Projectes, suggeriments i hipôtesis.
1. —   Escolta la conversa que va tenir en Miquel amb els seus parts.
2. —   Fixa't en aquestes frases i repeteix-les.
de venir a Catalunya
—He pres una decisio.
—He decidit anar-me'n a Europa.
—Ja has pensat on vols anar?
—Penso anar a Catalunya.
—T'hi penses quedar molt temps?
—Encara, no ho he decidit.
3.—
—Sobre que ha pres M dcdskj. en Miquel? —Que és el que b acrada fcr. a en Miquel? —Per que ha dead* aaar-sc'n a Europa? —A quin Uoc ď Europa ha decidit anar? —Per que?
—On pensa instal-br-se?
—Per que no vol anar a viure amb la seva tia?
—Quant temps sTh peasa qaedar?
—Interna donar-h ires arguments per quedar-se. —Si en Miquel ťescrivís una carta demanant-te consell sobre la seva decisio. que li respondries?
4.— Cada un d'aquests personatges ha pres una decisió. Quě és el que han decklitľ
anar a fer vacances en un balneari / casar-se el mes que ve acabar el secretariat / fer testament / traslladar-se a Alacant / llogar un pis als afores de Barcelona canviar-se el cotxe buscar feina en una oficina / comprar-se un equip de música / fer un curset d'informatica anar a Suěcia de viatge de nuvis / fer obres al pis.
1
Que penses fer?
— En Xavier i la Isabel parlen del que faran aquest cap de setmana. Escolteu el diäleg i completeu-lo. Feu-ne ^ altres de semblants, d'acord amb els dibuixos i ľesquema segúent:
—Ja saps qué faräs aquest cap de setmana? —No ho sé, pero
segurament... potser... a la millor...
I vosaltres, qué fareu? I tu, qué faräs?
—Nosaltres -Jo
DECIDIR... PENSAR... V(futur)
I tu, qué proposes?
— Dos nois intenten posar-se d'acord sobre el que podrien fer, junts, durant el cap de setmana. Escolteu el ^ diäleg i completeu-lo. Feu-ne altres de semblants d'acord amb els dibuixos i utilitzant les estructures T seguents:
ANAR	
an	és
	essis
	és
	éssim
	éssiu
	essin
FER
fes
fessis
fes
féssim féssiu fessin
SORTIR	
sort	ís
	issis
	ís
	íssim
	íssiu
	issin
-Podríem...
Qué et semblaria si...? I si...?
-Vols dir? I per qué (en comptes de...) no...?1 I si (en comptes de...) ...?
-Em sembla (molt) bé. —No en tinc ganes. -Bona idea! —No em ve de gust.
-Fantastic!
— La Čarme i en Miquel decideixen qué fan aquesta nit. Q Escolta el diäleg i completa'l.
Čarme: Qué, on anem?
Miquel: ................. ťagrada ballar?
Čarme: Ja ho crec!
C ^"^i^^tifl Miquel: ..............................
B- "ivmiy    /HB   Čarme:  És que estic molt cansada. Ho sento.
m  « ÁSSM Muiuc,: ..............................?
K- ^Hf^wEUHH  Čarme: No. ja ho sé! Tinc una bona idea. I si
anéssim al meu pis? Estarem més tran-quils.
Miquel: ..............................?
Čarme: Sí, al meu pis. Per qué no? Miquel: ...................................
2
Recorda-te'n
Estructures linguístiques
Objectius comunicatius
— Enunciar projectes d'accions (decisions).
— Fer plans.
— Suggerir de fer una cosa. Acceptar o refusar un suggeriment.
— Formular hipotesis.
HE DECIDIT (de) HE PENSAT PENSO	+ INF	He decidit ďanar a Barcelona. He pensat anar a Barcelona. Penso anar a Barcelona. Aniré a Barcelona
V(futur)		
SEGURAMENT POTSER A LA MILLOR	+ FUT	Segurament aniré a Barcelona. Potser aniré a Barcelona. A la millor aniré a Barcelona.
PODRÍEM + INF
QUE ET SEMBLARIA SI + SUBJ imp? 1 SI + SUBJ imp?
I PER QUE (EN COMPTES DE + INF) + NO pres?
QUE FARIES si + SUBJ imp?
Podriem anar a bailor.
Que et semblaria si anessim a ballar?
I si anessim a ballar?
I per que en comptes d'anar a ballar no
anem a patinar?
Que faries si veiessis un accident?
L'imperfet de subjuntiu dels verbs de la la, 2a, 3a conjugacio regulars i dels verbs FER, ANAR, PODER, VOLER, HAVER.
TROBAR		SORTIR		FER	PERDRE		ANAR	PODER		VOLER		HAVER	
trob	és	sort	is	fes	perd	és	anés	po	gués	vol	gués	ha	gués
	essis		issis	fessis		essis	anessis		guessis		guessis		guessis
	és		is	fes		és	anés		gués		gués		gués
	éssim		issim	féssim		éssim	anéssim		guéssim		guéssim		guéssim
	éssiu		issiii	féssiu		éssiu	anéssiu		guéssiu		guéssiu		guéssiu
	essin		issim	fessin		essin	anessin		guessin		guessin		guessin
L'imperfet de subjuntiu d'alguns verbs que tenen irregularitat en el radical. SER: fos, fossis, fossim, fossiu, fossin.
