semblava gue ja el tenia acabat i rebrotava: pessigolles al
nas i estemuts, i els atacsde tos ala nit.Ijo contenta. Després,
guan anava a la farmacia, encara gue només hi anés
a comprar acid boric, el dependent, ja se sabia: vigili la
mimosa...I ara,guanesticrefredada éscomsi acabés ďarreplegar-lo
a la paret, com si encara hi fos... Ja em va distreure
enMiguel, ésdar, i m'hi vaig prometre pergue una
noia bé s'ha de casar. Pero de vegades, mentre estava amb
en Miguel, tancava la ma pergue em semblava gue a dintre
hi tenia la ma 9e fAngel; i de vegades l'obria pergue si
ell volia treure la seva ho fes... per no obligar-lo. I guan a
les meves amigues els sembla gue només vise pensant en
en Miguel, gue se n'ha anat a córrer món, jo penso en
I'Angel gue se'm va fondre com el fum. I no pateixo, no.
Mentre hi penso el tinc. Només hi ha una cosa una mica
trista... gue a la farmacia van canviar el dependent. I, si
demano un sobre ďaspirina, el dependent nou, gue no
em coneix, diu: tingui, dues pessetes i mitja. I crec-crec, la
caixa. I, si demano mariallursa, el dependent ni em mira i
diu: dos rals. I crec-crec, la caixa. Aleshores surto mig
ďesma i abans ďobrir la porta m'estic una estona guieta,
no sé ben bé per gue. Corn si em faltés alguna cosa.
44
ZERAFINA
Zí zenyora, zóc la minyona nova... Ja ho zé gue
,
zón lez
nou i gue havia de venir a lez trez, per� éz g�e m
_
he perdut
una mica i guan em penzava gue Ja haVIa arnbat, un
zenyor molt ben veztit m'ha dit gue era a Zantz. M'ha �x
.
plicat
per on havia de pazzar per anar a Zant Gervaz1 1,
preguntant, preguntant, entre totz plegatz m'han enviat
al Pargue. He vizt totez les beztiez: elz tigrez, elz elefantz
'.
lez cotorrez i lez monez. Dezpréz he zortit a la Rambla 1
m'he pazzejat per entre lez florz i els zeny�rz gue �azzaven
em deien cozez. Un gue duia baztó m ha conVIdat a
beure una zerveza. No el coneixia, pero de zeguida hem
eztat conegutz. M'ha dit gue era ric i gue tenia g�ez de
cazar-ze... No z'ezpanti gue no m'ha pazzat rez. t�m zo!a
vozte? Doncz, zi em dezcuido, guin zuzto gue li hauna
donat... Zi zabéz l'eztona gue fa gue em pazzejo per
agueztz carrerz... Anava voltant la caza i he vizt entrar
zenyorez, i cada vegada gue corria per poder entrar amb
ellez ja havia fet tard. He eztat a punt de zaltar la paret per
darrera, pero no acabava de zaber zi era la paret del zeu .
jardí... tPer gue no he trucat el timb�e? Perg�e zem�re
gue el volia tocar em picava. �ua.i:1 ezt.Ic una :ruca �e�oza
tot el gue toco pica com z1 eztiguéz ple d electnc1tat...
De maletez no en tinc, tot ho duc en aguezt farzellet...
No, no eztic genz canzada, de viatgez com aguezt n'hau-
45
ria pogut fer deu zenze canzar-me, pero, zi vol, m'azzeuré
a la butaqueta. Veu? Em penzava que així que arribaria
m'hauria de pozar a rentar elzplatz. Zi ze'm queda, a l'eztiu
li pozaré bé eljardí, i a la paret de l'acabament, perque
no ez vegi tan pelada, hi plantaré campanetez i una carabazzera.
,1Liagrada, a vozte, menjar una bona zopa de carabazza?
A mizí, pero zempre em fa zinglot... ,1Quequina
vida feia al poble? Zí miri, era baztant pezat. Cuidar -me
de la caza i lez gallinez i ajudar la mama a pujar elz meuz
zet germanetz ... I quan van eztar pujatz, la mama em va
<lirque valdria méz <queanéz a zervir que potzer m'ezpa vilaria
una mica i podria enviar-li zentimz ... Zí zenyora,
he zervit a duez cazez; em penzo que ja li ho deia el zenyor
rector en la carta que liva ezcriure...A la primera noméz
hi vaig eztar quinze diez perque el noi era molt dolent.
