Repas:
/. Que hapassat?
Omple els espois buits amb la forma adequada del verb que hi ha entre parentesis:
ON SON ELS PORCS? Roben 500 porcs d'una granja de Navas
Aquesta matinada uns desconegufs (robar) 500 pores
d'una granja de Navas (el Bages), segons (informar) la policia
local-Els lladres (poder) forcar el pany i (obrir)
la porta principal. (Entrar) amb tres camions a les naus on hi havia mes de 2000 pores i (omplir)
els vehicles amb tots els pores que hi (cabre)
. Segons (dir) el sergent de la
policia, (caldre) com a minim una hora per fer tota loperacio.
El propietari de la granja, Josep Pernil, (rebre) la noti'cia
poc despres i (correr) al Hoc dels incidents. Ouan ho (veure)
, (caure) inconscient de Fensurt i
(haver) de ser ates d'una crisi nerviosa.
Completa les frases amb la forma corresponent del verb en negreta:
Aqui fa dies que no plou pero al Maresme ha tota la setmana.
No sabla res de laccident. Ouan ho heu vosaltres? Encara no hem I informe. No se quan el rebrem.
Ara ja no beu. pero avui em sembla que ha
Saps si van venlr ahir? Perque avui no han pas. No creu mai el que li diuen, pero aquesta vegada s ho ha Ells ara omplen el formulari, nosaltres ja I'hem
L Estel no ha acabar la feina. Lo pots acabar tu?
2. Sega i nt la seny ota Rias
■L-"   Omple els espais buits amb el present del verb esfar i la forma de gerundi del verb que hi ha entre parěntesis:
(patir)	Que et passa, Anna?	pel teu fill?
(repartir)	Vine a jugar! La Marta ja	cartes?
(dormir)	Són les dotze del migdia i el	Carles encara
(cosir)	Vosaltres ja	els botons?
(trepitjar)	Ei, tu, vigila que m	
(molestar)	Ei, vostě, vigili que m'	•
(aixafar)	Ei. vosaltres, vigileu que m'	la bossa.
(estirar)	Ei, vostěs, vigilin que m	els cabells.
(saber)	Escoltin,	coses que ningu no sap!
(fer)	Escoiti,	una feina excel lent!
(córrer)	Escolteu,	molts riscos!
(coněixer)	Escolta,	un gran esportista!
Omple els espais buits amb la forma de gerundi del verb entre parěntesis:
• Vaig caure (esquiar)
• Vaig venir (córrer)
• Vam acabar (dormir)
• Van tornar (collir)
• Ha arribat (plorarl
• Han pujat (cridar)
• He patit (pujar)
• Sen va anar (saber)
i em vaig trencar una cama. de seguida que em van avisar.
al cotxe perque no vam trobar hotel totes les deixalles del bosc. desconsoladament. per tota ľavinguda. a les atraccions. tota la veritat.
2. Segaint la senyota Rias
- Marxem o no marxem?
- Espera un moment que esfic estenent la roba que he renfat.
- I ara. que fas?
- Estic escrlvlnt una nota a la cangur.
- Perö, encara no estäs?
- Si, m'estic prenent la pasHlla.
- I no has de fer res més?
- Jo no, perö vés tralent el cotxe del garatge que ja vine.
Geřunďt (verbs jnegufatsf
caure creure seure veure
dir riure
• caient •creient ■seient ■ veient
-dient -rient
prendre encendre entendre estendre ■
vendre ■
freure
■ prenent encenent entenent estenent venent
traient
beure —bevent moure —movent ploure —+- plovent
escnure viure
■ escrivint • vivint
Omple els espais buits amb la forma de gerund del verb entre parěntesis:
• Vau sortir (cantar)
• Va passar lestona (prendre)
orxata.
• Nosaltres hem anat (veure)
• Ja anem (entendre)
• Sempre ha acabat (treure)
el dinar.
• Estic (escriure)
moltes coses.
i (riure)
de la festa.
el sol i (beure)
sempre que passava. més Idlemany.
la fargera de credit i (pagar)
les meves memories i (recordar)
3
Omple els espais buits daquest text amb la forma adequada dels verbs del text anterior:
i els per
n
En Carles i en "David Canela be els
dinosaures. Tot i tenir pocs anys davant el
televisor i els reportatges que
sobre el seu tema preterit. Els seus pares els llibres especialitzats. Ells no es
res. i els i eren capagos de
distingir amb -facilitat un brontosaure dun triceratops o un estegosaure dun iguanodont.
