1203350250
Carrer de Peralada
Modest Urgell fou un personatge polifacětic, i així, a banda de pintor també conreá l'art literari i Part teatral, la seva segona gran passió. Així, al llarg de la seva vida va escriure, diri-gir i representar diverses obres que amb títols com For mostren una estreta relació amb el clima de soledat i misteři que envolta la seva pintura. En aquest sentit, resulta curiós com un pintor tan amant de l'art dramatic no concedeix cap importáncia a Pac-ció dels seus personatges. Aquests o bé són caminants descone-guts, presěncies deambulants, o bé semblen éssers absorts -fins i tot alienats- en la seva feina o acció, sense arribar en cap cas a mantenir la més minima complicitat afectiva amb Pespectador.
Tanmateix, la seva experiěncia teatral si que es mostra forga present en el terreny compositiu, on el pintor catalá es val de magnífiques escenografies que poden crear grans efectismes visuals, que mostren la nuesa del món rural i solitari detingut en el temps. Aquest és el cas de PexceHent tela Carrer de Peralada, en la qual planteja Pescena a partir ďun contrapicat cinematográfic que magnifica, realga, alio que es visualitza. En aquest sentit, també ajuda el format vertical del quadre -poc habitual en la seva producció de pintures a Poli de mides grans-, que facilita la focalització de la mirada de Pespectador en les escales ascendents del centre de la imatge. Paral-lelament, si 1'arquitectura és protagonista principal, la figura humana resta, com ja hem apuntat anteriorment, en un discret segon pla, sense cap aparenija diná-mica o vital. Amb tots aquests recursos, Urgell aconsegueix que aquest petit indret paisatgístic de la geografia catalana esdevin-gui un Hoc extraordinari i grandiloquent.
Paisatge amb vaques
Modest Urgell mai no va amagar la influěncia i fins i tot el mestratge que exercí Joaquiin Vayreda en la seva obra; en ocasions afirmava que havia esdevingut un dels seus millors mes-tres. Aquesta relació es forjá durant les nombroses estades que Urgell féu a Olot a partir de 1870, on Vayreda capitanejava la deno-minada escola d'Olot de paisatge, bo i seguint les directrius rea-listes donades a Franta pels integrants de l'escola de Barbizon.
Durant la děcada dels anys setanta hi ha obres de tots dos on es percep una influěncia mútua o, almenys, una clara afinitat de sentiments; un bon exemple ďaixo és aquesta tela titulada Paisatge amb vaques. Realitzada segurament en una ďaquestes estades olotines, ľobra mostra aquest contacte, ja que no s'hi representa ľambient trist, melangiós, capvespral, hostil i sinistre que prengué més endavant la seva obra; sinó més aviat, la plasmació ďuna natura en un moment de maxima plenitud, amb una gran riquesa cromätica i una gran lluminositat, que remet a un cert aire bucolic i pastoral. La Hum clara i diäfana de ľescena il-lumina gairebé uniformement tota la composició, dividida en dues franges horit-zontals que es corresponen al cel i la terra. Les tonalitats fredes amb que ľautor defineix el cel i ľhoritzó -blau i violeta- li perme-ten donar una major sensació de llunyania i profunditat de camp, que contrasta enormement amb la proximitat de les figures -vaques i dona- en la part baixa de la tela, on dominen colors més cälids com els ocres o els verds. També resulta interessant pictö-ricament el poc perfilament del dibuix de les figures i els contorns, creats a partir de denses pinzellades cromätiques que es comple-menten häbilment en ľespai, mostrant una pintura moderna, propera als postulats impressionistes.
Jardí abandon at
La imatge del jardí ha estat present al llarg de tota la história de 1'art adquirint sempře algun tipus de significat o missatge simbólic. En la tradició cristiana el jardí posseeix un significat positiu. Així el jardí del Parádíš fa referencia al Creador, el qual col-locä els primers humans en un Hoc tancat i exempt de perills, com a símbol de la virginitat i la innocěncia. Amb aquesta idea, els convents medievals reproduíen al seu interior idíl-lics jardins que es concebien com a reproduccions del parádíš perdut. Du-rant el periodě barroc el jardí es concep de dues maneres molt di-ferents: el jardí francěs, ordenat i racional on la má de 1'home s'hi fa evident, i el jardí angles, en el qual la natura salvatge, en-cara no domesticada per l'home, mostra una imatge que s'ade-quarä molt a la visió romäntica de la vida.
Alhora, el jardí esdevé una imatge positiva en el simbolisme dels somnis. Al jardí es completa el transcurs de les ěpoques de ľany de manera particularment ordenada i accentuada, i per aixö s'hi fa visible la plenitud de la vida (primavera), perö també s'hi f a present la mort (hivern). És aleshores que resulta summa-ment important la presěncia simbölica d'una font junt amb algun arbre fruiter, la vida, o ďun pou i un xiprer, tradicionalment associats al món de les profunditats i la mort, respectivament.
