ELS RECURSOS NARRATIUS LA DESCRIPCIO* 1. DEFINICId ..La descripcio* consis teix en oferir ,mitjangant paraules( també* s'aconse-gueix amb elements mecánics) , una repres en t ac ió* ajus tada i completa,real o f1cticia,d'un objecte,d*una persona, ďun fenomén, ďun paisatge».• , a fi ďaportar-ne les dades específiques i diferenciades* La descripció*,perb, segue ix meto des divers os segons la ciencia a la qual s'aplica.Així,les dades per a fér una descripcio* objectiva canvien ď aquo Iii lies que configuren una DESCRIPCIO SÚBJECTIVA o una descripcio* de ficciéT ^a primera, la descripcio* ..objectiva, ha d'ajustar-se plenament a la fi-delitat d'allo que e*s observat, mentre que les altres dues, la descripcio' subjectiva o de f icció*, admeten un marge d» inexactitud quant a la reali-tat .Aquesta mancanga,pero, s'equilibra amb la versemblan^a,que consisteix en el fet de fer creible una descripcio' inexistent a la realitat«Conté*,pe_ ro,elements que, a partir de la creació*, s'hi acosten. ■La de sc ripe id objectiva s'adiu a les apreciacions mesurables (volum, Ion, gitud• • . ) , avaluables(percentatges,l£nees de + creixemént.•.),mentre que la descripcio*'subjectiva pre tán oferirja) la imatge de les percepcions aeönseguida mitjancantí la vista, l'ofda, l'olfacte, el gust i el tacte)| b) els aspectes relatius a la capacitat sensitiva, emocional, conceptual . de 1'individu davant la impress i<5 que li produeix un fenomén,un fet..» >. METOPE DESCR1PTIU i i Ens limitem a la descripcio* subjectiva i de ficció* ja que és la mé*s adequada per al camp de la literatura.Amb tot,pero, no n*és exclusiva i s•usa a ďaltres materieš. Per aconseguir una descripcio* acurada cal OBSERVAR I SELECCIONAR abahs de descriure.Previament, cal extreure el major nombre de dades possibles sobre els elements reals: la forma el color el tamany la' utilitat les mides les variants les classes i /o la nomenclature la textura la duresa la resistencia subclasses - 1'amplada - la impermeabilitat - el material - la seva historia - els canvis histories soferts - 1'emplacament - la comparacio* amb d* altres elements - la trascendencia - la mutabilitat - la permanencia - I*elasticitat En aquest proces ď informaci©*, cal šumar-hi les informaeions suministra c des per les percepcions abans uesmentades de la vista,l'olfacte, 110?da.*. que enriqueixen les apreciacions.Aixi,per exemple, l'esquema que a con ADJECTIUS NOMS VERBS FRASES FETES,ONOMATÖPEISS COLOR Fosc Clar Brillant Opac * GUST Dole Salat Agre TACTE Suau sar ., 3_ „> - ill ELS RECURSOS EXPRESSIUS LA DESCRIPCld ADJECTIUS NOMS VERBS FRASES FETES,ONOMATOPEIES OLFACTE Fort Fluix Olorás Pudorás VISTA Llarg Curt Vbluminás Estret ample Un altre aspecte a tenir en compte as la per s pec tiva o -angulació" que más interessa a la descripciá.A la manera emprada per la cinematográfia,la descripciá s'ajusta igualment a aquesta tecnica a f i de trobar el punt más adequat e fi & crear una impressiá de repulsa,ďadmiraciá, de porfo per per oferir una visió" panoramic a, fragmentada o parcial sobre una persona, un objecte, un fenomén o un paisatge.Ľangulaciá complementa aquesteaspectes augmentant o disminuint ,1'efecte que I'escriptor desitja fornir als altres. Els plans descriptius sán: el GENERAL que abasta tots i cada un ď elements configuradors d'una realitat,sense cap voluntat de posar-ne cap de re lleu.Acostuma a ser un pla situacional i globalitzador.El pla contrari ás ~~ de DETALL o PRIMERÍSSIM que especifica algun aspecte o actitud importants per a la comprensiá d'una persona,animal $o cosa.El pla mit.ja redueix el punt de mira,si es tracta d'una persona, des del cap als genolls.Aquest pla presenta els aspectes más representatius d'una escena. Els exemples