Omple els espais buits amb la forma adequada del preterit imperfet d'indicatiu del verb que hi ha entre parěntesis:
• Els dinosaures (ser) continents fa milions d'anys.
• Nosaltres per allunyar les feres (encendre) campament.
• Ouan anávem al zoologie no (veure)
(dormir).
rěptils que (viure)
• Quan tu (seurel tots els coloms.
• Com que xerraveu i us (moure)
• De petit, tu sempre em (prendre)
les sabates.
i [treurej
per tots els un foe al mig del mai els lleons perque sempre ľesmorzar se ťacostaven
els ocells (espantar-se) les nines i els (treure)
• Amb en Gabriel ens (escriure)
anys que no ens [veure)
ľinteres que tu (tenir
• Jo no (entendre) animals abandonats
sempre per Nadal, pero [fer)
per tots els
4. El man animal
Omple els espais busts del text amb la forma adequada dels verbs anar, creure, dir. fer moure tenlr, vfure i veure
Quan era petita un gos molt obedient,
perö aue només em a mi. a la casa on
passem els caps de setmana i jo I a veure cada divendres.
£.1 primer Que auan em era aixecar les
orelles i auedar-se auiet. No es fins que jo
el seu nom.
Et fan for les aranyes?
En la mojoria dels casos les aranyes són uns animalons inofensius perquě no fan res. Bé, aixó que no fan res no és correcte del tot. Com que no ens piquen ni ens molesten, diem que no fan res. Pero fan moltes coses. Que fariem sense les teranyines que atrapen tantes mosques i mosquits empipadors? Dones ves a saber: els uns estarien molt" contents i daltres les trobarien a faltar.
perquě, com que, dones i pet tint
Aquestes třes irases volen dir el mateix:
Les aranyes, com que no ens piquen ni ens molesten, diem que no fan res. Les aranyes diem que no fan res perquě no ens piquen ni ens molesten. Les aranyes diem que no fan res |a que no ens piquen ni ens molesten.
Aquestes dues farnbé:
Les aranyes no em molesten; per tant jo estic tranquil. Les aranyes no em molesten; dones jo estic tranquil.
Perö no és correcte:
Les aranyes diem que no fan res donťs no ens piquen ni ens molesten.
4. Elmón snímal
7
Torna a escriure les frases que tens a continuació fent servir com que:
• Sempře menjo peix perquě no magrada la cam.
Com que no magrada la earn, sempře menjo peix.
• No es poden banyar al mar ja que sembla que hi ha taurons.
• Anirem al zoologie amb eis nens perquě volen veure eis dofins.
• Es va fer soci duna societat protectora perquě li agradaven molt els animals.
• No podem marxar de vacances perquě la gossa está a punt de parir.
• Van deixar I'ocell en llibertat perquě els feia llastima tancat a la gábia.
• Aquests cadells han de viure amb la mare ja que encara mamen.
Omple els espais buits de les frases que tens a continuació amb com, com que, perquě o per tant segons convingui:
• Aquell noi saltava una llebre.
• estaven molt sols, es van comprar un gat.
• Em vaig haver de comprar una tortuga no tenien lloros.
• No sabia es deia aquella espěcie de peixos.
• No mdgraden els gats poden esgarrapar.
• No m agraden les aus prefereixo no venir a la reserva.
• Van perdre el gos i, no duia collar, no el van recuperar.
• Aquests ous deuen ser d'oca son molt grossos.
present d'lndlcatlu preterit Imperfet d'lndlcatlu
futur
preterit perfet preterit Indeflnlt
hi hi hi hi
ha
havia haurd va haver ha hagut
9t>9 shit
J—^   Omple els espais buits amb la forma adequada del verb haver-hl
• Fa temps un accident molt greu.
• Al meu carrer fins fa poc no contenidors.
• Construiran un centre comercial on I agenda de viatges.
• En aquest barri no mai un jardi public.
• Aquest matf la inaguracio de la biblioteca.
• L any 1967 una gran manifestacio davant la comissaria.
• L'any que ve un pavello desports.
• Aqui no cap parada del 26.
