RAMON LLULL LIBRE DE CONTEM PL AC IÖ EN DE(J
Ramon Llull (Ciutat de Mallorca ? 1232'35-i3iM seves obres, de les quals unes 243 han arribai fins °Scrivf lcs entre eis anvs 1272. o poc abans, i BIS Una'dc l * no!iallr«s, el Libre de contemplaciö et, Wt(: cscrit potscr Pnmeres *s el va traduir al caialä vers el 1272. Malgral que °n *rab' eis manuschts mes antics conservats de les ohres d^N^"61^1,
de» segle xiv. daquesta obra, excepcionalment. en conserve manuscrit de ľany 1280, del qual transerivim cl f segueix
un
ragincnt que
Qui vol [ésser] yxent de tenebres ni de greus peccatz serc vos. Sényer Deus; cor, sempre que us aja atrobat, serä lusent ' e resplandent e denejat de tola viltat e de tota sutzetat.
A, i tan bon diam sena, Sényer Deus, si em podia tant esforsar. que la mia pensa fos nit e dia en contemplar en vósí Cor aquela se purificaria e sesclariria tant en la rastra amistat, que aqueles causes qui ara an poder de mi a temp lar e a desordonar.! aurien adoncs poc de poder quem
0 fesessen mal.
En vos, Senyer Deus. me confisu 1 e m asegur em co
I.  Vegcu la nota 3 al text num. 1. ■      de construcció.
conslícuit per pi eposu. io yf1'.
lar:  Aquesi u»— —• er, o a) + sintagma nominal + V*P»
„«iu7de verb tasili-) *
n Irobn cn pi-ncral tn .1 caiaiau ^ )a (()ns.
,., ,1.1 i el frances mXXM. ClJVff?ĽZ amb «</ +
„ .mi ad ^^JSÄ
rianuscrils u«-
al, on cat "imera pt
„ort; cor vm »ol» senyor tan noble « um bo. qu* moU.i ^sser fa amic e privat vo*tre lani vulamwt que de nula . (IUU E aysó és. Senyer, per %u cor molt mck>r cs aver |5 companyia e amistal de un Déu. que de molu homens in justz K, dones, iplagés-vo*. Sényer. qu* n, |.r<sesseu per servidor, per so que en mi no ages privadcsa de neguna avol companyia!
Riblioic. .i Ambiosi;in.i (Mil.ii
i .i i us. i  i A
Qui vol dcslliurar-se de tenebres i dc greus pečati  que ui cerqui. Scnvol  Oéu; car. tan aviat com us hagi trabat vera lluent, resplendent i piinlK.il de lota vilesa i de tola imrnundkia Ah, itindria tan bon dia. Senyor Déu, si em pudia ctlorcar tant. que el meu pcns.itncnt es dciliqucs ml i du .i lontcmplai vos! Car aquesi  es purificaria  i s'aclariria tant en la vustra amistal que aquelles coses que .n;i tenen el poder dc temptai mc i desordenar nie. aleshores tindrien poc poder de ferme mal. M En vos. Senyor Déu, conlio, m'asscguro i e m conhorto. car vos sou im senyoi tan noble t tan bo. que es millor és»et amic j intim nomes vostic que de i .ip altra ios.i  I .n\<> es íiixi. Senvor perqu* és niolt millor lenir companyia i amistal amb un Déu, que ami) molls homes inpisios   I. dolus   ;u\nt dc bo que us pla gués, Senyor, dc prendre m pei setvidor, pci tal que no ungues uuimil.it amb t ap mala * oiiipaiivi.i'
QOESTtONARI
A) 1. ^En quins anys visqueren Alton-, X el Savi i Dante Alighieri? Compatvu el tiue tepiesentaren les obres d'a-quests autors respet te al castellä i l'italia amb el que lou l'obra de Ramon Llull per a la Uengua catalana.
2. tQuines altres obres de Ramon Llull coneixeu?
3. f;En quines llengües escrivi aquest autor? iEn quines llengües se'ns han conservat lcs seves obres?
