Breu apunt del
modernisme literari
2
El moviment modernista troba les
seves arrels a Europa
Són moviments paral·lels que
intenten arribar a totes les arts i
expressions culturals, també la
literatura.
Més que un moviment, podem
parlar d’un procés de renovació
cultural
Les arrels europees
El canvi de
paradigma
Industrialització
de Barcelona i Catalunya
a finals del segle XIX.
Expliquen el contrast
amb la resta de
península.
Burgesia
A partir de llavors,
classe poderosa. La seva
voluntat de
modernitzar-se serà
clau per al moviment.
Catalanisme polític
Relacionat amb l’auge
de la burgesia i l’afany
de diferenciació.
Culminarà amb un canvi
de moviment en favor
del Noucentisme, que el
representa millor.
3
4
La contradicció
del Modernista?
Critica la
societat burgesa,
n’assenyala els
defectes
La classe
benestant
justifica la seva
existència a la fi
I abans del
modernisme, què?
Llaços amb la literatura anterior
1.
Romanticisme
Àngel Guimerà (teatre), Jacint
Verdaguer (poesia).
Exaltació nacional, recuperació
del folklore i la història i cultura,
cerca de l’esperit de la nació.
Abans del
Modernisme
Narrativa: naturalisme
Narcís Oller, Josep Yxart.
Model realista/naturalista (Émile
Zola), imposa una visió de l’home
i el medi marcats pel
determinisme i l’herència.
Significa una “dignificació” del
gènere novel·la.
6
Romanticisme:
s’hi enfronten
Enllaça: amb la recuperació de
“l’esperit nacional”.
No enllaça: l’esperit de localisme
de la Renaixença està renyit amb el
seu afany d’universalitat. 7
Naturalisme:
quant a narrativa, s’hi
emmirallen
Enllaça: Intent de posar la cultura
catalana a nivell europeu, fixant-se
en el model realista/naturalista.
No enllaça: determinisme.
8
Com sorgeix?
La crisi finisecular del XIX i les dues
principals etapes.
2.
Any 1892: Maragall escriu al
“Diario de Barcelona”, Primera Festa Modernista,
l’article “Viure del passat” (Brossa)
Crisi social
La vida passa a ser més
urbana a causa de la
industrialització i la crisi
al món rural a causa de
la fil·loxera.
Crisi econòmica
Agreujada per les
guerres colonials (Cuba).
Crisi intel·lectual
El model racionalista del
naturalisme entra en
crisi, es perd la
confiança.
10
 Aparició d’una classe
proletària amb moltes
dificultats
 atur, inestabilitat,
vagues, atemptats
anarquistes
 Neixen corrents
irracionalistes, fugida a
mons interiors/fantasia
Etapes en literatura
I. 1.
Regeneracionisme
II. 1892-ca. 1900
2. Esteticisme
ca. 1900-1911
Noucentisme
11
1.
Regeneracionisme:
1892-finals de segle. Època agressiva
La resposta de l’artista al
moment de crisi
S’enfronta a la societat i
n’assenyala els defectes
La solitud de l’artista
L’artista està sol davant de la
societat, és una mena de
“messies” (el vessant
“salvador” és el seu compromís
social). Alguns personatges
literaris hi corresponen.
El caràcter polític
Alguns s’apropen a
l’anarquisme (Cortada), tenen
fe en el seu paper per canviar
la societat
“Viure del passat”, Brossa
12
A èpoques noves, formes d'art noves. El fonament de
la cultura d'una generació té que reposar sobre lo bo
de l'anterior; mes, si aquesta porta un patrimoni
dolent, és preferible menysprear-lo, no fer-ne cas i
començar foc nou. Si Catalaunya vol seguir el camí que
li correspon, deu agafar nous procediments en la
creació de l'obra d'art, procediments que estiguen en
consonància amb el medi que la volti, procurant influir
sobre d'ell per millorar-lo.
13JAUME BROSSA ‟Viure del passat” (1892)
Les festes modernistes
14
1892: Rusiñol i Casas.
Interès per la llum.
1893: La intrusa
de Maeterlinck
1894: “l’art per
l’art”. Processó
de grecos. Obres
decadentistes
1897 i 1899: no
tant importants.
