Llegeix el següent text i després fes els següents exercicis:
a) Digues quina és la TESI i on apareix.
b) Digues quins són els ARGUMENTS emprats per defensar la tesi formulada.
On apareixen?
c) El text arriba a alguna CONCLUSIÓ? QUINA? On apareix?
d) Quina estructura s’ha seguit en aquest text argumentatiu?
Escepticisme sobre l’adopció de mesures
Mal clima a Kyoto
La cimera del canvi climàtic ha començat a Kyoto amb mals auguris, enllaçant amb la
sensació de fracàs que van suposar en l'orde pràctic les reunions anteriors de Rio de
Janeiro i Berlín. L'objectiu de reduir l'emissió de gasos perjudicials que desequilibren el
clima i degraden la vida continua sent torpedinat suïcidament pels països que a curt
termini se'n beneficien econòmicament. Per això totes les quinieles apunten que el
diòxid de carboni (C02) sortirà viu d'aquesta conferència.
Com en altres fòrums, les postures estan enfrontades. Els Estats Units, causants
de gairebé la quarta part dels gasos perjudicials malgrat que només tenen el 4% de la
població mundial, es neguen a pactar una reducció de la seva agressió ecològica o fan la
trampa de condicionar-la al fet que tots els altres països ho facin, incloent-hi les nacions
subdesenvolupades, poc capacitades per pagar les costoses solucions alternatives. La
Unió Europea busca una solució de compromís, intenta aconseguir un tracte de favor
per als països ventafocs (com Espanya, Grècia i Portugal) i demana que puguin
augmentar les baixes emissions gasoses actuals fins a arribar als nivells d'altres estat,
com Dinamarca. Espanya hauria de ser més valenta i compromesa, i no anar per aquest
camí.
Està científicament acceptat que aquests gasos poden ser catastròfics per al
planeta. Però, mentre el desastre no sigui molt més perceptible, els interessos econòmics
particulars saben frenar amb argúcies qualsevol solució consensuada. Per això la cimera
de Kyoto corre el risc d'acabar com molts altres fòrums: amb una declaració de bones
intencions que ajorni sense data la consecució d'un compromís ferm que estigui assumit
pels països rics, que continuen sent els qui posen més en perill les condicions de vida de
la Terra.
El Periódico, 2 de desembre de 1997