Urgell recull en la seva obra aquests dos últims elements, als quals cal sumár les metaföriques escales del fons que s'obren en el mur i que porten a una extensa plana. La intenció de ľespecta-dor de travessar aquest espai ha estat interpretat com el pas cap el món del més enllá, lectura que es veu reforgada per la presěncia sempře melancölica del xiprer.
Paisatge amb patrulla de la Guärdia
C* •%
n dels aspectes que fa més interessant la pintura de Modest Urgell és la seva capacitat de crear en l'espectador la ne-cessitat ďanar més enllä de la imatge de la tela, de voler desco-brir que hi ha després de ľhoritzó que marca el final de la pers-pectiva pietörica. Per aixö, l'artista es val ďuna série de recursos que són perfectament visibles en Paisatge amb patrulla de la Guärdia Civil.
Formalment, el fet de mostrar un paisatge obert sense cap limit, dominat per la línia horitzontal que s'expandeix més enllä de les parets fisiques del llencj, permet a l'espectador introduir-se en un espai que sembla no tenir fi. Häbilment, Urgell mostra el camí a seguir, no només d'una manera metaförica, sinó també fí-sica, presentant-lo ampli en un primer terme, i convidant, a qui es presti, a entrar-hi i seguir-hi el seu desconegut itinerári. Al bell mig del quadre, dues figures d'esquenes, totalment despersona-litzades, semblen haver iniciat el camí proposat, accentuant l'in-terés de l'espectador per avancar fins aconseguir arribar al punt final de l'obra.
No obstant, tot aixö no tindria potser cap interes, si no fos per ľatmosfera de fantasia i misteri que envolta tota ľescena, i que la sumeix en el silenci més profund. Són obres que introduei-xen l'espectador en un món que li és alié, un món que reflecteix la possible Catalunya rural i despoblada de finals del segle XIX i inicis del XX.
Dona i porquet
La vida rural fou una de les temátiques recurrents en 1'obra de Modest Urgell. Així, la quotidianitat de la vida camperola de 1'ěpoca apareix retratada en infinitat de teles, i hi ha, a banda de 1'obligada presěncia humana, la predilecció de 1'artista per tres ti-pus ďanimals concrets: les gallines, eis änecs i els porcs. En aquest darrer animal es dedica aquest petit quadre que mostra, en una acció banal i fugissera, l'espant que fa la pagesa a ľ animal.
La gran majoria de treballs d'Urgell es caracteritzen per una immensa sensació de tranquil-litat que irradien les enormes extensions paisatgístiques, en les quals el silenci es converteix en protagonista indiscutible. Aixö no obstant, aqui, l'artista fa una excep-ció i el seu pinzell copsa ľinstant ďuna acció com si es tractés ďun fotograma filmic, en el qual ľespectador pot arribar a intuir quě ha passat abans i quě passarä després. En altres paraules, Ur-gell aconsegueix la paradoxa de reproduir el moviment, aturant-lo en el temps. Aquest efecte confereix a 1'obra un dinamisme molt poc habitual en eis seus quadres, sobretot en les obres de gran format, en les quals a banda ďalguna marina, la línia horit-zontal condueix al repös i la calma. De fet hi havia una part del public que apreciava molt més les obres de petites dimensions que les grans, al-legant un millor tractament pictöric i tematic. Aquest fet es reflecteix perfectament en la crítica apareguda en la revista Joventut a propösit de la seVa exposició de 1902 realitzada per la Societat Artistka i Literaria, on es diu el següent: "El més gran dels quadres que s'exposa resulta un tant monoton ďentonació, degut potser a les exagerades dimensions. En canvi, hi ha una marina i un parell de quadres petits en quě es troba molt completa la seva Personalität."
75
Porta cle cementiri amb ncna plorant
n xiprer, una porta coronada amb una creu i una nena plo-
K.J rant desconsolada davant d'aquesta porta. Aquests son els tres unics elements que necessita Modest Urgell per aconseguir emocionar l'espectador i influenciar el seu estat d'anim. Es tracta d'una escena totalment banal, quotidiana, petita, descrita en un ambient d'intimitat, retratat amb terrible senzillesa i tendresa. Davant d'aquesta imatge es facil imaginar-se una trista historia en la qual la mort ha fet la seva implacable i terrible aparicio.
No obstant, en cap moment Urgell proposa la visio d'ele-ments escabrosos, tragics o efectistes, sino que simplement es val d'una senzilla simbologia reconeguda per tothom per fer entendre la desgracia succeida. El pintor catala mostra amb tota nuesa la realitat dolorosa del mon, sense cap intencio d'idealitzar-la, cosa que lliga perfectament amb el realisme literari que acaba imposant-se en la cultura catalana i europea.
