MEDITERRANI DILLUNS 23 DE SETEMBRE DEL 2019 NÚMER0 3192 1,50 EUROS FINS A UN 30% D'ESTALVI PER ALS SURSCRIPTORS DE PAPER SUBSCRIPCIONS.ARA.CAT OPINIO L'us politic de l'odiales xarxes, analitzat per Carme Colomina P. 40 PowerLift LA SOLUCIO FACIL I ECONOMIC A PI R PUJAR I BAIXAH ESCALES & 900 908 103 Els vaixells de les ONG no provoquen cap efecte crida de pasteres La presěncia d'embarcacions de reseat no inf lueix en el nombre de migrants que es fan a la mar Els fluxos depenen sobretot de les condicions meteorologiques i de I'actuacio de les milícies líbies ara.cat j Més Madrid es presentará a les eleccions generals del 10-N Set ciutats catalanes, enertop20'del'IBI més car de l'Estat Mor Miquel Vails, expresident de la Cambra de Comerc LAMERCĚ Treva de la pluja i castells de gamma extra en una lluída diada de festa major La placa de Sant Jaume torna a vibrar amb la cita castellera 02 les claus del dia DILLUNS, 23 DE SETEMBRE DEL 2019 ara BONDIA Sorpresa a Pultima de Tarantino EL 1969 NO ES PODRA quei-xar de com l'ha tractat el 2019. Primer va ser el calid revival de YApoblo 11 i despres va venir Tarantino amb Once upon a time in... Hollywood. Era al cinema, gaudint de la perdurable interpretacio de Leonardo Di-Caprio i Brad Pitt, sorpres per la inesperada tendresa del film, identificat generacionalment amb la nostalgia infantil del director per un temps de westerns i detectius en pantalles de blanc i negre, i, de cop, sona la sintonia d'una serie i faig un salt de labutaca. Entre tantes com n'hauria pogut triar per servir-nos un tast de l'epoca, Tarantino es va decidir per una partitura elegant, feta de jazz i de pop, que captura l'encant d'aquells anys. Entenc la tria, perque aquella sintonia de Mannix es la ma-teixa que vaig fer sonar a la radio ^| quan vam crear YAlguna pregun-ta mes? ANTONI BASSAS dietariw VICENg VILLATORO 23 DE SETEMBRE Moderats JOSEP PALLACH DEIA sempře que la gent del seu partit, el que va acabar sent el Reagrupament Soci-alistaiDemocrátic, eren "socialistes moderats, no moderadament socialistes". La distinció era (i és) opor-tuna. Un socialista moderat és algú absolutamentfermenles sevescon-viccions socialistes que trialamode-ració com una manera de fer, un ta-ranná o una opció estratěgica (o tot alavegada). Mentre que algúmode-radament socialistaés qui assumeix només fins a un cert punt les posici-ons socialistes o n'adoptanomés una part, ďuna manera aigualida i des-menjada. Lamoderació, en el primer cas, afecta les formes, no les convic-cions. En el segon, afecta sobretot les conviccions. He recordat la frase quan he llegit que persones que es consideren catalanistes moderats s'han trobat aquests dies a Poblet. Magnífic. iPeró són catalanistes moderats o moderadament catalanistes? Llegint les afirmacionsd'alguns -no hi hauria ďhaver presos i la in-dependěnciaés unaaspiració legíti-ma- sembla que són realment catalanistes moderats. Pero mirant al-guns comentaris dels qui eis patroci-nen amb més entusiasme diria que eis voldrien moderadament catalanistes. iLamoderacióés de formes o és de fons? Com deia en Pallach, no és el mateix. I és bo saber-ho. vistaltwitter José A. Noguera (@josenoguerauab) Socibleg "óAmb quina majoria aspira a governar el PSOE el 10-N? Si és amb Podem i el PNB, óacceptara el govern de coalició que els «des-vetlla» i que li continuaran demanant? Si és amb Cs o el PP, ^acceptara la baixada fiscal que li exigiran i que Ii impedirä desenvolu-par l'estat del benestar? Una de dues" Jaume Oliveras Costa (@joliverascosta) Tuitaire "Comenca el ball de les enquestes, pero tot sembla indicar que runic augment considerable sera el del PP, a costa de Ciutadans. El PSOE nomes recollira algunes engrunes. Senyor Sanchez, per a aixo tant d'e spectacle?" Álvaro (@AlvenDiferido) Politbleg "Alguns mitjans parlen del 10-N com el Vistalegre III entre Iglesias i Errejón. Si aquest és el marc que s'acaba installant, sera letal per a les dues parts. Regla numero 1 per a qualsevol espai politic: mai converteixis unes generals en unes primaries internes" Lucia Taboada (@TaboadaLucia) Periodista "En aquest moment, mentre tu vius el diumenge, en algun Hoc d'Espanya s'estä gestant un partit d'esquerres" Pere Estupinyä (@PereEstupinya) Divulgador cientific "Tant de bo aquesta setmana es parli més de canvi climatic que de politica" Pere Torres (@Pere_TorresG) Director general de ľ Autorität del Transport Metropolita "Si alguna cosa ha quedat clara els ultims 30 anys de reunions de l'ONU sobre el canvi climatic, és la ineficäcia del seu model de governanca. Si alguna cosa hem d'esperar de la nova cimera és que el canviin i el facin eficac d'una vegada per totes" Elisabeth Warren (@ewarren) Senadora i candidata a lapresidéncia delsEstats Units el2020 (dembcrata) "M'inspires, Greta Thunberg. Els activistes sempře han sigut la forca que ha impulsat els canvis estructurals, i la poderosa vaga climätica ha demostrat que junts tenim una oportunitat d'acabar amb la crisi climätica. On tu vagis, jo et seguiré" s. stapleton/reuters Marina Marroqui (@marinamarroqui) Educadora social "Una dona assassinada a Madrid davant dels seus fills. Assassinada de cine ganivetades a Mallorca. Assassinada a cops amb una barra de ferro a Jaén. En una setmana. Digueu-nos boges quan diem feminisme o barbárie" pareumaquines ALEX GUTIERREZ (@ALEXGUTIERREZM) El superpoder del diaris amb la repetició electoral EL PAIS HI w. (Ic 1». cspafiolcs « sfente dcccpclniiiiita. «(yi^ i utfutail» n prcMupadn (y; --7=^Ĺ-.^. Sjísá ~ř^=. tiiniTJCKin drcla —-~— - r.~T~.-. ■hip Hí iii|.?rnř(ih(r <*i>ti_ ' kiJ.!-. u cy:i-ihilili lirftfi ion Uditŕ AQUEST DIUMENGE, fins aquatre diaris utilitzaven la seva obertura de portada per estirar les orelles dels politics espanyols. El Pais tirava d'enquesta per titular que "el 90% dels espanyols se senten decebuts, enfadats o preocupats" per la repe-ticio electoral. Esclar: que havia de respondre la parroquia? iQue balla-vajotes d'alegria davant d'aquestpa-norama? El titular fa pensar en aquell dentistade cadadeu que si que recomanaxicletsamb sucre. Per cert, segons el diari de Prisa, el 54% opi-nen que "el funcionament de la de- mocracia s'ha deteriorat en els ultims me sos". Abuenashoras, mangas verdes. També La Razón renyava el clan politic entrevistant la ministra d'Hisendaen funcions, Maria Jesus Montero, i traient-li de titular "Si no hi hapressupostos al febrer, hi haurä dificultats". El Periódico, per la seva banda, optava per un titular simboli-coeditorialitzant: "Espanya en funcions". lElMundo els avanc^vaatots per la dreta amb "El bloqueig politic jahacostat 200.000 llocs de treball a Espanya". La font? "Els analistes", un sintagmaque sovintalapremsase serveixescapcatjaque s'elideix "que ens han convingut". Es el que en gra-mätica e s coneix com a complement circumstancial de barra. Hi ha una cosa sensacional -tot un superpoder- en tot aquest des-plegament de renys i greuges: laca-pacitatdels diaris de sostreure's de ľequació. Parlen del descrědit i la parälisi com si aquestes cap9aleres no participessin en el joc politic amb les seves realitats demoscopi-ques paral-leles i pluges fines per imposar marcs mentals. O amb les seves proximitats poc confessables. Les portades d'aquest diumenge eren la mare sobreprotectora, pes-sigant la galtona del fill preferit i di-ent-li amb reprovació afectada: "Ai, com ets...! Va, vinga, comporta't!" CORREPINSIBOTICLASTES La malaltia del músic (II) Lasetmanapassadauspar-lava de la distonia focal, uns moviments involun-taris que pateixen sobretot müsics (violi, piano, guitarra). Eis dits o la mäfan contrac-cions o extensions que no es poden controlar. Jo la vaig patir. Hi ha diverses aproximacions a la teräpiaper curar -la. En el meu cas, la soluciö me la va donar un altre müsic que va es-tar vuit anys amb la mateixa malaltia. No podia nibufar (toca elbombardi). Ho explico aqui, en un diari gene-ralista i no especialitzat, perque la conclusiö serveix per a tothom. Per a la vida en general. Tot el problema de la distonia te a veure amb un ex-ces de cärrega emocional. Comen-cem a projectar en el simple acte de moure un dit o bufar una embocadu-ra tot el que volem ser, el reconeixe-ment buscat, el que esperem dels al-tres. Quan la cärrega emocional que es posa sobre qualsevol acte es exces-siva -sigui el moviment del cos per tocar un instrument o sigui per re-soldre una feina o una relaciö per sonal-, el nostre jo perdel control icomencenelsactesreflexos,els comportaments involuntaris, eis mals häbits, en definitiva. En el meu cas i en el dels centenars de musics que hacurat la personaque em va atendre, la solucio era tan sen-zilla com entendre que a la vida hi ha dues vessants: l'emocional i lacogni-tiva. Un no pot donar dues ordres contraries alhora al cervell: deixa de fer aquest moviment que no vull fer, i fe s aque st altre, que e s el correc te. El cervellno pot obeir dues ordres alhora. I, per aixo, els que hem patit distonia focal ens podem passar anys fent exercicis sense cap millora. Dei-xar de fer i fer son dues coses dife-rents. Per deixar de fer necessitem treballar les emocions, treure tota la carrega emocional que hem posat en algun aspecte, com ara l'instrument musical. No podem lluitar contra un moviment instintiu. El que podem fer es ignorar-lo. Quan apareix, aturar-nosi, senzillament, relaxar-nos, dir-li al nostre ego que no lluitarem con-traellfinsadeixarqueeljoprenguiel control del dit, de la ma o de les nos-tres vides. Es nomes llavors quan la vessant cognitiva pot actuar i amb tota senzillesaposar el dit, la ma o la vida alia on la volem. Som emocions i cognicio. Es tracta de saber quan treballar ca-da vessant. Al piano i a la vida. FERNANDO TRIAS DE BES ara dilluns, 23 de setembre del 2019 03 les claus del dia L'EDITORIAL El suposat efecte crida de les ONG al Mediterrani es Take news' No hi ha efecte crida de les ONG al Mediterrani. La preséncia de més o menys vaixells de salva-ment no modifica el nombre d'immigrants sense papers que, perseguint el seu somni de Prosperität, pugenenembarcacionsperin-tentar entrar a Europa. L'argument, marcat per una profunda carrega ide-olögica alimentada pel populisme ďextrema dreta i convertit en Hoc čomu popular, és fals. Les dades el des-menteixen. Segons un estudi de camp de Matteo Villa, in-vestigador de ľlnstitut Italia d'Estudis de Política Internacionál, entre principis de gener i finals ďagost ďaquest any lamitjanade migrants de-tectats al mar präcticament no ha variat quan hi havia vaixells de reseat de les ONG i quan no n'hi havia. En can vi, si que ha resultat relle-vant la meteorológia per fer variar el nombre de persones disposades a ar-riscar lavidaen pasteres o llanxes rapides: amés temperaturai menys vent, més gentque surt, i viceversa. Els pics ďineStabilität als pai'sos de sortida, es-pecialment a Libia, també han fet mo-dificar els fluxos d'immigrants sense papers. Igual que el tancament dels I TAMBE A L'ARA.CAT 01 Avui estarem atents a la cimera sobre I'emergencia climatica que es fa a la seu de I'ONU, a Nova York 02 51 se us han escapat, recupereu els videos de les entrevistes a I'escriptor Albert Sanchez Pihol i I'exjugador del Barca i entrenador a Qatar Xavi Hernandez 03 A primera hora del matf ja podreu consultar I'analisi en video de I'Antoni Bassas ports a Europa. Pero no la presěncia o no ďembareacions humanitáries, un factor prácticament irrellevant. Així doncs, el bombardeig ideologic engegat pel fins fa poc ministře de l'ln-terior i talia, l'ultradreta Matteo Salvi-ni, consistent en culpabilitzar ONGs com la catalana Open Arms o SOS Mé-diterranée (que juntament amb Met-ges Sense Fronteres va fer salpar el vai-xellOcean Viking) s'haconstrui'talda-munt ďun prejudici sense base factual. A més d'instigar els baixos instints Europa hauria ďassumir responsabilitats amb la immigració, combatre la demagógia i fer pedagogia de la complexitat de la por a la diferencia i la insolidari-tat, Salvini ha fet veure que hi havia una allau d'arribades d'immigrants quan precisament les xifres havien baixat molt, ha assenyalat les ONG com a responsables d'una allau inexistent. La seva demagögiairresponsable, tan contraria a l'e sperit europeu i a una minima decenciahumanitaria,afortu-nadament li ha costat la marxa del govern. De fet, a partir de la retörica con- tra la immigració havia dissenyat un pla per fer caure el seu soci Conte i fortwar unes eleccions anticipades de les quals volia sortir triomfador. La juga-dano li ha sortit bé. Ha ensopegat amb la seva pröpia mentida: si, perquě es-tem davant d'un discurs politic basat en la mentida, en un&fake news. El problema de la immigració és complex. No té una fäcil solució. En efecte, no es poden obrir fronteres a la brava. Perö tampoc és pot incendiar el debat com fa la ultradreta, convertint la immigració (aquí, perexem-ple, els menes o els manters) en ľase dels cops de la globalitza-ció i en el boc expiatori de la nostra precarietat económica. I encaramenys es poden deixar morir ofegats homes, dones i infants al mar, víctimes de les mäfies del tráfic il-legal de persones. És urgent que ľEuropa dels drets humans i les llibertats, ľEuropa malgrat tot rica, afronti seriosament i serenament aquest debat i arbitri una política conjunta que noconsisteixi no-més en rentar-se'n les mans externalit-zant el problema en estats poc fiables (Libia o Turquia). Toca assumir responsabilitats, exercir la Solidarität i fer pedagogia de la complexitat. I no sem-bla que ningú posi mans a ľobra. LESCARESDEL DIA Antonio Guterres ®L'ONU acull avui a Nova York la cimera sobre I'emergencia climatica per intentar que els estats es comprometin a accelerar la reta-llada d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Les dades de l'escalfa-ment global son cada cop mes pre-ocupants i les mesures adoptades a Paris faquatre anys no han sigut su-ficients. Cal passar a l'accio. p. 10 Antonio de la Torre ODesprés del film ďAmenábar sobre Unamuno i Franco, aco-llit amb tebior, ahir el Festival de Sant Sebastiä va tornar a la Guerra Civil amb una pel-lícula més rigorosa i humil, La trinchera infinita, en quě un immens De la Torre interpreta un fugitiu del franquisme que va viure amagat a casa durant tota la contesa, com un talp. De les pitjors circumstancies pot sorgir lamel. p. 26 NO T'HO POTS PERDRE Fins a quatre anys per enderrocar un bloc il-legal La Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona denuncia que els procediments per tirar a terra una construccio fora de la llei queden encallats per la saturacio dels jutjats penals. p. 12 Les extraescolars obren una bretxa social entre infants Ladesigualtatd'oportunitats educatives es mes rellevant en les extraescolars i el lleure que no pas en l'educacio reglada. Els educadors demanen mes oferta pu-blica per garantir l'equitat. p. 13 David Gallego OL'Espanyol vaperdre ahir 1-3 contralaReialSocietat. Conti -nua sense sumar cap punt en Lliga a casa, i iguala així la pitjor arrenca-dade la seva história: les 3jornades seguides perdent de la temporada 1947-48. Aleshores va marcar 3 gols i en va rebre 7. Ara amb prou feines n'ha fet un (en própia porteria, de Zaldua) i n'ha encaixat 8. p. 29 1 3 David&Sabadell Aquesta história comenga el 2009, quan el David ens va confiar els seus diners. 10 anys després, ens ha confiat, a més a més, tots els seus dubtes, preguntes i inquietuds sobre aquests diners. °Sabadell SeronsigLiis 04 DILLUNS, 23 DE SETEMBRE DEL 2019 ara Politica CAP AL 10-N El sobiranisme s'endinsa en el debat de ľamnistia dels presos JxCat i ERC Valoren incorporar-lo en el discurs de campanya si el Suprem descarta ľabsolució QUIM BERTOMEU / NURIA ORRIOLS BARCELONA La llibertat dels presos politics es i sera un objectiu de l'independentis-me. Es per aixo que, malgrat la campanya que ha engegat per l'absolucio, l'alta probabilitat que hi hagi con-demna hafetque partits i entitatsja es plantegin Lin altre concepte per se-guirreclamant queesposifialapre-so si hi ha condemna: l'amnistia. Despres que els presos hagin descar-tat publicament l'indult perque su-posava admetre que s'havia comes un delicte, pren forc^ aquesta recla-macio davant la imminencia de la sentencia -es preveu la primera quinzena d'octubre- i de la campanya de les eleccions espanyoles, en que JxCat i ERC es plantegen intro-duir aquesta reivindicacio en el seu discurs. Aixo no vol dir, pero, que hagi de ser una de le s condicions per fa-cilitar la investiduradel proxim president espanyol. De fet, el lider del PSC, Miquel Iceta, va avisar ahir que ''no es donen les condicions" per articular una possible llei d'amnistia. ''L'amnistia no corre spon amb el que ha passat: es l'oblit, es dir que no ha pas sat res perque consideremqueles lleis que hi haviaen aquells moments no eren justes. I no es donen aques-tescircumstancies",vadeixar claren una entrevistaa £7 PuntAvui. La primera formacioindependen-tistaadefensarramnistia hasigutla CUP. Lavirtutque els cupaires veuen en aquesta via es que es un instrument juridic que permet que perso-nes que han sigut declarades culpa-bles passin a considerar-se innocents. Es a dir, no hi hapenaacomplir i, a me s, a diferencia de l'indult, tam-poc hi ha assumpcio de culpabilitat. Ara be, han deixat clar que aquesta me sura ha d'anar lligada a l'exercici del dretal'autodeterminacio. I es que el primer interrogant que haura de resoldre el sobiranisme es comes ve-hiculaaquestademanda. iHan de ser els grups amb representacio a Madrid els que portin lallei al pie del Congres ohadeserelParlamentelqueimpul-si una llei i despres l'envii a la cam-bra espanyola? Encara es d'hora per arribar a aquest punt del cami. Debat intern als partits Fonts de ladireccio d'ERC admeten que el debates present en el side la formacio. "Se'n parlara, pero la campanya no anira d'aixo", resolen. Re-corden que ales eleccions generals de l'abril van arribar a proposar una llei per acabar amb totes les causes judicials que afecten no nomas els presos, sinó també alts carrecs, alcaldes i activistes processats per l'l-O. Llavors, pero, van evitar parlar d'amnistia. Laclau, ara, seräveure silapa-raulaesvisibilitzarädefinitivament. Pel que fa a JxCat, fonts de la formacio asseguren que aquesta qiles-tió també estä a debat, i mantenen que el reclam de llibertat pels presos i exiliats seguirä sent una constant si hi ha condemna. També a la Cri-da, que pilota Jordi Sanchez -pres des fagairebé dos anys-, jas'hadis-cutit internament sobre la qúestió. "Dependräde ľopinió dels advocats i dels mateixos presos", relata un membre del govern de laCrida. Tan-mateix, dins l'espai de JxCat ja hi ha qui ha aixecat la veu per demanar que s'ajorni aquest debat fins que no hi hagi sentencia. "Vam acordar de no parlar de cap possible sentencia que no fos ľabsolució", va dir recentment eldiputatFrancescDalmases enuna piulada a Twitter. També va afegir que parlar d'amnistia ara és una "ir-responsabilitat que aplana el camí del Tribunál Suprem" cap a la sentencia "inculpatôria". En un article a l'ARA aquest e stiu, el vicepresident de l'ANC, Josep Cru-anye s, afegia Lin matís important a la discussió, tenint en compte que ľen-titat que presideix Elisenda Paluzie és clau a ľhorade forjar un discurs i unaestratégiaconjuntadesprés de la sentencia. Cruanyes consideravaque ľamnistiahade formarpartd'un proces de negociació ampli que resolgui també el conflicte, é s a dir, que vingui acompanyada de la resolució de les aspiracions polítiques. "Som en lafa-se de repre s s ió, e n que el que cal fe r é s seguir reivindicant el nostre dret a ser independents [...]