Narcís Oller
Literatura Catalana III


Narcís Oller
uNeix el 1846 a Valls i estudià Dret a Barcelona.
uEra un home catalanista, moderat, conservador i perfectament integrat en la seva classe social, la
burgesia (l’objecte de les seves narracions). uComençà a escriure en castellà, però lectures com
l’Atlàntida de Verdaguer i la presa de consciència catalanista el fan canviar d’idioma literari. A
partir d’aquí es presenta als Jocs Florals i entra en contacte amb el grup de la revista ”La
Renaixença”. uYxart i Sardà (crítics literaris i amics) li fan veure les possibilitats de la
literatura realista i naturalista, coneix Zola i fan d’Oller un representant clau de la literatura
actual europea. Catalunya comença a formar part de la simultaneïtat dels corrents literaris
europeus. uLa literatura realista no pot ser escrita en un altre idioma que l’idioma del país, de
la gent que descriu. El català esdevé imprescindible. uAquesta decisió no va estar exempta de
polèmica a la península amb crítiques d’amics castellans d’Oller, com Benito Pérez Galdós.

Narcís Oller
uLa tasca literària de Narcís Oller es pot dividir en tres etapes:
uAprenentatge o formació:
uCap a 1874 es comença a plantejar escriure en català, una idea que es consolida entre 1877 I 1878.
uEl 1879 guanya amb la narració Sor Sanxa un premi als Jocs Florals, i repetirà l’èxit un any
després.
uEl 1882 escriu la Papallona, la seva primera novel·la. Encara molt romàntica, ambientada a
Barcelona, on un “papallona” de classe alta sedueix i abandona una noia que representa les classes
més baixes. La ciutat no apareix encara amb el realisme més evident, tot i que es percep en els
personatges i els seus diàlegs.
uEs considera la primera novel·la catalana naturalista, tot i que Zola en veié algunes diferències.
Zola considera que Oller encara no és capaç de desfer-se de cert sentimentalisme.
uAmb la Papallona, la literatura catalana se situa en la línia europea actual.
u

Narcís Oller
uConsolidació o plenitud:
uEntre el 1883 i el 1899 podem parlar de l’època de major creativitat de l’autor, amb quatre
novel·les.
uLa més coneguda és l’Escanyapobres, la passió pels diners i l’avarícia condicionen la vida d’una
parella. L’avarícia es presenta com a una actitud contrària al progrés, que dificulta la
transformació socio-econòmica del país en aquella època. És l’obra menys sentimentalista.
uVilaniu és un exemple de la decadència de les petites ciutats rurals, la lluita entre lliberals i
moderats i com la calúmnia pot fer estralls en una família ben establerta.
uLa febre d’or és la més extensa, escrita amb certa rapidesa per la imminent publicació de L’argent
de Zola. Té certes mancances. Oller volia estudiar la febre bursàtil de 1880-1881, que considera
una follia. Explica la pujada i baixada sobtades d’un menestral. És la història d’uns personatges i
d’una ciutat, Barcelona.
uLa bogeria és l’estudi d’un fenòmen psicològic, a Barceona i Vilaniu. Tècnicament l’obra trenca
amb el naturalisme. No hi ha només un narrador, sinó varis. Temàticament és l’obra és la més
naturalista, amb el determinisme que predicava Zola com a tema principal.

Narcís Oller
uRecuperació:
uEl Naturalisme és a l’època de La bogeria (1899) un moviment que s’acaba. El Modernisme comença a
aflorar que anava adquirint força i imposant formulacions literàries noves.
uOller entra en un període de dubtes i de manca de seguretat. Trigarà quatre o cinc anys en
escriure una de les seves millors obres, Pilar Prim (1906). Intenta acostar-se als nous gustos
estètics, trenca amb el naturalisme temàticament: se centra en la nova burgesia barcelonina, molt
més consolidada. Tècnicament torna a la tercera persona narrativa i l’obra és molt descriptiva,
però ja en un altre corrent literari lluny del realisme-naturalisme.
uDesprés de Pilar Prim, Oller escriu les seves memòries i preparà l’edició de les seves Obres
completes.

Narcís Oller
uEls contes: Va escriure molts contes que constitueixen una part molt destacat de la seva obra, per
quantitat i diversitat de temes. uTenen caràcter moralitzador i d’entreteniment, sovint són
pinzellades d’històries que desenvoluparà a les seves novel·les. Gaudeixen de molt més humor que la
narrativa gran, però sense sortir de la tendència més realista.