4. tPer quin motiu Llull escrivi gran pari de la seva pro-
tracta ďun eas ďaparició dc la dcsineneia i>. molt posterior 1> Introduced, it 30 i 55), ja que en aquesta čpoc.i no es eonfunien encara •a o i la u ätones.
H
ciö cientifica en vulgär cn un temps en que la cien-cia es feia en Hati?
Comenteu la forma denejat (3). tot comparant-la amb Ti seu equivalent actual nete)at 1 amb el scu etim del Hati vulgär *NITIDIATU. (Vegeu Introducciö, §§ 1 i 4> i un diccionari etimolögic.)
■ Fn ouins dialectes actuals es mante la forma hö-mens (15)7 (Vegeu Introducciö, § 24.)
1 Analitzeu morfolögicament i comenteu les formes ver-k^U ds^«r (11) i «>* <12)- <En qum d,alecte actual « mante ta forma assegur? (Vegeu /«froducciö, § 30.)
r^mnareu les formes Senyer (2, 5, 14, 16) i senyor rj\ D'us (2 5 11) > Däu <15)- <P* quin cas Uati prov* «da una d'aquestes formes? (Vegeu Introducciö. § 25.)
Anal.t/cu sintäcticarnent el primer parägraf del text. Analit/xu » t ,es conJuncions que n0
cs Cada una.
Hi, ics paraules derivades que hi ha en . Feu una Iiis a de       pa fc el ^ pnmltIU
el «ex« i ind,qUf"^Cg0na gramatical i significat expe-' qUm; 1;::;:« enafe^i rafix o eis afixos denvat.us.
Figura A de \'Ars Magna generali ultima (Ediciö de L. Zetz\er, Eslrasburg 1609).
im
Signatur» de Ramon Llull en la seva joventut
25
FREDERIC SOLER (-SERAFÍ PITARRa i CUENTOS DE LA VOR A DEL FOCH*
-rederic Soler (Barcelona 1839-1895)
va ser una eran fi~. lire romantic catalá. Les seves oh res assentaren 1« h * teátre catalä modern. Pretenia aixecar el nivell cultural^ pubbc i per aixô micialment propugnä escriure amb .el cat la que ara es parla., formula que faria fortuna per contrast amb la llengua arcaltzant de la majoria dels escriptors renaixentistes a poeta s'acostä al grup dels restauradors dels Joes Florals avaba presidint ľany 1882), com els filólegs Manuel Milá Maria Aguiló, l'historiador i gramatic Antoni de Bofarull, o el i critic Joaquim Rubio i Ors. Vegeu com el nostre autor &a la seva política lingiiística en el prôleg dels Cuentos de la del foch.
Tocant al llengua t ge, havem fet de manera que ni fos desitxan los arcaistas, ni tampoch com lo que havem nosaltres mateixos, titulantlo catalá del que ara's
Nosaltres creyem que si'I nostre objecte es donar nova la á la literatura catalana, debem comensar per ahont Tiensar tot, per lo principi; y quánt se ha vist quels tpis no degan ser senzills y fácils? [...]-Aquesu es la nostra idea. Ja que formem part dels que reaenerar la llengua, donem li un aspecte agradaDie «1. á fi de que Huny d'espantar ab sas dificultats con-ab sa boniquesa, y ab sa senzillesa fassi y Ja al cim de la cua) guarda sa perfeccio y Pu"^_ osaltres record e m quľno fa molt. fS^tK lo publich no sabia sisquera llegir lo catalá y «*i serx tZt be com la llengua de Castella .quer es la £ 5gué ab tolas las regJas y pnncipis, y oen f ,.f|,!, no Ilia fet pas llegint arcaismes nl L K ILSSu sľ^o Ikeint diaris. romansos y senzillBSP £ ľdľoS?™ vXs despreciadas pels acoh*
t,i, .is vol fer una literature s ha de Tornem » lo m*ten"'Jl * r co nosaltres per primer en-comensar per lo P""^' « cS escr.t en caUla del que ^Tvarem donar tot lo que^ ^ ^ 6 res y Las modas,
25 aras «ors CUENTOS DE LA BORA DEL FOCH
pijs. 13-15
QÍESTION4RI
^ , .Quin era el context politic i "terari contemporan, del nostre autor?
