*Literatura catalana III



-Va néixer el 1845 i va morir el 1902.
-Començà a escriure poesia als 14 anys, aviat es fa aficionar pels textos clàssics (Virgili,
Dant...)
-L’any 1865 guanya dos premis als Jocs Florals amb dos poemes èpics.
-L’any 1868 participa als JF amb una composició que serà l’embrió de l’Atlàntida.
-A partir de 1870 exerceix de capellà.
-El 1873 fa la primera estada al Rosselló per recuperar-se de l’esgotament mental que li produeix
la redacció de l’Atlàntida. Fa el primer viate a Cuba i el 1876 torna recuperat i amb el poema
enllestit. -A partir de 1877 Verdaguer esdevé un escriptor molt popular i el 1880 és declarat
Mestre en Gai Saber. Viatja per Europa i Rússia i el 1886 arriba a Terra Santa, un fet que li
canviarà radicalment la vida. -A partir del 1890 practica exorcismes i és confinat en un sanctuari
per possible follia. S’escapa i marxa a viure amb una família de Barcelona que l’influiran
considerablement. Se li retira la llicència per a celebrar la missa el 1895 i se li retorna el
1898). -Publica una sèrie d’articles anomenats En defensa pròpia que provoquen gran enrenou entre
partidaris i detractors. -Mor el 1902 i el seu enterrament esdevé un esdeveniment de masses, que
van admirar la persona i, alguns, també la seva obra.

-La seva obra inicial tenia molt del Vallfogonisme, tot i que aviat va descubrir els clàssics que
el van acompanyar durant tota la seva vida creativa. -Era un fidel seguidor dels temes dels Jocs
Florals: Pàtria, Fe i Amor, tot i que a partir del 1870, deixa de tenir interès en aquest últim.
-El seu poema èpic Colom, que després va renomenar com Espanya naixent, té l’origen a l’any 1865 i
narra el descobriment d’Amèrica i la desaparició de l’Atlàntida, tot i que amb algunes variacions
entre ambdues versions. -La versió final d’aquest poema serà l’anomenat l’Atlàntida, amb una
presència important de l’Eneida. -Verdaguer va escriure dos poemes èpics d’importància cabdal en la
literatura catalana. El primer és l’Alàntida, no gaire romàntic com era propi de l’època (poesia
político-històrica, imitació de la lírica popular, costumisme...), sinó més aviat renaixentista. El
segon és Canigó, escrit en una època on la novel·la habia substituit aquesta mena d’obres èpiques.
-Potser és per la pròpia anormalitat de la literatura catalana que aquesta mena d’obres servien per
justificar la seva existència.

-El poema explica la història de Colom i com arriba al propòsit de viatjar en busca de l’Atlàntida,
un continent enfonsant per decissió divina.
-Verdaguer s’inspira en cultures molt diverses per a la seva el·laboració.
-La seva intenció és clarament moral, amb el rerefons del Paradís perdut. Destaca tant per la seva
qualitat literària com per la varietat d’informació científico-cultural i el volum de les fonts
utilitzades, des dels clàssics grecs als autors més moderns. -Els protagonistes passen a ser els
elements, l’entorn, en comptes dels personatges que perden la seva connexió amb la realitat. -Va
ser un poema amb un paper clau en el procés de recuperació de la literatura culta. -Es va fer
ràpidament popular amb traduccions a molts idiomes, entre ells el txec (1891).

-La idea va néixer a partir d’unes excursions pels Pirineus.
-Verdaguer s’inspira en el passat medieval de Catalunya i vol rememorar el seu esplendor a través
de monuments naturals, com la muntanya del Canigó. -És un poema encara molt més èpic que
l’Atlàntida. Recull tota una sèrie de llegendes molt ben articulades que donen la sensació d’un
protagonisme plural. -La diversitat d’històries i personatges fa que hi hagi importants desnivells
qualitatius i de versemblança. Val a dir que tot amb una clara intencionalitat cristiana. -Les
fonts utilitzades són molt nombroses i d’orígens molt diversos. La literatura popular cobra en
aquesta obra un paper molt important. -Canigó reuneix les premisses bàsiques de l’ideari de la
Renaixença i esdevé la seva expressió literària més important. -Elabora una llengua literària
òptima, amb una versificació i muscalitat rica i variada, aconseguint una expressivat d’alta
qualitat literària insòlita fins aleshores i que servirà de model a les noves generacions.

-El viatge a Terra santa provoca un fort trasbals en la vida i l’obra de Jacint Verdaguer.
-Verdaguer és criticat també per posar el seu talent al servei de l’apostolat, que va exercir de
manera molt intensa. -La primera obra de valor literari va ser Idil·lis i cants místics (1879),
l’obra més misticista de Verdaguer. -Lo Somni de Sant Joan (1887) és ja el resultat del seu viatge
a Terra santa i explica la vida exemplar de sants i màrtirs, amb una intenció clarament
moralitzadora. -A Flors del Calvari (1896) expressa el seu dolor pels problemes amb la jerarquia
eclesiàstica i les disputes amb els seus detractors.

-El Romanticisme era propens a aquesta mena de poesia i Verdaguer hi contribuí.
-Montserrat (1889), Pàtria són extensions de la seva poesia religiosa.
-Oda a Barcelona (1883) és un dels poemes patriòtics més coneguts i populars, recull una visió de
Barcelona i la seva història que es fa extensiva a tota Catalunya.
-

-Excursions i viatges (1887) és l’exemple més clar de la prosa Verdagueriana, un recull de les
seves experiències personals, el descobriment del propi país... -Verdaguer era un gran aficionat al
folklore i va aplegar nombroses rondalles i llegendes, que de vegades va reelaborar i d’altres va
utilizar en les seves obres.