Jazykový seminař VI
Tema 6 – Qüestions ortogràfiques
1
6. Qüestions ortogràfiques1
QUADRE RESUM
Aquest quadre resumeix els diferents sons que poden
* no hi apareixen els dígrafs: qu, ny, etc.
ACCENTUACIÓ I DIÈRESI
Recordem les normes d’accentuació bàsiques:
PORTEN ACCENT GRÀFIC...
mots esdrúixols mots plans mots aguts
sempre
que no acabin en: vocal,
vocal+s, en, in
que acabin en: vocal,
vocal+s, en, in
mú-si-ca pla-na, àn-gel fut-bol, bo-tó, ber-lín
La dièresi, per altra banda, pot indicar diverses coses:
- Que la u dels grups gue/gui, que/qui es pronuncia: quedar cf. freqüent
- Que la i i la u d’un grup de vocals que seria un diftong es pronuncien en síl·labes
diferents i, per tant, són un hiat. Ai-re cf. a-ï-llar; no-ia cf. co-ï-a
1
Comelles, S. et al. (2004) Llengua catalana. Suficiència. Barcelona: Barcanova; Alemany, E (2005) Nivell
intermedi 3. Barcelona: Castellnou; Institut d’Estudis Catalans (2017) Ortografia de la llengua catalana.
Barcelona: IEC [disponible en línia]
Jazykový seminař VI
Tema 6 – Qüestions ortogràfiques
2
No porten dièresi:
a. Les i i u que ja porten accent gràfic per les normes generals (país, veí, suís,
agraíem cf. països, veïna, suïssa, agraïa)
b. Després de prefixos com ara: anti-, auto-, bi-, co-, contra-, gastro-, intra-, macro,
micro-, neo-, poli-, re-, semi-, tele-. Ex.: antiinflamatori, macroindústria,
neoimpressionista, coincidència, reincidir. !! Reüll, reeixir (reïxo, reïxes, etc.) es
considera que no porten prefix.
c. En les terminacions llatines -us, -um: Puis, Màrius, aquàrium
d. En els mots amb els sufixos -isme, -ista: arcaisme, egoisme, altruisme, ateisme.
!! proïsme, lluïsme no porten dièresi.
e. En els infinitius, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal+ir:
agrair, conduir, traduint, produint, corroiré, obeiré, agrairia, obeiria, etc.
o En els participis i altres formes on la i és nucli de la síl·laba porten dièresi
o accent: agraïm, agraït, conduïa, conduíem, etc.
o Alguns infinitius de la 1a conjugació també porten dièresi: aïllar, aïrarse,
amoïnar, arcaïtzar, arruïnar, etc.
f. Els mots duumvir, triumvir i derivats. (són termes històrics d’associacions pròpies
de l’antiga Roma.
CONSONANTS LATERALS
No hi ha una raó fora de l’etimologia per saber si una paraula s’escriu amb ela geminada.
Són paraules que en llatí s’escrivien i pronunciaven amb doble ela. Podem reconèixer,
tanmateix, algunes famílies de paraules (ex. col·laborar – COLLABORARE) o prefixos
(il·limitat, col·lateral).
Jazykový seminař VI
Tema 6 – Qüestions ortogràfiques
3
CONSONANTS PALATALS FRICATIVES I AFRICADES
Els sons palatoalveolars sonors del català són el fricatiu [ʒ] i l’africat [d͡ ʒ]. Per a
representar aquests sons, s’escriu g i j d’acord amb les regles següents:
a. S’escriu j davant a, o o u: jardí, joc, jugar, ajuda, barreja.
b. S’escriu generalment g davant e o i: gener, genoll, girar, ginesta, girafa.
Excepcionalment, s’escriu j davant e:
o en el verb jeure (jec, jeia, jeguis, etc.),
o davant de les seqüències -ecc- i -ect- (conjectura, injecció, objecte,
projecció, projecte),
o en alguns cultismes com jerarca, jeroglífic, majestat, Jeremies, Jesús,
Jehovà, i llurs derivats (jerarquia, jeràrquic, majestuós)
o en manlleus com jeep, jersei o jet,
o en hipocorístics com Jep o Jepet (de Josep).
També s’escriu j davant de i en certs manlleus: jujitsu, Fiji. A final de síl·laba,
s’escriu j en alguns pocs manlleus de llengües que no s’escriuen amb l’alfabet
llatí, com rajput (pronunciat [ʃ] perquè precedeix consonant sorda), Bréjnev
(pronunciat [ʒ]) o Vorónej (pronunciat [ʃ]).
