els plats despres del sopar?
5. Et molesta si no_
6. Et molesta que_(agafar) el teu ordinador portätil per posar müsica?
7. T'importa que els meus amies_(portar) una guitarra i la_(tocar)?
I [E] L'Anna, que es una dona que no suporta el fum ni la gent deixada, parla del seu xicot. Classifica els verbs del requadre segons que puguin expressar valoracions positives o negatives. Despres, escriu una frase amb cada verb per veure que pensa I'Anna del seu xicot.
agradar molestar no agradar entusiasmar saber greu no molestar empipar encantar
agradar
0. fer el sopar cada dia. M'agrada que faci el sopar cada dia.
1. menjar-se les ungles_
2. fer esport cada dia_
3. fumar_
4. portar els cabells greixosos_
5. saber cuinar molt be_
6. parlar amb la boca plena___
7. tenir poca paciencia_
8. enviar missatges romantics per mobil
213
Indicatiu o subjuntiu? (I) Exercicis
[E] En Ciset te setanta-cinc anys i es lamenta d'algunes coses que observa en els temps actuals. Completa les frases amb el verb mes adequat en subjuntiu.
coneixer-se	consumir	dissenyar	fer-se	so par
desapareixer	ser	queixar-se	treure	
0. Es una llastima que els veins de I'edifici no es coneguin.
1. Es una pena que_els petits comergos.
2. No es bo que les families_davant la tele i no parlin.
3. Es estrany que la gent_diners d'un caixer automatic.
4. Es sorprenent que la gent no_de la incomoditat de viatjar amb avid.
5. Es increlble que totes les gestions bancaries_per internet.
6. Es fastigos que la gent_productes plens de conservants.
7. Es horroros que tota la musica comercial_en angles.
8. No es bo que els arquitectes_les ciutats pensant sobretot en els cotxes.
[fi] L'Alberto va a una oficina de treball per demanar consell i te la conversa seguent amb una assessora. Omple els buits amb el present d'indicatiu, el present de subjuntiu o I'infinitiu del verb entre parentesis.
A: —Bon dia. Com el puc ajudar?
B; —Bon dia. (0.) Necessito (necessitar) que (1.) m'_(assessorar) sobre com puc fer el meu curriculum.
Estic buscant feina i espero (2.)_(trobar)-ne una ben aviat.
A: —Cap problema. (3.)_(ser) molt senzill. Per comengar, ha de fer una llista de les seves dades personals
i la seva experiencia laboral.
B: —Molt be. Cal que hi (4.)_(posar) totes les meves dades personals?
A: —No, no es necessari que hi (5.)_(fer constar) si es casat o solter, per exemple.
B: —D'acord. M'aconsella que hi (6.)_(detallar) totes les feines des que tenia catorze anys fins ara?
A: —No, no cal. Es recomanable que hi (7.)_(mencionar) les feines mes pertinents per a la feina que
busca. Sap escriure el curriculum amb el format adequat? Vol que el (8.)_(fer) junts amb I'aplicacio
informatica?
B: —No, no cal, no (9.)_(preocupar-se). A casa tine ordinador i els meus fills em podran ajudar.
A: —Nomes son cine minuts.
B: —De veritat, no cal. (10.)_(ten/'r) una pregunta mes: fa falta que (11.)_(d/'r) quines llengues
conec i quins coneixements d'informatica tine?
A: —Si, es important que (12.)_(destacar) el coneixement de llengues i el nivell. Avui dia les empreses
(13.)_(exigir) que els seus treballadors (14.)_(saber) idiomes i (15.)_(ten/'r)
bon tracte amb la gent.
B: -Molt be.
A: —Alguna cosa mes?
B: —No, aixo es tot.
A: —Perfecte. Li fa res que li (16.)_(fer) un parell de preguntes per fer estadi'stiques? Em fa falta
(17.)_(afegir) aquesta informacio a la seva fitxa.
B: —Cap problema. No (18.)_(patir). Digui, digui.
A: —D'on es i quants anys fa que viu a Catalunya?
B: —(19.)__(ser) de I'Equador i fa tres anys que (20.)_(v/'ure) a Catalunya.
A: —Moltes grades. Aixo es tot. B: —De res. Fins a una altra!
A: —Que (21.)_(anar) be. I tant de bo no ens (22.)_ _ (veure) fins d'aqui a molts dies.
B: —Moltes grades, de nou. Adeu!
214
57.	Indicatiu o subjuntiu? (II)
	• És probable que plogui, perö no crec que nevi.