Venim aquí fugint de la ciutat, per trobar-nos tots junts
i junts cantar lo que ens surti del fons del sentiment,
per treure'ns el fred que corre per les venes de tothom
aixoplugant-nos sota la bandera de l'art; per banyarnos
i embriagar-nos de sol, de sol i llum que ens
assequi per un moment la tristesa de la boira.
Venim perquè necessitem espolsar-nos de sobre tanta
farsa egoista, tanta sensatesa fingida, tanta farda de
sentit comú, tanta serietat forçada o riure estúpid com
ha imposat el menestral enriquit per una banda i per
altra la democràcia, en aquesta terra nostra que, per
por d'ésser boja, se'ns va tornant ensopida.
15SANTIAGO RUSIÑOL a la tercera festa modernista de Sitges (1894)
2. Esteticisme: ca. 1900
– 1911 (mort de Maragall i d’Isidre Nonell)
Adopció del moviment per part
de la burgesia
Literatura de consum habitual,
moviment acceptat. Es perd
combativitat i els radicals són
bandejats.
Coincidència de valors amb el
Regeneracionsime
▪ Voluntat de posar-se a nivell
d’Europa, progrés i
modernitat
▪ Trencament amb el
Romanticisme per passar de
regionalisme a nacionalisme
▪ La bellesa com a tema
(també és un element
regenerador)  els
parnassians
L’art per l’art
Cert nivell de sacralització de
l’art, que és com una religió.
S’abandona el to polític I es
tendeix al simbolisme i al
decadentisme.
S’obren més a la resta de les
arts.
16
Assoliment d’una poètica
Converteixen uns principis en
una poètica (de ser
«assagistes» a ser «autors
literaris»).  més producció.
Breu apunt de la
narrativa modernista
La recuperació d’un gènere
3.
Recuperació de la
novel·la
▪ La visió del sentit de la vida segons el modernisme
es plasmarà en la novel·la.
▪ És en la segona etapa que hi ha un assentament, i es
produeix una novel·lística simbolista.
18
Raimon Casellas i Els
sots feréstecs
▪ Raimon Casellas és crític d’art.
▪ 1901: ha passat una dècada
▪ Desfeta del naturalisme, La intrusa i
el prerafaelitisme.
▪ El modernisme no vol fer costumisme,
però rebutja la irrealitat.
19
Novel·la/narrativa
modernista: segueixen l’estela
de Casellas
▪ Joaquim Ruyra (Marines i boscatges,
1903)
▪ Víctor Català (Drames rurals, 1902)
▪ Miquel de Palol (Camí de llum, 1909) 
novel·la totalment simbolista
20
Tema de l’enfrontament del «jo» amb la
massa
Problemes del
context català:
▪ Mercat no consolidat
(tradició immediatament
anterior)
▪ Generació jove renuncia a
produir novel·les de qualitat
▪ No es poden
professionalitzar totalment
21
Crisi finisecular
▪ La crisi del positivisme fa paleses les limitacions del
model naturalista tot i el seu prestigi.
▪ La novel·la és el gènere per reflectir el món però mai
se’n pot donar un retrat complet.
▪ A Catalunya s’hi suma el problema de la tradició.
La solució són les propostes del
SIMBOLISME
22
Alguns principis
estètics del simbolisme
segons Raimon Casellas
Superació del naturalisme
▪ Suggestió (suggerir, no dir)
▪ Emmirallament fragmentat
▪ Subjectivitat
▪ Impressionisme
▪ Versemblança
Principi d’integritat
Pot ser art tot allò que pot
actuar de revulsiu. Tot el que
ens pot fer renovar: no només
la bellesa, també la por, per
exemple.
Es parteix de la realitat però
no és necessària la mimesi
(imitació). Émfasi en el creador
I en el sentit profund del que
fa.
Principi d’intensitat
L’artista accepta que no pot
arribar a tota la realitat. Tria un
tema que pugui descriure amb
intensitat.
 “el que es guanya en
extensió, es perd en
intensitat”. S’ha de seleccionar.
23
24
L’extensió i la intensitat
Solucions
▪ Gran conreu de la narrativa curta a
l’inici del moviment.
▪ Evolució del pensament simbolista: la
realitat que es presenta és fragmentada
(la realitat exterior és un pretext).
«Temps de dibuix»
25