‹#›
Page
•Literatura catalana IV
Eugeni d’Ors

‹#›
Page
Eugeni d’Ors és una de les figures més importants de l’ideari noucentista. Marca les directrius que
seguiran els intel·lectuals i artistes i exerceix una influència en nombrosos àmbits de la
societat, política i cultura. Eugeni d’Ors constitueix un cas exemplar i primerenc de
professionalització de l’intel·lectual català com a escriptor i com a organitzador de la cultura.
El Noucentisme no s’entén sense algunes de les seves obres com La Ben Plantada o El Glosari, en
particular.
L’ideòleg

‹#›
Page
-
-Eugeni d’Ors es va formar intel·lectualment durant el tombant de segle.
-Dedica la seva vida a l’activitat de lletres i a organitzar la cultura en totes les seves
manifestacions, com a veritable professional.
-Es va doctorar en Dret l’any 1905 i un any més tard inicià a “La Veu de Catalunya” a proposta de
Prat de la Riba una secció diària anomenada Glosari, que signaria amb el pseudònim de Xènius.
Aquesta secció va veure la llum cada dia de forma pràcticament ininterrompuda fins a la dècada dels
anys 20.
-Eugeni d’Ors, un home de grans coneixements i cosmopolita, exerceix des d’aquesta tribuna una
influència enorme en tota la generació del nou-cents, que va descobrir amb la lectura del Glosari
una nova manera de pensar i concebre el món.
-Aquesta publicació diària el converteix en el màxim teòric del noucentisme, un moviment
politicocultural al servei del reformisme burgès.
Eugeni d’Ors (1881 – 1954)

‹#›
Page
El Glosari

‹#›
Page
-El Glosari representa la seva gran obra, el lloc d’on sortiran directament o indirecta totes les
altres, les d’intenció més literària, com “La Ben Plantada” (1911), ”Gualba, la de mil veus” (1915)
com les més ideològiques “La Vall de Josafat” (1918-1919).
-
La Glosa és un assaig breu, mai més d’una pàgina, amb un estil molt atractiu busca la complicitat
del lector, s’emeten judicis de valor o s’invita a la reflexió sobre temes diversos, i es presta
atenció a les individualitats que destaquen, per alguna raó, en la vida col·lectiva.
-Des d’aquesta publicació Ors realitza una veritable tasca il·lustradora, convertint-se en el
verbalitzador del noucentisme, amb un llenguat nou, plàstic i molt suggeridor que establirà els
límits a través d’un sistema d’opòsits: segle XIX/segle XX, camp/ciutat, romanticisme/classicisme,
Edat Mitjana/Renaixement), i defineix per afirmació i per negació l’abast i els límits d’aquest
projecte transformador de la classe burgesa.
-La glosa es converteix en un gènere molt versàtil d’unitat mínima significativa en l’extens
sistema de pensament orsià.
-Ors diu que només pren nota de les “palpitacions del temps”, però posa una èmfasi especial sobre
algunes paraules clau que responien a les expectatives de canvi que volia la burgesia, compromesa
amb el catalanisme polític i representada por la Lliga Regionalista i el seu líder, Enric Prat de
la Riba. Aquestes paraules eren: noucentisme (que ell mateix va inventar, imperialisme i
arbitrarisme, entre d’altres com civilisme, classicisme, mediterranisme.

‹#›
Page
•Imperialisme:
-No es pot entendre en el sentit actual, sinó com a denominació genèrica que designa un projecte
d’expansió més cultural que no polític (una mena de succedani del terme nacionalisme), així com una
terceria via entre el liberalisme clàssic i el socialisme revolucionari, és a dir, una major
intervenció en els afers públics, sense arribar a la col·lectivització de la propietat privada.
-
•Arbitrarisme:
•- És el tema més controvertit i polisèmic dels utilitzats per Ors en relació a aquesta nova
ideologia. Fa referència a l’ètica justificadora de l’actitud intervencionista o imperialista, tant
en qüestions socials o polítiques com estètiques i culturals. Una mena de correcció aplicable a les
limitacions que imposable el racionalisme burgès i que legitimés l’exclusió e tot allò que no era
integrable dins el programa d’aquesta classe social hegemònica.
•

‹#›
Page
•Civilisme:
•
•- Era el resultat d’un model ideal de comportament, de les transformacions en infraestructures de
l’espai més idoni: la ciutat, concebuda a imatge i semblança de la polis grega.
•
•Classicisme i mediterranisme:
•
-Referència a un passat comú, el grecoromà, en un entorn concret, el Mediterrani, amb uns elements
comuns culturals i de caràcter que van ser heredats per la nació catalana.
-
•Aquesta ideologia va aconseguir mobilitzar les millors energies catalanes dels primers anys del
segle XX, es va traduir en un corpus doctrinal, en una pràctica institucional, artística i
literària que ha perdurat durant tot el segle passat.