Jazykový seminař VI
Tema 6 – Qüestions ortogràfiques
4
Les grafies tj i tg responen a la pronúncia africada [d͡ ʒ] pròpia de la major part dels
parlars orientals, es presenten només entre vocals. Paral·lelament a les corresponents
grafies simples:
a. S’escriu tj davant a, o o u: corretja, enutjar, enutjós, jutjar, mitja, lletja.
b. S’escriu tg davant e o i: coratge, enlletgir, ferotge, fetge, heretgia, jutge.
c. Tanmateix, en alguns mots cultes amb el prefix històric ad-, i en alguns noms
estrangers, s’escriu dj, i no tj/tg: adjacent, adjectiu, adjunt, Tadjikistan.
Convé recordar que cal escriure tg, tj entre vocals:
a. En les terminacions -atge i -etge (en què el dígraf és precedit de a o e tòniques,
respectivament, i seguit de e), i en els derivats dels mots que tenen aquestes
terminacions: avantatge (i avantatjar, avantatjós), formatge (i formatgeria),
viatge (i viatjar, viatger, viatjant)
!! Cf. imaginar i imaginació, derivats cultes de imatge.
b. En certs noms i adjectius d’ús freqüent com ara calitja, ferotge, lletja (i enlletgir,
lletjor), natja, petja
c. En els verbs desitjar, enutjar, pitjar (i trepitjar), rebutjar, i en els mots de la
mateixa família (desitjós, enutjós).
Com en el cas dels sons sonors, el català té els dos sons palatoalveolars sords, el fricatiu
[ʃ] i l’africat [t͡ ʃ]. En la major part dels parlars orientals, el so fricatiu palatoalveolar sord
[ʃ] pot aparèixer en totes les posicions dins del mot, mentre que el so africat [t͡ ʃ] apareix
principalment entre vocals i a final de mot. S’escriu x:
a. A l’inici de mot: xàfec, xai, xampany.
b. En interior de mot i a final de mot, darrere de consonant: anxova, arxipèlag, arxiu,
bolxevic.
c. En interior de mot i a final de mot, darrere de i: bixest, clixé, guixar, ixent, mixeta,
pixar.
d. En interior de mot, darrere d’una u que és el segon element d’un diftong: disbauxa,
rauxa, xiuxiueig, xiuxiuejar,
e. Entre vocals, en mots prefixats o construïts amb formes prefixades, a l’inici del
segon component: electroxoc, proxinès, Indoxina
El so [ʃ] s’escriu amb el dígraf ix darrere d’una vocal altra que i, en interior de mot o a
final de mot: aixeta, així, angoixa, caixa, coixí
Jazykový seminař VI
Tema 6 – Qüestions ortogràfiques
5
El so palatoalveolar africat sord [t͡ ʃ] s’escriu mitjançant el dígraf tx entre vocals i a final
de mot (i, en manlleus, també a inici de mot i darrere consonant), i amb el dígraf ig i la
lletra g a final de mot o radical:
a. En general, s’escriu tx: atxa, batxillerat, borratxo, butxaca. La grafia tx és
freqüent en noms d’origen estranger, i en aquests casos també apareix a
començament de mot: gaspatxo, txa-txa-txa, Txaikovski, Txékhov, Txèquia (i txec,
txecoslovac, Txecoslovàquia)
b. A final de mot o de radical, el so [t͡ ʃ] és representat pel dígraf ig darrere d’una
vocal tònica que no sigui i en els casos en què alterna amb els sons [ʒ] o [d͡ ʒ] en
el mateix paradigma flexiu o en els mots derivats: assaig (cf. assajar), boig (cf.
boja, bogeria, embogir), fuig (cf. fugir), passeig (cf. passejar)
c. A final de mot o de radical i darrere i tònica, [t͡ ʃ] s’escriu g en els casos en què
alterna amb els sons [ʒ] o [d͡ ʒ] en el mateix paradigma flexiu o en els mots derivats:
desig (cf. desitjos, desitjar), mig (cf. mitja, mitjos),
d. En un nombre reduït de casos, el so [t͡ ʃ] s’escriu tx a fi de mot si les formes flexives
o els derivats presenten també [t͡ ʃ] i, per tant, la grafia tx: capritx (cf. capritxos,
encapritxar), despatx (cf. despatxos, despatxar), empatx. També s’escriuen amb
tx els manlleus: matx, pastitx, sandvitx; Rostropóvitx, Xostakóvitx.
