Classes 24 de novembre i 1 de desembre La primera postguerra fins el 1968 (aproximadament): “De la destrucció del circuit literari als esforços per la normalització infraestructural i estètica”. -“intent de genocidi lingüístic i cultural”: com? -destrucció del circuit literari català: escriptor-editor-llibreter/biblioteca-públic lector -el més important: analfabetisme en la llengua pròpia, prohibició del català en espais públics i mitjans de comunicació -Escriptors, editors, lectors a curt i mig termini: -mort o misèria material, exili forçat, repressió interior -resistència, clandestinitat, patriotisme lingüístic i cultural -Resultat o conseqüències a mig termini: creacions literàries d’altíssima qualitat vs greus dèficits col·lectius. -paradoxa: uns dels millors escriptors catalans de la història escriuen gairebé sense poder publicar, i per a un públic pràcticament inexistent -més conseqüències lingüístiques i literàries: als ’50 i ’60, la llengua es va quedant “passada de moda”, no actualitzada, no segueix el ritme de l’evolució lingüística normal en qualsevol llengua. -la situació arribarà al punt més extrem cap a finals dels ’60 i principis dels ’70, quan els mitjans de comunicació de masses comencen a formar part de la vida diària de la gent; per fortuna, a poc a poc es començarà a redreçar (pròxima classe) 1. la prosa de l’exili: -la traumàtica experiència de la guerra i de l’exili van ser l’origen i la temàtica d’una sèrie d’obres -existeix arreu d’Europa (Si això és un home, de Primo Levi, Sense destí, d’Imre Kértesz, i un llarg etc.) -no és un moviment estètic, és una temàtica comuna -dos “corrents”: donar testimoni de l’experiència viscuda; reflexionar sobre la condició humana Testimoni de la guerra: -Avel·lí Artís-Gener (Barcelona, 1912-2000) https://www.escriptors.cat/autors/artisa/pagina.php?id_sec=2195 556 Brigada Mixta. Mèxic, 1945 Testimoni dels camps de concentració: -Agustí Bartra (Barcelona, 1908 - Terrassa, 1982) https://www.escriptors.cat/autors/bartraa/pagina.php?id_sec=1419 Xabola. Mèxic, 1943. Versió definitiva: Crist de 200.000 braços. Mèxic, 1968. Kristus s 200 000 pažemi (fragment). Trad.: Jan Schejbal. Plav 2014, any X, núm. 8, pp. 35-38. -Joaquim Amat-Piniella (Manresa 1913 – Barcelona 1974) https://www.escriptors.cat/autors/amatpiniellaj/pagina.php?id_sec=1390 K.L. Reich (1963) Reflexió sobre el sentit de la vida i la condició humana: -Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) https://www.escriptors.cat/autors/caldersp/pagina.php?id_sec=490 Aquí descansa Nevares (1967). (Zde odpočívá Nevares dins de Pět katalánských novel. Trad.: Jan Schejbal Praga: Odeon, 1988). -obra relacionada amb el seu llarg exili a Mèxic 2. el predomini del Realisme Compromès: -no és exactament el Realisme socialista de la URSS i els països “soviètics” -no hi ha unes “normes objectivistes” a seguir estrictament -únics trets definitoris: temàtica, personatges, espai i temps -Josep M. Espinàs (Barcelona, 1927) https://www.escriptors.cat/autors/espinasjm/pagina.php?id_sec=2790 Combat de nit (1959) Estanislau Torres (Barcelona, 1926) https://www.escriptors.cat/autors/torrese/pagina.php?id_sec=1537 Castelladral (1969) Víctor Mora (Barcelona, 1931-2016) https://www.escriptors.cat/autors/morav/pagina.php?id_sec=2222 Els plàtans de Barcelona (1966 en francès; 1972 en català... encara censurada!! Versió definitiva 1976) 3. L’existencialisme en la narrativa -l'existència humana concreta en el centre de la reflexió; Jean-Paul Sartre, Albert Camus - Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) https://www.escriptors.cat/autors/capmanyma/pagina.php?id_sec=414 Necessitem morir (1952) -Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, 1918 - Barcelona 1990) https://www.escriptors.cat/autors/pedrolomde/pagina.php?id_sec=1872 Les finestres s’obren de nit (1957) ]. (Okna se otvírají do noci dins de Pět katalánských novel. Trad.: Jan Schejbal Praga: Odeon, 1988). 4. Altres tendències o classificacions: -narrativa psicològica -la novel·la catòlica (Joan Sales!) -la realitat del somni: Joan Perucho, El comte Dràcula i Bram Stoker a Luhaschowitz (1975). Trad.: Jan Schejbal. Plav 2014, any X, núm. 9, pp. 30-32. Jordi Sarsanedas: La proesa de Riter Hans von Altenberg. Trad.: Jan Schejbal. Světová literatura 1973, any XVIII, núm. 3, pp. 34-36). -la recreació del Realisme-Naturalisme del segle XIX (Enric Valor) -la narrativa de gènere: novel·la policíaca catalana (Manuel de Pedrolo!) 