‹#›
Page
-Series monogràfiques
-Ors va fer una sèrie de recopilacions monogràfiques de glosses publicades normalment a l’estiu.
-Complementen el glossari amb una imatge més literària que les glosses del diari.
-Una característica comuna és la representació omnipresent de la dona, revestida d’una dimensió
simbòlica que trascendeix l’estricta circumstància narrativa del personatge.
-Un exemple típic és La Ben Plantada, que esdevé l’ideal estètic del de l’ètica noucentista.
-Un altre producte d’aquesta sèrie és Lletres a Tina, on aprofita una relació epistolar amb una
noia prussiana per comparar el llatinisme francès amb el germanisme dels imperis centrals, i el
revelador equililibrisme ideològic subsegüent durant l’època de la Primera guerra mundial.
-El 1915 va publicar les glosses de Gualba, la de mil veus. Un pare i una filla reclosos en una
casa del Montseny i dedicats a la traducció del Rei Lear de Shakespear que sucumbeixen a una passió
incestuosa per culpa de la natura.
-El 1916 es publica La lliçó de tedi en el parc, on es fa una refelxió sobre la supermacia de la
intel·ligència sobre l’instint, de l’home sobre el caos.
-La sèries més llarga va ser La Vall de Josafat, (1918-19). Aquí es veu el desencant d’Ors amb la
Lliga, refugiant-se en personatges històrics i lluny de la seva particular glossa d’actualitat
quotidiana.
-
-

‹#›
Page
-Després de la mort de Prat de la Riba, Ors finatliza la seva relació amb la Lliga per les
desavinences amb la Mancomunitat. És destituit de tots els càrrecs i marxarà a Madrid en una mena
de “defenestració” simbòlica.
-
-Des de la capital d’Espanya Ors prosegueix la seva activitat amb el Glosari, però en espanyol.
-
-La seva adhesió al moviment facciós incipient que després va ocupar el Govern, li va permetre
ocupar càrrecs d’organització cultural similars als què tenia a Catalunya.

‹#›
Page
Eugeni d'Ors: Urbanitat
URBANITAT
Un distingidíssim periodista francès, que està fent un viatge per Anglaterra, recorda una escena
ben significativa, vista per ell a pocs moments d’arribar a Londres. Vaig a resumir l’escena, per a
il·lustració d’un cert ordre especial de comportament que intentaré desvetllar en l’esperit del que
em llegeixi.
Detingueu-vos, barcelonins,  amics meus, detingueu-vos per un moment a imaginar. Tanqueu els ulls a
n’aquest viure barrocament virolat, massa pintoresc, que us envolta. Imagineu-vos una Ciutat –he
dit “una ciutat”, i no un campament de pedra–, una gran Ciutat, plena, activa, normal, històrica i
constantment renovellada alhora. Imagineu-vos son lloc més i més vivent… ¿Veieu el quadro? En la
gran plaça pública, els grans edificis públics –columnates i escalinates– sòlids, severs i
augustos, patinats gloriosament per la capa de les edats. Entre ells, cases particulars, sòlides,
també. Maques, també, opulentes en ròtuls i anuncis. Aquí, desemboca-hi, una gran artèria
comercial. Allí, eixint-ne, una gran via aristocràtica. Allà baix, nota alegre, una reixa d’un gran
parc. Arbres, escultures, fonts. D’aquí i dallí i pel mig, i arreu –divergents, diverses,
contraposades, sempre harmòniques– les grans multituds, vivents braços cívics.
Són les onze del mati, l’hora de més trànsit. Un automòbil surt corrent de la gran via
aristocràtica, i, a l’intentar donar la volta a la plaça, resta atascat a son bell mig. Hi ha una
gran munió de cotxes, d’omnibús, de carros: la circulació és aturada mentre una llarga fila de
vehículs espera que l’automòbil sigui apartat. –Cap cotxer s’impacienta, ni crida, ni jura.– Surt
de l’automòbil un senyor tot elegant. Va asseguda, darrera, una senyora tota eleganta. Ambdós
romanen quiets, cortesos, indiferents. No tenen pas l’aire de sospitar que són ells qui deturen la
circulació a la gran plaça. Un mecànic que seu al costat de l’impassible conductor, salta a terra i
prova de posar el vehícul en marxa, vanament. Segon assaig, sense resultat –i són més de cent
cinquanta el vehículs deturats–. És temps de fer alguna cosa. El senyor conductor descendeix del
seu seient i, junt amb el mecànic, empeny el cotxe.

‹#›
Page
De seguida, altres homes de bona voluntat empenyen amb ells. El cotxe es mou i vet aquí que
sobtadament, sense que pugui ningú deturar-lo, el motor es posa a marxar i l’auto, inconscient de
son poder destructiu, el segueix com un cego. –Troba un carro i el cavall cau espantat. Després
bolca el petit carretó d’un venedor ambulant. Finalment la reixa del parc detura l’auto…– La
senyora que l’ocupa en cap moment ha manifestat espant. L’elegant conductor roman encara
impassible. El carreter s’ocupa en aixecar son cavall. El petit marxant del carretó recull ses
mercaderies escampades. Ni l’un ni l’altre dirigeix cap injúria a l’aristocràtic conductor. Sembla
no tenir-hi res a veure. – Però un policeman és amb ell, veu els danys, li parla. En un minut ha
pres el nom i l’adreça de l’automobilista, del carreter i del marxant. – No arriben a deu homes i
dones que s’han deturat a contemplar l’escena.– El policeman se’n va. Ja està tot llest. –Tot ha
passat en ordre. Tot ha passat urbanament.
La Veu de Catalunya (10-V-1906)