LES CONJUNCIONS FUNCIÓ I CLASSIFICACIÓ Les conjuncions són mots invariables que enllacen oracions o parts d’oracions. Poden ser coordinants (si uneixen dos elements o oracions al mateix nivell sintàctic) o subordinants (si uneixen una oració principal amb una oració subordinada, la majoria de les conjuncions són locucions adverbials o adverbis) . Les locucions conjuntives es formen amb un adverbi, una preposició o un participi * QUE: a fi que, abans que, com que, d’ençà que, des que, després que, encara que, fins que.... CONJUNCIONS COORDINANTS COPULATIVES Indiquen unió entre les dues oracions: afirmativa en el cas de I, o negativa en el cas de NI Van menjar pa i xocolata. No es va encendre el llum ni van trobar els mistos.  I TAMBÉ és el mateix nexe, reforçat: Van seguir la vaga els treballadors dels ferrocarrils i també altres... CONJUNCIONS COORDINANTS DISJUNTIVES Indiquen alternativa o contraposició entre dues oracions: O, O BÉ Funciona o no funciona? Pots anar a Londre o París o bé quedar-te aquí.  O , O SIGUI, O SIA també pot indicar sinonímia: plata o argent.  Cal evitar l’ús excessiu de i/o: Qui vulgui informació sobre la vaga i/o la manifestació... CONJUNCIONS COORDINANTS DISTRIBUTIVES Indiquen alternativa entre els elements: adés...adés, ara... adés..., ara...ara, els uns ...els altres...; ja...ja, mig...mig, ni...ni, no només... sinó que...; no solament... sinó que...; o....o....; que....que...; qui...qui... sia...sia adés riu, adés plora. Eren mig frares mig soldats. Ni fa ni deixar fer CONJUNCIONS COORDINANTS ADVERSATIVES Expressen oposició o contrarietat entre les oracions o elements: però, sinó, ara, tanmateix, altrament, mes, emperò, . Locucions: sinó que, així i tot, això no obstant, no obstant això, amb tot, mentre que, ara bé, tot i això... No ho ha fet ell, sinó el seu amic; fa bon dia i tanmateix duus paraigües?, perquè ho dius tu; altrament no m’ho creuria pas; treballa molt , emperò no en té ni cinc.  PERÒ Pot anar intercalat, entre comes: Tothom ho diu; no hi ha ningú, però, que en tingui proves.  Cal distingir SINÓ (adversatiu o distributiu) de SI NO (condició negativa o concessiu): o No solament hi aniré, sinó que duré el cava (distributiva) o No arriben avui,sinó demà (adversativa) o Va dir que si no hi podia anar, avisaria (condicional) o Si no maleducat, com a mínim, és poca-sola (concessiva)  TANMATEIX pot expressar que una cosa és lògica que passi, malgrat que tenia algun obstacle (Tanmateix se n’ha sortit. Qui ho havia de dir?) o ser concessiva (no hi ha les condicions; tanmateix, ho intentarem). CONJUNCIONS COORDINANTS CONSECUTIVES O IL.LATIVES Denoten conseqüència o conclusió de la frase precedent: doncs, de manera que, per tant, ergo. Estàs cansat? Doncs vés a dormir. Ja hem rebut la invitació, de manera que hi anirem, Penso, ergo existeixo. CONJUNCIONS COORDINANTS CONTINUATIVES Indiquen continuïtat, successió, acumulació o suma: encara, endemés, demés, doncs, altrament Locucions: encara més, fins i tot, i tot, així mateix, d’altra banda, a més, de més a més, ni tan sols L’han suspès i encara se’n riu. Doncs, com et deia. M’agrada fins i tot quan s’enfada.  