5. Alguns autors cabdals, el cànon del segle XX -Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) https://www.escriptors.cat/autors/caldersp/pagina.php?id_sec=490 -Contes: Cròniques de la veritat oculta (1955) Llegiu-ne, en català: L’arbre domèstic, Fet d'armes, L’esperit guia, O ell o jo. En txec: El desert; La ratlla i el desig; Un reportatge de l’esbós de la mort. Trad.: Jan Schejbal. Světová literatura 1970, any XV, núm. 2, pp. 60-76. -no és exactament “literatura fantàstica”; d’alguna manera, és el “contrari” -la literatura fantàstica va néixer el s. XIX, com a reacció al predomini del positivisme, de la ciència i de la lògica, tot creant un món meravellós i sobrenatural, que no s’entén amb els esquemes racionals (Poe, Lovecraft, etc.) -Calders no fa això, no oposa realitat lògica vs irrealitat amb uns paràmetres de versemblança realista. -Calders fa una visió diferent i oberta de la realitat, al marge del codi de versemblança realista; crea un codi de versemblança personal. Formes o mètodes que adopta la seva poètica: -Agafar temes o tòpics de la literatura fantàstica i desmuntar-los des de dins; en transgredeix les convencions i els llocs comuns per tal de desautomatitzar-los. -Alguns d’aquests temes clàssics de la lit. fantàstica: esperits, fantasmes, vampirs, dobles, animació d’objectes inanimats, mans tallades, etc. -En resum: són presentats com a construccions arbitràries de la literatura, i per tant lobra planteja el tema hi ha la reflexió sobre els mecanismes literaris de representació i recreació de la realitat; la paròdia és el filtre distanciador que li permet revisitar aquests tòpics literaris. -Tot això, naturalment, amb humor, i amb voluntat lúdica –o sigui, diversió. -Altres mecanismes, lingüístics: ironia i manipulació del llenguatge; discurs figurat (frase feta o locució lexicalitzada) en sentit literal; doble sentit; juxtaposició d’un llenguatge culte (influència del Noucentisme) al costat d’un llenguatge col·loquial, etc. -Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) https://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/pagina.php?id_sec=1797 -narració “típica” de Rodoreda (La plaça del diamant i El carrer de les camèlies) -narrador homodiegètic autodiegètic (o sigui, en primera persona protagonista) -focalització dominant interna fixa sobre aquest narrador; la Colometa i la Natàlia ens expliquen tota la història subjectivament. -dificultat del recurs: crear un discurs i un llenguatge tan “literari”, poètic, bell, a través de personatges incultes, humils i irreflexius -no és monòleg interior (transcripció del seu flux de pensaments en el moment), sinó monòleg autobigràfic (presentació monologada + ordre cronològic dels fets). -sorprenent: la personatge s’explica la seva pròpia història a ella mateixa? Però funciona! -la memòria, l’evolució amb el pas del temps, el simbolisme d’objectes o colors, el somni, etc. -el model diferent de Mirall trencat: -narrador heterodiegètic (3a persona) amb focalització zero (pot penetrar en l’interior de tots els personatges). -no hi ha narrador personatge, sino narrador des de fora de l’univers diegètic, que va canviant el focus en una multiplicitat de personatges; els seus sentiments, els explica el narrador o el personatge mateix en monòleg interior. -Característica comuna en tota la seva obra: solitud interior, la dificultat de la vida en compayia, el desengany i la sensació de frustració –que però, en la majoria de casos, exalta la vida, malgrat tot! https://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/pagina.php?id_sec=1797 La plaça del diamant (1962) Mirall trencat (1974) Rozbité zrcadlo (fragment). Trad.: Jan Schejbal. Plav 2014, any X, núm. 8, pp. 39-43. -Recull de contes: La meva Cristina i altres contes (1967). Llegiu-ne: El mar; Una carta; La sala de les nines. (Trad.: Vladimír Hvíz’ala. Svetová literatura, XIV, núm. 2, Praga, 1969). -Llorenç Villalonga (Palma, 1897-1980) https://www.escriptors.cat/autors/villalongall/pagina.php?id_sec=1766 -novel·la ideològica, de tesi: Bearn o La sala de les nines (1961) Llegiu-ne dos contes: -“Sol al mirador” (en original català) dels anys ’20. -“Charlus a Bearn” (anys ’50). Trad.: Jan Schejbal. Světová literatura 1973, any XVIII, núm. 3, pp. 14-24. -Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, 1918 - Barcelona 1990) https://www.escriptors.cat/autors/pedrolomde/pagina.php?id_sec=1872 Les finestres s’obren de nit (1957) ]. (Okna se otvírají do noci dins de Pět katalánských novel. Trad.: Jan Schejbal. Praga: Odeon, 1988). Mecanoscrit del segon origen (1974) Best-seller de qualitat abans que es posés de moda. (Versió cinematogràfica: Segon origen, 2015: http://www.ccma.cat/tv3/segon-origen/especial/1450/ ). -Joan Sales (Barcelona, 1912-1983) https://www.escriptors.cat/autors/salesj/pagina.php?id_sec=2187 Incerta glòria (1956/1971) Novel·la de... mil pàgines! traduïda a l’anglès i altres llengües els darres anys. I al txec (i eslovac)... quan?? J Nejistá sláva (fragment d’Incerta glòria). Trad.: Jan Schejbal. Plav 2014, any X, núm. 8, pp. 28-32.