. Pretendreunaam-nistia abans d'aconseguir els objec- Divergencia Les entitats sobiranistes discrepen sobre si usar aquest recurs jurídic Reclam LaCUPva ser la primera a defensar ľamnistia lligada al referendum this politics es posar el carro davant dels bous", va expressar. En canvi, Omnium veu l'amnistia com una "victöria". En una entrevis -ta a Catalunya Radio, el president de l'entitat, Jordi Cuixart, va tornar a re-butjar l'indult i va posar emfasi en aquesta mesura. A parer seu, si el Congres els amnisties reconeixeria que no hi ha delicte i que, per tant, l'independentisme podria "tornar a fer" el referendum. Segons Cuixart, la sentencia del Suprem suposaräunre-torn a la "lluita antifranquista" que s'ha d'afrontar amb el lema "Llibertat, amnistia i autodeterminaciö". "Moment zero" L'exportaveud'ERC al Congres Joan Tarda ha sigut un dels primers diri-gents ateoritzar sobre el tema. Veu l'amnistia com el "moment zero" per establirunaviade dialeg entreel govern de l'Estat i la Generalität, expli- Els presos politics, el dia de ľinici del judici del Proces al Tribunal Suprem. emilionaranjo/efe ara dilluns, 23 de setembre del 2019 05 politica EL PSOE BUSCA El líder del PSOE, Pedro Sanchez, va fer ahir una crida ELS VOTANTS a ^a rnilitancia a no quedar-se a casa el 10-N en una DE PODEM carta en que va apel-lar al votant de Podem que estä decebut pel "bloqueig i la inestabilitat". CONSULTA DE L'assembleade Primaries Barcelona vaanunciar ahir PRIMARIES PER BON TEMPS -ont: Matteo Villa / Gräfic: Esther Utrilla 10 internacionál DILLUNS, 23 DE SETEMBRE DEL 2019 ara EMERCENCIA CLIMATICA La Cimera del Clima de FONU, una oportunitat per a la redempcio Guterres exigeix compromisos concrets despres del clam global dels joves CARLOS PEREZ CRUZ WASHINGTON Com si es tractes d'una transfusiö de sang,elrealisme idealista dels joves de tot el mön ha renovat durant el cap de setmana l'oxigen de passa-dissos i sales de les Nacions Unides, aNova York. Centenars d'activistes han reclamat acciö politica, acabar amb el "comportamentcriminal" de les grans corporacions o el final de l'üs dels combustibles fossils. El seu missatge i la seva exigencia van diri-gits als adults, als liders mundials que avui prenen el testimoni de la Cimera del Clima, organitzada pel secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, amb l'objectiu d'impulsar els Acords de Paris. Liders que "parlen massai escol-ten poc", segons l'opinio del mateix Guterres, que enfront dels activis-tes va reconeixer haver recuperat l'esperan9a en la lluita contra l'es-calfament global grades a la seva iniciativa. "La meva generaciö ha fa-llat considerablement fins ara", ha reconegut. No tots els Companys de generaciö de Guterres comparteixen ne-cessäriament la seva percepciö de l'"emergenciaclimätica". El president dels Estats Units, Donald Trump, no participarä en la cita d'avui. Mentre exerceix d'amfitriö enunareuniö sobre llibertat religi-osa, el seu pais estarä representat per Marcia Bernicat, vicesecretaria adjunta principal de l'Oficina d'Oceans i Afers Ambientais i Cien-tifics Internacionals, que depen del departament d'Estat. Trump es va desentendre de l'Acord de Paris, per la qual cosa es dificil imaginär l'exit d'una lluita global sense l'ajuda del segon principal emissor mundial de gasos contaminants, despres de la Xina. Pero hi ha Hoc per a l'optimisme. Javier Sierra, portaveu de Sierra Club, el principal grup ecologista dels Estats Units, reconeix a l'ARA que "les coses estan malament aqui per culpa del senyor Trump i els seus sequa^s", pero posa en valor el compromis i la legislacio de ciutats i estats del pais. "Estem veient una cosarealment extraordinaria",asse-gura. "California, que es la cinque-na economia del mon, s'ha compro- mes amb la idea que totes les seves Antonio fonts d'energia siguin netes i reno- Guterres, vables". Segons Sierra, a la politica secretari federal se li esta contraposant una general de d'e statal i local que, "amb molts anys l'ONU, amb d'antelacio, esta complint amb els Greta compromisos de l'Acord de Paris". Thunberg El president trances, Emmanu- dissabte a el Macron; la cancellera alemanya, Nova York. Angela Merkel (que divendres pas- carlo allegri /reuters sat va anunciar la inversio de 54.000 milions d'euros per comba-tre lacrisi climatica); el president en funcions del govern espanyol, Pedro Sanchez, o el president turc, Re- cep Tayyip Erdogan, han anunciat la seva presěncia. Per participar en la Cimera del Clima, Antonio Guterres va posar com a condició previa arribar amb ofertes concretes i no amb discur-sos buits. 19 pai'sos lideren taules sectorials en que es discutiran i s'anunciaran projectes per aconse-guir la neutralitat de carboni (zero emissions deC02), transport soste-nible o transició cap a les energies renovables. Fins i tot la Xina, principal contaminador mundial, hi en-via un alt representant, el ministře d'Exteriors,WangYi,ilideraunade les taules. Per al portaveu del SierraClub no és un contrasentit. Tot i que hi ha zones industrialitzades del pais "on l'esperanca de vida, només pel fet de viure alia, es redueix cine anys i mig", i tot i que tenen "centenars de plantes de combustió de carbó", Sierra aplaudeix un programaxiněs d'inversió en energia neta que, segons va anunciar Pequín, renovarä ľany vinent. "S'han trobat entre ľespasa i la paret, pero s'han quedat de bra90s plegats". Jornada maratoniana La llarga Jornadal'obrira el secretari general, Antonio Guterres, i in-clouräun discurs de lajove activis-ta sueca Greta Thunberg, que va participar divendres en la manifestácie de Nova York, dins de la vaga estudiantil global contra el canvi climatic. "El nostre objectiu -apun-ta Guterres- és [la reducció del] 45% d'emissions durant les prôxi-mes decades", aixi com "un compromis per finan9ar el Fons Ecolô-gic i els 100.000 milions de dôlars que cadaany es donenals pai'sos en desenvolupament". La cimera de Nova York s'inscriu en una cursa contra rellotge. El periodě del 2015 al 2019 esta a punt de ser el que ha registrat una tempera-tura mitjana més elevada, segons l'informe cientific Units en la ciěncia, queesvapresentarahir.Latempera-tura global registradades del 2015 és 1,1 graus superior al'erapreindustri-al, i 0,2 graus superior ales anotades entre el 2011 i el 2015.^ ORIENT MITjA Iľlran oferirä un pla de seguretat per al Golf a ľAssemblea de ľONU ARA BARCELONA El president iraniä, Hassan Rouháni, va estendre la mä ahir al seu rival regional, l'Aräbia Saudita, propo-sant un plaque rebaixi la tensió despres de l'atac del 14 de setembre contra les instal-lacions petrolieres saudites. Teheran, a qui Washington i Riad atribueixen els atacs, res-pon aixi a l'anunci dels Estats Units que enviaran tropes perprotegirels seus aliats al golf Pěrsic. Precisa-ment ahir l'lran va ordenar alliberar el petrolier britänic Stena Impero, que tenia retingut des del juliol acu-sat de violar le s norme s de navegació al'estretd'Ormuz, as e strategic en el comer9 mundial de petroli. Rouháni va aprofitar una de sfila-da militar a Teheran per fer una ex-hibició de for9a i alhoraobrir unavia de diáleg. "Estenemunamäamisto-sa als pai'sos veins i estem disposats a oblidar els seus errors del passat, perquě avui vivim una situació en que els enemies de l'islam i la regio, és adir, els Estats Units i el sionisme, volen aprofitar l'esquerda que hi ha entre nosaltres". El líder iraniä va anunciar que dimecres, quan parli davant l'Assemblea General de l'ONU, presentarä una iniciativa anomenada Coalició per l'Esperan-9a i la Pau a Ormuz, la defensa de la qual vol que sigui "autöctona". El president Hassan Rouháni ahir durant el seu discurs. aff Els Estats Units han incrementat les sancions contra l'lran i han anunciat el desplegament de més tropes a l'Aräbia Saudita i els Emirats Arabs Units en resposta als atacs, que van fer caure laproducció petroliera saudita i que van ser rei-vindicats pels rebels houthis del lernen. Rohani vatornaradesvincular el seupais dels fets i vaassegurar que "les mentides dels que volen atribu-ir els incidents de la regio a la Repu-blica Islämica seran descobertes". Ľescaladade tensió entre Washington i Teheran vacomen9ar ľany pas-sat, quan els Estats Units vanretirar-se unilateralment de l'acord pel qual l'lran oferiagaranties de no desenvo-lupar armament nuclear. — ara dilluns, 23 de setembre del 2019_11 PUBLICITAT ESPANYOL de BARCELONA TANTO SENTIMIENTO QUE YA NO ME CABE EN OLID RCDE STADIUM 29 SET 12:00 H CQMPRALATEVA ENTRADAA RGDESPANY0L.COM ^ LaLiga ESPANYOL de BARCELONA ^OiiaBanl Tfc"ESTRELLA KELME *' [fjJ&EnttFi R|VI£RA@J«AYA R/tsTAR bet365 12 DILLUNS, 23 DE SETEMBRE DEL 2019 ara Societat MEDI AMBIENT Fins a quatre anys per enderrocar una construcció il-legal La Fiscalia denuncia que els procediments queden encallats per la saturació dels jutjats penals MONTSE RIART BARCELONA Any 2003. L'Ajuntament de la Torre de Claramunt (Anoia) dona per-mis per transformar una finca agri-cola no urbanitzable de més de 6.000 metres quadrats, la masia de Cal Tiquet, en un complex recreatiu amb diversos apartaments, una piscina, un bar, dos garatges i una zona de magatzems. Des d'un primer moment el projecte de Cal Tiquet es vaconsiderar il-legal perquě s'aixe-cavasobreun terreny on estava prohibit construir-hi. Al cap d'uns anys, la Generalität va ordenar enderrocar part de les finques, perö després de diversos recursos el cas vaacabar als tribunals. No va ser fins al 2016 que el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya va resoldre els dife-rents recursos i va ordenar la demo-lició de les noves construccions. A aquesta sentěncia se n'hi afegeix unaaltrade l'Audienciade Barcelona del 2018 que condemna l'alcalde que va firmar la llicěncia d'obres i els propietaris de la finca al5mesos de presó, i l'arquitecte municipal a 18 mesos de presó per prevaricació. A hores d'ara, tot i que la sentěncia és ferma, el complex recreatiu con-tinua intacte. El cas de Cal Tiquet és una de la desenade construccions declarades il-legals a la demarcació de Barcelona entre el 2015 i el 2018 que con-tinuen sense enderrocar-se. El Codi Penal especifica que, perprotegir el patrimoni med iamb iental, els jutges podran acordar l'enderroc de les construccions per "restaurar en la me s ura que s igui po s s ib le el patri -moni mediambiental que s'hagi fet malbéacausade les noves edifications". En la seva memoria anual, a la qual ha accedit l'ARA, el fiscal dele-gat de Medi Ambient a Barcelona, Antoni Pelegrín, denuncia l'"enor-me dificultat" de fer complir les or-dres judicials d'enderroc i ho atri-bueixal col-lapse dels jutjats penals, que son els que han de dictar l'exe-cució de la sentěncia perquě la de-molició de la construcció es faci efectiva. Segons el fiscal, a la practica, una sentěncia que comporti un enderroc pot trigar anys a fer-se efectiva perquě "la sobrecärregade treball" que arrosseguen aquests jutjats fa endarrerir l'ordre per fer efectiva la demo lie ió. La sentěncia del complex recreatiu de Cal Tiquet és contundent respecte a la il-legalitat de la cons- Una excavadora demo lint una construcció enmig d'una zona boscosa. trucció. ĽAudiéncia té clar que les obres que es van fer als terrenys no urbanitzable s de la masia suposaven ''sense cap menade dubte" lacreació de noves construccions que no teni-en "cap menade vincle" amb l'explo-tació agrícola i que "en canvi estaven claramentvinculades aun complex recreatiu". Pel que fa a ľactuació municipal, aclareix que les llicénci-es i permisos als propietaris es van concedir "prescindintabsolutament de les normes procedimentals d'ob-servan9a" i sense que la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona hi dones el vistiplau. Tant en el cas de Cal Tiquet com en els altres procediments d'enderroc que continuen pendents, Pelegrín considera "imprescindible" que les demolicions es duguin ater-me, per garantir laprotecció del medi ambient en aquells terrenys de-clarats expressamentnourbanitza-bles. Segons les dades recollides per a la memôria de la Fiscalia, ľany 2018 hi havia pendents onze ordres d'enderroc ales comarques barce- Execució El fiscal diu que caldemolirles construccions perprotegir el territori lonines. Dues eren per a construccions que s'havien declarat il-legals el 2018, tres venien del 2017, quatre estaven encallades des del 2016 -entre les quals el complex recreatiu de Cal Tiquet- i dues més tenien l'ordre de demolició pendent des del 2015. El ministeri public vafer el seguiment dels casos durant tot ľany, segons explica el delegát de Medi Ambient en lamemöria: el de-sembre passat no més s'havien duta terme dues de les demolicions. En la restade casos continuava sense ha-ver-hi ordre d'execució. Ocells electrocutats Segons elbalan£ de laFiscalia, entre el 2017 i el 2018 les investigacions per presumptes delictes contra el medi ambient a la demarcació de Barcelona van créixer un 51%, de 95 a 144. Un dels procediments que la Fiscalia va tramitar durant el 2018 i que afecta el conjunt de Catalunya és la investigació per ocells electrocutats en línies elěctriques. El Govern va comunicar a la Fiscalia que havia detectat un total de 539 punts negresde laxarxa electrica catalana on havien mort uns 600 ocells electrocutats entre el 2015 i el 2017. Les comarques mes afectades sönlaNo-guera i el Montsiä. Des de l'oberturade lainvestiga-ciö, els Agents Rurals comuniquen sistemäticament totes les detecci-ons de punts de laxarxaelectricaon hi hatorres amb cables descoberts o que incompleixen la normativa i poden suposar un rise per a la fauna. Els avisos es traslladen ales em-preses electriques. LaFiscalia ex-plica que les concessionaries adop-ten les mesures de protecciö necessaries "amb certa rapidesa" i corregeixen les mancances que pu-guin presentar les instal-lacions electriques per evitar l'electrocucio de mes ocells. Tot i aixi, la Fiscalia ha demanat mes informaciö a la di-recciö general de Politiques Ambi-entals i Medi Natural de la Generalität per saber si les mesures adop-tades son suficients per garantir la protecciö dels ocells.^— ara dilluns, 23 de setembre del 2019 13 societat NOVA BARALLA La Guárdia Urbana va detenir ahir 1'amo ďun bar per haver AMB GANIVETS ferit greument amb un ganivet un altre home durant una A BARCELONA discussió a la porta del local. Es el tercer incident amb arma blanca del cap de setmana a Barcelona. BUCH DIU QUE EL El conseller d'Interior, Miquel Buch, vainsistir ahir que GAS PEBRE SERA eines com el gas pebre seran l'ultim recurs que utilitzin "L'ÜLTIM RECURS" els Mossos en manifestacions. "Es tan excepcional que no s'ha utilitzat mai fins ara", va remarcar. DESIGUALTAT 5UCCESS0S [iristina calderer Un alumne durant un curs extraescolar de perfeccionament de les matemätiques. Les extraescolars obren una bretxa social entre els infants Els educadors demanen mes oferta publica per igualar les oportunitats MARIA GARCIA GIRO NA De ser complementaries a ser part del curriculum personal i laboral. Les activitats extraescolars han fet els ultims anys un salt qualitatiu i quantitatiu que les ha convertit en una part important i determinant en l'aprenentatge dels infants. "Abans s'aprenien coses socialment o educativament poc importants, pero han anat mutant els ultims anys i ara son part del curriculum escolar, vital i professional dels alumnes", indica el director de la Fundacio Bofill, Ismael Palacin, que alerta de la "gravissima" bretxa social que han obert. "Hi ha una desigualtat alarmant en les activitats extraescolars. Al 60% de les families els costaarribar a final de mes i no poden pagar els preus altissims que solen tenir. Hi ha nens que fan moltes activitats i d'altre s que no en fan cap. Hem d'as -sumir que l'aprenentatge extraescolar esundreteducatiu emergent", subratlla. De fet, segons el professor de laUdG especialitzat en temps de lleure Josep Soler, les "desigualtats mes grans entre els alumnes no es donen dins l'escola, sino fora, en aquests espais extracurriculars". Per aixo els experts reclamen que s'establemmia politica de preus publics o de beques per garantir l'equi-tat d'oportunitats i d'acces a conei-xements entre tots els alumnes. Un estudi nord-america recent, elaborat per Expanded Schools, con- clou que un alumne de classe mitja-na rep 6.000 hores més d'aprenen-tatge que un estudiant de classe bai-xa, i la majoria d'aquests coneixe-ments extres s'adquireixen fora de l'horari escolar, és a dir, a les activitats del migdiao el vespre o als casals d'estiu. "Fa temps que va canviar el curriculum escolar i es va apostar més per l'aprenentatge de competencies i no tant pels continguts, per-qué és important que els alumnes desenvolupin aspectes emocionals, relacionals, lamanerade comunicar-se, lacreativitat... I és enles activitats extraescolars quan es facilita més ľadquisició d'aquestes competencies", indica ladirectoradel Casal dels Infants de Salt, Monica Gibanel. La desigualtat en el lleure Precisament aquesta entitat desen-volupadiferentsprojectesperfacili-tariuiaofertalúdicaiformativafora de l'escola a les families amb rendes més baixes o en rise d'exclusió social. Per a Gibanel, també és clara la manca d'igualtat d'oportunitats entre uns infants i uns altres: "Les families amb que treballem no es poden permetre cap activitat pel cost economic. I totes les families hauri-en de poder escollir lliurement qui-nes activitats fan els seus fills, si una o tres, si futbol, músicao classes de reforc. Pero aquesta llibertat no existeix perqué l'eleccio esta condi-cionadapels diners". Enaquest sentit, el professor de la UdGassenyalaque hi ha una diferencia "abismal" entre determinades zo-nes,barris iperfils de població. "Uns tenen un seguiment educatiu a tra-vés de professors de reforc, fan dife-rents activitats que els fan descobrir vocacions, talents, capacitats... D'al-tres, en canvi, només tenen el carrer i cap suport. I mentre uns a l'estiu marxen un mes a un altre pais per aprendre una llengua i una cul tura, els altres juguen en un descampat". "I aquestes diferěncies, amb el pas dels anys, acabaran marcant els re-sultats academics i laborals d'uns i altres", adverteix. De fet, tant Soler cornel director de la Fundació Bofill ressalten que hi ha "més segregació escolar durant les hores de lleure que dins de les escoles". "Els nens que van a 1'acaděmia ďanglěs o de musi-caes trobaran amb un tipus de famílie s molt homogěnies perquě el preu ésunabarrera", recalca Palacin. Per aquestes raons, tant Palacin com Soler i Gibanel reclamen que s'amplii" l'oferta publica d'activitats extraescolars: "S'ha de lluitar per una politica de garanties, amb preus publics o beques, i per una politica de barreja, perquě tots els infants tin-guin 1'experiěncia de jugar i compar-tir amb altres nens del barri". La di-rectora del Casal dels Infants lamenta que les convocatôries d'ajuts per a entitats i AMP As per fer extraescolars 'son les mateixes d'abans del 2012, quan el cost de vida és més alt". "Si convenim que aquests aprenentatges són claus, ľadministració hauria de garantir una oferta publica més äm-plia que faci real la igualtat d'oportunitats entre tots els alumnes, inde-pendentment dels seus ingressos", subratlla. — Un home mata la seva parella d'una ganivetada a Mallorca A.T. / MX. PALMA Un home de nacionalitatespanyolavamatar ahir una dona alemanya de 59 anys a la Colönia de Sant Jordi, a Mallorca. El presumpte autor del crim, que va quedar detingut per la Guardia Civil, va clavar un ganivet a la victima al torax i a l'ab-domen. Segons fonts oficials, la parella viviajun-ta alpis de la dona des de feia tres mesos i man-tenien "una relació sentimental". Tot i aixö, la in-vestigació encara estä oberta i s'ha de confirmar quina era la seva situació, ja que alguns veins apunten que no eren parella. Els fets van passar al mati. Quan van sentir els crits, els veins van alertar les autori tats. L'equip d'emergencies va intentar reanimar la dona sense exit. D'acord amb l'IBDona, la victima, que convivia amb el presumpte agressor, no havia presentat cap de-nuncia previa per violěncia masclista. Segons alguns veins del nucli, "ella era molt humana" i era coneguda perquě donava menjar a la comunitat de gats que hi ha situada just darrere del seu ha-bitatge. Ellamateixaviviaamb 15 gats i un gos que ahir van quedar a mans de l'Ajuntament. Per la seva banda, els residents apunten que el presumpte agressor era una persona non grata perquě tenia problemes amb ľaleohol i ja havia pro-vocat algun aldarull en un bar de la zona. Quatre dones assassinades en una setmana Amb aquesta,jasón42 les dones mortes per violěncia masclista des que va comencar ľany a tot Espanya: quatre d'aquests casos s'han produit en només una setmana. L'ultim es va fer public aquestdissabte mateix, quan els Mossos d'Esqua-dra van informar de la de tenció d'un home que va deixar morir la seva parella quan ella e stava patint unabaixadade sucre. L'arrestat,amés, hauria gra-vat l'agonia amb el mobil. Des del 2003, quan van comencar el registre, més de 1.000 dones han mort a mans de les se ve s pare lies o exparelle s. — Excm. Sr. Miquel Valis i Maseda Creu de Sant Jordi El president i el Govern de la Generalität de Catalunya expressen el seu dol Generalität de Catalunya 14 DILLUNS, 23 DE SETEMBRE DEL 2019 ara societat FESTA MAJOR jordi