Quan enz quedavem zolz em cridava: «Zerafina!». El
primer dia hi vaig córrer de zeguida. Em va fer pozar dreta
al mig del pazzadíz com una fuzta, ze'n va anar un troz
!luny darrera meu, va agafar embranzida i em va clavar
una cozza al cul que zenze voler vaig haver de córrer zinc
metrez , finz alz vidrez de la galeria. Iva cridar: «Gol!». I
aixo m'ho va fer tota la zanta tarda. Jono zabia <lirque no
perque encara que noméz foz un noi de catorze anys era
el fill delz amoz i jo era la minyona. A la zegona caza, de
moment, hi vaig eztar méz bé, pero el zenyor i la zenyora
eren vellz i no z'avenien i la zenyora, que zempre eztava
malaltizza i ez pazzava elz diez eztirada al Ilit, tenia por
que el zeu marit no li pozéz metzina alz remeiz i em deia
que jo havia de vigilar molt , i volia que noméz foz jo
la que li donéz el remei de lez gotez i leshi havia de comptar
davant zeu. Totz doz ezvan engelozir de mi i quan em
deixaval'un em prenia l'altre. I totz doz per zeparat em preguntaven:
«,1Oique a mi m'eztimez méz?»... Quan era el
zenyor que m'arreplegava em deia que era un dezgraziat,
que z'havia cazat amb una boja i que tot i que la zenyora
zabia que tenia elz budellz delicatz li feia menjar menjarz
fortz per veure zi ze li foradaven. I eztava zegur que pozava
zofre a lez zalzez. Quan ja m'acoztumava a la caza vaig
comenzar a trobar-me malament i al cap ďunz quantz
diez vaig rumiar que potzer em pozaven alguna coza dolenta
a la llet i em va venir tanta por que a lez nitz no dormia
i l'endema de no haver dormit, quan pazzava el plumero
pelz moblez, tota jo zemblava que voléz... ,1Zitinc
promez? Ara no, pero n'he tingutz doz. El primer ez deia
Miqueló. Era roz com lez ezpiguez i ezva morir a l'Africa.
El vaig coneixer a la vora de la font. Jo em pazzejava per
zota de les acaziez i zento que diuen: «Quina merenga!».
Em giro i veig unz quantz jovez que feien broma. Quan ja
eztava a punt de tirar -loz un roc ze'm van acoztar i em
van <lirque era molt bufona, totz alhora, pero que anava
una mica mazza ezcabellada, i el qui havia dít que zemblava
una merenga duia una fulleta a lama per jugar i me
la va clavar alz cabellz. Dezpréz zempre enz veiem i anavem
a pazzejar per la carretera i un vezpre que enz vam
enfilar vinyez amunt, enz vam ficar en una barraqueta de
fuzta, em va fer treure el veztit i em va <lirque m'eztiréz
47
per terra. Ell ez va eztirar al meu coztat, va enzendre un
zigarret i m'anava tirant la zendra al melic. I quan va haver
fumat el zigarret em va comenzar a eztirar elz pelz de
zota el braz, amb tanta fúria que a mi em zaltaven les llagrimez
delz ullz. I un dia que plovia també enz vam ficar
a la barraqueta, i l'aigua corria a regueronz per terra i
quan vam haver acabat jo tenia tota l'ezquena bruta de
fang i vam riure molt. A mi tot allo no m'agradava gaire
perque m'ezgarrifa que em toquin. Quan era petita, una
vegada una nena que anava a eztudi amb mi em va encomanar
elz zeuz pollz i quan la mama me'lz treia, cada
matí, no m'agradava genz que em toquéz el cap. Van pazzar
unz quantz mezoz i vaig haver ďanar-me'n del poble,
tot i que el ventre no ze'm veia genz perque la mama cada
dia me'l faixava ben eztret. Vaig anar a caza ďuna tia que
viu a trez horez lluny de caza i allí vaig tenir una nena.
Així que va rezpirar ez va morir perque no tenia ozzoz.
En Miqueló ja era a l'Africa... El dia que ze'n va anar em
va <lirque l'embarcaven cap a lez cabilez i que allí el matarien
a copz de zabre i que no enz veuríem mai méz, i va
<lirque zi el mataven, mentre ez moriria penzaria en mi...
Dezpréz ďallo de la nena em va comenzar a venir al darrera
el fill del zenyor Vidal, el farmazeutic. Així com en
Miqueló era roz, aquest zemblava un gitano . Pero era
méz zimpatic. A lez nitz zaltava per la fineztra i ze'm ficava
al ilit. I em deia unez cozez molt boniquez ... Abanz de
zortir el zol z'alzava, ez pozava l'americana i fugia correntz.
Jo el mirava per la fineztra i li tirava un petó amb
la ma, i un eztiu no va tornar perque van <lirque z'havia
promez a Barzelona. I zi m'agrada ďhaver vingut a zervir
a Barzelona éz perque penzo que potzer el trobaré i li podré
eztirar el ble de cabellz que zempre li queia damunt el
front i que era una coza que a ell li agradava molt que li
fez. I ara ja ho zap tot. Per la feina em penzo que li agradaré:
zóc molt neta i menjo a miquez com un ozell. De
malalta no n'eztic mai. Tot el que em pazza éz que a l'hivern
zi no m'abrigo bé m'encoztipo. Només tinc el mal
de zer una mica papizzota. Ze'm quedara, oi?
49