ALTRAMENT significa ‘d‘altra part, d’altra banda, a més, si no fos per això, d’altra manera, d’una altra manera”: No en sé. Altrament, no en vull aprendre. No t’hi has trobat mai; altrament no ho diries; Ells ho . CONJUNCIONS SUBORDINANTS COMPLETIVES Uneixen oracions de CD o CAtrib. amb l’oració principal QUE: és bo que facis...., sembla que arribarà tard... . CONJUNCIONS SUBORDINANTS TEMPORALS O DE TEMPS Introdueixen oracions subordinades que expressen el temps on es desenvolupa l’oració principal: mentre, quan, abans que, acabat que, així que, des que, tan bon punt, tan aviat com, sempre que... Quan vulguis, hi anirem. Així que hem arribat, han rondinat. CONJUNCIONS SUBORDINANTS LOCATIVES O DE LLOC Introdueixen oracions subordinades que expressen el lloc on es desenvolupa l’oració principal: on, allà on. Qui sap on para. D’allà on no n’hi ha, no en pot rajar. CONJUNCIONS SUBORDINANTS MODALS O DE MANERA Introdueixen oracions subordinades que expressen la manera com es desenvolupa l’oració principal: com, així com, com si, segons com, segons que, tal com, en tant que, en la mesura que, igual que, igual com... Ella feia com si sentís ploure. Segons que vingui o no, decidirem què farem. El llop, en tant que animal mític, forma part de l’inconscient col.lectiu. CONJUNCIONS SUBORDINANTS CAUSALS Introdueixen la causa de l’oració principal: perquè, puix, car, que, com, com que, atès que, ja que, per tal com, com sigui que, vist que, puix que... Puix que ell ho diu, caldrà fer-ho, atès que no m’escoltes, me’n vaig. Tranquil, que ara vinc. CONJUNCIONS SUBORDINANTS FINALS Introdueixen la finalitat o objectiu de l’oració principal: perquè, a fi que, per tal que Ho ha fet perquè estiguis content; ho he endreçat a fi que ho trobem fàcilment  CONFUSIÓ ENTRE PERQUÈ, PER QUÈ, PER A QUÈ: o PERQUÈ és causal amb verb en indicatiu (equival a: ja que, atès que, com que...). Agafa el paraigües perquè plou. o PERQUÈ és final amb verb en subjuntiu (equival a: a fi que, per tal que...). Agafarà el paraigües perquè estiguis contenta o EL/UN/AQUELL PERQUÈ és nom (equival a: motiu o raó): no entén el perquè del seu malestar o PER A QUÈ surt en interrogatives: aquesta eina no sé per a què serveix. o PER QUÈ pot ser interrogatiu (preposició PER + pronom interrogatiu QUÈ). Vull saber per què discuteixen o PER QUÈ pot ser pronom relatiu (preposició PER + pronom relatiu QUÈ). Tu saps els motius per què va desertar? CONJUNCIONS SUBORDINANTS CONDICIONALS Introdueixen una condició per a complir-se l’oració principal: si, mentre, en el cas que, només que, posat que, sempre que, si de cas, sols que, si doncs no, llevat que, tret que, fora que, a menys que... Posat que vingui, ho farem. Posat que hi vagi acompanyat, li ho diran. CONJUNCIONS SUBORDINANTS COMPARATIVES L’oració principal i l’oració subordinada són comparades a nivell d’inferioritat, superioritat, igualtat o proporcionalitat: tan...com; tal...com; tant...com; més...que, més del que...; menys...que, menys...del que, com més...més, com menys...menys; com més...menys ; com menys...més... És tan simpàtic com ens van dir (igualtat) És més simpàtic que la seva germana (superioritat), És menys espavilat que sa germana (inferioritat), com menys estudia menys aprova (proporcionalitat), com més estudia menys s’empeneix (proporcionalitat) CONJUNCIONS SUBORDINANTS CONSECUTIVES Indiquen les conseqüències o efectes de l’oració principal: que, tan...que, tant...que, de manera que, talment que: Ha begut tant, que ja no sap què diu És tan bon jan, que tothom se n’aprofita ; Li ho van explicar fil per danda talment que ho entengués bé CONJUNCIONS SUBORDINANTS CONCESSIVES Indiquen un obstacle que s’oposa però no impedeix l’oració principal: encara que, malgrat que, per bé que, bé que, mal que, baldament, per més que (per malament que, per molt pobre que...), si bé, tot i que Encara que m’hi convidi, no hi aniré; veniu a sopar a casa, baldament sigui tard: per més que li ho vaig dir, no em va fer cas.  En algunes construccions, el verb pot estar en gerundi o participi: Corrent molt, no l’atraparàs (fins i tot corrent molt...) El seu discurs, bé que moderat, va causar impacte.