roviralta Pare de la Ciutadella Activitats infantils i de circ a I'aire Mure Pare de la Trinitat Espectacle 'El ectgetdor', de la companyia Mighty Jambo Trust uristinacalderer [iristina calderer ara dilldns, 23 de setembre del 2019 15 @ara_castell EFREN GARCIA ESTRELLA i-f,tr' Barcelona i Reus es reparteixen el protagonisme casteller La pla^a de Sant Jaiune torna a vibrar amb les constructions de gamma extra La diada histôrica de la Mercě ha acaparat iin cop més els focus mediatics del cap de setmana. Les construccions de gamma extra dels Castellers de Vilafranca i dels Minyons de Terrassahan sigut les més destacades, pero cal posar en valor el paper dels Xiquets de Reus. La colla de ľ Alt Camp vacom-pletar dissabte a lapiac^ del Merca-dal el seu segon tres de nou amb retire de ľany i es consolida com una de les agrupacions que menys estäno-tant la recessió. Els Xiquets van tornar a brillar amb Hum prôpia. Van fer un cop de puny sobre la taula descarregant d'inici el tres de nou folrat. Si bé la caiguda del dos de set la setmana passada a Terrassa semblava que no els havia condicionat a l'hora ďatacar les seves millors construccions, van notar els seus efectes quan encaraven el dos de vuit. La canalla va dubtar en dues ocasions i van necessitar una ronda extra per completar el castell. Recuperada la moral en la diada de la seva festa major, els Moixigan-guers d'Igualada tornen a enlairar el vol encadenant tripleta -tres i quatre de vuit més dos folrat- rere tripleta. La manca d'efectius va for-^ar els Nens del Vendrell a confor-mar-se amb una diada amb tres construccions de setpisos. Si la Jornada a Reus va unir un ritme correcte amb molt bones vibrations castelleres, diumenge la Mercě barcelonina va tornar a transmetre sensació d'estanca-ment. La cita e s va allargar fins a le s quatre hores de durada, tot i que, per primer cop, va adoptar un siste-ma de rondes similar al de la diada de Sant Felix. Els Minyons de Terras savan vo-ler apujar el llistó a Barcelona. Van dominar el dos de nou emmanillat i van plantar cara a un tres de nou amb folre i agulla que no portaven a pla£a des de la temporada2016. El castell vaalc^r-seestirat de mides i amb algun problema de quadratu-ra. Quan es disposaven a coronar l'estructura del tres, dues fortes sacsejades van posar-los a prova. Les fuetades van descol-locar els pi-sos superiors, que van acabar defa-llint en l'inici del descens. Lacaigu-da els va obligar a abaixar pretensions: van haver de treballar per completar el tres de nou amb folre i van optar pel cine de vuit per acabar la seva actuació. Amb el pilar de vuit amb folre i manilles aparcat van decidir-se pel de set pisos. Si una colla va sortir satisfeta de la pla£a de Sant Jaume, va ser la dels Castellers de Vilafranca. Els verds van descarregar tant el dos de nou com el pilar de vuit emmani-llats. La torre vadecantar-se de cos-tat i aixô va obligar-los a fer un es-for9 extra a les manilles. L'espadat, en canvi, va funcionar bé per la part baixa, pero un desequilibri després de l'aleta va fer que els pilaners s'haguessin de lluir. Els Castellers de Barcelona van descarregar el primer set de vuit de ľany, pero van haver de desmuntar molt d'hora el quatre de nou amb folre. Van apostar per les dues construccions bäsiques de vuit i van posar la cirereta amb dos pilars de cine íntegrament femenins. Si bé un d'ells va fer llenya abans de l'ale- ta, ľaltre el van aconseguir descarregar amb molta elegancia. La jornada també ha repartit premis Huny de les places més ha-bituals. Dissabte eis Castellers de ľ Alt Maresme van aprofitar la festa major de Calella per estrenar ďuna sola tacada el cinc i el set de set, mentre que eis Xics de Grano-llers hi van confirmar una gran pro-gressió al descarregar el quatre de vuit per tercera setmana consecu-tiva. A Roda de Ter, eis Sagals ďOsona van carregar el pilař de sis, i diumenge, a Figueres, eis Merlots van apuntar-se el seu primer set de set de 1'any.^— Dos de nou amb folre i manilles dels Minyons de Terrassa. jordiroviralta El set de vuit dels Castellers de Barcelona, jordi roviralta Diada de la Misericordia Dissabte, 21 de setembre, Reus Xiquets de Reus: 3d9f, id Zcl8f, id Zcl8f, 4d8,2d8f.PS, 4 P4 Moixiganguers d'Igualada: 4cl8, Zcl8f, 3cl8, 2PS+2P4 Nens del Vendrell: i 4d7a, 4d7a, Sd7,3d7, PS Diada de festa major Dissabte, 21 de setembre, Calella Castellers de 1'Alt Maresme: P4 cam, 4d7a, 7d7,Sd7,VS,3P4 Minyons de Terrassa: P4 cam, 2d8f, Sd8, 4d8,P7f,4P4 Xics de Granollers: P4 cam, 4d8,2d7, Sd7, VS.3P4 Diada de festa major Dissabte, 21 de setembre, Roda de Ter Sagals ďOsona: 3d8,2d7,4d7a, P6 c Nyerros de la Plana: 4d6,3d6a, 2d6,2 P4 Diada histôrica de la Mercě Diumenge, 22 de setembre, Barcelona Castellers de Vilafranca: P4cam, 4d9f, 2d9fm,3d9f,P8fm,4P4 Minyons de Terrassa: P4cam, 2d9fm, i 3d9fa,3d9f, Sd8,P7f, vanoS Castellers de Barcelona: P4cam, 7d8, id 4d9f, 3d8,4d8,2 PS (1 intent), PS balcó Aniversari dels Castellers de Figueres Diumenge, 22 de setembre, Figueres IbTJäCästelIefäfle^ 4d7a,PS Marrecs de Salt: 3 P4, id 4d8,3d8,2d7, Sd7.PS Castellers ďEsparreguera: 2 P4,3d7,2d6, 3d6a,2P4 Xerrics ďOlot: 2 P4,4d6a, Sd6,3d6a, P4 Classificació 1 Colla Vella dels Xiquets de Vails 40600 2 Castellers de Vilafranca 31180 3 Colla Jove Xiquets de Tarragona 27740 4 Minyons de Terrassa 26850 5 Colla Joves Xiquets de Vails 20320 6 Xiquets de Reus 13620 7 Capgrossos de Mataró 1240S 8 Moixiganguers d'Igualada 1097S 9 Colla Castellera de St. Pere i St. Pau 10400 10 Castellers de Barcelona 1028S 11 Castellers de la Vila de Grácia 10200 12 Castellers de Sabadell 10155 13 Marrecs de Salt 9970 14 Xiquets de Tarragona 973S 1S Castellers de Sants 9260 16 DILLUNS, 23 DE SETEMBRE DEL 2019 ara Economia PRESSIÓ FISCAL Set ciutats catalanes en el 'top 20' de ľlBI més car de ľEstat Sant Cugat i Igualada encap^alen la recaptació mitjana per rebuts a Catalunya ALEIX MOLDES BARCELONA L'impost sobre bens immobles (IBI) es la joia de la corona per als ajuntaments. Tant pel marge de maniobra de que disposen -poden variar els tipus impositius gairebe lliurement i tambe impulsar actu-alitzacions del cadastre- com pel nivell de recaptaciö que genera. "Representa aproximadament un 65% dels ingressos impositius municipals i un 30% del total d'ingres-sos no financers dels municipis", re-marca Nuria Bosch, catedrätica d'hisenda publica de la Universität de Barcelona (UB). El ministeri d'Hisenda recopila anualment les dades de laliquidaciö d'aquest impost municipal, a traves de les quals es pot comparar la mitjana del que costacada rebut d'IBI al contribuent. I el top 20 de les ciutats de mes de 20.000 habitants es-tä copatbäsicament per poblacions madrilenyes (8) i catalanes (7): Sant Cugat del Valles, en el tercer Hoc, i Igualada, en el dese, apliquen TIBI mes carde Catalunya. "Es la gran fi-guraeconömicaque tenenels ajun- taments. La recaptació no hadeixat de créixer malgrat la crisi, a diferencia de ľlRPF", apunta el també ca-tedrätic d'hisenda pública de la UB Joaquim Sole Vilanova. Segons ell, aquest impost no permet "treure grans conclusions de qui té lapres-sió més alta, perqué qui recaptamés per capita pot ser que ho faci grades als poligons industrials o a grans valors cadastrals". Precisament poligons, grans equipaments comerci-als i habitatges de luxe son elements pre sents a Sant Cugat. Amb valors cadastrals alts, l'Ajuntament hade-cidit histôricament mantenir el tipus de gravamen urbä -el que representa practicament la totalitat de l'IBI- en nivells baixos. Actual-ment és del 0,513, un numero que cal multiplicar pel valor cadastral de cada immoble (sense comptar les bonificacions que hi pugui haver en cada cas). "Fatresanys que tenim l'IBI con-gelat. És relativament baix, pero contrastaamb el valor cadastral que té Sant Cugat, que é s important", ex-plica el tinentd'alcalde d'Hisenda de la ciutat, Pere Soler. Amb el recent canvi d'alcaldia, elPDECat vadeixar Hoc a un executiu d'esquerres for- RANQUING DE LES CIUTATS QUE COBREN MÉS IBI PER CADA REBUT MITJANA PER TIPUS REVISIĎ I REBUT (EN EUROS) URBÄ CADASTRAL 1 Boadilla del Monte 934,8 0,4 2004 Pozuelo de Alarcon 768,3 0,5 2001 Sant Cugat del Valles 751,44 0,513 2006 Torrejon de Ardoz 714,38 0,5834 2002 Rivas-Vaciamadrid 699,67 0,57 2011 Marbella 692,16 0,681 2011 Majadahonda 678,94 0,4 2008 Madrid 636,57 0,51 2012 Tres Cantos 604,54 0,4 2010 Igualada 601,2 0,85 2010 Castell-Plalja d'Aro 583,35 0,86 2010 Calvia 582,12 0,5 2009 Las Rozasde Madrid 580,37 0,4 2009 Sitges 580,32 0,56 2013 San Roque 576,02 0,4 2010 Barcelona 569,51 0,75 2018 Velez-Malaga 556,75 0,7 2008 El Puerto de Santa Maria 551,86 0,753 1994 Tarragona 546,99 0,953 2001 Viladecans 539,77 0,6015 2006 font: ministeri d'hisenda mat per ERC, el PSC i la CUP. Apu-jar els tipus era una opciö per poder financ^r mes serveis socials, perö Soler afirma que, a curt termini, no hi ha cap intenciö de fer-ho. "Tindri-emmarge per actuar a l'alc^, perö sa-bem l'alarma social que pot generar una pujada d'aquest impost", refle-xiona. "Si ets molt ric etpots perme-tre el luxe de no apujar els tipus", ob-serva el professor Sole Vilanova. Sant Cugat té una mitjana de 751,44 euros per cada rebut d'IBI, només per darrere de dues poblacions madrilenyes, Boadilla del Monte i Pozuelo de Alarcón. Aquestes dues ciutats tenen caracteristiques similars (moltes urbanitzacions de classe alta i tipus urbans d'IBI baixos) i son les dues poblacions amb un nivell de renda més alt de l'Estat. En el quart Hoc de la classificació se situa Torrejón de Ardoz, també a la Comunitat de Madrid, tot i que, a diferencia de Boadilla i Pozuelo, ésso-bretot la industria la que li permet tenir una recaptació elevada. Actualització del cadastre Més enllä dels tipus, les revisions cadastrals son claus per incremen-tar la recaptació. Sole Vilanova re-corda que aquestes revisions gene-ren una actualització a l'alca dels valors cadastrals, que s'aplicaprogres-sivament durant els seguents deu anys. Aixô és precisament el que li ha permés a Igualada anar rebai-xant el tipus, tot i que continuen per ara dilluns, 23 de setembre del 2019 17 economia UNA AVARIA EN Una avaria en un avio que havia d'enlairar- confirmar fonts d'Aena. L'avio avariat va suspendre, pero hi va haver retards de fins UN AVIO CAUSA se anir a la tarda a l'aeroport del Prat va quedar-se ocupant la pista, amb la qual a tres hores en les sortides. Ahir tambe van RETARDS AL PRAT provocar retards generalitzats en cosa nomes podia operar una sola pista i es fer vaga els treballadors de terra d'Iberia, l'enlairament d'altres vols, segons van van prioritzar els aterratges. Cap vol es va pero no vaafectar l'operativa. MERCATLABORAL LES CLAUS A.M. 1. Que es I'IBI? L'impost sobre els bens immobles es el principal impost gestionat pels ajuntaments. Representa el 60% dels ingressos impositius i un 30% dels totals. Grava el valor cadastral dels bens immobles de naturalesa urbana -la gran majoria d'habitatges, comedos i industria-, rustica o de caracteristiques especials. 2. Comes calcula? Es multiplica el valor cadastral -el valor administratiu de cada immoble- pel tipus de gravamen que fixa el consistori. Tot i que els ajuntaments haurien d'actualitzar el cadastre regularment per tenir els valors al dia, n'hi ha molts, especialment els petits, que no ho han fet des dels anys 80. 3. Quin marge de maniobra tenen els ajuntaments? Els governs municipals tenen una forquilla d'entre el 0,4% i 1'1,1% per aplicar als immobles urbans i, amis, podencrear un tipus diferenciat que podria arribar al'1,3%. Tambe poden variar el valor del cadastre a l'alc^ si demanen una revisio dels valors cadastrals, de la qual s'encarrega l'administracio de l'Estat. sobre de la mitjana. La capital de l'Anoia el va revisar el 2010, i des d'aleshores eltipus hapassat de 1*1,1 al 0,85 actual. "Quan va entrar Tactual equip de govern, el 2011, el deute era molt alt i les finances municipals estaven tutelades per la Generalität", argumenta Factual ti-nent d'alcalde d'Hisenda, Carlota Carner, per justificar que els tipus continui'n sent "alts", tal com ella mateixa reconeix en conversa amb l'ARA. "El compromis d'aquest govern es seguir en laliniade lamode-raciö fiscal", afegeix. "La cultura fiscal de cada Hoc pot ser molt important", subratlla Sole Vilanova: "Igualadate un IBI histö-ricament molt fort i la gent hi estä acostumada". 601,3 euros per rebut la situen en el dese Hoc de les ciutats amb TIBI mes car de l'Estat, iaques-ta ha estat una de les principals armes de l'oposiciö per oposar-se als pressupostos del PDECat. La resta de ciutats catalanes al top 20 son Castell-Platja d'Aro, Sit-ges, Barcelona, Tarragona i Vilade-cans, entre els 539 i el 583 euros de mitjana per cada rebut. I Tunica que harevisat recentment el cadastre ha sigut la capital. — L'aientiment economic provoca un repunt dels expedients ďocupació El nombre de treballadors afectats creix un 53% i ja súpera el de tot ľany passat XAVIER GRAU BARCELONA L'últim cas és d'aquest mateix mes de setembre. L'empresade components per a automoció TE Connectivity (l'antiga Tyco) ha anunciat un expedient de regulació ďocupació (ERO) que afectarä un centenar dels 380 empleats que té a la planta de Montcada. Lacausaésclararla companyia ha de reduir un 30% la sevaproducció sobre les previsions per la debilitat que mostra el sector de ľautomoció. Cal tenir en compte que les matriculacions de cotxes nous es van desplomar a l'agost un 25% a Catalunya i quasi un 31% a l'Estat, i la venda de vehicles porta tot ľany en descens, amb una caigu-da entre el gener i l'agost de gaire-bé el 10% a Catalunya i de més del 9% a l'Estat. No és ľúnic cas. L'asseguradora Zurich acaba d'anunciar la intenció d'acomiadar 224 empleats de la se-va filial d'assistencia a Catalunya, SeryiAide, amb seu a l'Hospitalet. Es a dir, el mercat laboral comen-caanotar els efectes de l'alentiment del creixement economic. Els expedients de regulació ďocupació (ERO) han repuntat a Catalunya aquest any, aixi com el nombre de treballadors que s'hi veuen afectats, segons les ultimes dades del depar-tament de Treball, Afers Socials i Família. Malgrat tot, ľaugment d'acomiadaments, suspensions temporals de feina o reduccions de Jornada són encara molt lluny dels anys älgids de lacrisi financera, pero entre el gener i l'agost ja s'han su-perat lesxifres de tot ľany passat. Durant el mes d'agost s'han regis-trat 14 procediments de regulació ďocupació (un 7,7% més que el mateix mes de ľany passat), que afec-ten 319 empleats (un 1,27% més que faun any). Les xifres acumulades del 2019 visualitzen millor la situació. En els vuitprimersmesos s'han presentat 274 expedients (un 36,3% més que el mateix perióde de ľany passat), que afecten 6.876 treballadors, amb un augment del 52,8% respecte al mateix perióde del 2018. De fet, el nombre de treballadors afectats ja superaelde totel 2018, quan van ser 6.326 en total. Del total d'expedients presentats durant aquest any, se n'han autorit-zat 254 que afecten 5.897 treballadors. Un total de 210 expedients s'han tancat amb acord entre treballadors i empresa i 44 sense arribar aim pacte. Els expedients autorit- -ont: Departament de Treball/Gräfic: Esther Utrilla Diferencia Malgrat ľaugment la xifra d'afectats no ésni un5% dels del 2009 Pactes Més del 80% d'expedients s'han tancat amb un acord entre empresa i empleats zats han portatal'acomiadamentde 3.237 treballadors, mentre que a 260 se'ls haredui'tlajornadai 2.400 s'han vist afectats per una suspen-siö de contracte. Es a dir, mes de la meitat dels afectats per un ERO han perdut totalment la feina. Automociöibanca Malgrat que Seat, la primera industria de Catalunya, va en sentit con-trari del sector i continua augmen-tant laproducciö i les vendes, el sector de l'automocio es un dels mes afectats per 1'alentiment, no nomes pels ajustaments a la industria auxi-liar i de components, sinö tambe pel fort ajustament a Nissan, amb la sortidade 600 treballadors, tot i que prioritzant les prejubilacions i les baixes voluntaries. Tambe labanca es un dels sectors mes afectats. Els expedients de re-gulaciö d'ocupaciö de CaixaBank -mes de 2.000 empleats a tot l'Estat- i del Santander -mes de 3.200 empleats a tot Espanya-, malgrat serd'ämbitestatal, tambe han afec-tat la plantilla de Catalunya de les dues entitats.^— 'Del gener a l'agost LES XIFRES DELS ERO A CATALUNYA 6.876 Empleats que s'han vist afectats per expedients de regulació ďocupació a Catalunya durant aquest any. S'han superat els 6.326 de tot ľany passat, 54% Percentatge de treballadors afectats per expedients que acaben perdent la feina. La resta acaben amb una suspensio del contracte o una reducciode Jornada, 18 DILLUNS, 23 DE SETEMBRE DEL 2019 ara economia OBITUARI Mor Miquel Vails, expresident de la Cambra Empresaris i politics destaquen la seva posició dialogant i la defensa de la inversiö en iniraestructures XAVIER GRAU BARCELONA L'economista i empresari Miquel Valls va morir ahir a Barcelona a conseqüencia d'una malaltia. Valls va presidir la Cambra de Comerc de Barcelona des deljunydel 2002 fins amitjans de juny d'aquest any, quan el va succeir Joan Canadell, de la candidaturaindependentista Eines de Pais. Miquel Valls hauria fet 76 anys aquesta setmana. L'empresa-ri tambe va presidir el Consell de Cambres de Catalunya. En aquests cärrecs es va marcar eis objectius d'impulsar la competitivitat de les empreses catalanes i obrir-les als mercats internacionals, i va reivin-dicar mes inversiö de l'Estat en in-fraestructures a Catalunya. Valls va estar 17 anys al capda-vantde la Cambra. Escollitel 2002 per succeir Antoni Negre, va reno-var el 2006 i el 2010, i el seu man-dat es va allargar pel retard en el nou proces d'elecciö cameral. La seva successiö va ser la mes disputada a lainstituciö, amb candidats lligats a l'establishment empresarial, com Carles Tusquets, Enric Crous o Ra-mon Masiä, malgrat que es va aca-bar imposant la candidatura d'Ei-nes de Pais. Politics, empresaris i sindicalis-tes van coincidir ahir en destacar el seu tarannä dialogant i la capacitat de buscar el consens, a mes de la defensa de la inversiö en infraestruc-tures perimpulsarl'economia. L'ac-tual president de la Cambra, Joan Canadell, va reconeixer que, tot i les diferencies que eis separaven, Valls "s'e stimava la Cambra, l'entorn empresarial del pais i, a la sevamanera, valluitar sempre per tirar endavant tantcomfos possible l'economiaiel teixit empresarial". Tambe va destacar que Valls va deixar sanejadala Cambra, malgrat haver de fer front a la davallada d'ingressos a partir del 2010, quan es va eliminar el re-curs cameral (la quota obligatöria que havien de pagar les empreses). El president de la Generalität, Quirn Torra, va escriure un tuit de condol a la familia i a l'entitat came -ral. La consellera d'Empresa i Co-neixement, Angels Chacön -que tu- RESPECTE A UNA TRAJECTÖRIA Quirn Torra PRESIDENT DE LA GENERALITÄT "Una abracada a la família. Ha tingut una llarga trajectöria al servei de Catalunya. És una figúra que ha tirat endavant l'economiadel pais" Angels Chacon CONSELLERA D'EMPRESA "Tot i que no coincidíem en tot sempre vam poder expressar-nos amb molta claredat i sinceritat i en molts aspectes, malgrat les diferencies" Joan Canadell PRESIDENT DE LA CAMBRA "Estimava la Cambra i ľentorn empresarial del pais. A la seva manera, sempre valluitar per tirar endavant ľeconomia i el teixit empresarial" Pau Relat PRESIDENT DE FIRA DE BARCELONA "Una persona rellevant en la história, la transformació i el desenvolupament ďaquesta institució [la Fira]. Sempre va donar-hisuport" Miquel Valls va ser president de la Cambra de C omerc de Barcelona durant 17 anys, fins aljuny passat. peretordera te la le s camb re s -, va de s tacar "la s e -vaentrega i sinceritat". "Toti que no coincidíem en tot, sempre vam poder expressar-nos amb molta claredat i sinceritat", va dir. Miquel Valls va rebre el 2017 la Creu de Sant Jordi de la Generalität. Va ser directiu del grup empresarial familiar Valls, a més de president del Grup Fichet, entre altres respon-sabilitats empresarials. Erallicenci-at en ciéncies econömiques per la UB, mäster en gestio gerencial per Eada i diplomat en direcció d'em-preses per l'lese. Des de la Cambra va accedir a altres cärrecs, com la vi-cepresidénciade Firade Barcelona, on va intentar mantenir els equili-bris entre l'Ajuntamentde Barcelona i la Generalität. Va ser vicepresi-dent de la Cambra d'Espanya, de l'Associació de Cambres de Corner^ del Mediterrani i d'Eurochambres (les cambres de comerc europees). Mentre va exercir el cärrec, Miquel Valls va intentar mantenir bones relacions amb tot ľarc parlamentári. També tenia bones relacions amb un ampli ventall de repre-sentants del món economic i financer de Catalunya, i va ser membre del consell assessor d'Abertis i de la patronal Foment del Treball; del consell d'adminis-tració de Gas Natural Fenosa, de Vi-daCaixai de Grup Emergir, i del co-mité executiudelConsorci de laZo-na Franca. En contra del'1-0 Moltes d'aquestes grans corporaci-ons que van donar suport a Valls al capdavantde la Cambra van decidir traslladar la seu social fora de Catalunya després de ľl-O, tot i man-tenir-se comamembres de la institució. Valls vajustificar aleshores el trasllat de les seus socials, perö va defensar la fortalesa de ľeconomia catalana. Mesos abans del referendum nova dub tar en posicionar-s'hi en contra amb ľargument: "Mai hem considerat que Catalunya sigui viable fora de laUE". Quan va deixar el cärrec va agrair el suport a les grans corporacions, cosa que Ii va comportar critiques, ja que durant la campanya per succeir-lo se'l va acusar ďhaver-se posat al costat de les grans empreses.