El Naturalisme
Literatura catalana III


El Naturalisme
´Moviment literari que neix a França amb moltes influències socials i ideològiques. Centrat en una
societat burgesa, en la intel·ligència contemporània.
´Émile Zola (1840-1902) és el fundador i màxim representant d’aquest moviment.
´Zola deia que el Naturalisme era una conseqüència de l’evolució científica del segle XIX. Parteix
del fet que la naturalesa i la societat influeixen decisivament en la conducta individual.
´Fins ara l’escriptor havia estat un observador utilitza els procediments d’investigació per
recollir dades, sense modificar res. En el naturalisme l’escriptor és un experimentador, que situa
personatges i col·lectivitats en situacions hipotètiques per analitzar la seva conducta.
´L’escriptor-investigador no extreu conclusions, perquè això seria subjectivisme.
´La novel·la naturalista té tres fenòmens comuns:
´Retrat realista i documentat
´Impersonalitat del narrador
´Determinisme fisiològic i ambiental. L’home es troba continuament en lluita contra un entorn
físio-sociològic en què influeix i pel que és influït.
´És la ciència aplicada a la literatura.
´L’home no és un ésser individual, sinó un membre més d’un medi que el determina.
´

El Naturalisme
´A Catalunya va tenir dos iniciadors crítics: Josep Yxart I Joan Sardà.
´El representant més important en la novel·la va ser Narcís Oller, però amb un naturalisme més
tebi. Mancava l’esperit socialista, revolucionari que hi havia a França. ´Aquest naturalisme catalÃ
tindrà una continuació en el temps amb el naturalisme rural modernista (Raimon Casellas, Victor
Català...) i la lluita dels seus personatges contra la societat i el medi.
´