Tot plegat esdeve una proclama de Part minimalista, totalment apartat de les grans exhibitions preciosistes o decorativis-tes que apareixen, en canvi, en grans teles romantiques. Una visio que no nomes es dona en aquesta tela, sino tambe al llarg de tota la seva trajectoria. No hi ha cap element en la seva obra que sigui superflu o aparegui amb una simple funcio decorativa. Tot petit detail te la seva rao de ser. Cada petit detail te o aporta un significat necessari per al missatge que vol transmetre l'artista.
Cementiri prop del niar
oren moltes les vistes de cementiri que pinta Urgell al llarg
JL de la seva vida. En ocasions la perspectiva escollida fa que Pespectador es trobi al bell mig de les tombes, aconseguint que pugui palpar la mort amb les seves própies mans. Aquesta predi-lecció per una temática més o menys obscura, tot i estar treta de la realitat mateixa, ens remet al gust de Modest Urgell pel món del més enllá i 1'ocultisme. En aquest punt cal assenyalar 1'ěxit en 1'ěpoca del prestigiós escriptor Edgar Allan Poe, definit pel propi pintor catalá com "el geni de la ultratomba".
Així dones, no és gens descartable la influěncia que eis seus eserits ambientats en el misteři i el terror que dominaven les si-tuacions deserites sobre el páper marqués el nostre artista. De fet Urgell creia en eis morts que parlaven i les bruixes que deia ha-ver vist amb eis seus ulls. Eli mateix en el seu llibre El Murciéla-go. Memorias de una patům (1913) exposa aquesta mateixa idea amb les segúents paraules: "... diu Clarín: eis morts no senten, ni veuen, ni entenen... dones, Clarín, amb el seu permís (o sense ell) segueixo defensant que eis morts no només no senten, veuen, entenen i parlen sinó que eseriuen i acompleixen com a distingits cavallers".
La masia (El de sempre)
a trajectöria artistica de Modest Urgell fou sempre molt uni-
JL_i täria i lineal. Tant tecnicament com, sobretot, temäticament, va patir pocs canvis substancials, motiu pel qual, irönicament, eil mateix anomenä moltes de les seves obres El de sempre o El ma-teix de sempre, a partir de finals del segle XIX. Treballador incan-sable, va repetir molt sovint la mateixa temätica, i fins i tot de vegades, el mateix indret, com si d'alguna manera volgues cop-sar en la seva obra Pessencia del Hoc i el perque; segons eil mateix afirmava, no volia que eis paisatges que estimava canviessin i perdessin la seva Personalität.
La present obra es un bon exemple d'aquesta pintura de paisatge urgelliä, que tantes critiques Ii comportä per la poca evolucio mostrada al llarg dels anys. Pres com gairebe sempre al capvespre, s'eleva sobre el camp una masia que sembla total-ment deshabitada, mostrant un profund sentiment de quietud i melancolia, dos adjectius amb eis quals es podria definir gairebe tota la seva produccio. Un paisatge trist i desolat que expressa, en la seva intima aproximacio, tant la magnitud d'una naturale-sa solitäria i despullada com la intervencio que l'home hi havia fet. Una imatge fins a cert punt amable, que es converti en la temätica burgesa per excel-lencia, a finals del segle xix i inicis del segle xx.
La barca
Fent una ullada general a l'obra de Modest Urgell és fäcil comprovar que, compositivament, la línia horitzontal domina bona part de les seves teles, proporcionant un fort sentiment de calma, estabilitat i quietud. Aquesta monotonia compositiva, sovint és trencada per alguna composició vertical, en la qual, normalment, l'artista agafa un punt de vista subjectiu en contra-picat que li permet magnificar els objectes i les figures que es tro-ben en l'escena.
En el cas de les marines, les barques esdevenen el principal tema de l'obra, i la seva aparició en un determinat punt de la tela marca la perspectiva general del quadre, i condiciona la mirada de l'espectador cap a la llunyania de ľhoritzó. Aquest bon tre-ball compositiu també es pot percebre en obres de petit format com aquesta, en la qual tan sols apareix, en primer pla, la imatge d'una barca sobre la sorra. Destaquen favorablement les bones maneres que té el pintor de situar en l'espai l'objecte retratat. En primer Hoc, i tal com s'ha dit anteriorment, l'artista opta per do-nar un enfocament en contrapicat, real§ant així les seves formes. A aixö també contribueix l'alt pal central que fa elevar la nostra mirada fins a la part superior del quadre. Aquesta verticalitat és sobtadament trencada per la botavara que travessa en diagonal el pal, i que compositivament dona a l'obra un gran dinamisme, alhora que ajuda l'artista a poder omplir tot l'espai escěnic de la tela. Finalment, la posició lleugerament en escorc de la barca, permet projectar una segona diagonal en profunditat que facilita la comprensió de les tres dimensions il-lusôries de la pintura, tot desviant la mirada de l'espectador cap a ľhoritzó.