^— QUINA ÉS ĽENERGIA DELTEU FUTUR? EMDESA, COMPROMESA AMB EL PROGRES I LA SO STE NIB! LITAT. Cnrlíisnun ris nos-altres tenim una energia que ens impulse a avan^ar i constmir el futur que vůJem. I, avui, cadaseun de nosaJtr&s pot comptar amb aquesta energia sostenible perfer-ho. Siguiquina sigui la teva energia, creu-hi What's your power? ara dilldns, 23 de setembre del 2019 19 PUBLICITAT #NOFILTER Mes de 37.000 nens i nenes viuen aLs carrers de Bombai. La reaLitat per a eLLs no te fiLtres. A Sonrisas de Bombay LLuitem perque eL carrer nomes sigui un cami per anar a L'escoLa. COL-LABOR A SONRISAS DE BOMBAY TRANSFORMANDO FUTUROS sonrisasdebombay.org 22 DILLUNS, 23 DE SETEMBRE DEL 2019 ara DIRECTOR* ESTHER VERA DIRECTOR FUNDADOR CARLES CAPDEVILA DIRECTOR ADJUNT IGNASIARAGAY DIRECTORA D'INNOVACIÓ I NOUS NEGOCIS GEORGÍNA FERRI SURDIRECTORS DAVID MIRÓ, CATALINA SERRA JORDI CORTADA DIRECTORA D'ART CRISTINA CÓRDOBA EDICIÓ PAPER ROSARODON EDICIÓ DIGITAL FRANCINA BOSCH POLÍTICA GERARD PRUNA INTERNACIONÁL MÔNICA BERNABÉ ECONOMIA ALEX FONT SOCIETAT ELENA FREIXA DERAT TÔNI GÚELL CULTURA LAURA SERRA MÉDIA ALEX GUTIERREZ ESPORTS TONIPADILLA LLENGUA ALBERT PLA FOTOGRAFIA XAVIER BERTRAL EDICIÓ DE PREMSA PERIODICA ARA, SL PRESIDENT FERRAN ROD É S DIRECTOR FINANCER XAVIER LINARES DIRECTORA DE MARQUETING MARIA LIAMBÍ DIRECTOR COMERCIAL SERGI GERMÁN DIRECTOR DE NEGOCI ORIOL CANALS DIRECTOR DE TECNOLOGIA MARC CAMPRODON C/DIPUTACIO,119 □S015 BARCELONA. TELEFÓN: 93 202 95 95. ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 93 275 1110 subscripcions@ara.cat TEXT LEGAL Edició de premsa periodica ARAes reservatots els drets sobre el contingut del diari ARA, els suplements i qualsevolproducte de venda conjunta, sense que es puguin reproduir n i transmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense previa autorització escrita. Difusió controlada perl'OJD EL DIARI D'AHIR FetTerrades: LARA agraeixals lectors que ensfacinarribarels errors que detectin er el contingut dels articles. Un cop confirmat Terror, I'ARA uublica la fe d'errades en aquesta mateixs columna. Podeu fer-nosarribarlesvostres esmenes s □pinio@ara.cat • DEBAT • CONSULTEU MES ARTICLES A LARA.CAT Africa, oportunitat per a Europa? Al'Äfrica subsahariana, del 2010 al 2014, van tenir Hoc nou can vis de govern sense vi-olěncia. Del 2015 al 2019, 26. Dels 49 caps de govern del 2015 en que den 22 el 2019. La política, i no la for9a, arriba a l'Africa. Cine estats, Etiópia, Angola, Sud-äfri-ca, RepúblicaDemocrätica del Congo i Nigeria tenen prop de la meitat de la pobla-ció de la regió, que estä al voltant dels 1.200 milions de persones, i quatre ďaquests estan entre les cincs economies africanes més grans. Els seus governants, Abiy Ahmed, Joäo Louren90, Cyril Ra-maphosa, Felix Tshisekedi i Muhamma-duBuhari, s'handesvinculatde les präcti-ques autoritaries dels seus predecessors i han prioritzat perseguir la corrupció i es-tabilitzar i democratitzar la política. El 1990 una generació ďactivistes i re-volucionaris va arribar al poder en aquests pai'sos i tots van evolucionar cap a l'auto-ritarisme. Arribats al poder grades a l'exercit, van ser incapaí^os de transitar a la democracia, la integritat política i ľho-nestedat econômica. Els nous líders han estat nomenats en general viaeleccions. Lasevacredibilitates derivade la sevavo-luntatdeclaradade reforma. Ľänsiade la ciutadania de més transparěncia i més igualtat és una palanca per evitar derives reaccionäries. La política dels EUA, Franta i el Regne Unit a l'Africa ha estat, fins ara, no arriscar en favor dels reformadors. La voluntat de reforma ďaquests nous líders hauria de promoure, per part ďOcci-dent, una política més activaen suportdel progres. Etiópia té uns 100 milions ďhabitants. Les eleccions del 2015 les va gua-nyar amb frau el partit de govern. La revolució de la gent al carrer va fer caure el govern el 2018 i va por-tar Abiy Ahmed al poder. La seva política haestatauda9:vaalliberar milers de presos politics, va fer la pau amb un enemic secular d'Eti-ópia com és Eritrea i va privatitzar empreses nacionals ineficients. El primer ministře ha esdevingut molt popular... pero ľeliten el poder de l'etnia tigrinya recela d'unes reformes que els fan perdre poder. Hi haconflictes socials que han generat 3 milions de despla-^ats interiors. Dos Santos va controlar Angola més de 40 anys. D'origen marxista, vage s tionar el pais enbenefici propi.Vanomenar successor Louren90, el seu ministře de Defensa. I Louren90 ha canviat el pais: ha establert nove s relacions amb els EUA i ľantiga me -trôpoli, Portugal, i ha combatut la corrupció de la família Dos Santos. Pero no hafet JOAQUIM COELLO ENGINYER net, no ha trencat els vincles amb laXina, que s'ha beneficiat del petroli angolěs i ha generat un deute nacionál que condicio-na ľeconomia. Si les reformes de Louren-90 funcionen, Angola, amb 30 milions ďhabitants, té un futur prometedor per le s seves reserves minerals i de petroli. Ramaphos a va s ub s tituir Jacob Zuma el febrer del 2018 quan el Congrés Nacionál Africa el va obligar a dimitir per corrupció. Ha guanyat les eleccions el maig del 2019 i té quatre anys per corregir la ineficäcia i la corrupció. S'ha comproměs a portar inversió estrangera per valor de 100.000 milions de dólars en els propers 4 anys i a revitalitzar ľeconomia ďun pais que és ric en recursos. Sud-äfricaés ara membre del Consell de Seguretat de l'ONU i presidirä la Unió Afričana a par-tir de l'any que ve. És ľúnic estat africä del G-20. Si Ramaphosa és capa9 de ne-tejar la corrupció, la riquesa del pais i la formació de la població pot fer-li ocupar el Hoc que no hauria hagut de perdre després d'acabar amb l'apartheid se-guint la política de pau i reconciliació de Mandela. a. bayley-worthimgtom / getty La voluntat de reforma dels nous líders africans hauria de promoure una política més activa ďOccident en suport del progres Tshisekedi va ser declarat vencedor en unes eleccions de pulcrituddubtosa. Per go-vernar necessita el suport del partit de Joseph Kabila, antic autocrata. Ha alliberat presoners politics i ha comen9at a revitalitzar l'economia de la RepublicaDemocrati-ca del Congo, pais de recursos immensos, segon del mon despres de Russia en reserves hidrauliques. Si Tshisekedi es capa9 d'erradicar la inseguretat de l'Ebola i com-batre lacorrupcio, podriabeneficiar-se de les exportacions de minerals per redre9ar l'economia. El programareformador seria factible i I'estabilitat estariaassegurada. Buhari es un antic general de l'exercit nigeria. Vaguanyarles eleccions del 2015. Les eleccions del 2019, que el man tenen en el poder,hantingutunabaixaparticipacio, del 35%. Ha estat malalti uns mesos fora del pais. El seu vicepresident ha governat enlasevaabsencia,hacombatutelmercat negre, ha devaluat la moneda per fer des-apareixer ladualitat del canvi real i oficial, i hagestionat un pais gran, d'uns 200 milions d'habitants, i ric, de manera discreta. Hi hapossibilitats que Nigeria sigui gover-nadade maneranetaiefica9apartirde les eleccions del 2023. La diagnosi sobre l'Africa subsahariana que feien recentment Judd Devermont i Jon Temin a Foreign Affairs (^'Africa's democratic moment?", juliol del 2019) es aclaridor i conclusiu. Laregio creix en PIB al 3%, amb l'excep-cio d'Etiopia, que creix al 7%, i la Republica Democratica del Congo, al 5%. Sent, com son, pai'sos subdesenvolupats, el creixe-ment es insuficient. Cal fer politiques que reforcin i consolidin les institucions publi-ques fent-les mes transparents i eficaces. L'estabilitat politica portara la in-versio externa necessaria i el complement de la tecnologia que per-meti laindustrialitzacio d'uns pai'sos que per progressar han de dei-xar de ser simples exportadors de primeres materies. El 69% de les exportacions dels estats membres de laUEqueden a la Unio, mentre que a l'Africa no-mes el 17% del que exporten els estats queda a la regio. Aquest index marca el cami a seguir: creixement del consum intern i millora de les rendes de la poblacio. Occident hauria d'orientar la seva presencia al continent perque aquestapossibilitat es converteixi en realitat. No e s la politica que ha seguit la Xina. Europa, per proximitat i presencia, i tambe els EUA, tenen l'oportu-nitat de fer-ho, en benefici propi i d'Afri-ca. En contrapartida, els governs africans han d'estabilitzar i democratitzar els seus regims politics. Es donen les circumstanci-es perque els uns i els altres ho facin. ara dilluns, 23 de setembre del 2019 23 debat Sobre la crisi dels cinquanta Arribar a la mitjana edat és veure els pares anci-ans i segLirament cope-jats, o haver-te de con-formar amb recordar-los. La mitjana edat és adonar-te qLie les pröximes estacions es di-Lien vellesa i mort. Descobrir, gai-rebé de cop, qLie lavidaťhaempěs ja fins al primer rengle, qLie la prö-xima generació qLie desapareixerä sera la teva, tu. QLie la majoria ja son al darrere, com la major part del teLi temps. Aixo fa qLie qLian Lin és als cin-qLianta -a vegades Lins anys abans o després- no pLigLii evitar rLimiar en el fLitLir. QLie pLic fer amb el qLie qLieda? I sobretot: qLie en vliII fer? Projectar-se endavantve acom-panyat inevitablement d'Lina mi-rada enrere. Una cosa i l'altra sempře van plegades, esdevenen inseparables. A tothom, o a qLiasi tothom, cap a la meitat de l'existencia li arriba aqLiest moment, si no és qLie sigLii Lin frivol, Lin inconscient o Lin tocat del bolet. El moment de posar-se davant del mirall, de pal-par-se el rostre i el cos. Se'n dm la crisi de la mitjana edat o dels cin-qLianta, i a vegades pot desembo-car en decisions radicals i algLines vegades grotesques. AaqLiestaedat es poden produ-ir tota mena de canvis. Les possi-bilitats són gairebé infinites. Hi ha gent qLie ha sortit finalment de l'armari, o s'han divorciat, o s'han bLiscat Lin o Lina amant; d'altres han abandonat la gran ciutat o s'han a^at del sofä i s'han conver-tit en triatletes, i encara d'altres, per exemple, han decidit fer la volta al món o endinsar-se en lamedi-tació bLidista. Més prosaic, potser, és el qLie va fer Lin bon amic meu. Dula Lina temporada comentant a la seva dona de comprar-se Lina moto grossa (ell, qLian era jove cavalca-va Lina Vespa). Ella l'hi provava de treuxe del cap, fins qLie Lin dia, sob- MAR^AL SINTES PERIODISTA. PROFESSOR DE LA FACULTAT DE COMUNICACIÓ I RE LAC IONS INTERNACIONALS RLANQUERNA (URL) tadament, va canviar de parer: ''Per qLie no te la compres, la moto?", li vadir. La meva hipótesi és qLie va intuir qLie la crisi era severa i va calcLilar qLie valia més la moto qLie no pas qLie el marit fes al-gLina atzagaiada de les qLie els homes solen fer a la meitat de la vida (recordem, per exemple, com, en Lina de les pel-lícules qLie abor-den la qúestió, American beauty, el protagonista -interpretat per Kevin Spacey- perd l'oreimis per l'amiga de la seva filla adolescent). La mirada enrere. AqLiestaés la part segLirament més delicada i decisiva de la crisi de la mitjana edat. Mirar enrere i fer balanc^ El pas sat pot donar Hoc al dolor, al lament, a 1'aLitocompas sió, a la frus -tració i, en el menys greLi dels ca-sos, a Lina intensa nostalgia. Aga-fem, per exemple, l'escriptor no-rLiec Karl Ove KnaLisgárd. La seva oceánica obra La meva lluita es pot interpretar com l'esfor^ titanic i gairebé salvatge perpuxgar, meta-bolitzar, el seLi passat, Lin passat habitat per Lin pare distant, violent i alcoholic. L'ultim salvavides existencial no és sempře fäcil ďatenyer, pero també és el més efícag DE FIT A FIT El filösof Kieran Setiya ha escrit Lin interessant llibre sobre lacrisi de qLie parlem. La portada 1'ocLipa Lina il-histraciö d'Antonio Terlizzi en qLie es veLi Lin home sol al cim d'Lina imintanyeta petita i pLinxe-gLida. Abaix, a Linabanda, Lin nen acabat de neixer. Al'altra, Lin anciä. Tots tres sön la mateixa persona, perö tenen perspectives radical-ment distintes. Un cop a mig trajec-te, segons com avahiem la pujada, decidirem si seguim el mateix cami o n'agafem Lin altre per baixar. Setiya, a En la mitad de la vida. Una guiafilosöfica, fa Lina crida a no prendre's massa a la valenta aqLiest nostre balan9 del passat. Entre altres coses, perqLie tendim a idealitzar enganyosament el qLie haLiriem pogLit fer o ser i no vam fer o ser. Cal saber, avisa 1'aLitor, qLie, en canvi, el qLie hem viscLit es real, viLi, vakiös. Tambe aconsella pro-var de gaLidir no tant de la feina fe -ta, del qLie hem completat, sinö de fer la feina, per avorridao absuxda qLie pLigLii semblar. I, en la mateixa linia, bLiscar aficions qLie ens agradin per elles mateixes i ens SLibjectin a l'instant present. L'ultim salvavides existencial no es sempre fäcil d'atenyer, perö es tambe el mes eficac^ I es el mateix qLie Viktor Frankl va descobrir com apresoner dels camps nazis: qLie te-nir Lin perqLie, LinacaLisaenlläd'Lin mateix, en donar sentit a l'existen-ciaaLigmentavales probabilitats de sobreviure a l'horror. Qui no ho te-nia, desistia i moria abans. El nostre contemporani Kieran Setiya, öbviament per altres vies, arriba a la mateixa conchisiö, i afe -geix qLie en les nostres societats l'antidot contra la buidor o la sen-saciö de fracäs associats a la crisi dels cinqLianta el proporciona en moltes ocasions el poderös vincle amb eis fills. La vivencia de la Paternität o la maternitat. AqLiest ti-pLis d'amor Linie i capa9 de resistir-ho präeticament tot. Esperant el gas pebre SEBASTIA ALZAMORA escriptor Davant de 1'enrenoLi caLisat per 1'anLinci qLie els Mossos farien servir gas pebre per dissoldre manifestacions Q'Mese disuelvan", deiael classic), de segLiida va sortir la cap de coordinacio central del cos policial, CristinaManresa,apre-cisar qLie en tot cas aqLiesta arma es fara servir sempre de forma excepcional i amb "els gmps violents qLie es qLieden al final malgrat els avisos". Tambe es va voler aclarir qLie ranLinci del gas pebre no teniares aveure amb les mobilit-zacions qLie es prodLiiran amb motm de la sen-tencia del JLidici de l'l-O, tot i qLie en Lin primer moment aixo es el qLie es va entendre. La policia son els funcionaris de laviolencia, vagi l'expressio sense cap intencio pejorativa. Tampoc elogiosa. Son els servidors publics en els qLials delegLiem la responsabilitat d'admi-nistrar 1'lls public de laviolencia, perqLie ente-nem qLie es millor aixo qLie no qLie cadascLi fa-ci lis de laviolencia pel seLicompte. Creemcos-sos de policiaper protegir-nos de nosaltres ma-teixos, perqLie l'esser huma es violent. L'armament es l'eina de treball de la policia i, per tant, es logic qLie el revisin, el renovin o el SLibstitLieixin. Als Mossos, per exemple, el Par-lament els va treLire les pilotes de goma i sem-bla qLie el gas pebre seria una alternativa dins aqLiesta gamma d'armes d'us se SLiposaqLie de-fensm. Fins aqui tot plegat pot resLiltar mes o menys desagradable, pero s'enten. El qLie no s'enten es qLie la policia (els Mossos, en aqLiest cas) en faci ostentacio, del seLi armament, donantaconeixer les noves armes de qLie disposa com si es tractes de lalinia tardor-hivern de les marqLies de roba. Molt menys encara, per molt qLie despres s'hagi intentat des-vincLilar Linacosade l'altra, qLian s'esperen mo-bilitzacions cmtadanes importants per Lin fet sens dLibte transcendent, qLie es la sentencia d'Lin JLidici politic celebrat en el qLie tambe se SLiposa qLie es Linademocracia. PerqLie alesho-res ranLinci pren el sentit d'Lin avis, o fins i tot d'Linaamena9a. Sonacomun "vosaltres matei-xos". Sonaarepressio. Cal recordar qLie el de manifestacio es Lin dels drets civils basics en qLialsevol societatdemocratica, pero qLie haes-tat Lin del drets mes atacats, JLintament amb el d'expressio, en els Liltims anys a l'estat espa-nyol. I sobta qLie la comissaria Manresa parli d'aqLiests "grLips violents qLie es qLieden al final", qLian es conegLit per tothom qLie les moltes imassives manifestacions qLie hageneratel Proces s'han caracteritzat sobretot per l'absen-cia de violencia. I encara mes si es compara amb tantes altres mobilitzacions, molt parti-CLilarment les qLie protagonitzen l'extrema dreta i gmps concomitants. Les explicacions qLie va donar posterior-ment el conseller d'Interior, MiqLiel BLich (Lin conseller qLie te Linarelacio complicadaamb el cos dels Mossos i qLie tendeix a expressions qLie, en relacio apredecessors seLis en elcarrec, l'acosten mes aLin Felip PLiigqLie aLin JoaqLiim Forn, per entendre'ns), poden servir per cobrir l'expedient pero no son proLi satisfactories. No son moments per estendre encara mes la in-certesa i la por entre la ciLitadania. 24 DILLUNS, 23 DE SETEMBRE DEL 2019 ara Cultura MEMORIA HISTORICA Dones i gais: les altres víctimes dels judicis franquistes Els sumaris als represaliats més anönims de la dictadura surten dels soterranis i s'exposen a la Model SILVIA MARIMON BARCELONA 'Ahorcada por estar cansada de vi-vir". Es unade les frases del sumári de JennyKehr, que haabandonat els soterranis de la Ciutat de la Justícia per formar part de ľexposició La membria del segleXXdes dels ar-xiusjudicials, que es potveure fins al 20 de novembre a la presó Model. La veu d'aquesta dona alemanya, d'origen jueu, que es va penjar a la sevacel-lade la pre só, és tan sols una de les moltes que els arxivers han volgut treure a la Hum. N'hi ha mol-tes més: es poden sentir les dones víctimes de lavioléncia, els seus assassins justificant que esmereixien morir, els homosexuals descrits com a "tarados", els infants que van ser arrabassats de les seves families i nou treballadores que van llui-tar juntes per recuperar el Hoc de treball, entre ďaltres. Són milers els sumaris que es guarden als 41 dipôsits que hi ha als dos pisos soterranis de la Ciutat de la Justícia: 74 quilômetres lineals de documents. "Lamateixa dištancia que hi ha ďaquí a la Jonquera", ex-plica Bibiána Palo mar, cap del Ser-vei d'Arxius, Biblioteques i Efectes Judicials del departament de Justícia. Els seus arxius reben cada any sis quilômetres de documents i te-nen carpetes de sumaris que es re-munten a ľany 1921. "El que hem volgut fer é s visibilitzar tote s aque s -tes persones anônimes. Són 29 expedients, 29 vivěncies personals", diu Palomar. Morta per mala esposa "Ellajue la única culpable materiál de su desgracia" Amb el franquisme, les dones van tornar a la minoria ďedat. "Només tenien els drets que els donaven el marit o el pare. Les uniques que fins a cert punt tenien certs drets eren les viudesiles solteres sense pares", diu l'historiador Federico Vazquez Osuna, que coneix amb profunditat els jutjats de Barcelona. Avegades ni tan sols era aixi. En un dels sumaris, una dona demanapoder-se ven-dre una propietat heretada. El marit la va abandonar a ella i als fills, i els pares ja son morts. Sense homes al costat, continua sense ser lliure: "Com que no pot tenir una llicěncia marital és el jutge qui ľhi atorga", assegura Xavier Gayán, responsa-ble de la coordinació d'arxius de la Ciutat de la Justícia. En un altre document, una dona de 6 7 anys dema- Jutges al servei de Franco: "Somos la milicia togada" S.M. BARCELONA "Nosotrosconstituimos la milicia togada en tension permanente para promovery procurar lajusticia don-deycuando sea menester", va asse-gurar en un dels seus discursos Felipe Clemente de Diego Gutierrez, president del Tribunal Suprem del 1938 all945. Els jutges, segons Clemente de Diego, estaven al servei del Caudillo. Amb la dictadura, el 60% dels jutges van ser admesos sense sanciö, un 20% amb sanciö i nomes un 10% van ser apartats de les seves funcions. No es unaxifra gaire alta de cästigs si es compara amb altres administracions.Al'Ajun-tament de Barcelona, per exemple, segons l'estudi que vafer l'historiador Marc Gil, e s van obrir 7.100 expe -dients, 2.327 mncionaris van ser in-coats i 917 van serdestitui'ts. "La Re-püb lica no va tenir temps de canviar el cos judicial, va apartar del cos nomes un 6% o un 7% dels jutges -expli-ca Vazquez Osuna-. Les democracies son sempre mes generöses que les dictadures". Molts dels jutges eren monarquics i, per tant, no tenien gaire simpatia pel regim republicä. Els que no eren considerats lleials van Indultat L'atenuant quevasalvar I'assassiva ser lasuposada infidelitat d'ella Lluitadores Nou dones es van atrevir ademanaral jutgetornar alseullocde treball na poder anar a veure el seu fill a l'estranger. Si les dones no podien ni obrir un compte corrent ni viat-jar ni deixar la casa paterna si no era per casar-se o per entrar en un convent, tampoc tenien gaires drets a l'horade defensar-se de laviolencia del marit. Unacarpetaesgrogue'ida detalla l'assassinat d'una dona el 1951. El seu assassi i marit va ser indultat perque, segons el jutge, hi ha-via "circumstancies atenuants". L'autopsia demostra que l'home, que no va negar mai el crim, li va cla-var diverses vegades la navalla d'afaitar. L'advocat va argumentar que era un home desesperat, que haviaperdonat totes les coses "ter-ribles" que li havia fet la seva dona pero que va arribar un moment que jano vapodermes. Comque lavic-tima no va morir a l'acte i cridava, l'home (amb l'anima desfeta, segons l'advocat) va intentar tirar-se daltabaixdelbalco pero les cames li van tremolar i els bracks no el van obeir. L'atenuant que va salvar l'home de la condemna va ser la suposa-da infidelitat d'ella. Segons l'advocat defensor, "ellafue la unica culpablematerial desu desgracia"'.Les llicencies maritals i el deure d'obe-diencia al marit no es van derogar fins al maig del 1975. . 