VÍDEO HISTÒRIA DE CATALUNYA. “EL MODERNISME” GUIÓ DE SEGUIMENT 1. TEATRE. L’auca del senyor Esteve (Santiago Rusiñol): conflicte de generacions. A finals del segle XIX les noves generacions de la burgesia catalana enriquides tenen noves idees. “Petita revolució” en favor d’una visió més cosmopolita i universal. 2. LA VISIÓ DE LA SOCIETAT D’AQUESTS ARTISTES: en principi s’enfronten a la burgesia, la critiquen, però el moviment queda absorbit (“reconeixen que fan art pagant nosaltres”). 3. Catalunya entra en contacte amb els moviments europeus en auge: art nouveau, modern style, liberty. S’hi adhereixen la gent que vol canvis. 4. EXEMPLES D’ARTISTES EN SOCIETAT: Rusiñol, a més de dramaturg és pintor i novel·lista + Ramon Casas, pintor. à Imatge de l’artista total/extravagant. Situacions absurdes amb diversos membres de la societat, el viatge a París (capital cultural), cerca de l’art en coses quotidianes com panys, claus i forrellats (importància de la decoració) → Cau Ferrat de Ramon Casas 5. PINTURA. EL CONTACTE AMB LES AVANTGUARDES à Naixement del Modernisme. (Admiració de Pere Romeu a Picasso) – Els quatre gats. Neixen els debats per etiquetar les obres dels “modernistes”; Impressionisme? Expressionisme? Isidre Nonell. 6. RENOVACIÓ DE L’ARQUITECTURA. Corba predomina sobre la recta. Restaurant de l’Exposició Universal de Barcelona (Domènech i Montaner) en marca l’esclat à “obra vista, mosaic, rajola envernissada, blasons de ferro per coronar”. 7. Els nous materials expliquen les innovacions que es poden incorporar. Alhora hi ha una cerca “d’estil nacional”: a) tornar a descobrir les tradicions pròpies, b) donar forma al caràcter nacional, c) ser valents i innovar. à èxit de model: ESTIL CATALÀ. Article: «En busca d’una arquitectura nacional» 8. IMPORTÀNCIA DE LES ARTS DECORATIVES. TRETS ESTÈTICS: a) decoració florejada i exuberant, b) detallisme decoratiu amb motius vegetals i medievals. Tot tipus d’edificis propis de l’arquitectura civil podien ser modernistes, però també els objectes, mobles... EXEMPLE: Parc Güell. 9. ANTONI GAUDÍ: la figura més important del modernisme arquitectònic català. Obra monumental: la Sagrada Família, que no està acabada. 10. Principal característica estètica destacada: les ondulacions de les seves obres (Parc Güell, Casa Milà (xemeneia/façana), Sagrada Família. Cita també: Palau Güell, Casa Batlló, Palau Episcopal d’Astorga, el Capricho de Cantàbria. 11. ARQUITECTURA CIVIL: fins i tot a aspectes que semblen ordinaris, com els fanals, arriben les influències estètiques del modernisme. Pere Falqués. 12. ALTRES NOMS DE L’ARQUITECTURA MODERNISTA: Josep Puig i Cadafalch – Casa Terrades o “Casa de les Punxes”. 13. L’ARRIBADA DEL NOU SEGLE. Amb el canvi de segle, tornen les esperances de renovació i modernitat. El Modernisme és un moviment passatger en la resta de països, però s’allarga molt més a Catalunya: dura aproximadament 30 anys. 14. TOTS ELS CAMPS DE LA CULTURA: ARQ Palau de la Música Catalana (Lluís Domènech i Muntaner), POE+MUS El Cant de la Senyera (Lluís Millet + Joan Maragall). 15. MÚSICA. Enric Granados, Isaac Albéniz, Enric Morera, Lluís Millet, Amadeu Vives. 16. ESCULTURA. Josep Llimona (El Desconsol, El Sant Jordi). 17. CARTELLISME, GRAFISME, DIBUIX. Cartell de Ramon Casas per Codorniu, decoració d’una òpera de Wagner d’Apel·les Mestres. 18. ESCRIPTORS: Joan Maragall, Víctor Català. 19. CERAMISTES: Josep Pey, Antoni Serra (de fet, també pintors). 20. DRAMATURGS: Adrià Gual. 21. ORFEBRES: Lluís Masriera i Ramon Oriol. 22. MOBLES: Gaspar Homar. 23. MODERNISME COM A MANERA D’ENTENDRE LA VIDA. En general, era donar la benvinguda a les novetats en qualsevol camp. à Exemple de Lucien Mamet amb el seu primer vol amb aeroplà a Catalunya (1910).