W En la introducció al text hem esmentat alguns filólegs ' contemporanis de Frederic Soler cQue estudia la filológia? čQuines altres personalitats, catalanes o no. han destacat en aquesta branca de la ciéncia? Feu una Ilista d'algunes publicacions filologiqu.es on han exposal els seus estudis.
3. Durant la Renaixenca proliferaren entitats patriotiques i institutions cultural s que aglutinaren aquest movi-ment i foren el gresol idoni per al Catalan is me polr Esmenteu les més important s   (Vegeu j. Molas La cultura durant el segle XIX, pegs. 181 183.)
4 El nostre autor presidí -com hem dit— els Joes Florals -™ P^'Pa com a poeta. Feu una breu ressenva hjs-
Sľs Preruš ,OCS (0rígens tem« P*™* i Princi-S e. d«3ľIIir>ľtrrU 13 ^Po^ia q« van tenir
renaixenca, pags. 47-74.) B^ueumfoT^acio sobre la polemica   uitcentista refe-
^ 'Vegeu^lo^\   ;/e!aC,ODeU-Ia el text So.
*»cci6t § 69., ^   £i 9«« «™ es pur/a, i /nřro_
-tre zZrT*1*^ iA ^ lII»ava de ser arcaislaa el
ř5
1. Digucu sinonims de tocant a (1).
2 Analilzeu les formes verbals segiients: havem fet (1) fas (1), degan (8), fassi (12) i aprengui (17).
3. {Quins son els temps de I'indicatiu i del subjunthj en catala?
4. ^Quina <Js la construccio correcta de la conjunci6 final que hi ha al text? ^Quines altres conjuncions finals son equivalents a aquesta?
5. Observeu I'estructura de la construcci6 de relatiu de la linia 13, equivalent al relatiu possessiu castella «cuyo». Inventeu-vos exemples semblants.
6. Resoleu els diferents usos de l'article lo que hi ha en el text, segons la normativa actual.
Busqueu els casiellanismes que apareixen al text i subs-tituiu-los pel seu equivalent normatiu.
/
<
<
X
z
<
a.
(a
s.
1
i
3
0
_
Q
<
U
3 c j
/
s
131
-fj
£ 2.
— >
^ i
1   5 2-_ ^ 33
5 * T g
,r      — —
— * r* r~ •c ? * ~
■y C- *
— -~ .2 —
• 5   u ^ Q 3
_ ir. m w » r* z 2   £1,10 - a
si
-1
-
- r. i- =
- gi
1 8
$ — — » 5 £ "    - u-
K I A
* $1
i -
- ^
| =2 ail
ac _
^  Sat    8 2f
, - r 5
-a ^3
I 3
5 -■
v2
«I ■Mt
mm MM^ ftrikm. AM***«,,
4Mi & mm\ fetiAMi hau* ^.......
„oi al ILati la b hi es conservada (Ex.: abolir, 25 iSfcTi debil)   mobilis. havia, doncs, desser cata-'m^f/fEi-: moftf/f t-n Iriiruvs. mobile en itaJia);
JJJ* cl calala adopies aqueüa grafia.
_rflrtrt ^ juaquim JUmt i FowTAWAia. vol. 1 (EDHASA. Barcelona OCmtjonari
A) I I wiMareu le* alirrs principaia obres de Fabra dedica-dck * Munilk.uio «jitwj.Mjfua lodjf icmcio gl aiii.-itic;tl i <Jrpur;it i>> i fujcici il« I Je»!*
H IUI ™ l»rJl?,r* 1li,,a,*,to 1 <**t*llMM en cur»iva en populär* una, -j /T™ **      * o v en eis.
i.t
4 il
II MIM i v^äs» II 1 .imhi;, »
ei U**t '«»luv