ESTAR: estigues, estiguessis, estigues, estiguessim, estiguessiu, estiguessin. TENIR: tingues, tinguessis, Ungues, tinguessim, tinguessiu, tinguessin. VENIR: vingues, vinguessis, vingu£s, vinguessim, vinguessiu, vinguessin. VEURE: veies, veiessis, veies, veiessim, veiessiu, veiessin. CAURE: caigues, caiguessis, caigues, caiguessim, caiguessiu, caiguessin.
Lexic, expressions i frases fetes
Substantias
articles de pell m pi artesania / ceramica / estora / porcellana / tapis m testament m viatge (de nuvis) m
Verbs
atracar
calar-se (foe)
empipar
ofegar-se
rumiar
traslladar-se
Expressions i frases fetes
Vols dir? Em sembla molt Bona idea! Fantastic
No en tine ganes
No em ve de gust bé     Amb prou feines
Dur-ne una de cap
Donar-hi voltes (a algun problema,
a algun assumpte)
3
Co) L'Alfonso i la Neus festegen des de fa cine anys. La Neus voldria formalitzar la relació i casar-se, pero IAlfonso es fa el distret, com si no se n'adones; a ell, aixó de casar-se no I'acaba de convěncer. Un vespre que van a sopar amb en Miquel, es discuteixen i, aprofitant les abséncies momentánies de Fun i de I'altre, demanen consell a en Miquel sobre la seva relació.
1. — Digues quin consell demana la Neus, quin demana 1'Alfonso i quins consells els dona en Miquel.
2. — Dels consells que tens a continuació, quins els donaries tu? Per que?
a) Jo, de tu, el/la deixaria.
b) En el teu Hoc, m'hi casaria.
c) Jo, si fos de tu, hi parlaria seriosament.
d) Si fos de tu, ho deixaria córrer.
e) Jo, en el teu cas, // demanaria quines intencions té.
f) Jo, de tu, mho pensaria; em sembla que no us aveniu gaire.
g) Jo, si fos de tu, li faria la vida impossible.
4
- Demana i dona els consells que et semblin convenients, segons les situicwM i htstndes. Posa-hi objections i expressa els teus dubtes. (Utilitza les expressions dels quadres dc ks ptpaes interiors.)
—Si fossis de mi. te'l compranes? —£s clar. dona, que me'I compraria. —Em fa por que despra no me'I posari. —Es molt maco. Jo. a fos de tu. me7 compraria.
6. — Una persona amb qui havies estat a punt de casar-te fa algun temps et convida ara al seu casament. Tu no m saps si anar-hi o no. Per una banda creus que anant-hi demostraries que pots mantenir amb la teva ex-parella una relaci6 normal. Per una altra. tens por de sentir-te incdmode. Demana consell a un company.
Finalment has decidit anar-hi. perd no saps com vestir-te ni que regalar-li. Demana consell una altra vegada.
F \pma un problema personal a un company de classe i demana-li consell.
{TU,) EN EL MEU	LLOC. CAS,	+...V...? COND	T'hi casaries? Tu, en el meu cas, que faries? En el meu Hoc, t'hi casaries? Tu, de mi, elila deixaries? Tu, si fossis de mi, I'hi di-ries?
TU, DE Ml, (TU,) SI FOSSIS DE Ml,			
(JO.) EN EL TEU	LLOC, CAS,	+...V... COND	Jo no m'hi casaria. Jo, en el teu cas, mho pen-saria. En el teu Hoc, m'hi casaria. Jo, de tu, el/la deixaria. Jo, si fos de tu, I'hi diria.
JO. DE TU, (JO.) SI FOS DE TU,			
Subjuntiu imperfet
SER
fos
toss IS
fos
tossmi fössiu fossin
En aquests didlegs la Neus i I'Alfonso duhten sobre el que han de fer i posen ohjeccions a les reflexions que eb fa en Miquel o que es fan ells mateixos.
Digues quines d'aquestes frases que tens a continuacio diu la Neus i quines diu I'Alfonso, tenint present que , ad.i un d'ells expressa dos dubtes i dues objeccions.
No ho veig gaire clar
]
Tingucs en comptc que amb mi no te cap detail.
No goso
~\ 7~. \ ) Em fa por que no sortirä be. si val la pena I     L_______-L^-—--—
"3---
\ On aniria jo sense ell/ella
Ho faries?
Tingues en compte que sense ell/ella jo no seria ningü.
EM FA POR	QUE	V (fut)... (NO) V (SUBJ pres)*...	Em fa por que no sortirä bi. Ens fa por que no surti be". Em fa por de perdrem.
	(DE) + INF*...		
