ELS- »'j'CPRSOS - EXPRESfmTS
IA MRP. AC 1(5
1. T^TIľlClO ., "
^ La narració consisteix en expl-icar fets, accions o esdeveniments vi s cut s
• o'its o imaginats.De vegades,' funciona de manera aut b noma, p er b abostuma a"
portar Incorporat un considerable material descriptiu. '
Narrar és expressar uns rets encadenats per una súceeeeló- temporal* i,per una relácia causa-efecte.Accstuma a fer-se en prosa,pero tarcbé existeixen narracions en.vers com les balades i eis romangos,
.: La ficció és ľ element cue diferencia la narració,del periodisme,de la história i de la sociológia.
2. PROC'HS
Abans ďiniciar una..narració, cal triar les dades necessaries, que giren a ľentorn de les preguntes següents: que succeeix? A qui suoeeeix? Com succeeix? i per que?, -Gada pregunta respôn a una questió previa al relat. Així, la primer a gira a ľ'entom del TEMA, que és "alio de que es paria. Pot haver-áh± un, o diversos,pero perqué' una narració constitueixi una obra unitária,ha de tenir un terna unificant , que ©s concreti al llarg **de ■ la narració. La tria del terna e stá En relaciÓ al marc de les exigencies cul turals del moment .Ha de mantenir la seva atenció i despertar el seu inte res. '
El terna és la unität composta a partir ď um relació particular. Segons aquesta relácia s'estableix la HISTÓRIA, a partir ďun nexe cáus'äl*-temp£ ral que va 11 igänt—el material - temätic.la história-está constituxda pel
• pasďuna situació a um altrajper aixö, a la majoria de narracions, hi. ■ha un conflict e.Ľa história té un desenvolupament dialecticCsegons ľopo_
sieió d1interesšos) que es-va desgranantiidestruint o constraint un sisťe ma de funcionament nou.Per exemple, ľheroi ostima ľheroina i aquesta ejs tima el rival de ľheroi.Aquestes relacions mutues, aue sempre es produei. xen entreels persomt^es.generen les SI TU AC I QMS ,1a més traďicional de les quals és.la relació oposada}fins a crear un conflicte,que 1*autor de la'narració ha de resoldre,segons,.el sou critori.
,   La pregunta     a qui?, te relació amb els PER SQHATGŠS. En ofecto, éleon-jumfc de reläcions de la história e sťa lligada a les manifest aciotis, de sits ■ ioSjproblemes que plantegen algunes"persones",lligades per interesšos co-muns o per raons de parentiu,prof essiomls,de ^élnat^e.. .Els personathes
• han de.tenir uh ŕísic i-una Personalität adequades a la situació^creada. « Així, ľeseriptor crea carecters de ficció,segons els models següents:PER SONATG-E PLA:el que caracteritza amb un sol tret el- persomtge.íľo evolucio m i. els : esdeveniménts no el modifiquen. Sovirrfc,té una característica fi-sica que el- caracteritza'i defineix.El PERSOKATGE ESCORATÍU: el que inter vé propiament a ľacció i té um funció de versemblänca o re.§pon a una ~" conveneió literaria. EL PERSOKATGE RODÖ:el que tó una Personalität més com pieta,aixo és, complexa 1 evolutiva.EL PERSONA.TGE TlPUSrelojxe está carac teritzat amb els atributs més representatius ď una situació social o coT. lectiva.Els porsomtgee principals són aquélls nobre els quals recau I'a-tenció m.rrativa de ľacció,perque la protagonitzen.
La tercera pregunta, el com? estableix ľ ordre nárratiu en que se succe eixen les informacions d'un relat.Sovint,altera la Ibgica causal -temporaX i respôn a la voluntat deliberada de ľ autor. Així, s'estableix ľestructt*__ ra,que pot ser de moltes maneres,entre les més importants de- les quals hl ha: LA LINEAL ,LA BIPOLAR, i LA TANCADA .La primera. consisteix en f er coin-cidir í'ordre temporal i causal logics; la segona s'ordern a partir de dos motius. contraposats,al voltant dels quals s'integren la resta ďinf ormacions .ELS.MOTITJS són les inf ormacions narratives que- provoquen 1' evolúcie de 11 acció(an assassimt, um separació ,un rapt e, um fugida,un viatge...). SI s motius eontraposats   acostumén a girar a   1' entom     dels valors , .    dels   es-pais   o dels personatges    .   Ľ    E S TRUC TUR A TAITCAUA     Is la.