7 * La desesperació de Kehr "Em volen reexpedir, i sent així prefereixo la mort" "Estimat Max, ara sé que em volen reexpedir, i sent aixi prefereixo la mort", va escriure en la seva ultima carta Jenny Kehr. Aquesta alemanya d'origen jueu havia aconseguit fugir del camp de concentració de Guts. El desembre del 1942, el jut-jat ďinstrucció numero 16 de Barcelona va dictaminar que Kehr s'havia penjatamb uncinturó ala sevaceHa de la presó de dones de les Corts de Acte de constitució dels membres del Tribunal de Menors de Barcelona. arxiunacionaldecatalunya. fons branguli. ara dilluns, 23 de setembre del 2019 25 DISC POSTUM DE LEONARD COHEN The goal és la primera de les nou cancons inědites del disc postum que Sony publicarä el 22 de novembre. Thanks for the dance, de Leonard Cohen, arribarä tres anys després de la mort del music gräcies a la feina que el seu fill Adam ha fet creant arranjaments cultura musicals que encaixessin amb les gravacions que el pare tenia a l'estudi i que no havien format part de l'ultim disc, You want it darker, publicat setmanes abans de la mort de l'interpret canadenc. Barcelona, "cansadade viure". Kehr, perö, havia lluitat molt per no mo-rirals camps de concentraciö. La van detenir, amb el seu Company sentimental, el Max, a la frontera pirinen-ca i va passar per diferents presons fins que el governador civil de Llei-da, Juan Antonio Cremades, va de-cretar que la parella fos traslladada al camp de concentraciö de Miranda de Ebro. Kehr no hi vaarribar aanar perque el camp no acollia dones. De-via ser una decisiö terrible penjar-se, s obre tot perque s'estimavamolt ser severament castigats per Franco. L'exposicio que es potveure ala Model recull el cas d'Eduardo Bar-riobero Herran, cap de l'Oficina Ju-ridica, que va ser afusellat al Camp de la Bota el 1939. El consell de guerra destaca com a fet inculpato-ri la seva tasca de normalitzacio de l'us del catala en la justicia. Precisament molts altres documents giren a l'entorn de l'us del catala. Noms com Llibertat o Germinal eren considerats subversius i era obligatoris canviar-se'ls. Si no es fe-ia, s'imposava d'ofici el sant del dia o de lalocalitat. Els noms inscrits en catala tambe eren censurats. Pero sempre hi havia alguna manera en-ginyosad'esquivarlesnormes.Elfi-loleg Antoni M. Badiai Margaritva al-legar la coincidencia en el nom Joan de le s grafies catalana i del caste 11a antic. I Joan va ser acceptat. les seves filles, que havien aconse- 01. Undels guit fugir a Anglaterra. Volia veure sumaris que hi com es feien grans perö va preferir ha a la Ciutat morir abans que tornar a ser preso- de la Justicia nera dels nazis. amb els casos dels Sense dret a educar la filla homosexuals. "Hanprometido dar una pere tordera education cristiana" 02. Presoners L'estatfranquistavavoler allunyar republicans al molts nens de les seves families per castell de educar-los segons els seus valors. El Montjuic en 1942hihaviasotalatuteladel'Estat acabar la i les entitats religiöses 9.050 nens, guerra. centre iell943jaeren 12.042. El 1943 esva documentaldela crear el Patronato de San Pablo, que memoria histörica vaassumirlatuteladels fills dels re- (salamancaj clusos i va gestionar l'ingres de 03. Repre- 30.960 nens entre el 1944 i el 1954. sentaciö de ''A moltes dones de presoners els l'arma van prendre la custodia dels fills, homicida. que van ser adoptats per l'elit soci- Sumari per al del moment o van acabar en cen- parricidi del tres de menors", diu Palomar. Un jutjat dels sumaris recull el cas d'una ne- d'instruccio na de set anys que van treure de ca- num. 2 de sa seva: el pare era ala presö per re- Barcelona, publica i rebia exemples "corrup- conselleriadejustiga tors" de la mare. La van internar a l'Hogar de Nuestra Senora del Coll. Els seus oncles lavolien acollir perö no els ho van permetre fins que la nenavafer 15 anys, toti tenir uncer-tificat del capellä del pöble que as-segurava que seria educada segons els valors cristians. "Segun informes fidedignos, son personas de buena conductayhan prometido que con-tinuardn su formation y education cristiana" . Gais perseguits i torturats "Tarados dehomosexualidad congenita" 'Cualquier afeminado o desviado que insulte elMovimiento será muer-to como unperro", bramavael general franquista Queipo de Llano en undels seus discursos. Els homosexuals, sobretot els que no tenien poder, van ser perseguits pel rěgim i se'ls va sotmetre a tota mena de vexations i tortures. "El franquisme teniaunadoble moral: hi havia per- sones importants i conegudes amb una doble vida perö ningu s'hi fica-va, només es condemnava eis més febles", diu Vázquez Osuna. La llei de vagosy maleantes va ser aprova-da ľany 1933, durant la Segona Re-pública, i va ser reformada el 1954 pel régim franquista, que va incor-porar-hi l'homosexualitat com a conducta de la qual calia protegir la societat.Als sumaris s'acumulen eis insults als homosexuals: tarados de homosexualidad congenita, aberra-ción socialpatológica, torcido instin-to sexual... Encara se'ls va castigar molt més a partir del 1970 amb la llei sobre perillositati rehabilitaciö social. Treballadores solidäries "Deseo que lapocafaena quehay sea repartida entre todas" El 1940, quan tan sols feia un any del final de la Guerra Civil, hi havia por i repressiö. No hi havia ningú que defensés eis treballadors, perö nou dones -algunes d'analfabetes, perqué firmen amb l'empremta dactilar- es van atrevir a demanar poder tornar a la feina. Les havien fet fora -hi ha una dona de 32 anys que en portava 20 treballant- perque no hi havia prou feina. "Deseo que la pocafaena que hay sea repartida entre todas las trabajadoras de la casa", assegura una d'elles. La-menten que la feina de dues recau en una sola persona. Va ser un cas de sindicalisme fernem en temps de dictadura.^— 26 DILLUNS, 23 DE SETEMBRE DEL 2019 ara cultura CINEMA L'Orquestra Simfönica del Vallěs en plena actuació. pacoamate L'OSVobre temporada amb un concert i dues orquestres JAUME RAD IG ALE S BARCELONA Un programabeethoveniädirigit per Salvador Mas sempre te, sobre el paper, les mäximes ga-ranties. I Testat actual (öptim) de TOrquestra Simfönica del Valles feia preveure una tarda molt feli§ com a inauguraciö de la nova temporada de laformaciö. Perö no Seriem sincers si no diguessim que la primera part va ser decebedora. Els primers compassos de Tobertura d'Egmont van patir desajustos i algunes entrades en fals, tot i que la cosa va anar trobant el seu cami. Aixö era abans d'una pe9a poc prodigada com Toda que Beethoven va escriure, amb 20 anys, per la mort de Temperador Josep II. El music de Bonn no sembla dominar Tescriptura per a la veu humana. I, si be els passatges corals vati-cinen el futur gran Beethoven, les äries son desagrai'des i poc llui'des. Per sort, la soprano Ulrike Haller va exhibir un cant amb molta mu-sicalitat i Sensibilität al costat de les llui'des interventions del Cor Jove de TOrfeö Catalä. Es-cassala projecciö vocal delbaixRobert Holzer. Es notavamancade concentraciö al'escena-ri. Hi devien contribuir els brams d'un nadö, el progenitor del qual Salvador Mas va fulmi-nar amb lamiradaperque abandones laplatea. La transformaciö de la segona part Tot, perö, vacanviar ala segona part, amb una interpretaciö senzillament majuscula de la Cinquena simfonia beethoveniana. Mas va saber trobar matisos, details ifintes expressives en una partitura dirigida de memoria i resol-ta molt feli9ment per totes les seccions de Tor-questrai amb passatges memorables com ara els pizzicatos del tercer moviment o la mira-culosa transiciö cap al quart. Els ultims compassos potser van pecard'excesd'entusiasme, cosa que es va notar en alguna errada puntu-al. Perö aqui les coses ja havien canviat. En un mateix concert, va semblar que hi havia ha-gut dues orquestres: la de la primera part i la de la segona. — Sant Sebastiä treu a la Hum els 'talps' del franquisme Ovació per a 'La trinchera infinita', amb un gran Antonio de la Torre Crönica XAVI SERRA ENVIAT ESPECIAL A SANT SEBASTIÄ Un dia més, el Festival de Sant Sebastiä viu im-mers en laGuerraCivil. Si dissabte era Mien-tras dure la guerra el film que exploravaambesperitcon-ciliador el conflicte běl-lie des de la doble optica d'Unamuno i el general Franco, ahir va prendre el relleu guerracivilistaunapel-lículamésri-gorosai humil,Za trinchera infinita, en que un immens Antonio de la Torre interpreta un fugitiu del franquisme que va viure amagat a casa seva duranttotalaGuerraCivilibo-na part de la dictadura, ocult darre -re una paret falsa i amb la por de ser descobert pels veins rossegant-li a poc a poc la vida. Un personatge de ficció, si, perö inspiraten molts ca-sos reals, els anomenats talps, que es van escapar de la mort segura per convertir-se en morts en vida, es-pectres sense present ni futur. La primera mitjahoradeZařr/n-chera infinita és el millor que han rodat Jon Garafio, Aitor Arregi i Jose Mari Goenaga, el trio responsable (amb petites variations en la for-mació) de Loreak i Handia: la visita dels soldats nationals al pöble de THiginio per netejar-lo de rojos es-tä filmat amb un nervi notable grä-cies a un treball de camera molt fi-sic i un De la Torre prodigiös. Als directors els haprovat el can vi d'aires -és la primera pel-licula que no filmen al Pais Base-, ja que han aban-donat aquella contenció afectada dels seus films anteriors en favor d'un estil sobri i sensorial que cap-turalaclaustroföbiad'un homeem-paredat a casa seva, sempre a Taguait d'una visita inesperada, d'un soroll imprevist. Els ulls de De la Torre, sovint Tunic que veiem d'ell en la foscor de Tamagatall, son un espectacle interpretatiu de primer ordre. Explicar la pel-licula sempre des del seu punt de vista és unadecisió arriscada dels directors, exigent amb Tespectador, perö tam-bé encertada. Belén Cuesta, un esglaó per sota Perö La trinchera infinita no és nomas la histöria de THiginio, sinó també de la Rosa, la seva dona, tan víctima i presonera de la situació com ell. El seu cos fins i tot acaba sent objecte dels cops i les tortures que els soldats no poden infligir a THiginio, una violěncia que culmi-na en una escenade sexe colpidora i catärtica, el millor moment en la pel-licula d'una Belén Cuesta queen larestadelmetratge estä sempre un esglaó per sota de De la Torre. A travé s de Tevolució del matrimoni, la Antonio de la Torre protagonitza la nova pel-licula de Jon Garafio, Aitor Arregi i Jose Mari Goenaga. ander gillenea/aff pel-licula explora tambe la cultura de lapor que es vainstal-lar enla so-cietat durant el franquisme, cen-trant-se en la humanitat i la psico-logia dels personatges i el desgast fi-sic i emotional de la captivitat. Aixi, la histöria amplifica la sensaciö de tota aquella gent que, per sobreviu-re al franquisme, va acabar renunci-ant a una part important d'ells ma-teixos, negant-se la identitat per continuar existint. "No hi ets com a home ni com a pare ni com a ma-rit -Ii diu la dona a THiginio en un moment donat-. Qui ets, tu?'; Es fäcil passar per alt la caiguda d'interes que pateix el film en la segona meitat i el desenlla9 dilatat, massa escorat al sentimentalisme. Al cap i al fi, el principal atribut de La trinchera infinita es, mes enllä de servir d'exercici necessari de memoria histörica, mostrar eis ex-trems de resistencia i desgast als quals podem arribar. "Si agafes qualsevol verb del castellä i hi afe-geixes temps, el resultat es tortura -reflexionava ahir De la Torre-. Jo aixö ho vaig aprendre interpretant un altre presoner, Pepe Mujica [&La noche de 12 anos\. Perö, com deia eil, de les pitjors circumstäncies pot sorgir la mel. Hi ha una cosa prodi-giosa i es que, malgrat tots eis hor-rors, la vida continua". — Nina Hoss i el perill del perfeccionisme Diva per exceMěncia del cinema ďautor alemany ďaquesta dě-cada, Nina Hoss posa el seu ros-tre gělid i fascinant al servei del drama psicolôgic The audition, en quě interpreta una professo-ra de violí amb una fixació per un alumne prometedor pero in-segur. A poc a poc el film anira pelant capes del personatge i descobrirem que ella mateixa és un pou ďinseguretats, des de la taula on seure al restaurant fins a ľhome a qui estimar. El personatge de Hoss és víctima del seu propi perfeccionisme, ďuna exigěncia que el seu fill li retorna en forma de retret silenciós. Sense arribar als ex-trems de La pianista o La profes-sora de parvulari, la peMícula funciona molt bé com a estudi de ľobsessió i fa un retrat de personatge prou complex i sub-til, tot i que la foscor hanekiana del desenlla^ descoMoqui una mica. Hoss, a més, es posiciona com a primera candidata serio-sa al přemi a la millor actriu. ara dilluns, 23 de setembre del 2019 27 PUBLICITAT POP vy LA K La Mercě 19 LA MERCE Els Catarres Buhos Doctor Prats Nil Moliner Porto Bello loe Phillips BARCELONA 23 SETEMBRE-20 H Viu La Mercě a m b tots els exits. 91 Tespe rem a: Av. Reina Maria Cristina LoS CATALUNYA RATROCINEN Area de Barcelona Euncet Autorität del Transport Metropolita Business School j ^AMBiNitbus COL-LABOREN Agenil $t ^lunyaplants ^| S «eg^ne. ©shairfy L'„,..í*!ľ*' 1 51 °^- movistar MFINGFIiäO SalC^ta daJÜbo mobfei ü fäbrica 28 DILLUNS, 23 DE SETEMBRE DEL 2019 ara PLE HISTORIC DEL PILOT DE PIERA TONI BOU El pilot pierencToni Bou va tancarahir el Mundial de trial a I'aire lliure, que ja tenia al sarro des del juliol, amb un pie de victories historic: 7 triomfs en 7 proves. Bou ha sigut campio del mon en 26 ocasions (13 indoor i 13 a I'aire lliure). Esports EL CHELSEA TAMPOC POTATURAREL LIVERPOOL (1-2) Sis victories en sis partits del Liverpool a la Premier. Ahir, en una cita complicada a Stamford Bridge, l'equip de Klopp va sumar els tres punts davant un Chelsea batallador fins al final (1-2). Els gols d'Alexander-Arnold i Firmino a la mitja hora de partit van sevir als reds per mantenir el coixi de cine punts respecte al Manchester City de Pep Guardiola al capdamunt de la classificaeiö. Ernesto Valverde va admetre despres de perdre a Granada que el seu equip no havia merescut la victoria, alejandrogarcia/efe Valverde, en el punt de mira Bartomeu ja el va salvar al juny, perö torna a ser qüestionat ara que la plantilla no reacciona TONI PADILLA BARCELONA Despres de caure a Granada, el departa-ment de comunicaciö del club va tenir problemes per convencer eis jugadors del Bar9a per parlar amb la premsa, tal com obliga la Lliga. Si no surten jugadors a parlar, hi ha multa. Al final, Suä-rez va fer-ho sobre la gespa, i De Jong, a la zona mixta. Res mes. La tornadaes vafer amb silenci i males cares. En can-vi, eis grups de WhatsApp es mostraven molt actius. "La situaciö es preocu-pant", expliquen des de dins del club, on s'admet que part de la plantilla no con-fia tal com ho feia abans en un Valverde que queda sol a l'ull de l'huracä. Dins de la directiva i l'ärea esportiva, perö, es demana calma i es recorda que eis jugadors sön tan culpables de la mala rat-xa de l'equip com el tecnic. Perö el pit-jor inici de Lliga des del 1994 deixa to-cat l'entrenador, ja que eis teenics sem-pre sön eis primers a caure. De moment, Josep Maria Bartomeu, que aquests dies no hapogut sortirde ca-sa per culpa d'un proces gripal, demana calma. I demanar calma es, bäsicament, no haver de sortir a defensar el teenic, perque oficialment el seu eärree no estä en discussiö. La mala ratxa de resultats d'aquestatemporada, perö, haprovocat molts nervis dins del club en una epoca plena de feina en que es treballa fort en molts fronts oberts. Es preparaunaas-sembleade compromissaris que la directiva con side ra vital despres de perdre dues votacions en la del 2018, i es veu amb il-lusio com el femeni engresca o com La Masia tornaafuncionar millor. Perö al final lafeinadel Barc^ sempre seräjutjada en funciö del que faci el primer equip. I el primer equip encara no ha estat capa9 de guanyar fora de casa. La continui'tat de Valverde ja va ser objecte de debat despres de ladesfeta d'Anfield i la derrota a la final de la Co-pa del Rei. Llavors va ser Bartomeu qui va decidir mantenir el tecnic quan des de sectors de la directiva es donavaper fetque seria acomiadat. Durantaque-Ues reunions, quan el tecnic estava de vacancesaGrecia, Bartomeu vaaconse-guir evitar prendre decisions en calent basant-se en diferents arguments, com que el Bar9a sempre ha guanyat la Lliga amb Valverde a la banqueta o que la seva gestio d'un vestidor de gran Personalität ha sigut bona. Perö des de l'en-torn dels jugadors s'admet que el vestidor de mica en mica estä perdent la confian9a en un tecnic que aquestatem-porada estä intentant trobar solucions, comles apostes per AnsuFati o Carles Perez. O fer tornar Sergi Roberto al mig del camp. Perö no se'n surt, i mentres-tant des dels despatxos del club s'admet "preocupaciö" per "la manca d'intensi-tat" mostradaenmoments clau. Valverde, elegant, nomes s'ha mos trat critic en public amb el fet de fer dues gires, pero te problemes per trobar solucions es-pecialment en defensa, on els laterals, exceptuant Alba, no rutllen. I, com cada any, Pique no ofereix la seva millor ver-siö a l'inici de la temporada, perö amb Umtiti lesionat i Todibo sense experi-encia, juga tots els partits amb Lenglet. No haver fitxat cap central no ajudaaun tecnic que va quedar molt debilitat quan des del club es va donar per fet que seria acomiadat al juny. Aleshores, Bartomeu el va salvar. Els ultims mesos, la relaciö entre els despatxos i el vestidor s'ha tensat encara mes per culpa de les famoses nego-ciacions amb Neymar. Les lesions de Messi, Suärez i Jordi Alba han sigut claus per no permetre a l'equip reaccio-nar, perö tambe ho ha sigutno haver re-for9at la defensa. Perö un dels punts que mes preocupaes lafalta de quimica esportiva de Griezmann, la gran apo sta de la direcciö esportiva d'aquest estiu, amb els seus Companys. El partit contra el Vila-real, en un Camp Nou on l'equip s'ha fet fort, apa-reix marcat com la gran oportunitat per recuperar part de la calma en un club amb un discurs solid i unitari portes en-foraperö mortificat pels debats interns sobre el primer equip. — ara dilluns, 23 de setembre del 2019 29 esports REACCIO DEL MADRID, QUE S'IMPOSAAL SANCHEZ PIZJUAN El Reial Madrid es va refer ahir de la humiliant derrota per 3-0 a la Champions contra el PSG i va guanyar el Sevilla al Sanchez Pizjuan amb un gol de Benzema (0-1). Zidane respira despres d'un inici de curs dubitatiu i de fer el ridicul al Pare dels Princeps. Els blancs, amb un partit serids, van derrotar un Sevilla que encara no havia perdut a la Lliga. El Madrid es colider amb I'Athletic Club. TRIOMFS D'IRLANDA, ITALIA IANGLATERRA AL MUNDIAL DE RUGBI Irlanda va superarahir Escocia per 27-3 en la Copa Mundial de rugbi que s'estä celebrant al Japó, un resultat que la confirma com a clara favorita peraccedir als quarts de final del torneig. El combinat irlanděs, amb una defensa molt solida, va deixar dar el seu domini. A més, Italia es va desf er de Namibia per 47-22 i Anglaterra va obtenir una victoria fäcil contra Tonga (35-3). RCD Espanyol Reial Societat Espanyol: Diego Lopez; Victor Sanchez, Naldo, Lluis Lopez, Didac(Pedrosa, 57'); Roca (David Lopez, 80'), Granero (Cam-puzano, 65'), Darder; Vargas; Wu Lei i Calleri. Entrenador: David Gallego. Reial Societat: Moyä; Zaldua (Le Normand, 80'), Llorente, Aritz, Monreal; Zubeldia, Merino (Zurutuza, 84'), Odegaard; Dyarzabal, Portu i Willian Jose (Isak, 65'). Entrenador: Imanol Alguacil. Gols: 0-1 Willian Jose (18'). 