7
S. Elmeucarrer
— Avi, hl ha hagut mai tromvies a Barcelona?
- I tant que n'hl ha hagut! Fa anys n'hl havla molts. era el mitjá de transport principál de la cíutat. Ľany 1971 hl va haver una gran polémica perqué els van treure. Avui només hl ha el tramvia Blau i el de la Diagonál, pero he senfit que n'hl haurä més. Ja ho veurem...
HAVER-M, HAVER-NW, NOHAVER-NW
H i ha arbres? Hi havia tramvles?
Hi haurä bar? Hi va haver cotxes? Hi ha hagut tränslt?
Sí, hi ha arbres No hi ha arbres.
Sí, hi havia tramvles. No hi havia tramvles
Sľ. hi haurä bar. No hi haurä bar.
Si", h i va haver cotxes No hi va haver cotxes
Sí, hi ha hagut tränslt No hi ha hagut tränslt
Sí que n hi ha. No n'hi ha.
Si' que n hi havia. No n'hi havia.
Sí, n hi haurä. No n'hi haurä.
Sí, n'hi va haver. No n'hi va haver.
Si', n'hi ha hagut. No n'hi ha hagut.
Omple els espais buits amb la forma adequada dhaver-hl o haver-n'hľ
• Ara no hi ha tramvies a Barcelona, pero abans
• Ara hi ha molts arbres, pera abans no
• Al barri no hi havia espais verds, pera ara ja
• Fins fa poc temps davant de casa
• Abans no hi havia cap semafor, pera ara
• Ara hi ha molts blocs de pisos, abans no
• A la cantonada hi ha una farmácia, pero abans
cap.
un pare. la paráda de ľautobús. un parell. tants.
u n sabater.
• Al meu carrer aviat
contenidors de paper i de llaunes.
8
Test 1
Trio la resposta correcto:
1. On han anat aquella colla?      a. Han venut aquf.
b. Han viscut aquf. c Han vingut aquf.
2. Quan dius que vau rebre el paquet?       a La setmana passada.
b. Fa una estona. C Aquest matf.
3. Saps quin temps fa avui a la Cerdanya?      a Estä plorant.
b. Estä pattnt.
c. Estä plovent.
4. I vosaltres. que feu ara?      a Estan movent el televisor.
b. Estem veienf el televisor. C Esteu traient el televisor.
5. Com es troba el teu marit?       a. Mai.
b. Malament. c Dolent.
6. Per que penses que la Laura savorreix?      a Perque ha fet un xiulet.
b. Perque ha fet un pessic. C Perque ha fet un badall.
7. Que ca! fer perque no em trobin?        a Has de gronxar-te.
b. Has d'amagar-te. c Has d aixecar-te.
8. Hi havia gent a la testa?      a. No havia molta.
b. No n hi havia gaire. c No n'hi havia bastant.
9. Que feies assegut alia, tot sol?      a Treia el sol.
b. Prenia el sol. C Encenia el sol.
10. Com es que marxeu tan d'hora?       a Hem d'anar a sopar.
b. Vam anar a sopar. c Tenim que fer el sopar.
Test 1
Tria la paraula adequada per a lespai buit:
1. No us podeu imaginär por he passat.      a quin
b. que
c. quina
2. Comenca a ser tard i els nois de vuite encara no .   a van arribar
b. arribin
c. han arribar
3. M'han dit que la pellicula era molt .      a mala
b. dolenta c malament
4. Ara que tu tenies raö.      a vaig veure
b. vaig veient c vaig a veure
5. Si voleu entrar aquf, heu de treure        les sabates.      a -us
b. -vos
c. -se
6. Fa un any una comissio que es reunia els dimarts.      a estava
b. hi havia C havia
7. Per ara. Tunica cosa que es el projecte aprovat.      a. hi ha
b. n'hi ha a haver
8. Aquest matf el meu professor quan sortia de casa.      a he vist
b. veia
C. vaig veure
9. Diu que va fer un xiscle i tothom es va girar .  a de cop
b. de mica en mica c d'amagaf
10. Aquesta novel la no gaire interessant.      a sembia
b. assembla C sassembla
10
6. Qui deu set?
Dos germans troben una fotografia vella en un llibre.
- Aquesta foto deu tenlr com a minim 50 anys. Mira, aquí hi ha ľavi Pau!