A. Dubte, probabilitat i certesa
B. Comunicació, pensament i percepció
Dubte, probabilitat i certesa
A.l Fem servir el subjuntiu a l'oraciö subordinada quan el verb de l'oraciö principal expressa dubte o probabilitat. Si el verb de l'oraciö principal expressa certesa fem servir l'indicatiu:
• Dubio que en Joan parli malament de mi. [Dubto que: dubte: subjuntiu.]
• Es probable que en Joan parli malament de mi. [Es probable que: probabilitat: subjuntiu.]
• Se que en Joan parla malament de mi. [Sä que: certesa: indicatiu.]
A.2 Tambe podem expressar dubte i probabilitat (amb el verb en subjuntiu a l'oraciö subordinada) i expressar certesa (amb el verb en indicatiu a l'oraciö subordinada) amb les estructures següents:
• Dorm en Mixo?
Dubte i probabilitat
Subjuntiu
Es probable que dormi. Es possible que dormi. Pot ser que dormi.
Amb potser, probablement i segurament usem l'indicatiu per expressar dubte:
Potser dorm. Probablement dorm. Segurament dorm.
Certesa
Indicatiu
Pel que sembla dorm.
Es veu que dorm.
Sembla que dorm.
Estic segur que dorm.
Segur que dorm.
Es segur que dorm.
Es cert que dorm.
Es evident que dorm.
Es veritat/veritable que dorm.
A.3 Quan neguem les expressions de certesa, podem usar I'indicatiu o el subjuntiu a I'oracio subordinada. Usem el subjuntiu quan expressem dubte:
• No és veritat que els homes guanyin més que les dones. [Dubto d'aixo.]
Usem I'indicatiu quan fern referencia a alguna cosa que algu ha declarat: —Els homes guanyen més que les dones.
—Que dius! No és veritat que els homes guanyen més que les dones. [Tu declares una cosa i jo die que aixö no és veritat.]
■ Quan neguem una frase amb potser, probablement i segurament, usem I'indicatiu:
Potser no dorm.
215
Indicatiu o subjuntiu? (II)
B. Comunicació, pensament i percepció
B.l Quan comuniquem alguna cosa a algú de manera afirmativa, usem 1'indicatiu a 1'oració subordinada:
• El cambrer explica als clients que les postřeš són casolanes. [Comunica als clients que són casolanes.]
Quan afirmem el que pensem o sentim, també fem servir 1'indicatiu a l'oració subordinada:
• Els clients creuen que les postřeš són casolanes. [Pensen que són casolanes.]
• Els clients noten que les postřeš són casolanes. [Les tasten i perceben que són casolanes.]
Altres verbs de comunicació, pensament o percepció:
Verbs de comunicació	Verbs de pensament	Verbs de sentit o percepció
explicar	creure	notár
dir	pensar	sentir
afirmar	considerar	percebre
eschure	oblidar	veure
llegir	opinar	escoltar
comunicar	imaginär	descobrir
confirmar	saber	adonar-se
aclarir	semblar	
assegurar	suposar	
comentar		
negar		
B.2 Quan neguem un verb de comunicaciö, de pensament o de sentit a l'oraciö principal, podem fer servir l'indicatiu o el subjuntiu en la fräse subordinada, perö hi ha un canvi de significat. Usern el subjuntiu quan no ens comprometem amb la veracitat del que afirmem o pensem. En canvi, usem l'indicatiu quan afirmem alguna cosa perque la sabem o algü l'ha declarat:
—Es bona la crema?
—No noto que sigui casolana. Diňa que és comprada. [No sé si és casolana o no.]
—Es bona la crema?
—No noto que és casolana. Diria que és comprada.
[Tinc informació que diu que és casolana, perö no ho noto.]
216
Indicatiu o subjuntiu? (II) Exercicis
H [A] L'lzem ha anat a una entrevista de feina i parla amb en Jan sobre com li ha anat. Completa les frases amb una forma d'indicatiu (present o futur) o de subjuntiu del verb entre parěntesis.
0. És evident que és (ser) una bona empress.
1. És probable que el sou_(ser) bastant baix.
2. Sembla que el meu perfil_(interessar) a I'empresa.
3. Estic segur que em_(trucar) per oferir-me la feina.
4. És cert que jo_(poder) ser una bona aportació a I'empresa.
5. Estic segur que no_(ser) la feina ideal, pero almenys és una feina,
6. Pel que sembla, els treballadors__(esfar) bastant contents amb I'empresa.
7. És probable que el meu sou iniciál no_(ser) gaire alt.
8. Segur que m'_(agradar) la feina.
H [A] La Naja acaba de perdre la feina i en Josep I'anima sobre les perspectives de trobar un nou Hoc de treball. Reescriu les frases de la Naja negant el verb principal.