0-2 Willian Jose (35'). 1-2 Zaldua, p.p. (71'). 1-3 Isak (75'). Arbitre: Adrian Cordero Vega. Comite Cantabric. Targetes g rogues: Granero (27) Targetes vermelles: cap Estadi: RCDEStadium, 19.173espectadors. ROGER REQUENA CORNELIA DE LLOBREGAT Li va passar contra el Sevilla. I contra el Granada. I tambe contra l'Eibar i el Ferencväros. I, tot i aixi, no ha apres la IH9Ö: ahir va tornar a ensopegar, contra laReial Societat. Cinque cop en poc mes d'un mes que l'Espanyol acusa una horrible posada en escena i es veu per dar-rere en el marcador. De fet, en els sis duels entre la Lliga i la fase de grups de l'EuropaLeague,nomesha anatperda-vant els ultims 11 minuts de partit a Ipu-rua. L'equip de David Gallego va tornar a ensopegar amb la mateixa pedra: les males primeres parts. Ja es un mal crö-nic d'un equip que nomes reacciona quan es veu amb l'aigua al coll. Amb la diferencia que ahir al davant hi tenia unaReial Societat amb forca mespölvo-ra que l'Eibar o el Ferencväros. I que miracles com el que va obrar l'Espanyol a Ipurua no es donen cada dia. ''Hem de seguir intentant trobar la tecla. El plantejament ha sigut el mateix en els dos temps, perö l'equip no surt igual a la primera part que a la segona, i no entrar be ens penalitza molt. Em preocupa molt aixö i insistirem en aquest problema. He d'intentar trobar el motiu", va lamentar David Gallego, que, si be va deixar clar que encara no se sent questional, es plenament consci-ent que el seu credit no es il-limitat. El seuprojecte tot just porta tres mesos de rodatge, perö la involuciö futbolistica de l'equip cada dia es mes preocupant. La pitjor arrencada en Lliga L'Espanyol ha aconseguit empitjorar la seva pitjor arrencada en Lliga com a local. Haigualat les tres derrotes seguides del curs 1947-48, perö aquell curs l'equip portava tres gols a favor i set en contra. Ara en porta un a favor -el que es va fer ahir Zaldua en pröpia porteria, forest per una bona maniobra de Cam-puzano- i vuit en contra. Pitjors que els resultats, perö, segueixen sent les sen-sacions que transmet l'equip. L'Espanyol no acaba de saber a que juga i els L'Espanyol torna a ensopegar amb la mateixa pedra Una altra primera part per oblidar condemna l'equip de David Gallego contra la Reial Societat seus jugadors son ombres de la versió que vabrillar amb Rubi el curs passat. No funcionen ni les individualitats ni el colTectiu. "Tenim errors de nens, som irresponsables en coses, el primer jo, i d'aquí tot l'equip. Per trams juguem bé, perö hem d'arreglar aixö", va assumir un autocritic Victor Sanchez, que va destacar lanecessitatde comenc^rano encaixargols. Ahir l'Espanyol en va rebre tres que van tornar a evidenciar la feblesa d'una defensa renovada respecte al partit de dijous,jaque només Didac va repetir. Els dos laterals van sortir a la foto dels dos primers gols d'una solida Reial Societat que va celebrar la reivindicació d'un Willian Jose que va estrenar-se aquest curs anotant un doblet a una de les seves victimes preferides (elbrasiler li ha marcat sis gols a l'Espanyol). Tampoc en van sortir gaire més ben parats Lluis iCalero. El segonli varega-lar el tercer a Isak i va estar a punt de servir-li en safata el quart, salvat per un Diego Lopez que va viure un agre cente-nari com a porter blanc-i-blau. L'Espanyol no va trobar-se en tot el primer temps i, quan ho vafer en el segon, vaar-ribar tard. L'alegria del 2-1 li va durar tres minuts, els que va trigar Isak a es-borrar tots els somriures espanyolistes. L'unic motiu per somriure, el retorn d'un líder, David Lopez, que ha de ser-vir per posar ordre. — L'Espanyol de Gallego encara no ha guanyat a casa a la Lliga. alex capARR0S/getty Resultats Lliga Santander - 5a Jornada Osasuna - Betis 0-0 Vila-real- Valladolid 2-0 LI e van t Eibar 0-0 Atlětic de Madrid - Celta de Vigo 0-0 Granada - Barca 2-0 Getafe -Mallorca 4-2 Espanyol - Reial Societat 1-3 Valencia - Leganés 1-1 Athletic Club-Alaběs 2-0 Sevilla - Reial Madrid 0-1 Classificació 1 EQUIP Kl 1 Athletic Club 11 2 Reial Madrid 11 3 Granada 10 4 Reial Societat 10 5 Sevilla 10 6 Atlětic de Madrid 10 7 Vila-real 8 8 Barca 7 9 Llevant 7 10 Osasuna 7 11 Getafe 6 12 Valencia 5 13 Alaběs 5 14 Betis 5 15 Valladolid 5 16 Celta 5 17 Mallorca 4 18 Espanyol 4 19 Eibar 2 20 Leganés 1 30 DILLUNS, 23 DE SETEMBRE DEL 2019 ara esports CIRONAFC Les victories del Girona porten el nom de Stuani JORDI BOFILL GIRONA Ara com ara, Cristhian Stuani és el Girona. Les tres victories a laLliga porten el seu nom. Ľúltima, ahir contra el Las Palmas (1-0) en un nou partit en que futbolisticament l'equip va transmetre més aviat poc i va ser xiu-lat. Pero Stuani, una setmana més i gräcies aim penal, tapa totes les miseries. I aquest fet, que diu molt i bé de ľuruguaiä, ala llarga pot no ser tan po šitiu. Perqué ľescridassada amb qué Montilivi va acomiadar els seus fut-bolistes al descans és ďaquelles que es recorden. Ahir Juan Carlos Unzué va fer el tercer sistema diferent (4-3-3) en els últims tres partits, símpto-ma de lainestabilitat del bloc. El joc, monôton i pla, genera el consens ne-gatiu ďuna afició que des del primer minút de la temporada ha cregut que disposa de la millor plantilla de la ca-tegoria pero que, passat un mes de competició, encara no ha demostrat estar a ľaltura de les expectatives. Guanya perqué té una gran qualitat individual, pero ni de bon tros és un equip. I perqué té un davanter que es diu Cristhian Stuani, que segurament és el millor futbolista de la categoria i que ja ha marcat cine gols. La incognita és saber si amb aixô n'hi haurä prou per tornar a Primera. Fins i tot Alex Granell, que mai havia estat qúestionat, va haver de sentir els xiulets del seu estadi quan va ser substitu'it. També va haver de marxar abans ďhora Maffeo, lesio-nat. Sense que el Las Palmas patís en defensai estirant-se enatac més del que el Girona hauria de permetre, qui ho va revolucionár tot va ser Samu Saiz, que es va divertir i en cinc minuts va fer més que tots els seus companys junts. Saiz va ser qui va provocar el penal que va permetre a Stuani mantenir la imbatibilitat a Montilivi, on els gironins han lligat els 10 punts que sumen a la taula classificatôria. — Stuani va marcar el gol que va servir al Girona per guanyar. girona fc FUTBOL La Sarah (nom fictici) durant la seva visita a Barcelona per donar a coněixer la feina de la seva organització. jordi roviralta "No volen dones al futbol, perqué no volen dones Uiures" El moviment Open Stadiums lluita per obrir els estadis iranians a les af icionades TONI PADILLA BARCELONA ''Per explicar aquestes coses em podrien caure 15anys de presó". La Sarah vaper-dre la por fa uns anys, quan va integrar-se al moviment Open Stadiums per re-clamar que les dones puguin entrar per fi als estadis de futbol del seupais, l'lran. ''No hi ha cap llei escrita que ho prohi-beixi, pero els liders religiosos creuen que no és adequada la presěncia de dones als recintes esportius, i els politics no fan res", explica a Barcelona, on és per explicar la feina que fa la sevaasso-ciació. De passada,haaprofitatperanar aveure l'EspanyoLjaque la seva passió és el futbol. "Segurament l'lran és un dels pai'sos amb més dones que seguei-xen el futbol, perquě és un símbol. Volem entrar als estadis. Al Mundial del 2018, milers d'iranians van anar a Russia per veure la selecció en directe. Va ser bonic, pero la televisió iraniana va censurar les imatges", explica. La Sarah no és diu Sarah, de fet, ni vol que li facin fotografies per evitar represá-lies de tornáda acasa." Ja m'han interro-gat altre s cops, m'han intentat espantar", diu, i ens explica lahistória de Sahar Kha-bazi, una donade 29 anys que, com tantes altres, es disfressava d'home per poder entrar al'estadi: "La Sahar era aficionada de l'Esteghlal, l'equip que també seguei-xo jo. Va intentar veure un partit de Champions a l'estadi pero la van enxam-par. Va passar dos dies ala presó, i quan va saber que la podien condemnar a sis me-sos es va treure la vida calant-se foe". El cas de la Sahar va fer la volta al món, tot i que la premsa del rěgim va intentar ne-gar aque sta versió dels fets quan va fer pu-bliques unes declaracions en que el pare de la Sahar afirmava que la seva filla s'ha-via tret la vida perquě tenia problemes psicolögics. "El pare va parlar per a la premsa oficial, pero ningú el culpa, a ell. Li van dir un dijous o un divendres que la seva filla havia mort, perö no es va explicar el com fins dilluns. Cal coněixer el context. Al pare li van dir que no li torna-rien el cos si parlavaamb la premsa internacionál, perö tothom ha entěs que va passar. No s'han d'estigmatitzar les ma-lalties mentals; laSaharvapatir molt. No ésfäcil seralapresó,serinterrogada",diu la Sarah. "És un cas de segregació" A l'lran, un pais de llarga tradicióespor-tiva, abans de la Revolució Islämica del 1979 les dones podien anar al futbol. "Pero després es vaprohibir. Es uncas de segregació. Els homes no poden entrar a veure partits de dones, que n'hi ha, i les dones no poden veure partits d'homes. Amb tot, fins fa poc les dones podiem anar amb els nostres amies i familiars a veure partits de voleibol. Fa poc també ho van prohibir i va ser un moment clau. Molts joves nascuts després del 1979 no esqüestionavenaquestanormajaque hi havien crescut. Consideraven normal que les dones no poguessin entrar als estadis a veure futbol perö si voleibol, ja que ho havien vist sempře aixi. Un cop ens van prendre el dret a anar al voleibol, molts homes van veure que la norma no tenia sentit. No m'he trobat ningú pel carrer que no ens doni suport", assegura. Segons la Sarah, les autoritats religiöses "oprimeixen les dones perquě les volen fora de 1'opinió publica". "No volen dones als estadis perquě no volen dones Uiures. Saben que, si hi podem anar, després exigirem més drets", comenta la Sarah amb to segur, mirada directa i un an- glěs perfecte. "El problema és que com que no hi ha llei, s'inventen eis motius per perseguir-te, com ara que fas propaganda contra el rěgim o que vesteixes de ma-nera indecent", afegeix. Es una lluita di-ária en un e s tat amb due s care s. "La imat-ge que transmet el rěgim no és la imatge real de Tiran. Lamajoriade lagentens dona suport", diu la Sarah, que assegura que mai haentraten un estadidisfressada, pero té amigues que han passatpels calabos-sos dels estadis quan les han enxampat intentant entrar als partits disfressades. "El nostre movimentbusca que es par li ďaquestcas. Hemfetmanifestacions fora dels camps, ens han pegat i perseguit. Perö ens cal pressió des de fora", diu. I des de fora, la pressió la podria fer la FIFA "Si amb un suicidi no es fan canvis..." Aquests dies, de fet, una delegació de la FIFA s'ha reunit amb el viceministre d'Esports i Joventut i amb membres de la Federació Iraniana. "Lagentestaequivo-cada. Aque sta reunió no s'ha fet arran de la mort de la Sahar. Ja e stava pactada des de feia mesos, perquě es perme ti que les dones puguinanaraveure ellO ďoctubre un partit de la selecció iraniana contra Cambodja. Laideaésreservarunapartde l'estadi només per ales dones, perö estem decebuts amb laFIFA. S'hauriad'amena-car amb sancions per aconseguir canvis. I no veig canvis a la lliga iraniana ni a la Champions. Algunes dones podrán anar aveure la selecció, perö pujaran en un autobus només per a dones, les portaran a una zona només per a dones, a fora del camp, i veuran el partit soles en un espai reservat", explica la Sahar, poc optimista amb la possibilitat que hi hagi canvis a curt termini. "Si amb un suicidi no es fan canvis, no hi ha sancions, iquě més haurä de passar? Caldra seguir lluitant". — ara dilluns, 23 de setembre del 2019 31 esports BÄSQUET-SUPERCOPA ENDESA VALLPARADIS Reacció incompleta contra un Madrid més f et El Barca gairebé recupera un desavantatge de 19 punts (89-79) A.G. BARCELONA El Reial Madrid és un equip més fet. L'equip blanc ha fet menys can vis a la sevaplantillai en aquest primer tram de la temporada aixö li atorga un gran avantatge competitiu contra rivals en construcció. El conjunt de Pablo Laso va superar el nou Barca i es va procla-mar campió de la Supercopa Endesa (89-79). Els homes entrenats per Sve-tislav Pesic van estar a punt de recupe-rar un desavantatge de 19 punts contra un adversari que va reeditar el titol. "Ha sigut un bon partit, amb intensitat. Ells han tingut més qualitat i continuitat com a equip. Hem tingut problemes en el segon quart, pero ďaquest partit en podemaprendre moltes coses. Estic de-cebut, esclar, perö estic convencut que tots sabem el que hem de fer per millo-rar. Tenim talent i potenciál, perö ne-cessitem continuitat i per aixö hem de prendre millors decisions en defensa", va analitzar el těcnic serbi. Facu Campazzo, que va acabar amb 16 punts, 5 assistěncies i 5 rebots, i el seu compatriota Nico Laprovittola van por-tar el ritme del partit contra un Barca en que va destacar Brandon Davies. El pivot vaser el jugador de l'equip blau -grana que millor va interpretar la final. Més enllädels 23 punts que vaanotar, la sevainciděnciaeneljocvaserunade les grans noticies del matx. El jugador nord-americävacarregar de faltes personals rivals com Edy Tavares i Jordan Mickey. Malcolm Delaney i Cory Hig-gins també van completar unabona ac-tuació.NikolaMirotic,moltescridassat pels aficionats locals, va acabar amb 14 punts, perö els seus percentatges d'en-cert van ser molt dolents. "Hem guanyat el torneig de l'excusa. En aquest torneig l'excusa és molt sen-zilla i si hagués perdut també l'hauria Nikola Mirotic, gran estrella del nou projecte del Barca, observant la celebracio del Reial Madrid, emilio naranjo / efe utilitzat. Arribamolt aviat, portem pocs entrenaments i ens falta coneixer-nos. El que compta es que el meu equip ha volgut el trofeu des del primer mo-ment", va ironitzar Pablo Laso, que va sumar la seva cinquena Supercopa Endesa en un dia en que el Madrid va igua-lar el palmares del Barca. Laposada en escena del Barca va ser perfecta i li va permetre colpejar primer (0-6). Despres d'un primer periode igualat, el Reial Madrid va obrir esclet-xa en el marcador durant un segon quart en que va arribar a tenir un avantatge de 18 punts (47-29). Sense continuitat enel seu joc, l'equipblaugranava patir per seguir el ritme anotador d'un rival amb una idea me s clara de quin ha-via de serel seu joc. La rendablancava SUPERCOPA arribar a ser de 19 punts (54-35). Quan la final semblava sentenciada, va arribar lareaccio del conjunt catala. Animat per Davies, el Barca va reduir l'avantat-ge fins als quatre punts (69-65). Lareaccio, pero, va quedar incompleta contra un rival mes fiable. Motum, millor tri pi ista Abans de la final es va disputar el concurs de triples. Brock Motum (Valencia Basket) va aconseguir el titol al superar Marko Popovic per 21-17 a la final. Yurena Diaz, la jugadora del Cadi La Seu, i Marc Cruz, un jove del SESE bar-celoni, no van poder donar la sorpresa en un WiZink Center que va reunir 12.348 espectadors, record de lacompe-ticio, durant la final. Fontajau s'acostuma a celebrar titols (82-80) A.G. BARCELONA Fontajau s'ha acostumat a celebrar titols. Uns mesos després de gaudir de la Lliga Dia, l'Spar Citylift Gironava superar el Perfumerias Avenida (82-80) i es va proclamar campió de la Supercopa. Adaora Elonu, que tan sols va fallar dos dels onze tirs que vaintentar (23 punts), va liderar el triomf d'un equip gironi que va exhibir solvěncia en el tram final. Els tirs lliures van servir per assegurar el triomf del conjunt local en una tarda en que Naignouma Coulibaly (16 punts i 8 rebots) i Roso Buch també va fer una bonafeina. Eric Surís, que va tenir les baixes de Brittney Sykesy, Sonja Petrovic i Núria Roso Buch aixecant el trofeu de la Supercopa. feb Martinez, va tornar a portar la iniciativa tacticaenunanova final apassionant contra un Perfumerias Avenida que va competir molt bé a Girona. Un rebot ofensiu de Tijana Ajdukovic va deixar sense opcions l'equip salmantí. Miguel Angel Ortega no va poder comptar amb Jewell Loyd ni amb Erika de Souza, pero si amb Silvia Domínguez. Segona Supercopa al palmares El triomf va permetre a l'Spar Citylift Girona afegir la seva segona Supercopa a un palmares que no parade créixer. La Victoria reforca un projecte atractiu que aquesta temporada tindrä el repte de competir a l'Eurolliga. La bona sintonia amb eis aficionats, com es va demostrar ahir, pot suposar un impuls extra en partits decisius.^— ALEX GOZALBO PERIODISTAI ENTRENADOR Envoltar-te de gent que ťestimi 46 ' m a gent esta prepa-rada per parlar de quanvaigser selec-l cionada a la WNBA _^k'\ em vaig passar gairebe cada nit de la meva tempo-radarookie sola a la meva habitacio, plorant? iO de les vegades que m'he tancat a casa ignorant a la resta del mon, plorant durant hores?" Liz Cambage es unade les millors juga-dores de basquet del mon, pero la seva trajectoria no ha sigut tan di-vertidacom els aficionats es pensa-ven. "iLa gent esta preparada per parlar de quan vaig estar en vigilan-cia per perill de sui'cidi? iDe quan vaig trucar a la meva mare i, en la conversames dura de la meva vida, li vaig dir que no volia continuar vi-vint?" La carta que l'estrella de Las Vegas Aces va publicar a The Players' Tribune es tan dolorosa com necessaria. "Toti sentir-me millor encara porto la carregade lavergo-nya i la culpa per haver posat els meus essers estimats en una situa-cio tan terrorifica. Prenc medicacio per la meva salut mental. Soc un dels molts milions de persones al mon que es medicaper intentar aju-dar contra la depressio i l'ansietat. Faanys que prenc aquests medicaments. Em fan sentir com una ver-sio mes sanai lliure de mi mateixa". A Alex Abrines li va passar una cosa semblant. Tenia 25 anys, esta-va jugant una exitosa tercera temporada a la NBA i, de sobte, la seva vida va deixar de tenir sentit. El jugador es va apartar de la dinamica dels Oklahoma City Thunder i durant dos o tres mesos no va ser ca-pac ni tan sols de veure partits de basquet per televisio. "Elsesportis-tes som persones normals que es-temsotmesosaunapressioforadel que es normal. La medicacio ajuda, pero has de buscar el suport de professionals i de la teva gent proxima, com la familia, per intentar tirar en-davant. Es un dolor diferent. El dolor fisic es veu i es nota mes facil-ment des de fora. El dolor mental noes veu tant. No e s tracta de la mateixa manera que si et trenques un genoll, i s'hauria de fer, perque el que manaes el cap". La sevaconfes-sio no pretenia fer llastima sino donar visibilitat a una realitat que la societat no pot seguir ignorant, com van fer alguns dels seus excom-panys. "No els culpo. Si no passes per una cosa aixi, no te n'adones. Jo pensaria el mateix: «Si aquest noi esta guanyant milions, com li pot passar aixo?» Al final els diners no son el mes important i fins que no et passa no te n'adones. Els diners no importen una merda. T'has d'en-voltar de gent que t'estimi, aixo es el mes important".