- Ah, si! Oue jove! I aquest nen petit del costat deu ser ľoncle Pere.
- Quě dius ara, deus tenlr pa a 1'ull. Es ľoncle Míquel. mira-li les orel les!
- Si tu ho dius... I aquests de costat qui deuen ser?
- Deuen ser ľOctavío i la Carmela, aquells amics mexicans de ľavi de qui tan parlava.
- Ah, potser sí Has vist el gest que fa ľavi? Quě deu voler dir?
- Segurament feia molta calor, deu estar ventant-se.
- Sí que devia fer calor, sí, tots van amb věstit de bány.
- Ostres! Pero, si aixô ddquí és un arbre de Nadal, oi?
- Ah, dones segur que deu ser una foto d un Nadal a Měxic.
P
Com es diuen aquests personatges de la fotografia?
Pef expressat frtababilifáf
DEURE ♦ infinitiu
Deu ser aquí No devla venlr
Ja no deurá venlr
Probablement és aquí. Probablement no va venir. Probablement no vindra.
11
6. Qui den set?
Verb PE URE
I H	present	preterit imperfet	futur
			
io	dec	devia	deuré
fu	deu5	devies	deurás
ell/ella/vostě	deu	devia	deurá
nosaltres	devem	deviem	deurem
vosaltres	deveu	devieu	deureu
ells/elles/vostěs	deuen	devien	deuran
Rela
ciona
Fas mala cara. Fan mala cara. Faig mala cara?
Surt corrents. Surten corrents. Sortim corrents.
Deuen estar malalts. Deus haver dormit poc. Dec estar refredat.
Deuen tenir pressa. Deu arribar tard. Devem fer tard.
Torna a escriure aquestes frases utilitzant la perffrasi de probabilitat deure * Inflnltlu
• No troba mai les coses. Possiblement és molt desordenat. No troba mai les coses; deu ser molt desordenat
• Com que encara és d hora, el Pere segurament no és a casa. Com que encara és ďhora, el Pere no
• Ja ha arribat tofhom. Nosaltres segurament som eis últims. Ja ha arribat tothom. Nosaltres
• Em molesta aquest soroll. Segurament hi ha la finestra oberta. Em molesta aquest soroll.
• La Maria i el Joan encara no han arribat. Segurament són a laeroport. La Maria i el Joan encara no han arribat.
• No us poseu mai ďacord. Segurament sou massa tossuts. No us poseu mai ďacord.
12
E.— O ATONA
27
Omple eh espais buits amb les formes corresponents dels verbs PODER i VOLER:
1. Si no (PODER)________venir a la reunió ďaquest
vespre, truca'm.
2. (VOLER)________fer un regál a la Čarme, pero no sé
qué li (PODER)________comprar.
3. Nois, si (VOLER)________escoltar-me un moment,
em faríeu un favor.
4. La Maria és una despistada: (VOLER)________trucar
a en Lluís va trucar a la seva mare.
5. Si em (VOLER)________creure, vinguin quan (PODER) ________.
6. Si triguem tant a decidir-nos, em sembla que quan hi ani-rem ja no (PODER)________entrar.
7. Em (PODER)________dir qué (VOLER)_________,
tu i la Čarme ahir a la nit?
8. Abans m'agradava anar a passejar pel port, pero ara ja no
(PODER)________ni (VOLER)________anar-
hi.
9. Després de la mala jugada que m'han fet els teus amics, em-cara que (PODER)________no aniria amb ells de viat-
8e-
10. Avui els meus alumnes s'han divertit tant com han (PODER)________.
11. No ťamoi'nis, dona, ja vindran quan (VOLER)_______
els nens.
46
O.- MORFOLÓGIA VERBAL
O 1   Omple els espais buits amb la forma que correspongui dels verbs en tiegreta de la mateixa frase:
1. Jo estenc la roba.
a. Vol que jo_______la roba.
b. Volia que jo________la roba.
2.   Enteneu aixô?
a. M'agrada que_______ aixô.
b. M'agradaria que________aixô.
3. Treu la moto.
a. Et die que_______la moto.
b. Et vaig dir que_______la moto.
4. Suspendrá les matemätiqucs?
a. Tine por que_______les matcmátiques.
b. Tenia por que_______les matcmátiques.
5. Ens venem la parcel.la.
a. Volcn que ens_______la parcel.la.
b. Volien que ens_______la parcel.la.