ELS RECURSOS EXBRESSIUS
,LA NARRACId
que resol plenainent totes les informacions i aporta una solucid al conf ličte plante jat i al deští" dels persona tges. Qualsevol dels třes tipus d'estructu ra( lineal »bipolar i tancada) disposa ďun desenllac que pot ser premonitori~"o exemplar.El desenllac final de la narracid és premoňitori si ds anunciat di-rectament. o indirecte abans que es produeixi; en canvi, 4s exemplar si impli-ca una lligd explícita.No nomas exísteixen aquestes dues formules sind que , segons la intencio de la narracid,1'escriptor en forneix d'altres.
Continuant oneara arab la tercěra pregunta, hi ha un altre element a tenir eh compto quo ds EL PUNT DE VISTA«Respon a la raanera de presentar les informacions .El punt de vista ideňtifica la ment á trávds de la quäl    ds suminis-trat el material narratiu.Poques vegades el punt de vista respon a la veu personal de 1♦escriptor,llevat de les confessions o memories.El punt de vista forneix el narrador a partir del qual ľescriptor suministra els materials de la novel.la.El punt de vista ds la dištancia emocional i etica amb que el 1'autor   relata els fets i els personatges, x la relació* que s'estableix entre el lector i el narrador.Pot ser de diverses maneres:PUNT DE VISTA INTERN, if" MOBIL• Lintern ds qua«, les informacions   provenen d'un personatge de la narracid.El mobil alterna diversos punts de vista(interns o externs ř omniscients o subjectivistes) en funcid del fragment o de l'amenitat de la narracid .Ľomniscencia ds ľ atribut del narrador que co ne ix perfectament ' ľaccid que deseriu amb una informació* impröpia de les limitacions ď una persona humana.Goneix les accions fiimultanies que es poden produir en un re-lat,així com el mdn xntim i ineonscient dels personatges,aobre el passat o el futur a les que els persona tges no tenen accé*s.
Una ultima informacid sobre aquesta tercera pregunta seria 11 estructuracid de la história.Cal tenir en compte la INTRODUCCIÖ NARRATIVA O BXPOSICIÖ•Consist e ix en narrar les circumstancies inicials dels personatges i les relaci-ons que mantenen entre ells(no totes les narracions eň tenen).Si 1'autor pré s en ta, primer de tot, els personatges ds una EXPOSICIÖ DIRECTA;  s'usa , tam-bd, el PRINCIPI EX ABRUPTO que s'obr e amb una accid en curs. *Enľ.aquea.t c as, 1*autor va donant informacid gradual de la situacid dels protagonistes(ds . anomenada EXPOSICIÖ RETARDADA). Si 1»exposicid es guarda fins al desenllac. aconsegueix de erear un sistema de misteris i s'anomena DESENLLA9 REGRESSIU. Moltes novel.les policíaques disposén   ďaquest element. .
Queda la darrera pregunta, el per que?> Aquest element ja ha quedat pales als MOTIUS i a ells cal reedrrer.
Paral.lelament a aque,stes considoracions,resta per dir el marc o ESPAI on es desenvolupa ľaccid.Pot ser de diverses maneresiPSICOLOGIC,FlSIC,DETERMINANT, MIRALL. ... El psicolögic és ľespai físic o social que comporta un valor emocional per al personatge de la narracid.El físic correspon a la realitat material, geografica de ľaccid.El determinant ds la causa decisiva de la conducta i de la psicologia dels personatges. El mirall o reflex ds 1'espai deserit per mostrar un es tat d'anxm del personatge.
3. PROČEDIMENTS LINGUISTICS
I ', •-. :v.- ■ ■    . . ■>-;..■ -.
Tota narracid contd els aspectes esmentats i cal saber-los organitzar abans d'iniciar el relat.