d'aquests tres plans son: a) GENERAL •* El tros de la Rambla per on passaven no admetia altra música que les campanes de3s convents.En aquells dies, a la Rambla i en els carrers que hi feien cap, els convents consumien tota la gran desa.Hi havia el dels dominieans,que en deien-Col.legi de Sant Vi* ceng i de'Sant Ramon , a l'algada mateixa del carrer de Sant Pauj a la Rambla Santa Monica, els Mercenaris tenien el col.legi de Sant Pere Nolasc.Al Bonsucces hi havia el dels Servites.Eis agus-tins ostentaven aquell conventäs entre els carrers de ľHospital i Sant Pau.Els caputxins eren a la Rambla del Centre.Els jesuí-tesi acabaven d'abandonar l'immens col.legi de< Betlem,pero en res_ tava l'esglásia'i tota ľ obra.Els carmelites descalgos, en el de Santa Monica.^ls trinitaris amb el convent de la Bonanova ocupaven tot l'espai del Liceu,i encara más.Els pauls, a l'hospital mili-tar del carrer de Tallers,i al capdavall de les Rambles,tocant a la muralla de mar i les drassanes, 1'eoorme convent dels francis • cans. La música de les campanes i el perfum dels horts dels convents eren tota l'alegria d'aquella nit.I encara entrant, pel carrer del Carme, els'saludaven d'una manera familiar,les campanes del gran edifici dels carmelites calcats,arrapat materialment a les parets delt* Sagarra i encarat amb la porta del domicill mig en festa,mig j en émociá, i en plena esperanga. : p ' Era una Rambla d'una bellesa única , que avui dia no podem iraa ginar.Coronada pel gran portal i per les torres de Canaletes,devia sentir a dues passes respirar les herbes,entre abandonades i muti lades obres de caracter militar,i más enllä s'endevinaven els mas, s is© e s de la muralla nova,i encara más enlla el c ami de Ronda,i mes enlla les cols, les mongeteres i les tomaqueres lliures"• J.M. de Sagarra;Memories.V.I MOLC(.P.65) ELS RECURSOS NARRATTDS LA DESCRIPCIÓ b)DETALL I PRIMERlSSIM « Alio que calia lligar més es tře t era el cordó" de la sabata.Per-que en Rafelet, cosa excepcional en la fam£lia,portava'sabates,unes sabates que no eren per al seu peu, certament, que li venien una mi ca massa grans, que ľuna mancava de taló* i 1'altra de puntera;pero" al cap i a la fisabates, unes veritables sabates de pell,amb cordon; de cordill autentic,amb eis ullets o amb forats corresponents als ullets desapareguts"• J.M. Folch i Torres:"La petita família(Conte).dins Records de Barcelona 1870-1910.Ed HMB(P.8tí). " Posi els dos peus junta.. .Aix£.. .Ära faci girar el peu dret so-bre el tal<í,aixecant un pensament la punta« • «Prou.««^ots dos peus han de fonnar un angle recte.. .90 graus jus tos. , .«» Carles SoidevilaťLa Hicö* de ball(Conte) .dins Records de Barcelona 1870-1930.Ed HMB (P.14D. o) MITJÄ "...la noia-d'uns divuit anys,de cabells castanys,sedosos,que li cau en sobre 1 •esquena,,lligats a l'alcada del clatell amb una c in ta- es fa enrera i per evitar les empentes es posa quasi a tocar de la pa-*et.« _ C.Riera LiorcaiAjXQ avjat fara figa.El balancí.l63(P.frl). L'angulaöio' és ľ optica a partir de la qual descriyim una escena,un perso natge, un ambient...A grans trets podrXem dir que ési central.indiscriminada, de dreta a esquerra o a l,inrevés, de dalt a baix(picat) i de baix a dalt (contrapicat) i el * travelling". En efecte, ľangulacid central presenta 1*element descrit com si estés situat al centre die l'escena,amb la qual cosa aconsegueix que aquest element sigui més rellevant que la resta.