Jazykový seminař VI
Tema 6 – Qüestions ortogràfiques
6
CONSONANTS OCLUSIVES
Jazykový seminař VI
Tema 6 – Qüestions ortogràfiques
7
Jazykový seminař VI
Tema 6 – Qüestions ortogràfiques
8
CONSONANTS NASALS
Per raons etimològiques, certs cultismes contenen el grup gràfic mp davant de t o de ci
(en què la p és muda): compte ‘càlcul’ (cf. comte ‘títol nobiliari’ i conte ‘narració’; i
comptar, comptable, descomptar), símptoma, temptar (i temptació, temptativa, temptejar,
atemptar), i tots els mots que contenen la seqüència -sump-, com assumpte, presumpte,
presumptuós. Alguns altres mots contenen el grup gràfic mp davant de s, com temps,
palimpsest.
Jazykový seminař VI
Tema 6 – Qüestions ortogràfiques
9
ACTIVITATS
1. Aquí tenim un llistat de paraules manllevades d’altres llengües. Escriviu la lletra
que falta, subratlleu la síl·laba tònica i poseu-hi accent quan calgui.
Ex. __at → xat
a. ___stoc
b. ___oquer
c. ___ulot
d. ___imono
e. ___arate
f. ___standard
g. ___uding
h. ___squaix
i. ___aspatxo
j. ___erif
2. Torneu a escriure cada mot completant-lo amb una essa o amb una ics, segons
quan calgui.
Ex.: e__trany → estrany
a. e__stranguer
b. e__tendre
c. e__tingir
d. e__tradició
e. e__plicació
f. e__peleologia
g. e__plamada
h. e__tereotip
3. Escriviu mots de la mateixa família.
Ex.: taxi → taxímetre
a. Títol
b. Cristall
c. Bava
d. Àcid
e. tigre
f. ventrilòquia
g. èxtasi
h. decrèpit
i. lluir
j. pagès
4. Cada parella de paraules té un so en comú. Subratlla la lletra o lletres que
representen aquest so.
Exemple: zona – cosir → zona, cosir
a. quec – cel
b. gasa – duguis
c. xàrter – pila
d. rínxol – bola
f. mossec – plaça
g. roí – bus
h. hule – xerrac
i. mil·lèsim – enfonsar
Jazykový seminař VI
Tema 6 – Qüestions ortogràfiques
10
e. burgès – jove j. ena – obaga
5. A cadascuna d’aquestes paraules hi falta només la darrera lletra. Torna-les a
escriure completes
a. ixen__
b. cabà__
c. plebe__
d. ter__
e. biva__
f. aiguarràs__
g. quònia__
h. rúste__
i. vellu__
j. axil·l__
k. qual__
l. isar__
m. gorman__
n. fal·lu__
o. efígi__
p. capmà__
q. salfuman__
r. viva__
6. Classifiqueu les paraules següents segons si tenen un so d’essa sorda (caça) o el
d’essa sona (casa). Alguns mots podran anar en tots dos grups perquè tenen més
d’una consonant que podem classificar.
masia, carbassó, transitar, impulsiu, incisiu, bussos, filagarsa, impressionar,
pesantor, tisores, toca-son, zenit, damisel·la, asil, ferocitat, simpòsium
ESSA SORDA ESSA SONORA
masia
7. Poseu accent o dièresi als mots que ho necessitin.
energumen
barometre
escarras
lising
peulla
sobreatic
ulcera
branquillo
continuisme
fetitxe
diaspora
atuit
obit
rubeola
vesicula
carpo
arritmia
cautxu
dislexia
llançamissils
8. Completeu amb una ema o una ena les paraules següents:
fa__farró – fa__farronejar so__riure – so__rient
Jazykový seminař VI
Tema 6 – Qüestions ortogràfiques
11
circu__stància – circu__stancial
è__mfasi – e__mfatitzar
co__fraria – co__frare
fi__brar – fi__bradís
o__brívol – o__bradís
lla__borda
e__pre__ta
circu__specció
pre__sar
xa__purrejar – xa__purreig
e__penta – e__pentar
pa__flet – pa__fletari
trio__f – trio__fador
pre__sa – pre__sar
a__fetamina
tra__viarire
pà__pol
si__fònic