3*1 • Plani.fica.cid de les áccions
Fes-te un esquema'similar a ľ ad junt a f i de fixar les accions' que has de desenvolupar de manera cronol6gica(des de lá prioera a 1,' ulti-mayEspecifica-hi eis personatges que hi participantde manera conjunta, separada o- simultania.) .Reaiarca 4l lloc on és produeixen eís<fěts i, per lil tim,   e specific a qui els explicara. -
	LLOC	PERSONATGES	QUI EXPLICA
Accid 1 Accid 2 ...		••	
ELS RECURSOS EXPRESSIUS * 1
SA NARRAGld,
3.2. Els temps verbals
Una narracid acostuma a relatar rets passats,  en consequencia es cons-trueix a partlr de. quatre temps principals:  el PRETERIT PERFET SIMPLE i PRETERIT PERIFRASTIC( que indiquen un temps passat, sense cap -idea de duracio)■ 1 *IMPERFET D'INDIGATIU(que planteja una accio amb idea de du-racio)  i el PRETERIT INDEFINIT D'INDICATIU(que remarquen un temps enca-ra actual o no gaire llunya). Exemples:
" El detectiu obrí la porta del cotxe"   (Pret. Per. Simple) Ya recollir els seus documents'* ( "        Perifras tic)
n El cotxe ayanpaya rápidament per la carretera ( Pret Imp. d'l.) H S'ha tret els mitjons suats"    ( Pret Ind. d'l.)
3»3» Las descripcions;retra ts«ambients.....
Vegeu els fulls dedicats a aquests recursos.
3»k. Els dialegs; 1'es til direc te. L1indirecto
En tot fet o accid   acostuma a haver-hi dues modalitats de discurs: l'estil directe i ľindirecte. L'estil directe    4s el dialeg que es pro-dueix entre dues o roe's persones que es comuniquen.Van precedits d'un gui onet(-)iniciál, que es posa eada vegada que comenga a"parlar" un persona tge diferent.La primera grafia, desprds de guionet, va en majýscula. Exemple:
"- Eh! Espereu-me! Per que marxeu? El port e"s lluny!,r
- Ja arribaras, Jaume, no t/amoxnisl
- Ho veig dificil, si no m'espereul
- Dones, vinga, afanya'tf noiJ"
També' l<anomenenifestil directe,si el narrador explica un c as passat,p<s ro presenta el dialeg entre els personatges, com si fossin ells matexxos qui el diguessin, en el mateix moment que el narrador explica el fet. Exemple:
" En Joan va dir: " Be" l Ja acabo!"  . I en Quimet,acostumat a sentir sempre les mateixés paraules, li va preguntar:  "M'ho puč ereu^o?,, t
En aquest últim cas , canvien els signes de puntuacid.Aixi, desprds de la veu narradora, hi ha   dos punts(:) i el dialeg o veu reprodu-fda va precedxda de cametes{")» que es tornen a repetir,^n haver acabat el. parlament en directe.
De vegades es produeix una forma mixta entre el discurs directe i 1'in directe quan ,en un relat,hi ha dues parts diferenciadesj el discurs del narrador i el diäleg dels persona tges .Els signes de puntuacid, que sepa-ren ambdds, sdn els guionets inicials i finals«En aquest cas, la grafia iniciál ds minus c ula . Exampl e:
"-Voleu menjar?-pŕeguntä Kemp. -Sx-digue I'liorqe invisible-.Teniu un bat£?
Kemp engega una exclamacid en veu baixa.Ana al guarda-roba i en tragus un batx d'un escarlata fosc. -Us serveix aixô?-preguntä«
El batx It: fou pres de les mans,flota en 1'aire,flaccid,durant un m£ ment;desprds es belluga ďuna maneŕa estranya,  s'alga modelant uh cos, es oorda tot sol i s'assegud a la cadira."
H.G. Veils: ĽHome Invisible. Ed. La Magrana
L'estil indirecte consisteix en fer que el narrador expliqui an casfpe rô no presenta la transcripcid del dialeg,sind que el narrador explica alio que diran.
&6.
ELS RECTJRSOS EXPRESSIUS
LA NARRACKS . _ ,.
Exemple.