Ľ angu-lació* indiscriminada situa la descripció' en qualsevol angle,adaptant-se a la necessitat que predomina en cada descripció*»L* angulació* de dreta a esquerra o a ľinreves es ta determinada pel punt de vista del narr ado r o del personatge intern.Aix£ eis fets o la descripció* se situen a partir de ľ optica de mira situacional del narrador i del personatge .S'adequa al seu camp de visió*«En canvi, el picat i el contrapicat s'ajusten a una intencionalitat del punt de vis tape's a dir, provoquen sobre el lector una impressio* de dis-minuciö* (picat) i ď augment (contrapicat) .El "travelling" presenta una escena de manera correlativa i seguint el camp visual d»un personatge.Acostuma a usar-se per crear un cert misteři o actitud expectant. Els exemples de descripció* angular sán: a) ANGULACIÓ CENTRAL n Riu amuntjcom una teranyina de plata, el pont de Hamilton s'arque-java sobre les aigues,tocant amb els dits magics dös Estats" Ed Mac Bain:El pispa , La cua de palla, 53« b) ANGULACIÓ INDISCRIMINADA Del sostre penjava una bombetá,hi havia těranyines als řáconstun Hit de metall,amb un cobrellit pie de taquěs dubtoses^un armari que no tancava,una tauleta de nit amb telefon,una tauleta baixa amb un te levisor de ľany de la pera,un rentamans,amb un mirall ple de cagades de mosca,una finestra sense cortines,amb els porticons tancats i pa-reu decomptar". J.Cabré*:Sota el signa de Sagitari.Cat. endavant. c) ANGULACIÓ DE DRETA A ESQUERRA 12 LS RECURSOS NARRATIUS A. DESCRIPCIÖ M En aquell punt de l'Est,una franja de verdor que la tardor enrogia vore Java el riu,interrumpuda de tant en tant per algun monument als herocis de la primera guerra mundial i algun baac de pedra.Els enormes vapors bai xaven cqs als molls,deixant anar llurs glopades de fum blanc a l'aire fresc . autumnal"• Ed Mac Bain : El pispa , La cuä de palla, i>3. l)ANGüLACld DE PICAT » Sota la clutat estreta(el protagonista estä dins un gratacels),una ma-rea rugia a la platja.Vaig entrellucar eis rompents entre eis edificis, vagaments fosforescents a la claror que s'encetava". Ross Mac Donald ; L'enemic instantani , La cua de palla, 59. )ANGI3LACIÖ DE CONTRAPICAT •* Tots dos van parar l'orella.Dalt al carrer, des de la claveguerä,se sen tia repicar unes cabates femenines de talons alts a 11 empedrat .Nomós el~" soroll frivol i penetrant dels talons trencava el silenci"• üfGULACIÖ DE*»TRAVELLING" V " Ha arribat d» America ,i es troba en un tren de la linia de Paris a Bor-deus.Ha passat ja d'Angulema.Va a embarcar en un port(...).Quan s'adona que les seves maletes han desaparegut,aixeca i clavant empentes i cops de colze a la gent que s*atapeeix al passadís i li intercepta el pas,ar-riba a la plataforma(•..)explica l'empleat que li han pres les maletes"• V.Riera LlorcatTots tres surten per l'Ozama.El cangur,56. La contextualització' es un altre aspecte que cal tenir en compte durant el cés, ďobservacirf.En efecte,un mateix objecto,una matelxa persona i un ma-x fenomén difereixen segons el contex.t en el qual es tan immersos.Cal saber valorar i analitzar abans dé descriure-ho .Hi ha to ta una série de pregun-"~ que cal formular-se abans de comencar la descripció.Alguns exemples són: -Actua així inflult per l'entorn o per la seva pröpia Personalität? -On esta situat? -Que representa des del punt de vista social,historie,estetic o simbolic? -A qui pertany? -Quina influencia té sobre aquells que el contemplen? -Afavoreix o dificulta la relació'? -L'han mitificat? , -fis ternut? -L'odien? -L'estimen? -Que ha fet? m el cas'de tractar-sé ďuna persona cal observar el registre de paria que i saber-lo ŕetransmetre per escrit:agumentatius,diminutius,repeticions,ono peies,lapsus..• L1ARITATS LINGgfSTlQUES DE LA DESORIPCIg i ha quatrr*aIi^^Ts lijQgu^s"t^cs que ia&ü3ax*ta^mprer«grT&MatfScri^Miions t maisigS^a^^in-taHmffls nominals(amb *tf$Sä les sev^s variants) }el predömtini '%spe c te 3^per#e^ti?uWg-ra^-HB©mbre xle nexea coordinatius i ^ ~"~-^tius i re^eua^^s^o^M^urW^literaries«entreNLes quals abunden la comparaci£>