' La construccio en subjuntiu present no es habitual en la la. persona del singular. En aquest cas es pot utilitzar la construccio en infinitiu.
No se si...	Estäs segur que...?/N'estäs segur?	Em sembla que (no)...
Tingues en compte que...	Pensa-t'ho be. perque...	No se si val la pena
Vols dir?	No ho veig gaire clar	
No goso...		
-Que faries si veiessis un accident de cotxe? -Avisaria la policia.
—Que faries si et trobessis 10.000 ptes.? —Me les quedaria.
—   COM ETS? (Test de Personalität)
niti Demana a un company que faria en cada una d'aquestes situacions:
Algü s'ofega —Procuraria salvar-lo (3)
—Avisaria la policia (2) —Passaria de llarg (1)
T'atraquen
—Em posaria a cridar. (2)
—Plantaria cara als 11a-
dres (3) —Eis donaria tot el que
em demanessin (1)
El teu fill plora
—Ľaniria a consolar (3) —Diria al meu home / a la meva dona que s'ai-xequés (2) ~*| —Em taparia les orelles (1)
Trobes una cartera
—La portaria a comissa-
ria (3) —No ľagafaria (1) —Me la quedaria (2)
Veus que es cala foe en una casa
—Me n'allunyaria (1) —Avisaria els bombers. (2)
—Entraria a veure si hi ha algú a dins (3)
Un extraterrestre et con-vida a fer un viatge
—Acceptaria la invita-
ció (3) —Sortiria corrents (1) —Declinaria cortesa-
ment la invitació (2)
Si vols saber com ets, suma els punts de les teves respostes i gira el llibre de cap per avail.
(BDS3.ii BUn o)  j3s3jj Un sj.">  'JU31UBDUBJJ  :s)lMld  /, I 9 ,1.1ju.|
auisiojaqj e BpEuipui 3jieS ou i Epippap Dod Buosjad Bun sjg rsjund \\ i g ajjug
BDUDBid i BpBXuassB Buosjad Bun SJ3 :sjund      i i\ 3Jlu3 joj i juapaidun aas b JBqujB sioj bssbui jasjod 'Bpippap i bju3|ba Buosaad Bun sjg :sjund %\ i 91 ,u)u;.|
Imagina-t'ho.
0.— Si haguessis d'anar en una ilia deserta, quins objectes t'emportaries? 55] (Maxim 3 objectes)
— En cas d'incendi, quin és ľobjecte que salvaries de casa teva?
— Si tinguessis un any lliure en aquests moments, que faries?
— Si et toquessin 50 milions a les travesses, que faries?
— Si et quedés una setmana de vida, que faries?
II--— En un grup discutiu les mesures que prendrieu si per uns moments fóssiu els ministres de: treball jjjj ensenyament i sanitat.
7
Recorda-te'n
Objectius comunicatius
— Demanar consell.
— Aconsellar.
— Posar objeccions.
Estructures lingiiistiques. _ Expressar dubte.
—Subjuntiu imperfet del verb sen fos, fossis, fossim, fössiu, fossin.
{TU) EN EL MEU	LLOC, CAS,	+ ... V ...? COND.	Thi casaries? Tu, en el meu cas, que faries? En el meu Hoc, t'hi casaries? Tu, de mi, el deixaries? Tu, si fossis de mi, Thi diries?
TU, DE Ml {TU) SI FOSSIS DE MI,			
(JO,) EN EL TEU	LLOC, CAS,	+ ... V ... COND.	Jo no m'hi casaria. Jo, en el teu cas, m'hi pensaria. En el teu Hoc, m'hi casaria. Jo, de tu, el deixaria. Jo, si fos de tu, l'hi diria.
JO, DE TU, (JO,) SI FOS DE TU,			
EM FA POR	QUE	V (fat)... (NO)V (SUBJ pres)*	Em fa por que no sortirä be. Ens fa por que no surti be. Em fa por de perdre'm.
	DE + INF*		
* La construcciö en infinitiu present no es habitual en la persona del singular. En aquest cas es pot utilitzar la construcciö en infinitiu.
Lexic, expressions i frases fetes.
Verbs Substantia Expressions i frases fetes
adonar-se angoixa / relaciö /       Deixar-ho cörrer
aconsellar avantatge m resposta /      Estar segur de.../Estar-ne segur
adonar-se comportament m       trobada /      Fer por que...
bategar consell m vergonya /     Fer la vida impossible
burlar-se cor m Fer-se illusions
convidar costum m Fer mes por que una pedregada (seca)
discutir detail m No tenir-ne ni idea
dubtar dubte m No veure-ho gaire clar
durar esforc, m No acabar de fer el pes a algu
enfadar-se excusa / Pensar-s'ho be
estimar inconvenient m Quedar be/malament
fer cas intenciö / Saber greu
formalitzar objecciö / Tenir en compte
gosar passeig m (passejada) Valer la pena
odiar reflexiö / Vols dir?
patir No se si...
tractar Ungues en compte que...
8