" En Sergi va dir que llavors engegava el motor 1,  en no veure el seu amic enlloc,va voler saber on era ell;aquest,des de darrere 1'arbre,li va respondre que era alia,  ± va ordenar-li amb insistencia que ands en davant amb el cotxe.Amb el motor engegai,que feiz un soroll estrany,en Sergi va demanar al seu company si veia gaire fum.L*altre,espantat,li va respondre que no, i li va dir, perb,si aqueli soroll del motor era normal"
Eusebi Cororaina tPractiques d'Expressid i Com. Eumo.
3«5• EL Llenguatge
L'adequacid linguistica ds un factor important.Cal tenir en compte quin : nivell   usarem: 1'estandard o comu,amb mots o expressions neutres, utilitzades per tothom sense cap connotaoid,que van be' per a expressar-nos en qualsevol ambientj el culte    empra mots sense cap connotacid es-pecial(ni divertida, ni exagerada,ni eufemfstica.. .) ,que nonius entiri-em en ambients raol restringit;  el familiar o col.loquial expressa la con notacid i e's ric en subjectivitat i emocid.
a},Sdn elements cultesi el llenguatge cientific i tecnic(sense ambigui-tats); el llenguatge literari(sentit figurat,metafora,comparacid,me-tonxmia...);arcaismes;dialectalismes(formes vives en un dialecte que son considerades cultes per la resta)jtnots estrangersjllatinismes...
b)sdn elements col.loqulals; 1'exageracid; 1'augraentatiu; el diminutiu; 1'onomatopeiaj  les maneres de dir...
Als dialegs, quan a'ha de recrear la llengua parlada hi ha tota una serie de recursos com:
- «• 1'entonacid,aeonseguida amb els signes d*interrogacid i d'excla-macid.
- Us de tics o mots parasits("Ni un anima, tu. Nome's una rata grossa com un conill,vaig veure.ondia.tu M)
- L'imjLtacid de sorolls(= onomatopeies) .
- Frases inacabades ("Un silenci.. ••*) •
- Ruptures en el missatge(anacoluts)("I quan va arribar la Maria.../ Maians, es diu.«./ Ah!,No sd si la coneixes.../Doncs la Maria diu: "Ondia   nena, que d'hora que t'has llevat!").
- Supressid d'elements de la frase.
- TJs reiteratiu de conjuncions .
k. PROPQSTES DE TREBALL
A continuacid, adjiintem   algunes caracterfstiques i/oestructures narratives .N'heu de triar una i desenvolupar-la.
A) POLIClACA «'
1. El fil conductor de la traraa 6s a carrec d'un detectiu,lladre,mafids.. que defensa o ataca les lleis establerteso
2. Cal plantejar un assassinat o diversos fets misteriosos,que han d'anar eliminant-se de manera progressiva.
3. S'ha d'oferir un nombre redui't de sospitosos.
4. La solucid o desenllag acostuma a dsser:  a) logic,  cintxfic i compro-vablejb) o deduc tiu, intui"tiu i psicolbgic.
5• Al final cal cercar una sorpresa impactant.
B) AVENTURES
ELS RECURSQS EXPRESSIUS LA NARRACTd
1. Els protagonistes viuen situacions diferents i dificils,on el peril! sempře és present.Sobreviuen merces al seu enginy o als seus raitja&s.
2. Els antagonistes son :animals(fabules),tóufregs,mafiosos.pirates,c±-vilitzacions desaparegudes o futures...
3« Els indrets on    es desenvolupen els fets sán indrets desconeguts,poc aptes per a la vida humana o be son   paratges exotics' del planeta nos-tre.
4. Els fets transcorren en un temps, curt(l mes o una setmana) perque ,al-trament, les dificultats que han de superar els protagonistes no adqui-ririen punts de versemblaaga. '
C) SENTIMENTAL / NOVEL.LA ROSA
1. Pot expressar sentiments positius(amor,amistat.solidaritat,justicia..), , o bé sentiments negatius(enve ja,odi,ambició'. . .) . "
2. Cal plantejar una situaciÓ adequada ,segons l'objectiti pretes.
3« Ni l'espai ni el temps son importants en aquests relats perque el temps psicologic no aďmet    aquestes arbitrarietats,ja   que son factors poc r ernar c abl e s .
