La Renaixença (I) Situació de la llengua catalana al segle XIX Literatura Catalana III La Renaixença (I) Situació de la llengua catalana al segle XIX uA principis del segle XIX pràcticament la única llengua de Catalunya era el català. Hi havia cert coneixement del castellà per part dels sectors il·lustrats, però poc profund ni sistemàtic. Hi havia monolingüisme a casa, al carrer i amb l’Administració. uL’ensenyament es feia bàsicament en català, per comoditat i eficàcia, no per consciència de fidelitat lingüística. La fidelitat lingüística al començament del XIX és deguda també al desconeixement del castellà. uEl català esdevé la llengua de transmissió ideológica durant tot el XIX, tant per part dels polítics com de l’Església. Hi havia dos canals de comunicació: uEl castellà per a les publicacions destinades als sectors cultes uEl català per als sectors populars (publicacions satíriques, sermons…) uL’Església comença un procés de castellanització degut també a la voluntat del poble d’imitar les classes elevades. u La Renaixença (I) Situació de la llengua catalana al segle XIX uLa situació, però, no era tan clara amb dos nivells d’ús de la llengua molt ben definits: castellà per a actes oficials i protocolaris i català per a la vida real. uHi ha tota una sèrie de factors que influeixen en el detriment de l’ús del català: uLa progressiva consolidació de l’Estat espanyol uL’augment de l’escolarització uL’increment del prestigi del castellà com a llengua social i de cultura uLa creixent imitació dels sectors dirigents i de les seves pràctiques uParlar en castellà es comença a veure com un acte de qualitat superior. uAmb una escolarització molt simple i cada vegada més castellanitzada i sense una gramàtica establerta, el català perd entitat i a la dècada del 1860 es troba en un seriós risc de desaparéixer o corrompre’s fins esdevenir irrecuperable. uAquesta moda de parlar castellà no es va materialitzar perquè hi havia un gran desconeixement de la llengua que provocava la incomunicació. La Renaixença (I) Situació de la llengua catalana al segle XIX Llengua literària uSi bé a principis del XIX el català és present a pràcticament tots els àmbits de la societat, en la literatura la seva situació és gairebé crítica. uLa producció literària es limita a expressions de cultura popular i religiosa, que és molt abundant i resultarà d’una importància cabdal per a la recuperació. uNo existeix una literatura de consum en català (la més habitual: novel·les de fulletons i cròniques d’actualitat política). Però es comença a veure un interés per obres publicades en català. uTot i això, la voluntat de recuperar la llengua s’inicia amb característiques elitistes, prova d’això és la circunscripció dels Jocs florals a la poesia. Va ser el teatre el gènere que va popularitzar la literatura catalana. uA finals dels anys 60, es pot parlar d’una normalitat literària, tot i que no cultural. u La Renaixença (I) Situació de la llengua catalana al segle XIX Reivindicació i normalització uA la dècada dels 60 es comença a reivindicar l’oficialització del català. Hi havia normalització literària, però no en els altres usos. uEl 1887 es fa una proposta de normalització basada en: uPrimera ensenyança del català a les escoles uÚs del català per part de les institucions polítiques a les reunions i debats, etc. uÚs del català als tribunals de justícia uCreació d’una càtedra de dret català a la Universitat de Barcelona uLa llengua esdevé així l’element clau del sentiment nacionalista perquè afectava tothom, amb independència del seu signe polític (recordem que el català continuava ser necessari per a la vida diària). La normalització és l’assegurança de vida d’una llengua.