Folclore a les Illes Balears Fiestas de Sant Antoni Las fiestas de Sant Antoni se celebran en torno al día 17 de enero en gran parte de los municipios de la isla. Uno de los lugares donde la fiesta se celebra con más fuerza es sa Pobla. Los preparativos empiezan con la salida a la posesión de sa Llebre a buscar leña para las hogueras que calentarán la verbena de Sant Antoni, la noche bruja de los demonios y las "ximbombades". Las fiestas de Sant Antoni que se celebran en Artà también son muy conocidas por su carácter popular y tradicional. El día 16 de enero, aproximadamente a las ocho de la mañana, se inicia "es Berenar", a base de chocolate y ensaimadas en casa del Obrer Major. Después, los músicos, que ya han degustado el moscatel y el "mesclat", inician un pasacalles por todo el pueblo, acompañados por los demonios, símbolos de la maldad y tentación humana. Por la tarde, se leen fragmentos de la vida del Santo y se canta "Lo Elogi". Finalmente, por la noche, entorno a las hogueras se reúnen cantadores y cantadoras que animan la velada con canciones populares ("gloses"), muchas de ellas con un claro contenido erótico y escatológico. ¡Todo está bien visto en esta noche de fuego y demonios! El plato fuerte de las fiestas de Sant Antoni en Pollença es el día 17. Por la mañana se celebrara la tradicional procesión y bendición de animales y poco después tiene lugar la salida a buscar el Pi a Ternelles, con acompañamiento de Xeremiers. Después de la comida en la posesión de Ternelles, los vecinos llevan el Pino hasta la Plaça Vella. Allí se coloca verticalmente y los jóvenes del pueblo intentarán subir los 20 metros que suele medir el palo. La celebración de las fiestas de Sant Antoni, también es una tradición muy enraizada en Muro, especialmente las "beneïdes" de Sant Antoni que tienen lugar por la tarde del día 17 de enero, y las fiestas también son muy vividas en Alaró, Manacor y Capdepera. Text extret des de: http://www.mallorcaweb.com/reportajes/fiestas-populares/fiestas-de-sant-antoni/ Festes de Sant Sebastià El gener és un mes de festes a la ciutat de Palma. Per celebrar les festes patronals dedicades a Sant Sebastià, s’elabora un programa d’activitats molt complet en què destaquen les activitats culturals i esportives, així com aquelles dedicades als infants. Al llarg de dues setmanes, els concerts són els encarregats de fer ballar la capital de Mallorca, omplint tant de música tradicional com de propostes més modernes les places, els carrers i les sales de concert. Dins la programació de les festes de Sant Sebastià, s’inscriuen les activitats pròpies de Sant Antoni Abat, com Ses Voltes del 17 de gener. El cap de setmana més proper a Sant Antoni és quan té lloc Sant Sebastià Petit. El parc de les Estacions s’omple d’activitats infantils: espectacles de màgia, actuacions de clown o tallers de manualitats són alguns exemples del que s’hi pot trobar des de ben d’hora al matí. El plat fort de les celebracions arriba el dia 19 de gener, vigília de Sant Sebastià i moment d’encendre el fogueró, que anuncia l’inici de les festes. Els gegants, els capgrossos i el Drac Na Coca surten de la plaça de la Cort en cercavila i, acompanyats de la música dels xeremiers, desfilen fins a la plaça Major, on hi ha una actuació dels Castellers de Palma. El dia 20 de gener té lloc la cerimònia d’entrega dels premis literaris Ciutat de Palma, així com la Diada Ciclista, que cada any compta amb més participació ciutadana. El dia següent, el correfoc és l’espectacle més esperat i compta amb la participació de cinc colles de diables i la presència de dues bèsties de foc. A més, durant les dues setmanes que dura la festa, es pot participar en vistes guiades al nucli històric i als edificis monumentals, xerrades i conferències als centres culturals, cicles de cinema i espectacles teatrals. Text