L’imperatiu Marqueu les formes de l’imperatiu de la cançó “Bona nit“ (Els pets). En quina posició van els pronoms, quan s’ajunten a un imperatiu? Vine aquí; sé que estàs cansada, els ulls se’t fan petits; deixa’m abraçar-te tendrament i calla, que és molt tard, i ha arribat l’hora de dormir. Posa el cap a la meva falda i deix(a) la meva mà expulsar els fantasmes que t’amoïnen i t’espanten; tanca els ulls, que jo et vigilo des d’aquí. Dorm tranquil·la i digue’m[1] bona nit, deix(a) que et porti en braços fins al llit. Jeu ben a la vora, saps que no estàs sola mentre et dic a cau d´orella bona nit. Pel balcó, la lluna t’esguarda i sé que et fa un petó. Res no té importància fins demà a trenc d´alba, quan de sobte t’acaroni la claror. Dorm tranquil·la i digue’m bona nit, deix(a) que et porti en braços fins al llit, jeu ben a la vora, saps que no estàs sola mentre et dic a cau d´orella bona nit. Emprem l’imperatiu per donar ordres afirmatives. Formem l’imperatiu a partir del present d’indicatiu i el present de subjuntiu: Formes regulars de l’imperatiu: deixar (I conj.) perdre (II conj) empènyer (II conj.) seguir (III conj. A) dormir (III conj., B) tu vostè nosaltres vosaltres vostès deix-a deix-i deix-em deix-eu deix-in perd- perd-i perd-em perd-eu perd-in empeny- empeny-i empeny-em empeny-eu empeny-in segu-eix- segu-eix-i segu-im segu-iu segu-eix-in dorm- dorm-i dorm-im dorm-iu dorm-in ________________________________ [1] En el verb dir, aquesta forma que omet la -s final és la més habitual en els registres informals (i digue-li, digue'ns, digue-ho, etc.). La forma normativa i formal seria digues-me (i digues-li, digues-nos, digues-ho, etc.)