La “generació dels 70”
Portada de Serra d’Or (febrer del 1974)
La generació literària dels 70
• A partir de la campanya a Serra d’Or
• Es fan entrevistes amb autors joves del moment
• El llibre popularitza l’etiqueta
• La voluntat dels autors d’aquest llibre és demostrar que
hi ha un trencament, per tant, una nova generació
literària. Ho resumeixen en 9 punts.
Portada del llibre:
Editorial Pòrtic
1. Nascuts entre el 39 i el 49
• Han viscut la postguerra
• Els marca creació del Sindicat
d’Estudiants (1966)
• Actituds: heterodòxia, rebel·lió,
antidogmatisme i separació de
l’art i la política.
Inicis del Sindicat d’Estudiants (Foto: lliberat.cat)
2. Els mitjans de comunicació
• Formen part de la seva formació els
còmics, el cinema de grans produccions i
TV
• Canvia el sistema cultural: tot això
s’inclou a la seva literatura
• Intenten anar contra la “cultura
conservadora i catòlica catalana”, però
topen amb la censura.
• Arribada del turisme influeix la
literatura.
Portada de Moix, T Los cómics. Arte para el consumo y
formas pop (Foto: Libros Alcaná)
3. Possibilitats de publicació
• Públic lector: els fills del“boom del 60”
• Se’ls veu com la “generació del recanvi”
• Es comencen a acceptar les publicacions en
català (llengua en què publiquen malgrat la
seva formació)
4. La societat de consum
• El ciutadà ja no vol el que necessita, si no
el que desitja.
• Canvi en la publicitat: de característiques del
producte a èmfasi en “l’experiència” o
“emoció”
• Consciència de pertinença a aquesta
societat de consum per part dels autors,
però es desitja sortir-ne.
• Consideren aquesta societat una arma de
lluita ja que no es pot canviar.
(Fotos: Pinterest)
Terenci Moix (Foto:
Vilaweb)
5. La imaginació com a valor
• Tanmateix, són racionalistes i van contra la
religiositat (i el matrimoni)
• Ateisme generalitzat.
• Individualisme i hedonisme són sinònims de
rebel·lió
Portades dels llibres de Terenci Moix (Fotos: Iberlibro)
6. Autodidactisme
• pocs tenen coneixements universitaris (alguns
autors comencen en castellà)
• El concepte de “llengua 0” (estàndard  llengua
literària): hi ha encara molt de debat i alguns autors
tenen dubtes.
• Les solucions tendeixen a ser arcaïtzants i hi ha
consciència de ser massa “cultista”, se li dona
importància a la “puresa de la llengua”.
7. Bilingüisme
• Generació no bilingüe literàriament
• Tanmateix, l’assaig, el periodisme, etc. s’han de
fer en castellà per professionalitzar-se. (!!
Bilingüisme diglòssic)
• Existeix un cert enfrontament amb el sistema
literari castellà, però alguns opten a escriure-hi en
diaris igualment
Número de Canigó del gener del 75 (Foto:
Universitat d’Alacant)
8. La professionalització
• Volen renunciar a la idea de
“l’escriptor il·luminat”
• La literatura és una objecte més
de la societat (de consum)
• Apareix l’Associació
d’Escriptors en Llengua
Catalana
Naixement de l’Associació d’Escriptros en Llengua Catalana
(Foto: escriptors.cat)
9. Barcelona
• La majoria dels autors d’aquesta generació hi viu (tot
i que no en procedeixi).
• Sobretot per la qüestió del mercat lingüístic,
literatura industrialitzada.
• Es va contra el centralisme, en favor de la “literatura
dels Països Catalans”.
Foto: El Periódico
Quim Monzó
Foto: Vilaweb