0. J: Estic segur que trobaras una altra feina ben aviat. N: No estic segura que trobi una altra feina aviat.
1. J: És evident que tens un bon curriculum. N:__
2. J: Potser trobarás una feina millor. N:____
3. J: Estic convengut que la teva situació millorara. N;__
4. J: Segurament cobrarás més en una altra empresa. N :___^_
5. J; És veritat que ets una persona treballadora i intel-ligent. N:___.__
6. J: Probablement tindrás millors companys a la feina nova. N:__
H [B] Completa les frases seguents amb una forma de I'indicatiu o del subjuntiu dels verbs del requadre. En alguns casos son possibles totes dues formes. „ L'Anna nota que esta més grassa.
En canvi, en Xavi no nota que I'Anna estigui /esta més grassa.
En Margal s'imagina que el seu cap_diners de I'empresa.
En canvi, I'Albert no s'imagina que_____grans quantitats de diners.
L'Oriol nota que els seus amies_______una vida millor que ell.
En canvi, els amies de I'Oriol no noten que ells_______una vida millor.
L'Isaac sent que es__gran.
En canvi, la dona de I'lsaac no sent que ell es_gran.
Els psicólegs consideren que cada cop ■'. *;._més problemes psicológics.
En canvi, la gent no considera que cada cop _ __més problemes psicológics.
En Robert i la seva exnovia s'adonen que_massa estona junts.
Els amies d'en Robert i la Sandra no s'adonen que_massa estona junts.
L'ajuntament comunica als ciutadans que_pagar I'impost d'aigua.
La propietária de la finca no comunica als llogaters que______pagar les despeses de
la comunitat.
217
estar passar
tenir haver-hi fer
robar
caldre
0. a. b.
1. a. b.
2. a. b.
3. a. b.
4. a. b.
5. a. b.
6. a. b.
Indicatiu o subjuntiu? (II) Exercicis
[Ä i B] La Nüria acaba de ser mare i aixö Ii ha canviat la vida. Les seves amigues especulen sobre el seu nou comportament. Completa les frases següents amb la forma de 1'indicatiu o del subjuntiu del verb entre parentesis:
0. Suposo que ara te (tenir) menys temps per a les amigues.
1. Pot ser que el seu marit no I'_(ajudar) gaire i_(estar) atabalada.
2. Dubto que_(tenir) ganes de fer coses el cap de setmana.
3. Potser
4. Crec que no_
5. Estic segura que Ii
6. Es possible que_
7. M'imagino que_
(tenir) altres amigues.
_(haver) de criticar-la. Fer de mare es difi'cil!
_(agradar) ser mare i no_
(pensar) en nosaltres.
_ (estar) molt enfeinada. (Ilevar-se) molt d'hora i
(haver) de cuidar la nena, i no
(tenir) temps per fer altres coses.
8, Pot ser que__(estar) cansada i no
9. No crec que_
(voter) sortir tant.
_(ser) tan dur fer de mare. Jo tambe ho he fet!
fj[B] Relaciona cada frase amb una possible continuaciö tenint en compte l'üs de l'indicatiu i el subjuntiu. Escriu la Netra al costat de la frase corresponent.
0. a. L'Anna no nota que estä mes prima, a
b. L'Anna no nota que estigui mes prima, b
a. Realment s'ha aprimat.
b. No tine dar si estä mes prima o no.
1. a. L'Albert no s'imagina que el seu cap robi diners de I'empresa._
b. L'Albert no s'imagina que el seu cap roba diners de I'empresa._
a. Corren rumors per I'oficina fa dies.
b. Tothom sap que el cap es un lladre.
2. a. L'Oriol no nota que els seus amies tinguin una vida millor que ell._
b. L'Oriol no nota que els seus amies tenen una vida millor que ell._
a. Tots tenen mes o menys el mateix estil de vida.
b. Realment tenen un estil de vida millor: han estudiat i tenen sous mes alts.
3. a. L'lsaac no veu que es fa gran._
b. L'lsaac no veu que es faci gran._
a. Fa esport cada dia i estä en forma.
b. Es que ja ha fet seixanta anys.
4. a. La psicöloga no considera que cada cop hi ha mes problemes psicolögics._
b. La psicöloga no considera que cada cop hi hagi mes problemes psicolögics._
a. L'augment dels problemes psicolögics es un topic.
b. Les enquestes demostren que ha augmentat el nombre de persones amb problemes psicolögics.
5. a. En Robert i la seva exnövia no s'adonen que passin massa estona junts._
b. En Robert i la seva exnövia no s'adonen que passen massa estona junts._
a. Fins i tot s'han oblidat que tenen altres amies.
b. No en son conscients.
218