Panorama literari dels 70 Principals tendències narratives (Sobre BROCH (1980)) Portada d’Onades sobre una roca deserta (Iberlibro) 1. Novel·les de cicle social i familiar • S’hi fa un tractament mític de la realitat • REFERENT: Baltasar Porcel (Cavalls cap a la fosca) sobre el model de García Márquez • Model d’èxit al panorama balear: • Maria Antònia Oliver (Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà, 1972) • Pau Faner (Un negre per a mi, 1976). • Altres autors: Josep Albanell (Ventada de morts: habitants de la nit, 1978). Macondo (Luisa Rivera) 2. Les narratives transgressores • Obres amb novetats des del punt de vista estètic, sota l’òrbita del grup Igansi Ubac(h)/textualistes • Autors que hi fan aportacions: • Biel Mesquida: L’adolescent de sal (1975), Puta Marès (Ahí) (1977) • Amadeu Fabregat: Assaig d’aproximació a «Falles folles fetes foc» (1974) • Monzó/Mesquida: Self-service (1977) Font: Twitter 3. Narrativa “del nord enllà” • Novel·la generacional, en què habitualment un protagonista jove viatja a algun indret Europa on es pot alliberar • “Funda” la tendència Terenci Moix amb Onades sobre una roca deserta (1969) • El segueixen Pi de Cabanyes (Oferiu flors als rebels que fracassaren, 1973), Carme Riera o Montserrat Roig (aquesta més decantada cap al feminisme) La temàtica acaba sent molt similar a la categoria que hem anomenat “narrativa transgressora”, només es diferencien en l’ús o no del textualisme (o altres formes innovadores). Portada de l’obra de M. Roig El temps de les cireres (El Balancí) 4. La narrativa de gènere • Es juga amb el concepte de gènere • REFERENTS DINS LA TRADICIÓ CATALANA: Pedrolo (Joc Brut), Rafael Tasis. • L’autor més important n’és Jaume Fuster (i.e. De mica en mica s’omple la pica, 1976; novel·la negra). • La novel·la negra és la més popular, s’utilitza per parlar de la societat contemporània però des d’un codi literari que arribi al gran públic. (Col. El Cangur) Narrativa de gènere: el debat del mercat literari • El tema de debat de fons és l’assoliment de la desitjada difusió de la lectura en català (en un context difícil culturalment). • La producció per a un públic normal, per a un públic massiu és més important que els debats estètics? • A Canigó neix el col·lectiu “Trencavel” (oposat als textualistes) per reivindicar la literatura de gènere. Aquesta intenció de construir “indústria cultural” era una mica ingènua, en realitat només s’ha assolit amb l’escolarització, la generalització de l’ensenyament en català. Tasca • Ja que ens trobem en un moment excepcional quant a aquest curs (ai, l’ensenyament en línia!) us demano que aquesta setmana (teniu fins el 24.03) feu una mica de recerca per completar aquest material sobre la narrativa dels anys 70. • Cadascuna de vosaltres haurà d’elaborar un pòster digital sobre els autors següents (us els he repartit per atzar): • Terenci Moix (Daniela Ozimá) • Quim Monzó (Valerie Šilhavá) • Jaume Fuster (Kristina Perepelkina) • Hi ha de constar informació general sobre els autors i la seva obra, intenteu centrar-vos sobretot en el que feien durant els anys 70. Us faré una carpeta per a que el pengeu i pugueu veure els pòsters de les vostres companyes.