Panorama literari dels 70
Principals tendències narratives (Sobre BROCH (1980))
Portada d’Onades sobre una roca deserta (Iberlibro)
1. Novel·les de cicle social i familiar
• S’hi fa un tractament mític de la realitat
• REFERENT: Baltasar Porcel (Cavalls cap a la
fosca) sobre el model de García Márquez
• Model d’èxit al panorama balear:
• Maria Antònia Oliver (Cròniques de la molt
anomenada ciutat de Montcarrà, 1972)
• Pau Faner (Un negre per a mi, 1976).
• Altres autors: Josep Albanell (Ventada de morts:
habitants de la nit, 1978).
Macondo (Luisa Rivera)
2. Les narratives transgressores
• Obres amb novetats des del punt de vista estètic,
sota l’òrbita del grup Igansi Ubac(h)/textualistes
• Autors que hi fan aportacions:
• Biel Mesquida: L’adolescent de sal (1975), Puta Marès
(Ahí) (1977)
• Amadeu Fabregat: Assaig d’aproximació a «Falles
folles fetes foc» (1974)
• Monzó/Mesquida: Self-service (1977)
Font: Twitter
3. Narrativa “del nord enllà”
• Novel·la generacional, en què habitualment un
protagonista jove viatja a algun indret Europa on
es pot alliberar
• “Funda” la tendència Terenci Moix amb Onades
sobre una roca deserta (1969)
• El segueixen Pi de Cabanyes (Oferiu flors als
rebels que fracassaren, 1973), Carme Riera o
Montserrat Roig (aquesta més decantada cap al
feminisme)
La temàtica acaba sent molt similar a la categoria que hem
anomenat “narrativa transgressora”, només es diferencien en
l’ús o no del textualisme (o altres formes innovadores). Portada de l’obra de M. Roig El
temps de les cireres (El Balancí)
4. La narrativa de gènere
• Es juga amb el concepte de gènere
• REFERENTS DINS LA TRADICIÓ CATALANA:
Pedrolo (Joc Brut), Rafael Tasis.
• L’autor més important n’és Jaume Fuster (i.e. De
mica en mica s’omple la pica, 1976; novel·la
negra).
• La novel·la negra és la més popular, s’utilitza
per parlar de la societat contemporània però
des d’un codi literari que arribi al gran públic.
(Col. El Cangur)
Narrativa de gènere: el debat del mercat literari
• El tema de debat de fons és l’assoliment de la desitjada
difusió de la lectura en català (en un context difícil
culturalment).
• La producció per a un públic normal, per a un públic massiu
és més important que els debats estètics?
• A Canigó neix el col·lectiu “Trencavel” (oposat als
textualistes) per reivindicar la literatura de gènere.
Aquesta intenció de construir “indústria cultural” era una mica
ingènua, en realitat només s’ha assolit amb l’escolarització, la
generalització de l’ensenyament en català.
Tasca
• Ja que ens trobem en un moment excepcional quant a aquest curs (ai,
l’ensenyament en línia!) us demano que aquesta setmana (teniu fins el 24.03)
feu una mica de recerca per completar aquest material sobre la narrativa dels
anys 70.
• Cadascuna de vosaltres haurà d’elaborar un pòster digital sobre els autors
següents (us els he repartit per atzar):
• Terenci Moix (Daniela Ozimá)
• Quim Monzó (Valerie Šilhavá)
• Jaume Fuster (Kristina Perepelkina)
• Hi ha de constar informació general sobre els autors i la seva obra, intenteu
centrar-vos sobretot en el que feien durant els anys 70. Us faré una carpeta
per a que el pengeu i pugueu veure els pòsters de les vostres companyes.