Material substitutori de les sessions de Próza II
Durant els anys 90, es popularitzen els grups de rock català (Foto: Viquipèdia)
Introducció
• Entre els 80 i els 90 hi ha tot un seguit d’autors que comencen a
publicar que fan un gir al realisme.
• Sorgeixen autors com Francesc Serés o Joan Todó, que es veuen
com a renovadors en tant fan aquest retorn al realisme, en
alguns casos fent jocs amb les formes periodístiques.
• Molts comencen a fer coses noves, però es desvien aviat a clixés més
evidents, fet que deri.
• El seu objectiu, generalment, és arribar a molt de públic i ser lloats
per la crítica alhora, produir una obra que els situï en el panorama.
De vegades això desemboca en obres de dubtosa qualitat.
Novel·la urbana
• Línia intel·lectual
• Línia del realisme brut
Novel·la rural
Novel·la històrica
Novel·la de tipus
simbòlic/al·legòric/
filosòfic
Novel·la de gènere
Les tendències literàries
tenen un contínuum
entre els 80 i els 90, així
que podríem explicar-les
conjuntament. Gran part
dels autors que citarem
són encara vius, teniu
enllaços actius sobre la
majoria per si en voleu
més informació.
Novel·la urbana (I): línia intel·lectualista/al·legòrica
Ramon Solsona
Figures de calidoscopi, 1989.
Hi experimenta amb el
trencament narratiu)
Novel·la urbana (II): línia del realisme brut
• Tendència amb poc valor literari, només sociològic.
Rafael Vallbona
Fa una literatura “divertida”,
se centra en el món urbà.
Dins d’aquest món, hi ha una línia una mica més interessant,
amb alguns autors que centren el seu interès en el món de les
“patologies urbanes”
Lluís Anton Baulenas, que després evoluciona a una novel·la
popular culta
Joan-Lluís Lluís (relacionat amb el moviment OuLiPo, El dia de
l’ós, Llocs imaginaris dels Països Catalans, on juga amb els
gèneres).
Albert Mestres
Novel·la rural
• Entronca amb la memorialística. És elegíaca, del cicle familiar i social.
Novel·la històrica (I)
• (Cal no confondre-la amb la novel·la testimonial)
• Científic: Escola dels Annals.
• Romàntica: de reis, conquestes, etc.
(Soldevila, Rovira i Virgili)
• Econòmica: d’arrel socialista (Vicens
Vives)
• Mentalitats: la que entén la història
com a narrativa (i viceversa)
Per entendre-la, hem de tenir en
compte el debat historiogràfic que
propicia la postmodernitat. S’entén la
disciplina com a narrativa, i això
provoca un conflicte de models:
MODELS D’HISTÒRIA:
Un bon vídeo explicatiu
sobre el tema
Novel·la històrica (II): els 80
Josep Lozano
Crim de germania (1980). Novel·la descomposta en diversos
estils narratius, es compon a partir d’aquests, com si fossin
diversos contes que, junts, formen una novel·la experimental.
Té la funció de recuperar la història sobre el país, que ha estat
amagada socialment i nacional.
Lluís Racionero
Cercamón (1982). Sobre els càtars,
influència del new age, el misticisme i
l’antiracionalisme.
Novel·la històrica (III): els 90
• Aquest corrent es va fent més comercial, per desgràcia. Ha derivat en el
simple best-seller històric o thriller històric.
Carme Riera
Dins del darrer blau, 1994
Hi practica un joc amb els gèneres
narratius.
Novel·la de tipus simbòlic/filosòfic/al·legòric (I)
Novel·la de tipus simbòlic/filosòfic/al·legòric (II)
Josep Palacios
Exemple que aquesta tendència pot
derivar a certa experimentalitat.
Reflexió sobre les relacions realitatsimulacre,
món-paraula.
Màrius Serra
També seguidor del
grup OuLiPo.
Mon oncle (1996, hi
apareixen llengües
inventades)
La vida normal
(contes, 1998; recull
de contes sense
narrador).
Miquel de Palol
A més d’escriptor, també és
arquitecte. En obres com El
Troiacord (2001) això es nota en
reflexions sobre geometria lligada
amb la perfecció del món.
Novel·la de gènere
• L’interès principal a partir dels 80/90 és vendre novel·les i arribar al
major nombre de públic possible: la continuïtat industrial és el més
important. La millor manera, és arribar-hi amb la novel·la de gènere.
Durant aquests anys, de fet,
proliferen els reculls d’articles
de diaris: Espinàs, Monzó, R.
Solsona, E. Moliner...
Grans línies
Policíaca
Ferran Torrent
Maria Antònia Oliver
Dietaris
Fuster, per exemple, publica
uns dietaris “fingits”: són
diaris d’adoctrinament, de
pensament, on explica coses
culturals
Novel·la
epistolar
Aquestes tendències són
pròpies de l’interès per la
literatura del jo, de gran
importància durant la
postmodernitat.
És propi de l’època, també, que hi hagi
escriptors que se situen en línies o
corrents divergents