Descripciö de persones La descripciö fisica d'uns personatges ens ajuda a a situar-nos mentalment en una novel-la, en un text biogräfic... A vegades, per identificar persones de qui estem parlant, tambe recorrem a la descripciö oral. Les frases d'un text descriptiu solen ser d'estructura senzilla: gairebe sempre fem ser-vir el verbs ser, semblar, tenir, portar, acompanyats d'adjectius o substantius. Fins i tot podem arribar a prescindir del verb. Llegeix el fragment que tens a continuaciö fixant-te en les dues descripcions que in-clou i els verbs que fa servir. Em coMocaren en posiciö asseguda, el coixi darrere l'esquena. El doctor Dinne, ja vestit d'americana, em vingue a veure. Semblava satisfet. Em mirava d'una manera curiosa, atent a tots els meus moviments. La meva cara nua em semblava freda com el gel. —Em voldria veure —li vaig demanar. Feu un senyal a la infermera. Era un home baixet i corpulent, sense gaires ca-bells. La infermera tornä cap al Hit amb el mirall en el qual, dues setmanes enre-re, m'havia vist sota les benes. La meva cara. Els meus ulls que contemplaven els meus ulls. Un nas curt i rec-te. Una pell tibada sota uns pömuls acusats. Uns llavis plens que s'entreobrien amb un petit somris inquiet, una mica emocionat. Un color de la pell que no era pas livid, com esperava, sinö rosat, acabat de netejar. Un rostre en conjunt ben agradable, amb una expressiö poc natural perque encara no m'atrevia a moure els müsculs sota la pell; un rostre que em semblä netament asiatitzat a causa dels pömuls, dels ulls allargats cap a les temples. S. JAPRISOT, Parany per a una noia HI Podries fer una descripcid ben esquematica dels dos personatges, segons el que en diu el text? Doctor: Era un home_,_i__ Noia: Te un nas _ i_. Una pell_, de color_ . Uns pomuls_. Uns ulls allargats cap a les temples. ^ Intenta trobar les paraules del text que tenen el mateix sentit que aquestes: despullada_ somriure__ cepat___. pal-lid_ glag_ ametllats rostre_ molsuts _ En aquest text 1'autor fa un retrat rapid d'un xicot, Mai Dong. Un diumenge d'estiu, a la tarda, Manna estava sola al safareig dels dormitoris ren-tant roba, quan hi va entrar un tinent amb el cap descobert. Era de complexiö prima, d'estatura mitjana i forq:a pigat de cara. Portava el gafet del coli descordat i eis botons de dalt de tot de la jaqueta tambe, cosa que permetia veure una nou del coli prominent. Es va acostar a Manna i, alcant un peu, el va ficar dins la gran pica de terratzo. El raig d'aigua s'obri com un ventall platejat en picar contra la sandälia de plästic. Quan va haver acabat del peu esquerre, va fer el mateix amb el dret. Manna sei mirava divertida mentre eil repetia l'operaciö una vegada i una altra. Feia una forta bravada d'alcohol. Ha JlN, L'espera Afegeix tres o quatre Imies al text anterior amb la descripciö de la noia: creus que es alta, baixa, esvelta, pleneta? Rossa, morena, pel-roja? Com va vestida? Naturalment, una descripciö pot recollir, a mes dels trees h'sics, els trets psicolögics de la persona. Llegeix el fragment següent i fixa't en 1 ordre d exposiciö de les carac-tenstiques de la nena. L'Emma era una nena molt ferma, fisi-cament, d'estructura solida i proporcio-nada. Tenia totes les parts del cos co-bertes del gruix de earn precis, i una pell clareta que a 1'estiu es torrava facilment. La cara era rodona, acabada en una bar-beta pronunciada, divertida. Els ulls no eren gaire grossos, pero eren ben definits i expressius; les pestanyes eren fosques i les ninetes de color mel. Tenia un nas mes aviat rodo i els cabells bruns. Tossuda i voluntariosa, no era prac-tic enfrontar-s'hi obertament. Calia ser mes viu que ella. La seva rialla era juga-nera i encomanadissa, tota ella desprenia forca i espontanei'tat. H Podries dir quin ordre d'exposiciö segueix el text: aspectes psicolögics, aspectes ffsics...? Intenta ferne un breu esquema. is alt - alta baix — baixa j menut - menuda cepat - cepada ) esquifit - esquifida els cabells llisos lluents gruixuts negres rossos arrissats opacs prims blancs pel-rojos ondulats castanys de color de,,, la cara ampla rodona allargada plena de pomuls estreta quadrada prima xuclada marcats els tills petits rodons negres vius dolcos gtossos ametllats verds tristos enfonsats el nas recte prim arremangat xato tort gruixut punxegut cam lis la boca grossa de llavis prims petita molsuts LEXIC__ Comparacions: maneres de ser Es molt habitual fer servir expressions col-loquials i comparacions per caracteritzar per-sones. N'hi ha algunes que pertanyen al lexic popular, d'altres son de creacio recent. kd Intenta relacionar els dos termes de les comparacions segiients: 1 alt a com un fideu 2 gras b com un roure 3 baix c com un sant Pau 4 vermeil d com un toixo 5 arrugat e com un tap de bassa 6 prim f com un escamarla 7 fort g com una pansa També tenim comparacions per a característiques del temperament. 1 tossut a com una cua de conill 2 eixerit b com una mostela 3 pesat c com un pěsol 4 viu d com una mula 5 liest e com una centella 6 curt f com el plom Per matisar una característica podem fer servir diverses expressions o locucions: més alt, no gälte liest, tirant a rossa... Completa eis buits de les expressions següents amb l'opcio més adequada: no gaire - ni gota - com eil sol - un pěl - tota - forca - més aviat - molt 1 una mica més alt - - més alt 2 poc espavilat--■---espavilat 3 tirant a gras - gras 4 bastant simpática -.-------— simpática 5 avorridíssim —-----avorrit 6 molt trempat trempat---- 7 tranquilla completament -— - tranquilla 8 gens pacient - - pacient kJ Situaciö: Aquest matfa la feina ha vingut una d'aquestes persones: Pau Gasöl - Maria del Mar Bonet - Quirn Monzö - Montserrat Carulla Trieu el personatge que vulgueu. Feu-ne la descripciö al vostre Company o com-panya, fins que säpiga de qui es tracta. Podeu provar de fer servir alguna comparaciö com les que us oferim en eis exer-cicis de lexic de la pägina següent. 5