^— 32_DILLÜNS, 23 DE SETEMBRE DEL 2019 ara esports MOTOR - MUNDIAL DE FORMULA 1 PEU AL FERRO Sebastian Vettel torna a guanyar un any després Doblet somiat per a Ferrari amb una estratěgia que relega Leclerc al segon Hoc JOSEP LLUIS MERLOS PERIODISTA N.G. BARCELONA Feia 392 dies que Sebastian Vettel no pujava al capdamunt del podi. Des del Gran Přemi de Bělgica del 2018 que no ho aconseguia. I ahir hi va tornar a Singapur. Després de tres cotxes de segure-tat i d'una maniobra a boxs que va dei-xar emprenyat el seu company d'equip, Charles Leclerc, l'alemany va poder ce-lebrar una nova victoria. Era un trac^t poc adequat per als Ferrari. Ningú s'esperavaque domines-sin, pero van sorprendre tothom amb un doblet, cosa que no passava des del Gran Pre mi d'Hongria del 2017. L'ale-gria, pero, no va ser completa. Charles Leclerc, que sortiades de la pole, no aca-bava de somriure. I tot per una aturada aboxs. Amb el monegasc primer, Vettel, que era tercer, va fer la seva primera aturada a boxs en la volta 20. Just una volta més tard, era Leclerc qui visitava els mecanics per canviar els neumátics. Mentre ell era al pit-lane, Vettel, amb neumátics frescos, volava sobre la pista. Resultat? Leclerc es va incorporar a la pista darrere del seu company. "Que coi ha passat?", preguntava el jove pilot als seus enginyers, sense obtenir cap resposta que l'ajudes a calmar-se. Després del segon safety car (arran d'un incident entre Grosjean i Russell), Leclerc va llanc^r un avis per rádio quan el seu enginyer de pista li va dir que carreguésbateries per donar el maxim quan el cotxe de seguretat es retires. "Jojahovull, aixó, pero hovulltot", va dir en referenda al motor per poder superar Vettel. "Charles, el que volem és que els dos cotxes arribin acasa, 1-2", li deien des del mur, intentant-lo tran-quil-litzar. "No fare res estúpid. També vull acabar 1-2, pero crec que no és just", es defensava el monegasc, cosa que feia posar nerviosos els de Ferrari. Pero en un tra§ at urbá com el de Singapur, avan§ar sense assumir riscos és gairebé impossible i Leclerc es va haver de conformar amb el segon Hoc. "Estic decebut. No esperava que passes aixó, crec que hi ha un perquě darrere ďaquesta decisió. He sentit dins del cotxe que erainjust, pero he de saber més coses per poder tenir una opinio. Si ha sigut pel bé de l'equip, ho entendre, pero necessito una explicació per poder comprendre la situació", valora-va Leclerc després de la cursa. A Mercedes, l'equip que en principi era el favorit per obtenir la victoria a Singapur, el dia no li va anar gaire bé. L'equip va trigar massa a cridar Hamilton aboxs. Van trigat tant que, esperant el safety car (que no va aparěixer en el moment oportu per ajudar-lo), se li va fer de nit i, del segon Hoc, va passar al quart, ja que es va reincorporar a la pista darrere dels Ferrari i del Red Bull de Verstapen. Valtteri Bottas, per la seva banda, va acabar cinque i va aconseguir a més el punt que dona la volta rápida. El podi el va completar Max Verstap-pen, amb el seu Red Bull.^— Vettel tornant a aixecar el dit index cap al eel per celebrar la victoria. Wallace woon / efe Classif icació - GP de Singapur Mundial de pilots 1 Sebastian Vettel (Ferrari) 1:58:33.667 z Charles Leclerc (Ferrari) +2.641 3 Max Verstappen (Red Bull) +3.821 4 Lewis Hamilton (Mercedes) +4.608 5 Valtteri Bottas (Mercedes) +6.119 6 Alexander Albon (Red Bull) +11.663 7 Lando Morris (McLaren) +14.769 8 Pierre Gasly(Toro Rosso) +15.547 g Nico Hiilkenberg (Renault) +16.718 10 Antonio Giovinazzi (Alfa Romeo) +17.855 li Remain Grosjean (Haas) +35.436 12 Carlos Sainz (McLaren) +35.974 13 Lance Stroll (Racing Point) +36.419 14 Daniel Ricciardo (Renault) +37.660 15 Daniil Kviat(Toro Rosso) +38.178 16 Robert Kubica (Williams) +47.024 17 Kevin Magnussen (Haas) +1:26.522 Kimi Raikkonen (Alfa Romeo) retirat Sergio Perez (Racing Point) retirat George Russell (Williams) retirat 1 Lewis Hamilton (Mercedes) 296 2 Valtteri Bottas (Mercedes) 200 3 Charles Leclerc (Ferrari) 200 4 Max Verstappen (Red Bull) 200 5 Sebastian Vettel (Ferrari) 194 6 Pierre Gasly (Toro Rosso) 69 7 Carlos Sainz (McLaren) 58 8 Alexander Albon (Red Bull) 42 9 Daniel Ricciardo (Renault) 34 10 Daniil Kviat(Toro Rosso) 33 Mundial de constructors EQUIP PUNTS i Mercedes 527 2 Ferrari 394 3 Red Bull 289 4 McLaren 89 5 Renault 67 6 Toro Rosso 55 7 Racing Point 46 Un doblet congruent amb una f ilosof ia Les dues últimes setmanes Sebastian Vettel ha con-viscut amb el ridicul que va fer a Monza per la viro-11a que no va poder evitar enlasortidade laziga-zagad'Ascari, i ľescarnii les critiques que aixö li va suposar. Ahir, amb la primera victoria de ľany, l'alemany es va rescaba-lar d'una errada que és massa habitual en tot un tetracampió mundial com ell. Només cal recordar l'altra virolla que va fer a principis d'any a Bahrain o la que va protagonitzar ľany passat també al temple de la ve-locitati que va posar en safata de piata el títol de campió a Hamilton. El doblet de Ferrari d'ahir, el primer per a la Scuderia des d'Hongria 2017, és un triomf empresarial i una evidencia més que, en el fons, els de Maranello saben que dels seus dos pilots el més feble és l'alemany, pit-jor classificat en el campionat (cinque) que el monegasc (tercer). El madrileny Ifiaki Rueda, cap d'estrategiade Ferrari des del 2015 i que abans havia treballat a Lotus, Renault, Midland, Jordan i McLaren, va tramar un plantejament de la cursa destinat aassegurar les dues primeres posicions a partir de Yun-dercut de Vettel a Leclerc, que era el primer classificat en el moment d'aplicar el canvi de posicions en l'aturada al pit-lane. Permetent que Vettel superés Leclerc aboxs Ferrari reforc^va les opcions del doblet molt més que no pas deixant Vettel en la segona posició. Leclerc és un home d'equip que encara no está contaminat per la vanitat i l'orgull que tots els campions acaben tenint tard o d'hora, i més si es vesteixen de vermeil. Coneixbé lahistöriade Ferrari i sap que en aquesta formació la marca está sempre, sempre, per sobre dels noms, fins i tot dels pilots. Rueda, i tots els teenies que hi havia al mur de senyalització, sabien que si Leclerc passava a ser segon, no atacaria Vettel com ho va fer a Spa per obtenir la seva primera victoria, precisament en un escenari on tota una llegenda com Michael Schumacher també es va estrenar com a guanyador de la Fl. Ja n'ha-vien parlat amb calma després de ľéxit a Bélgica, i ľaplicació ďordres d'equip més severa només hauria afloratencas ďextremanecessitat. No va caler. Deixant Leclerc al segon Hoc confiaven a construir una paret molt mé s sölida que la que po -gués aixecar Vettel enfront de les possibles escomeses de Verstappen, Hamilton o potser fins i tot Bottas. Pero, a banda ďaquest doblet, la millor notícia per a Ferrari és que el seu cotxe ara Java bé entotame-na de circuits. I aixö pot ser la clau del que queda de campionat.^— ara dilluns, 23 de setembre del 2019 33 esports MOTOR - MUNDIAL DE MOTOCP El catalä Marc Márquez va liderar sense oposició i de principi a final el Gran Premi de ľAragó. javiercebollada/ efe Márquez deixa el títol gairebé sentenciat El de Cervera suma la vuitena victoria de ľany i a Tailändia ja podria celebrar un nou campionat NURIA GARCIA BARCELONA Marc Márquez acumula quatre triomfs consecutius a ľAragó. Ľúltim, el d'ahir. Sense donar opció a ningú més, el catalä va sumar una nova victoria i d'aqui quinze dies al tracat de Buriram, a Tailändia, tindrä la primera oportu-nitat de proclamar-se campió del món per vuitě cop. A MotorLand el catalä no va tenir rival. Va sortir i es va esca-par tot sol. En una volta ja treia més ďun segon i mig a Jack Miller, que 11a-vors rodava segon després de fer una gran sortida i superar Quartararo, que, tot i fer uns bons entrenaments i una bona sortida, va anar perdent positions i es va quedar sense pujar al podi. ''Estava convencut de ľestrategia des d'ahir. He aconseguit un avantatge de quatre a cine segons i l'he man tingut. Sembla fäcil, pero varn caure divendres i mireu Dovizioso, segon, que mai es rendeix", resumia Márquez, satisfet per haver sumat un triomf més, el vuitě de la temporada. "Ha sortit la cur-sa somiada", afegia. A Márquez al podi el van acompa-nyar Andrea Dovizioso i Jack Miller. L'italiä, que sabiaque sortintdesě hau-ria de remuntar per intentar evitar que el de Cervera sigui campió en la prö-xima cursa, va escalar posicions i va to-par amb un Maverick Vifiales que ha aconseguit trobar les bones sensacions amb la Yamaha perö que no va poder fer res contra la velocitat punta de les Ducati: a tres voltes per al final el va superar Dovizioso i, en l'ultima volta, Jack Miller el va deixar sense el podi. Classif icació - GP de ľAragó MotoGP PILOT TEMPS 1 Marc Marquez (Honda)_41:57.221 2 Andrea Dovizioso (Ducati) +4.836 3 Jack Miller (Ducati) +5.430 4 Maverick Vifiales (Yamaha)_+5.811 5 Fabio Quartararo (Yamaha) +8.924 6 Cal Crutchlow (Honda)_+10.390 MotoZ PILOT TEMPS 1 Brad Binder (KTM)_39:45.177 2 Jorge Navarro (Speed Up)_+0.787 3 Alex Marquez (Kalex) +2.876 4 Luca Marini (Kalex)_+5.387 5 Sam Lowes (Kalex)_+5.601 6 Thomas Luthi (Kalex)_+9.695 Moto3 PILOT TEMPS 1 Aron Canet(KTM)_38:01.916 2 Ai Ogura (Honda) +4.581 3 Dennis Foggia (KTM) +4.663 4 John McPhee (Honda) +4.729 5 Alonso Lopez (Honda) +4.842 6 Tatsuki Suzuki (Honda) +4.947 Classificació mundial MotoGP PILOT PUNTS 1 Marc Márquez (Honda) 300 2 Andrea Dovizioso (Ducati) 202 3 Alex Rins (Suzuki) 156 4 Danilo Petrucci (Ducati) 155 5 Maverick Viňales (Yamaha) 147 6 Valentino Rossi (Yamaha) 137 MotoZ PILOT PUNTS i Alex Marquez (Kalex) 213 2 Jorge Navarro (Speed Up) 175 3 Augusto Fernandez (Kalex) 171 4 Thomas Luthi (Kalex) 169 5 Brad Binder (KTM) 160 6 Lorenzo Baldassarri (Kalex) 138 Moto3 i Lorenzo Dalla Porta (Honda) 184 2 Aron Canet(KTM) 182 3 Tony Arbolino (Honda) 155 4 John McPhee(Honda) 126 5 Marcos Ramirez (Honda) 123 6 Niccolo Antonelli (Honda) 118 Dovizioso, doncs, acabant segon, va perdre tan sols cine punts respecte a Marquez, cosa que implica que ara el de Cervera te 98 punts d'avantatge so-bre l'italia al capdavant de la general. Per ser campio a Buriram d'aqui quinze dies, Marquez necessitaria ampliar a 100 aquesta diferencia, de manera que hauria de sumar dos punts mes que l'italia de Ducati. Aleix Espargaro, per la sevabanda, va acabar en una meritoria setena posicio, per davant de Valentino Rossi i Alex Rins. El pilot barceloni va xocar amb Morbidelli al'inici de la cursa i, tot i que va poder continuar, va ser sancionat amb una long lap i va perdre les options de lluitar pel triomf. El seu company, Joan Mir, va ser 14e, just per davant de Tito Rabat, que va tancar la zona de punts. Lorenzo va acabar 19e. Canet i Binder tarn be guanyen AMoto3 les curses acostumena ser en grupinoesdecideixenfinsal'ultim sos-pir. Pero a vegades apareix una cursa completament diferent. Es el que va pas sar ahir a l'Arago: el Valencia Aron Canet va escapar-se del grup i va rodar tot sol durant le s 19 volte s que havien de fer a MotorLand. Canet vatravessar la linia d'arribada a quatre segons i mig d'Ai Ogura, que va ser segon i va pujar al podi per primer cop en la seva carrera mundialista. Foggia va completar el podi. A Moto2, triomf de Brad Binder, se-guit de Jorge Navarro i Alex Marquez, que mante el lideratge de la categoria: ara te 38 punts mes que Navarro, segon, i 42 mes que Augusto Fernandez, que ahir va caure en la primera volta i no va poder sumar. — 34 DILLUNS, 23 DE SETEMBRE DEL 2019 ara Estils SOPHIE HAIGNEY THE NEW YORK TIMES NOVA YORK Fa poc visitava la galéria Betty Cuningham de Nova York i vaig veure una pintura sorprenent: mos-trava una dona despulla-da arraulida al costat d'una finestra, adormida, amb l'hotel New Yorker i l'edifici de l'Empire State de fons i un peix a sobre seu, penjat, flotant. Vaig obrir una aplicació al môbil, Magnus, vaig fer-hi una foto i, al cap d'uns se-gons, l'apli havia trobat una coinci-déncia. El quadre era de Philip Pe-arlstein, un artista conegut per reno-var la tradició pictôrica de la figúra humana realista. Es titiú&Modelamb l'edifici Empire State, del 1992. Ľaplicació em va dir que el 2010 es va vendre per 170.500 dôlars a Sotheby's i va arxivar la informácie en una carpeta anomenada El meu art per poder-ho consultar després. Magnus forma part d'una onada d'aplicacions môbils que intenten catalogar el món físic per donar informácie instantania sobre canons, roba, plantes o quadres. Primer va ser Shazam, feta perqué els usuaris gravin uns segons d'una can9Ó i grades aľaplicació lapuguin identificar. El seu exit -s'ha descarregat mil mi-lions de vegades, l'utilitzen 20 mili-ons d'usuaris cada dia i va ser com-prada per Apple per 400 milions de dôlars l'anypassat- hageneratun se-guit d'imitacions. Hi ha un Shazam de plantes, de roba i ara també d'art. Proliferacio Neixen aplicacions pertenir informacio sobre art, musica 0 plantes Cadascunad'aquestes aplicacions d'art aprofita la tecnologia de reco-neixementd'imatges. Magnus te una base de dades amb mes de 10 milions d'imatges d'art i preten ajudar els possibles compradors d'artanavegar pelmon de les galeries i les fires d'art, que ofereixen molt poca informacio. Altres iniciatives estan dirigides als visitants dels museus: Smartly, per exemple, ofereix un enfocament educatiu,jaque col-labora amb museus i algunes galeries per oferir versions digitalitzades de les seves col-leccions. Google Lens -la tecnologia avan9ada de reconeixement d'imatges de Google- tambe esta fent incursions en el mon de l'art. Al juny va anunciar una as sociacio amb el museu de Young a San Francisco per mostrar algunes parts de la seva col-leccio. Al juliol Google vacomen-9ar a col-laborar amb Wescover, una plataforma orientada al disseny d'objectes, art public i local, mobles 1 artesania que ajuda a descobrir in-formaciode pecesanonimes. "Esne-cessari superar alguns obstacles per crear un Shazam de l'art", diu Magnus Resch, fundador de l'aplicacio Magnus. "Hi hamolt mes artal mon que canons", diu. I, per tant, cata- Qui ha pintat aixö? Aquestes aplis et poden ajudar Revisem quines eines digitals permeten al public millorar ľexperiéncia de la seva visita als museus logarpeces individuals que es troben en Hoc unics es molt mes dificil. Els drets d'autor tambe suposen un desafiament. Lareproducciöd'una obra d'art pot ser una violaciö del dret d'autor del seu propietari. Magnus diu que, com que les imatges es cre-eni es comparteixenentre els usuaris, l'apli estäprotegidaper la llei digital de drets d'autor de l'era digital. Un al-tre problema es que la tecnologia de reconeixement d'imatges es sovint lenta quan es tracta d'identificar ob-jectes en tres dimensions. Mes transparencia Hi ha una pregunta important per a aquestes aplicacions: quina informacio poden proporcionar per millorar l'experiencia de l'usuari a qui li agrada l'art? Que pot aportar un Shazam de l'art? La resposta de Resch es senzilla: transparencia. Jelena Cohen Les galeries poques vegades publi-utilitzant quen preus i amb frequenciano pro- I'aplicacio porcionen textos basics, aixi que tot Magnus al sovint s'ha depreguntar. JelenaCo- Parrish Art hen, gerent de marca de Colgate- Museum. Palmolive, va comprar la seva pri- mera obra d'art -una fotografia-despres d'utilitzar Magnus. Abans de provar l'aplicacio, la falta d'infor-macio era una barrera. "Tot sovint anavaa les fires d'art i em sentia una micaavergonyidaperque no s'espe-cifica mai cap detail -diu Cohen-. Emvaagradar que l'aplicacio pogues escanejar una obra i proporcionar-te el seuhistorial precis: quanes va vendre per ultima vegada i el preu. Aixo em va ajudar a negociar". Magnus no t'ofereix una IH96 d'historiade l'art. Ni un resumbasic de les obres. Com Shazam, es nomes unboci d'informacio sense context. Smartfy, en canvi, vol fer el que fa temps era territori exclusiude les au-dioguies. Si li ensenyes un quadre d'una natura morta de Gustave Cai-llebotte l'apli et donarä informacio i la possibilitat de clicar per saber-ne més. La seva principal limitácie és que com que col-labora directament amb els museus només fiincionabé en alguns llocs. LaNathional Gallery de Londres és un d'aquests: no li falta un sol quadre de la seva col-leccio permanent. Tot i aixô, al Met vaig pas sar una tarda que va ser frustrant ensenyant-li quadres perqué després no pogués dir-me ni tan sols les dades que podia llegir als murals. Es revelador que mentre aquestes aplicacions estan recopilantles seves bases de dades, alguns museus estan comen9ant a allunyar-se'n per com-plet. El Met, per exemple, va presenter la seva prôpia apli ľany passat. "Voliem crear alguna cosa més uniforme", diu Sofie Andersen, directo-ra digital interina del Met. Aixô signi-ficacontingutqueescarregadirecta-mental môbil com una web, sense ne-cessitat de descarregar res. De la mateixa manera, el Museu Jueu va presentar una nova série de recorre-guts d'äudio en una web. "Fauns anys viviemlabogeria de les aplicacions, pero ara tothom a la industria dels museus estä entrant en una fase pos -terior", diu JiaJia Fei, directora de mitjans digitals del Museu Jueu. Limitacions Les aplis d'art donen informacio perö encara no ofereixen prou context Després d'unes quantes setma-nes de provar aplis d'art en museus i galeries, locals i alguna cafeteria, he descobertque no augmenten laqua-litat de les meves experiěncies. Tot i que la informacio de Smartfy és al-ta quan funciona, només el fet d'ha-ver d'agafar el mobil per fer fotos del quadre transforma aquella pintura en una reproducció plana. No val la pena agafar la pantalla per tenir informacio addicional. Arnes, els môbils ja són atot arreuals museus. Fei esrefereixaaquestfenomencom"el buit de les pantalles",i és una de les raons per les quals ľäudio és el mit-jä preferit pel Museu Jueu. Com Shazam, les aplis serveixen per ob-tenir respostes rapides, cosa que és moltútilales galeries, pero no ofereixen context, hashazamificacióáe l'art és un producte d'una ěpoca en que la informacio supera l'experiencia simplement visual. Tot i aixô, l'aplicacio no hade ser lanostrauni-ca guia del món visual. Mentre caminava pel New Museum amb l'aplicacio Magnus em vaig adonar que recorria els quadres de pressa, sense fixar-me en els details, perqué la camera esta-va mirant per mi i l'aplicacio en sa-bia més que jo. Gaudia d'aquell clic addictiu i satisfactori en el moment que reconeixiales obres. I va ser dificil aturar-ho.