Carxe o Murcia La part històrica de la ciutat es troba al nord del riu Segura. Edificis històrics murcianes són predominantment barroca i renaixentista. L'edifici més important és la catedral barroca Catedral de Múrcia des de la primera meitat segle 18. Ens pot trobar a la Plaça del Cardenal Belluga, no gaire lluny del riu. La catedral es va iniciar al segle 14., Té una façana ricament decorada. Al sud de la catedral a la línia de costa es troba el neoclàssic edifici de l'Ajuntament Ajuntament de Múrcia a partir dels anys 1846-1848. Al costat del palau de Ajuntament Bisbe dels anys 1748-1768. Pont Vell connecta el nord i el sud de la ciutat. Una de les principals carrers del centre de Múrcia és una estreta Carrer Trapería, al final dels quals és més petita església barroca plaça de Sant Domingo, a la primera meitat. Segle 18. Es troba al costat de l'edifici del Teatre Romea de finals del segle 19. Altres edificis valuosos inclou la construcció d'un casino al segle 19. El Monestir de Santa Clara, l'església barroca-rococó de Sant Nicolau (pos. 18 de c.), Sant Bartomeu o l'església barroca de Sant Andreu. Literatura carxe Jaume Joseph Cayetano Alfonso Juan (Crevillent, 1783 - Múrcia, 1824), més conegut com a Jaume el Barbut o Jaume de la Serra, va ser un bandoler(bandita) de principis de segle XIX. José Ignacio Fontes de Garnica és un periodista espanyol, també crític de còmic i escriptor, nascut a una pedania de San Pedro del Pinatar a la Regió de Múrcia) el 1947. Com a periodista, arribà a ser director del setmanari (týdeník) Interviú. Constituí, a més a més i junt a Mariano Ayuso, Luis Conde Martín, Jesús Cuadrado, etc Jofré de Loaisa o Jofré de Loaysa (Regne de Múrcia, segle XIII - ? 23 de gener de 1308^[1]) va ser un religiós, escriptor i senyor hispànic. Balears Les possessions són les grans finques ruralsvelke venkovske statky) a Mallorca. Equival al mas o masia catalans i al lloc menorquí, i és la denominació que, des del segle XVI, s'impos sobre els antics noms genèrics d'origen àrab, les alqueries i els rafals, o català, masos i honors. Sovint el nom de les antigues alqueries fou substituït pel nom del propietari precedit de la partícula 'son', provinent de 'açò d'en', denotatiu de propietat. Els propietaris de les possessions eren denominats senyors, i, en el cas de les possessions grans i molt grans, majoritàriament formaven part de la noblesa terratinent. Històricament, els senyors s'apropiaven de la renda de la terra i controlaven el comerç del blat i de l'oli, els productes bàsics de la Mallorca tradicional. La font de la Vila és una font, en forma d'ullal natural, que es troba situada al municipi de Palma, Mallorca, entre Son Espanyol i les Cases Noves, a la carretera de Valldemossa, just al costat de la Universitat de les Illes Balears, a 7,9 km del casc antic de Palma. S'empra per abastir la població de Palma des de l'època musulmana (902-1229) La font de Xorrigo és una font que es situada a la possessió de Xorrigo, al terme municipal de Palma, Mallorca. És d'origen romà i modificada en època musulmana.^[1] Etimològicament "Xorrigo" prové del verb llatí subrigo, que significa sorgir, brollar (vznikat, klíček) Torre Major d'Alcanada, situada a la badia (záliv)d'Alcúdia, en la zona residencial d'Alcanada (Port d'Alcúdia) i a prop de la vella central de GESA i a uns 18 metres sobre el nivell de la mar. (Societat d'Enllumenat per Gas Societat Anònima, dedicada a la producció i comercialització d'electricitat.) El nom li ve per què la torre està situada a l'antic Port Major. Es construí en 1599 per orde del rei Felip II d'Espanya, per complementar la defensa de la ciutat d'Alcúdia. "Es construí damunt un sòlid basament anivellador fet de carreus de marès. Té un diàmetre i una alçària de 14 metres". El portal d'entrada destaca un escut del rei espanyol que se li atribueix a Antoni Verger i duu la data de 1602. "Comptava amb una bateria baixa davant la torre on es disposaven quatre canons de grans dimensions L'Aeroport de Palma-Son Sant Joan o també conegut com a Aeroport Internacional de Son Sant Joan està situat a 8 km del centre de la ciutat de Palma, estratègicament situat entre la zona turística de la Badia de Palma i la ciutat, a l'emplaçament d'una antiga base militar encara existent. Inaugurat els anys 60, època del boom turístic a les Illes Balears, per substituir l'antic Aeroport de Son Bonet. Literatura Balears Ramon Llull a vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 - Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII, conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per fer arribar millor a la gent els coneixements filosòfics, teològics i místics. Dins aquesta voluntat divulgativa va escriure-hi novel·la moral i llibres de divulgació científica i tècnica Valnecia El Centre del Carme, dependent del Museu de Belles Arts de València és un espai cultural ubicat a l'antic convent del Carme de la ciutat de València. Actualment són obertes al públic les sales de les exposicions temporals. OBRAZEK Seguint les agulles del rellotge, des de la part superior: Ciutat de les Arts i les Ciències, la Llotja, Plaça de la Reina amb la catedral al fons, Port, Platja del Cabanyal, l'edifici Iberdrola, i, a les 11, la Plaça de l'Ajuntament, amb els edificis blancs i la font. Jaome I, Porta de Serrans, part de la muralla del segle XIV, Cornucòpia a la plaça de la Mare de Déu. Símbol de la Valentia romana Literatura valencia La Biblioteca Pública de València és la principal biblioteca pública de la ciutat, situada dins del conjunt del Parc de l'Hospital, al barri de Sant Francesc, a la Ciutat Vella. Concretament s'ubica dins el que fou antigament l'hospital provincial i aquest, construït sobre un antic hospital religiós, l'Hospital dels Pobres Innocents. Com a institució, la Biblioteca Pública de València va ser fundada el 1838 Editorial Valenciana, fou una editorial fundada el 1932 per Juan Bautista Puerto Belda i ubicada a Valencià, en els seus inicis va publicar novel·la popular i fulletons. En acabar la guerra civil Espanyola, es va especialitzar en l'edició de còmics. Sota la direcció de Juan Manuel Puerto Vañó, fill del fundador i Josep Soriano Izquierdo com a director artístic, és quan l'editorial va tenir el seu més gran creixement. Va mantenir la seva activitat fins a l'any 1986 Josep Sanchis Grau (València, 19 de juny del 1932 - 2 d'agost de 2011) fou un dibuixant valenci d'historietes, una de les grans figures de l'Escola Valenciana d'historieta i creador, entre altres personatges, del gat Pumby. Treballà per a la revista Jaimito, d'Editorial Valenciana, on cre sèries humorístiques com El soldadito Pepe, El Capitán Mostachete, Miguelín y El Trenecito, Don Esperpento o Marilín y la moda, per al setmanari Mariló, dirigit al públic femení. Karpa, pseudonim de Rafael Miguel Catalá (Nules, 29 de setembre de 1926 - València, 12 de setembre de 2000), va ser un dibuixant de còmics infantils, un dels més importants de l'Escola Valenciana de còmic. És conegut sobretot pel personatge Jaimito, que es va publicar en la revista del mateix nom, Jaimito. George H. White, pseudònim de Pascual Enguídanos (Llíria, 1923-2006), autor de ciència-ficció.