6. Aquest aparell val molts diners.
a. Quan en_______menys, el compraré.
b. Si en_______menys, el compraria.
7. Ja resoleu el problcma?
a. Vull que el_______aviat.
b. M'agradaria que el_______aviat.
8. Sempre prcnem el te a les cinc.
a. Et sembla bé, que el________en aquesta hora?
b. Et semblaria bé, que el_______més tard?
Omple eis espais buits ďaquesřes frases amb cadascuna daquestes paraules:
després        aleshores o llavors        mal ara sempře        alhora        mentrestant abans
• En Narcis arriba a la mateixa hora. No ha fet
tard.
• La Lola no dona a l'abast. No pot despatxar i vigilar la paráda
• toto la verdura la compren al mercat central, pero era del seu horr,
• Al migdia ranquen la paráda. aprofiten aquella estona de franquillitat per dinár,
• A les nou la Lola ja prepara el sopar; el Narcis, , reparteix eis encáxrecs.
• Primer šopen í miren la televisió ben asseguts al sofa.
Torno a escríure aquestes frases eliminanr el dos punts i fent eis canvis necessaris
• Em va dir: Tescriuré aviat.
Em va dir que mescriuria aviat
• Ens va dir: No beuré més, Ens vo dir que
• Sempře em deia: Tard o d horo ho veurás. Sempře li deia que
• Sempře li deia: Aixi perdrás el temps. Sempře li deia que
• Em va preguntar: Prendrás alguna cosa? Em va preguntar si
• Li vaig respondre: M'ho pensaré. Li vaig respondre que
• Ens van avisar: Caureu. Ens van avisar que
• Em va avisar: Ouan obrirá la boča riurás. Em va avisar que quan
• Em va preguntar: Veurás el partit? Em va preguntar si
2
TestS
Tria la resposta correcta: 1. A quino hora s'acabará ľassamblea?
a No en sortirem fins a les vuit. b. No hi sortirem fins a les vuit. C No sortirem fins a les vuit.
2. Em pots deixar el mocador?      a Ho sento, no men queda gens.
b, Ho sento, no me n queda cap. C Ho sento. no sen queda ningú.
3. Li has dit que es posi ľequip nou?
a Si, pero no sen vol posar. b. Sľ, pero no s ho vol posar. c Sí. pero no se I vol posar.
4. Que els han recomanat?
a Que no dius res a ningú.
b. Que no diuen res a ningú.
c. Que no diguin res a ningú.
5. Que vol que facin?      a Que es posin a la cua.
b. Que es posessin a la cua. c Que es posen a la cua.
6. Que et van demanar?
a Que no voig deixar la porta oberta. b. Que no deixés la porta oberta. C Que no deixava la porta oberta.
7. Quan vindreu?
8. Per on hem danar?
a Quan fes sol. b. Quan faci sol, c Quan fa sol.
a Siguin per aqui. b. Seguin per aqui. c Segueixin per aqui.
9. Com vol que li talli els cabells«
a Me'ls talla una mica nomes. b. Me les talla una mica nomes. C Mel talla una mica nomes.
10. Qui li va preparar els documents?      a Els hi va preparar el seu company.
b. Els els va preparar el seu company. C L'hi va preparar el seu company.
Test 3
Tria h parauia adequada per a lespai buif:
1. Ves amb compte i vigila que no les cadires.      a s'embrutessin
b. sembrutaven c s'embrutin
2. Si no tanta xafagor, podriem sortir.      a foci
b. fes c fessis
3. Ja he anat a veure la casa nova, perö aquesta tarda tornaré.       a en
b. hi cli
4. Aquest programa és molt bo. Tu no mires mai?       a t ho
b. tel
c. ten
5. Anava amunt i de ľavinguda.      a a baix
b. al capdavall c avail
6. Han amagat els paquets de I'escala.      a amunt
b. al capdamunt
c ba
IX
7. Per que expliques, tot aixö?      a mho
b. s"ho
c me
8. Necessitaria que vosaltres dos demá rnés ďhora.      a veniu
b. vingueu
c. vinguessiu
9. Aquesta aigua no és bona. No en .       a beus
b. beguis C begués
10. Si no tan de presse, podria venir amb tu.      a. anessis
b. ÍOSSÍ5
C fóssiu
4