imperatiu
» La segona persona del singular del plural (tui \ros«ltre»)delsimperatiusafirmatius provenen del present tfindi-catiu. La tcrcera persona eel singulári delplLral (vostéi vostei)i >a phmera persona del o u'al (nosaltres). cc
present de subjuntiu.
present díndieatiu	pmperatiu \	present de subjuntiu J
prene		prcngui
prens	P'p-i \\\\	prenguis
pren -_ "—		' pr cngai
prenerr	prenguerr (nosatrec) <	prenguem
crenej	» Dnaieu íiřosaltres)	prengueu
		
prenen	prenguin (\  itea ♦—	prcng u in
I Hi ha un conjunt deyerbs que presenter algun tipusd'irregularitar en la formaciode ľimperatiu
BIM estar	ves, vagi, ancm. aneu, vagi n ■.".* Gjes estigui estiguem, esUjueu. est ajin
dir	digues, digui. diguem, digueu. diguin
ftr	fes.faci.fen.feu. iacin pugucs, pugui, pugucrr.. pug Leu, puguin sapicues. sapiga. sap - tei i sapigueu saoig jer
poder saOcr	
ser	_ i j i j _ - sigu:. stguem. sigucu. siguin
ttnlni derivats)        tingues/t«. cngui.tinguem. wigueu'tenij.tinquln vonir                          jne.vngui vinguem veniu vineu r	
veure	veqes. vegi. vegem, veqeu, vegm
voter	vulgues, vuigji, vulgucm, vulgucj, vuiguin
I Ambles f nrmesafirmativesdel'irriperatiu. els pronoms(si rťhi ha)apareixen darrere del i/erb units per un guio-neto. en elcas quedesaparegui alguna vocai, units per un apostrof' ajvp-re, a/upta-vm. aieu-Te.oiatiti-vos.ojem-•iru-i'Ob. aium-u, MMMČS, agiama-tu, oi/uixeu-lui. asno/ioi, otustď:, erjuro'i. reJcuu'!, olMuito.
t Utilitzem les formes del present del subjuntiu per negar la forma de i'imperatiu. En aquestas formes, els pro-noms aparpixen davantdel i/erb units per un apostrof en elcas que desaparegui alguna vocaľ na Jrimo$uis. no ies moguai. no e: veguis. ro e:s vagueu nc tauioais. no ho racis. r,o no feu nc t'assejuis. no js cssegjeu. no t a/tipis nc us ojujiiu. no t'a/rijUis. no uso;«)ueu...