extret des de: http://www.descobrir.cat/ca/agenda/festa-de-sant-sebastia-de-palma-155147.php Dijous Bo El Dijous Bo és la principal fira de la ciutat d'Inca, a Mallorca. Segons un antic compromís amb Llucmajor del segle XVI la data de la seva celebració es fixa al quart dijous després del diumenge següent la festivitat de Sant Lluc (18 d'octubre). Tradicionalment era una festivitat en la que s'aplegava bona part de la pagesia de Mallorca i gaudia d'un caire festiu però també amb una important vessant econòmic. La instal·lació d'un mercat n'era una de les seves principals manifestacions. Avui en dia, emperò, el seu caràcter ha canviat notablement i el seu vessant lúdic sobrepassa altres orientacions tot i que manté una important activitat econòmica. L'origen de la fira no es coneix del tot, però hi ha dues teories principals: la primera que té un origen islàmic, la segona fixa l'origen en l'ordenament d'Inca com a Vila per part de Jaume II el 1301. Segons el cronista de la ciutat Gabriel Pieras, la festa data de l'inici del XIX, probablement desenvolupada a l'entorn d'una fira i un mercat molt més antics. El dimecres Bo anticipa la gran festa del dijous. Comença al matí i no acaba fins ben entrada la nit. Durant el dia a tots els carrers s'hi troben mercats, jocs infantils i exposicions. S'acaba amb un correfoc i concerts al carrer. Text extret des de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Dijous_Bo Llegendes i rondalles Rondalla de ses bruixes del puig d'Alaró i del puig de s'Alcadena. Es conta que altre temps, quan les bruixes anaven tant pel món, cada dissabte de l'any, a l‘entrada de nit, totes de la serra de Tramuntana s'aplegaven en el cim del puig d'Alaró i del puig de s'Alcadena, que com podeu veure a la foto, es troben a prop seu. Després d'haver tirat junta i haver sopat, les que hi havia damunt el puig d'Alaró començaven a allargar les seves caputxes cap al puig de s'Alcadena i les d'aquest puig les allargaven cap a l'altre. Quan ja les tenien totes esteses d'un lloc a l'altre, com si fos un pont, hi anaven per damunt fent equilibris o per davall aferrades amb ses mans. Hi feien balls i jutipiris (gestos estranys fets amb la cara o amb les mans o el cos, per fer riure o per riure's d'algú) i un soroll que les sentien a totes illes. Però a trenc d'alba acabaven la festa, marxaven dels puigs als seus caus i coves de la serra i no tornaven sortir fins el dissabte vinent. Paraiso balear: Rondaia de ses bruixes [online]. [cit. 2017-05-10]. Disponible de: http://www.paraisobalear.com/index.php/coses-nostres/rondaies-mallorquines/150-rondaia-de-ses-bruix es.html La cova del castell d’Alaró (https://serratramuntana.wikispaces.com/Llegendes?responseToken=dc0bd06ebab9a178fe9026b2636861ee) Un home va trobar una cova sobre el cim del castell i, dins aquesta hi va veure set caramulls de doblers de vint. Va avisar un amic i tornaren a anar-hi, però el primer no volia tocar cap moneda. El segon en va agafar una sense que l´altre se n´adonés. La boca de la cova es va tancar, quedant a les fosques. L‘home que havia agafat la moneda la va tirar a terra, però la boca no es va obrir, fins que la moneda va tornar a ser al munt d´on l´havia agafada. A la fi van poder sortir de la cova, però la boca es va tornar a tancar i ja mai més s´ha tornat a obrir. La llegenda de la cova de la bruixa Joana La Joana, una gran bruixa, vivia en una cova a prop dell castell de Bellver un dia un noi geperut qui va anar a buscar la fusta per fer un foc va trobar la cova on ballava la bruixa Joana. Com que ell es va comportar adequadament, la bruixa va fer que li va desaparèixer el gep al poble hi havia un altre noi geperut qui la mare va dir que anés a la bruixa que li ajudès. Però el noi tenia el mal caràcter i era groller i per tant la bruixa se’n va venjar amb un altre gep