4. El monbleg intern s'adiu a aquest genere narratiu.
5» Els temes mes adieiits per a l'expressi<5 de sentiments estan lligáts als universals humans:convivěncia,lluita generacional...
6. La narracié de eaire " rosa" acostuma a tonir aquests elements suara esmentats,que es desenvolupen,principalment, a 1'entorn d'un fet amo-ros.El final sempře és felig.
D) CIENCTA-FICClC
1. Els temes plantegen lJLuites,invasions,descobriments Clentifics,tecni-ques de funcionaraent huma molt desenvolupades(la possible guerra ato-mica, la rob5tica, la informática,el caos de 1'univers...),  a partir dels quals un hom preten divertir o bé plantejar les consequencies de la societat futura.Ss a dir, planteja una premonicio del futur de la humanitat.
2. L1ambientació(descripció) de 1'éspai i dels elements teenies ha de ser molt acurada i precisa i,  erab bons coneixements cientifics.
3» El relat es basteix a partir d'un problemá o ďuna preocupació' tec-nica, cultural o social,que afecten la persona humana.La hiperbole i la parodia son elements usuals d'aquesta classe de relats.Si I'ob-jectiu és el divertiment i el lleure,  els elements sorpresaj augraen-ten.
E) REALISTA
,1. El tema s'adiu a un problema actual(la sida,  el divorci,!*avortament, el terrorism©...).
2, Els personatges son versemblants,extrets de la realitat que vol iraitar o retratar,
3« La deseripció' de 1'ambient és miraetica.
4. Els espais poden localitzar-se geográficament.
5. Els elements documentals i els etics s'adiuen a aquests'relats.
F) ' EL REALISME MAGIC
1. Oonsisteix en no distingir alio que pertany al mon quotidia,de tot alio que un hom somnia o pensa i »que incorpora al mon de cada dia.
ELS RECÜRSOS EXřRESSIUS
111.
LA KARRACIÖ . .
2» En aquestes narracions els elements  "magics" o simb&lics ŕeben el máteix tŕacťament que    les cosas    reals i,   son ells, els que modlfiquen la reali-tat quotidiana.
G) La PSICOLOGICA
1. Ľls temes giren a 1' entom   del pas del temps i els cfectes que produei-xen sobre la persona;  la forca    que el sistema "té* spbr« 1 * iiidividujla terbolesa moral i/o ©tica ď una persona,la hipocresia i la reperoussio que  té sobre    una Individualität...
2. L'accio acostuma a centrar-se en ľestudi d'uns compórtameiitá i ďunes atmosferes en les quäls la incomprensid entre els protágonistes permet d'efectuar una anälisi.
3« En aquestš relats sempře hi ha una pressiá que angoixa els pro tagonis-tes i,que actua de desencadenant de ľ analisi.
• k* El temps    consistsix en represěntar la pressid.    Hb actua com el temps, que c s pot reprodtiUĽŕ-..   mitjancant un rellotge,sind com a   ľ es tat que un individu necessita per a racionalitzar-la o,  en el cas contrari,per provocar-li la destruccid.
H) HUMQRÍSTIČA -
1. Cal plante jar. quina classe d'humor un horn pretin» 11engany,el negre o 1*  ironic. Ľengany consisteix    en fer un plantejament seriös al llarg de tot el relat fins que,  al final,  hi ha una distorsid que qüestiona tota la história,que queda en ridícul. El negre j\jga en barrejar un
to d'ingenuxtat amb un altre de macabre.Aques ta classe d'humor és molt adequada pels acudits,que poden ampliar-se en relat.L'últim^1'ironic, planteja un humor subtil,sense estrafalls,que araaga una crxtica amar-ga o desengelada.
2. Els temes sdn multiples pero acostumen a"rebre" : els politics, alguns prototipus socials o, de vegades, alguns fets que han provocat la hilar! tat social.
3» El temps i l'espai sdn essencials ja que, altrament,  s'altera la vigen-cia dels temes esmentats anteriorment.
4. Els noms^dej^s^Dgrsonatges mai no figuren sind que son al.legorics.