^— Copyright The New York Times ara dilluns, 23 de setembre del 2019 35 Media FICCIO 'El crědiť de Jordi Galceran prepara el salt a la televisió Jordi Bosch recupera el seu paper i farä parella amb Pere Ponce a la versió en catalä del telefilm ALBERT CASTELLVI ROCA ALELLA ''Joan, acompanya aquest senyor a la porta, sisplau", dm Jordi Bosch, intentant mantenir la compostura. L'actor interpreta el Gregori, el director d'una sucursal bancariaa qui un client estacomenc^ntatreure de polleguera. Porta trajo gris, camisa blava i corbatalila, ajoc amb els colors de l'oficina. Quan els directors del telefilm, Abel Folk i Joan Ried-weg,donenperbonalapresa, Bosch s urt de 1 s e t de rodatge i hi e n tra C ar -los Hipolito, amb trajo gris, camisa blava i corbata ajoc amb els tons li-les del decorat. Quan sent l'ordre d'accio, diu: "Juan, acompaha a este sehor a lapuerta, porfavor". Efectivament, Hipolito interpreta el mateix personatge que Bosch, en aquest cas anomenat Gregorio, en la versio en castella de la pel-licu-la, que s'esta rodant simultania-ment a la catalana. No es el primer cop que un telefilm es grava alhora en totes dues llengues (es vafer, per exemple, al recentment estrenat L'enigma Verdaguef), pero fins ara sempre s'havia utilitzat un unic re-partiment. El fet que en aquest cas s'hagi recorregut a dos actors dife-rents per interpreter un mateix personatge te una explicacio: la pel-li-cula que s'esta gravant es El credit, l'adaptacio per a televisio de la co-media teatral de Jordi Galceran es-trenadal'any 2013. Bosch lava pro-tagonitzar, juntament amb Jordi Boixaderas, durant dues tempora-des a La Villarroel, i Hipolito va fer parella amb Luis Merlo en la versio en castella de l'espectacle, que va aguantar a la cartellera madrilenya fins al 2018. Segons Pere Roca, director de Focus Audiovisual i productor exe-cutiu de la cinta, quan la seva pro-ductora va oferir el projecte a TV3 iaTVE, totes dues cadenes s'hivan sumar amb entusiasme com a co-productores, pero hi van posar una conditio: volien que hi aparegues-sin els mateixos actors que havien representat l'obra al teatre, en un cas a Barcelona i en I'altre a Madrid. La solucio va ser rodar les dues versions simultaniament, pero amb protagonistes diferents. Rocaasse-guraque el seu "compromis" erare-petir les dues parelles originals pero que finalment, per motius "logistics", ni Boixaderas ni Merlo no es van poder unir al projecte. Per interpreter el seu personatge, l'Anto- Desdoblat El banquer és intepretat per Jordi Bosch en catalä i per Carlos Hipólito en castellä Canvis Galceran ha ampliat el text teatral per incloure-hi nous espaisipersonatges ni (el client que fa pujar la mosca al nas al Gregori), es va escollir Pere Ponce, que, a diferencia dels seus Companys de repartiment, si que as-sumeix el paper en totes dues versions. Curiosament, Ponce també havia fet El credit al teatre, pero in-terpretant I'altre personatge, jaque va substituir Bosch a La Villarroel durant algunes setmanes. Segons ell, haver de rodar primer en catala i tot seguit en castella (o a lainversa) no suposa "una dificultat especial", pero, en canvi, que la replica no l'hi doni sempre la matei-xa persona si que l'haobligat a fer un esfor9 extra. "Noes el mateix el que et dona l'Hipolito que el que et dona el Bosch, cada actor te una manera de ser. Al'Hipolito el miro als ulls,el Bosch es mes alt: les sensacions son diferents. I tu has de reaccionar d'una manera o d'una altra", expli-ca Ponce durant una pausa del rodatge. En conseqilencia, diu, "les dues versions sonbastant diferents, no son un mirall". Hipolito afegeix: "M'agrada molt veure com ho fa el Jordi, perque em descobreix coses noves del personatge. Anemvestits exactament igual, portem el mateix anell, tenim les mateixes marques, el mateix decorat i el mateix text, i malgrat aixo les escenes son molt diferents. Aixos'had'agrair molt als Pere Ponce (a ľesquerra) i Jordi Bosch durant el rodatge de l'adaptacio per a televisió d'El credit, ccma directors, perque ens han respectat com a interprets". "Fan coses molt diferents, pero, com que tots dos son moltbons, les dues versions son molt bones -diu Abel Folk-. Avegades tine la sensa-cio que estem fent una peHicula i el remake". En tot cas, ell i Riedwegja han arribat a la conclusio que, a l'ho-ra de muntar, no podran fer dues versions identiques, sino que hau-ran d'adaptar la tria de plans als ma-tisos inter pre tatius de cada actor. Fer creixer I'univers El credzYes,basicament,un polsen-tre el director d'una oficinabanca-ria i un client que li demana un credit. Quan elbanquer l'hi nega, I'altre l'amena9a amb seduir la seva dona i anar-se'n al Hit amb ella. A partir d'aquestapremissa, Jordi Galceran va construir un estira-i-arronsa de gairebe una hora i mitja entre els dos personatges. Jordi Bosch va interpretar el paper del Gregori mes de 300 vegades. De 1'iiltimajafames de quatre anys, pero tot i aixi assegura que, quan va haver de recuperar el text per a la peHicula, li va ser molt facil recor-dar-lo. "Alio queda en algun Hoc, i ara surt tot", diu l'interpret. Per la sevabanda, Hipolito, que vafer 925 representacions d'Elcredito, tambe admet que aprendre's novament el text li va co star "molt menys del que creia". De fet, el gruix del guio es exactament el mateix que el de l'obra teatral perque, com diu Folk, "la base literaria es molt bona" i, per tant, "no s'hade perdre". De totes mane-res, el mateix Galceran, amb la col-laboracio de Ramon Paso, hi ha introdui't algunes modificacions per adaptar el text al llenguatge audiovisual. "Hem ampliat I'univers de la trama: en teatre aquestafuncio pas-sa dins d'un despatx tancat, entre dos senyors que xerren. Aqui ense-nyem un segon cercle, que seria l'entitat bancaria amb tota la gent que hi treballa i que hi passa, i un al-tre cercle, que es la casa i la familia del Gregori", detalla el director. Aquesta ampliacio de I'univers, doncs, ha fet creixer el repartiment amb nous personatges que no apa-reixien al muntatge teatral i que se-ran interpretats per Angels Gonya-lons, Agnes Busquets, Albert Sala-zar, Carla Schilt i el mateix Folk. El credit s'esta rodant al Nou Es-pai d'Arts Esceniques d'Alellafins al 9 d'octubre. Ni TV3 ni TVE li han posat encara data d'estrena.^— 36 DILLUNS, 23 DE SETEMBRE DEL 2019 ara media EL RADAR Antonio Garrido encapcala el repartiment de la nova serie Mercado central, rtve La 1 estrena 'Mercado central', la seva nova serie de sobretaula La 1 estrena avui, a les 16.25 h, Mercado central, una nova serie d'emissiödiäria que a partir d'ara ocuparä la franja de sobretaula de la cadena publica estatal. La ficciö, pro-duida per Diagonal TV idirigida per Joan Noguera, tecom a protagonistes els paradistes d'un mercat i les seves families. Sobre ells plana l'amenaca de reconvertir I'edifici en un centre comercial i aixö divideix els comerciants entre els que volen lluitar per salvar el mercat i els que conside-ren que podrien obtenir mes beneficis acceptant I'oferta del fonsd'inversiöque impulsa la reforma. Antonio Garrido, Begona Maestre, Jesus Olmedo i Lola Marceli interpre-ten els personatges principals de la serie, desenvolupada a partird'una idea original de David Plana. L'arribada d'aquesta nova ficciö obligarä La 1 a rees-tructurar la seva franja de tarda. La serie policiaca Servir yproteger, que avui estrena la quarta temporada, aban-donarä la sobretaula is'endarreriräfinsa les 17.20 h, \ Acacias 38, que fins ara ocupava aquest espai, comencarä a les 18.20 h i s'emeträ a la franja queabans corresponia a la ja canceNada Derechoasonar.^— L'aplicacio preten aprofitar les tries dels usuaris per proposar-los pretendents. leonneal/getty Tinder entra al mon de les series amb una ficcio interactiva L'aplicacio de cites Tinder estrenara el mes que ve la seva primera serie, que estara disponible unicament per als seus usuaris a travesde la mateixa apli. Segons ha avancat el portal Variety, es tracta d'una ficcio de caracter apoca-liptic i amb un component interactiu, a I'estil de trio la te-va aventura: en diferents moments la serie preguntara alsespectadorsambqui passarien I'ultima nit de la seva vida, i ells hauran d'escollir entre dues opcions. Una font de la companyia ha explicat a Variety que el seu objectiu esdesenvolupar unalgoritmeque permeti posar encon-tacte personesamb interessos similars en f undo de les decisions que hagin pres. La produccio, dirigida per Kare-na Evans i protagonitzada per actors desconeguts, cons-tara de sis episodis, que s'han gravat a Mexic, i te la pecu-liaritatque s'ha rodat en format vertical, ja que esta pen-sada perser reproduida alstelefonsmobilsen la mateixa posicio que es fa servir habitualment Tinder.^— LARA RECOMANA TV3 22.00 ANTENA3 22.40 'La sala' El Luispassa per un moment critic. Ha estatatropellat per la mafia dels russos i, a mes, la Lola trenca amb ell. Tot plegat I'empeny a refugiar-se en I'alcohol i les prostitutes. Mentres-tant un equip d'afers interns arriba a la comissaria per inves-tigar la desaparicid d'unes proves del magatzem judicial. Al segon capitol de la nit el Yago esta en arrest domiciliari, perd aixo no li impedeix seguir buscant proves, amb I'ajuda del Luis, que demostrin que el Tatxenko va matar la Marga, INF0RMACI0 servida per 0NEDATA 'La Voz kids' Tercera Jornada d'audicionsa cegues, en la qual elsquatre coochs continuaran sumant veusinfantils als seus equips, David Bisbal i Melendi ja tenen ocupadestresde lesquinze places, pero Rosario Flores i Vanesa Martin nomas han reclu-tat dos candidats cadascuna. Entre els participants de la gala d'avui hi haurä un nen que s'atrevirä amb una saeta, una ne-na que interpretarä un fragment d'un musical i unaaltra que cantaräa duet amb Rosario el seutema Gloria o ti. TV3 06.00 Notícies 3/24. 06.30 TN matí. Presentadora: Ariadna Oltra. 08.25 Els matins (Magazín), Presentadora: Lídia Heredia. CoHaborador: Pere Bosch. S'entrevista l'expresi-dentdela Generalität de Catalunya Artur Mas, Acontinuaciáes paria amb veins de laSagrada Família i amb l'Ajuntament de Barcelona perquě expliquinelsseus punts de vista sobre el projectede ľescalinata del temple de Gaudí. Ľescriptor David Cirici, per la seva banda, analitza lesimatgesde lasetmana,comlade Pedro Sanchez sobre-volant la zona d'Almeria afectada pel temporal, perótambé treules veritats ocultes d'una foto d'un album privát i d'una foto robada. len latertúliaesportiva, elconvidatésAitor Egurrola,porterdel Barcad'hoquei patins, 11.50 Planta baixa (Magazín d'actualitat). 13.55 Telenotíciescomar-ques. Presentadora: NúriaSolé. 14.30 Telenotíciesmigdia. Presentadors: Carles Prats, RaquelSans. Esports: Marta Bosch, 15.40 Cuines (Gastronómie), Tacos de pollastre. 15.55 Com si fosahir (Serie), EIMiquelvoltrencar elcontracteambla Carrión perevitarser complice del blanqueig quehadescobert que fa, pero el seu advocatlidiuqueestä lligat de mans i peus, Mentrestant, la Noe vol feruntreball sobre ľempresa de la Carrión ialadonalifamolta iľlusió.EIMiquelse n'assabenta i s'esvera, La Lola, per la seva banda, comencaafer eltrasllatperól'Eva liconfessaqueesva espantar una mica amblamanera com va ferforalaTxell. LaLolaesdisculpai sembla que la convene que eslacompanya ideal. L'endema, la Lolase'n vaatrobarla Txell. Mentrestant, la Joana necessita ajuda i contracta una dona, la Manar, musulmana de pare libi i mare catalana. 16.40 Totesmou(Magazin), Presentadors: Helena Garcia Melero, Lluis Marquina. Magazin d'entretenimentque no perd de vista I'actua-litat. Un programa fresc i proper, en que els presentadors s'acosten d'una manera informal idistesaalsesdeveni-mentsdeldiaadia. 20.15 Esta passant (Humor), Informatiu satiric que analitza les clausde I'actualitat del dia i en busca la partdivertida, 21.00 Telenotfciesvespre. Presentador: Toni Cruanyes. Esports: Quim Robert. 22.00 La sala (Serie). Emissic de dos episodis: La granota i ľescorpí(Tl) iFantasmes sense empremta (Tl). 23.50 Mes 324 (Debat), Espaide debaton es conf ronten diferents punts de vista sobre temes d'actualitatde Catalunya i del món, SUPER3/33 07.32 EnGrizzyiels lemmings. 08.32 Dinotren. 09.00 Mic. 09.52 Doraemon. 10.42 L'Olibai companyia. 11.16 Les misterioses ciutats d'or. 12.02 Prodigiosa: Les aven- tures de Ladybug i Gat Noir. 12.44 ElsgermansKratt. 13.30 La magica Do-Re-Mi. 14.18 Elspinguinsde Madagascar. 15.04 EldetectiuConan. 15.48 Comptem amb la Paula. 16.23 Dinotrux. 17.06 El Mic i els seus amies. 17.33 Kazoops! 17.54 18.25 19.30 19.44 20.08 20.50 21.12 21.55 22.10 Dot. Robin Hood, el trapella de Sherwood. Prodigiosa: Les aven-tures de Ladybug i Gat Noir. Info K. Els bonsossosbruns: Un bosc de bojos. Oddbods. Undramarama total. EldetectiuConan. Elgrandictat. Trinxeres. D'Esterri d'AneuaTremp:La Guerra Civil al Pirineu, el Frontdel Pallars. Els dies clau. Inclou 20 de generdel 2001: la tancada d'immigrants al'esglesiadelPi:Mes de 700 persones sense papers decideixen iniciarunaprotesta historica. ZGdejunydel 2000: la sequenciacic delgenoma huma: Aquelldia, unaroda de premsa conjuntadel presidentdelsEstats Units, Bill Clinton, i del primerministre britanic, Tony Blair, anunciava que s'havia completatel mapa genetic huma. oo.oo Madame Barcelona. Un recorregut per I'Arcdel Teatre. 00.50 Trinxeres. 01.40 Els dies clau. 02.40 La vida secreta dels Macs. 01.30 Gran reserva (Entreteniment), Setde nit. Coľlaboradors:Toni Albä, XavierBertran, Rosa Boladeras, Manel Lucas, Francesc Novell, JosepTomäs Convidada: Cecilia Roth i FitoPaez, protagonista i directorde la pellicula "Vidasprivadas", 02.55 Ritmesal'aula (Musical). Elio, 03.25 Cava de blues (Musical). Big Mama MontseStRiqui Sa bates. 04.10 Fusió i swing a I'estudi (Musical). Djangologie, ESPORT3 12.15 13.55 15.25 16.00 17.00 17.50 18.00 18.55 19.00 19.25 19.55 20.10 21.45 22.10 23.00 00.30 Lliga Segona Divisió B. Monster Energy NascarCup Series. Zonazäping. Esport club. El show delfutbol: Lisboa. Act i us. Esport club. Raúl Sanchez, violenciaal'esport. Temps d'aventura. La terra en bicicleta. Copa Catalana BTT Internacionál. Lliga Segona Divisió B. Roda de premsa. El show delfutbol: Lisboa. Elclubdelamitjanit. 324 Esports. ara dilluns, 23 de setembre del 2019 37 media ťVťVťYťYťY Excellent ťVťVťVťV Molt bona ťVťVťV Bona ťVťV Regular Dolenta 8TV 22.00 LA SEXTA 22.30 CUATRO 22.45 'El hombre sin edad' Director: Francis Ford Coppola / Actors: Tim Roth, Alexandra Maria Lara, Bruno Ganz, Marcel lures EUA, 2007. Poc abans de I'esclat de la Segona Guerra Mundi-al, Dominic Matei rep I'impacte d'un llamp. A partir d'aquel moment, comenca a rejovenir. Aixb atrau I'atencid dels nazis, que creuen que els pot ser util per alsseus experiments. L'ho-me decideix canviar d'identitat i convertir-se en un fugitiu. 'Hanna' Director: Joe Wright / Actors: Saoirse Ronan, Eric Bana, Cate Blanchett, Tom Hollander, Olivia Williams EUA, 2011. La Hanna te 16 anys i ha crescut en una zona re-mota de Finlandia, on el seu pare, exagent de la CIA, I'ha edu-cat per convertir-la en una assassina perfecta. Un dia rep I'en-carrec d'eliminar un oficial d'alt rang, pero durant la missid sera perseguida per una agent implacable. 'El protector' Director: Gary Fleder / Actors: Jason Statham, James Franco, Winona Ryder, Kate Bosworth, Frank Grilla EUA, 2013. Després de quedar vidu, un exagent antidroga es retira a un petit pobleamb la seva filla. Aviat, pero, desco-breix que aquella localitat aparentment tranquil-la és, en re-alitat, el cau ďuna banda de narcotraficants que els posen en perill a tots dos, i no tindra més remei que tornar a I'accio, TVE-1 06.30 08.25 10.0Q 12.25 13.25 14.0Q 14.30 15.0Q 16.0Q 16.15 16.25 17.2Q 18.2Q 19.15 20.30 21.0Q 22.05 22.45 Telediario matinal. Losdesayunosde TVE. La manana. Apartirdehoy. Hacerde comer. L'informatiu. Corazdn. Telediario 1. L'informatiu. Eltiempo. Mercado central. (Nou en emissid.) Servir y proteger. Acacias 38. Espana directo. Aquila Tierra. Telediario 2. TVEmos. Malaka. La palabra esplata,elsilencic esoro(Tl):L'or, una nova droga en forma de lingot daurat, aban-dona els seus escenaris privilegiatsiarribaal barri despertant ambicions,enfronta-ments i trai'cions entre els clans. Victimasdel misterio. Avui: Angie, laasesina suplantadora i Parricidio en Santander, Traicidn. ,>De que lade estas? (Tl). ANTENA3 08.55 09.00 13.15 13.40 15.00 15.45 16.00 16.02 16.30 17.30 18.45 20.00 21.00 21.30 21.40 21.45 00.00 00.45 Previo Espejo publico. Espejo publico. Cocinaabiertacon Karlos Arguinano. La ruleta delasuerte. Antena3Noticiasl. Deportes. Cocinaabiertacon Karlos Arguinano. Eltiempo. Amar es para siempre. El secreto de Puente Viejo. Ahoracaigo. jBoom! Antena 3 Noticias 2. Deportes. Eltiempo. El hormiguero 3.O. Convidats: Karra Elejalde i Eduard Fernandez, actors. La Voz Kids. Els joves artistes segueixen ntentantfer-se un foraten un dels equips del programa. Aquesta nitunjovecantauna saetaideixatotsels coaches impressionats amblasevavalentia davantd'ungeneretan arriscat. Más Voz Kids. Lo mejor de La Voz en el mundo. CUATRO 07.30 Gym TonyXS (Serie), 08.40 El concurso del a no 09.35 Alerta Cobra (Serie), 12.30 Eltiempo. 12.35 Mujeresyhombresy viceversa. 13.50 El concurso del ano. 15.00 NoticiasCuatra deportes. 15.30 Deportes Cuatro. 15.45 Todoesmentira. 17.00 Todoesmentira bis. 17.30 Cuatro al dia. 19.20 Mequedocontigo. 20.15 Eltiempo. 20.20 Deportes Cuatro. 20.30 GranHermanoVIP7: resumendiario. 21.30 First Dates. 22.45 Cine Cuatro: El protector (Homefront). EUA, 2013. Dir.: Gary Fleder. lnt.:Jason Statham i James Franco. L'expoliciade narcotics Phil Broker, vidu iamb una filla, decideix mudar-se a una localitat remota aparentment afable perescapardelseu passat turbulent, 00.50 NCIS: Los Angeles (Serie). Emissid de tresepisodis. TELES 06.15 Informativos Telecinco. 08.55 El programa de Ana Rosa. 13.30 Yaesmediodia. 15.00 Informativos Telecinco. 15.40 Deportes. 15.50 Eltiempo. 16.00 Salvame limdn. 17.00 Salvame naranja. 20.05 Pasapalabra. 21.10 Informativos Telecinco. 21.40 Eltiempo. 21.50 Deportes. 22.00 Got Talent Espana. En la segona gala d'audicionsde la cinquena tempo rada, nous artistes pugnen per una placa ales semifinals. Entre els millors moments del programa d'avui desta-quen lesactuacionsde dos germans que, per separat, deixen boca-badatel jurat, lactuacid d'unconcursantque sorpren tothom amb la seva electrozambomba lartd'unpetitdesis anys que balla flamenc 00.45 Got Talent Espana. Momentazos. LA SEXTA 06.00 Minutos musicales. 07.30 Previo Aruser@s. 09.15 Aruser@s. 11.00 Al rojovivo: previo. 12.30 Al rojovivo. 14.00 La Sexta noticias laedicidn. 14.55 La Sexta noticias: Jugones. 15.20 Jugones: el análisis. 15.30 La Sexta meteo. 15.45 Zapeando. 17.15 Mas vale tarde. 20.00 La Sexta noticias 2aedicidn. 20.55 Estacidn laSexta. 21.05 La Sexta deportes. 21.30 El intermedio. 22.30 El taquillazo: Hanna. EUA, 2011. Dir.: joe Wright. Int.: Saoirse Ronan i Eric Bana. La Hanna és una noia briliant i curiosa de 16 anys. Tela forca energiad'unsoldat, jaquevasercriada pel seu pa re, I'Erik, un exagent vidu de la CIA, alessalvatgesterres del norddeFinlandia 00.50 Pellicula: El funeral de la seňora Chiao. Canada, 2008, Dir.: Anna Chi. 02.30 Poker cash challenge. PARAMOUNT 08.00 11.15 11.55 12.53 13.57 16.03 20.14 Latienda de Galena del Coleccionista. Cinexpress. La casa de la pradera. Los misteriosos asesi-natos de Miss Fisher. Losasesinatos de Midsomer (Sěrie), Agatha Christie: Poirot (Serie). Emissid de tresepisodis. Alice Nevers (Sěrie), Emissid de dos episodis. Cazaalasesino. EUA, 2013. Dir.: Scott Walker. Int.: Nicolas Cage. Robert Hansen ásunparedefamília que es dedicaa contractor prostitutes a Anchorage que després segresta,tortura i viola Després les porta a una cabana remota en la sevaavioneta The contract. Alemanya, EUA, 2006, Dir.: Bruce Beresford Int.: John Cusack. Un vidu i el seu fill adolescent han derescatar d'un automobil esta-vellatunassassiasou I'oficial de I'FBIqueel custodia. »0 08.41 This Is Art. Miedo. 09.35 Pellicula:Elguarda-espaldas. 11.42 Sobrevolandoel ecuadorcon Gordon Buchanan. 13.32 LocoMundo. 14.06 llustres ignorantes. 14.36 Maratón Man. 15.35 Pellicula:Junglade cristal. 17.45 Pellicula:G.I.Joe. 19.36 Blue Bloods: familia de policías (Série). 21.04 El maravilloso mundo delos bebés. 22.00 Nisuperhéroesni princesas.Juguetes, 23.00 Late Motiv. 00.04 La Resistencia. 01.09 PremiosEmmy. LA 2 13.50 Un pais en la mocnila 14.50 Elconflictofatídico: Judea y Roma. 15.45 Saberyganar. 16.30 Grandes documen- tales. 18.05 El rondo. 18.55 Tenedorymochila. 19.50 La 2 express. 20.00 Los mejores locales dediseno del mundo. 20.30 La 2 noticias. 21.00 Dias de cine. 21.10 Grandes disenos: la casa del ano. 22.00 Genius: Picasso. 23.40 Pel-licula: Los guar- dianesdel presidente. 00.25 Festival de Cine de San Sebastián. 00.45 Metropolis. BETEVÉ 13.30 Ambelsteusulls. 14.00 BTVNoticiesmigdia. 14.15 BTVNoticies73. 14.30 La porteria. 15.30 Doc's. 16.00 Tubed'assaig. 16.40 Slow BTV. 16.55 25 anys. 17.50 Femcastells. 18.00 Lacartellera. 19.00 Ambelsteusulls. 19.30 BTV Noticiesvespre. 20.15 El temps. 20.20 BTVNoticies73. 20.35 Basics BTV. 21.30 Artie. 22.20 Primerasessid: Barbacoa d'amics. 23.55 Feeel. Paula Peso, 00.25 Artie. 01.10 La porteria. 8 TV 07.02 ElmdnaRACl. 09.49 Televenda. 13.00 lnformatiu8tv. 13.27 MesDinamita. 14.28 Zap8/lnterferencias. 14.52 Pellicula:Los indomables. 16.39 Ventdelpla (Serie), Emissid de dos episodis. 18.49 La Sagrada Familia. Mamacucut(Tl). 19.53 Jet lag (Serie). Emissid de dos episodis. 20.56 Plats bruts (Serie), Emissid de dos episodis. 22.00 Pel-licula: El hombre sin edad. 00.32 Pellicula:Venganza de padre. IB3 09.05 Aldia. 10.00 Elsdematins. 12.00 Enfeinats. 12.45 CuinaambSanti Taura. 13.05 Mies i pobles. 13.30 Méteo, temps i natura. 13.59 IB3Noticiesmigdia. 15.25 Agafa'm si pots! 16.20 Cincdies. 19.20 Cincdies. Darrera hora. 20.05 CuinaambSanti Taura. 20.30 IB3Noticiesvespre. 21.25 El temps vespre. 21.30 Joensé + que tu. 22.15 Amordecans. 23.15 lllesentransicid. 00.15 Tal com érem. ÄPUNT 07.00 Les noticies del mať. 10.00 Músicade banda. 10.45 ÄPD(Actualitat), 12.00 Bondiabonica. 13.00 La gastroneta en ruta (Gastronómie) 13.25 Terra viva. 13.55 Ä Punt Noticies. Migdia. 15.10 Atrapa'm si pots. 16.10 L'alqueria blanca. 17.35 ÄPD(Actualitat), 18.35 ÄPuntdirecte. 20.30 Ä Punt Noticies. Nit. 21.50 Assumptes interns, 22.45 Bambantpercasa. Inclou Alavoradel Sénia, BaixMaestrat Bambantpercasa, 00.30 Meridiá zero (Série documental). 38 DILLUNS, 23 DE SETEMBRE DEL 2019 ara passi-ho bé Sempře he estatpoc de cavalls. He estat més de ponis. Cavalls n'hi ha massa. Fots una puntada a una magdalena i surten galopant deu cavalls gormands assilvestrats. En canvi, els ponis són menystinguts, infravalorats, pero els ponis... com empenyen, xiquets. Tot nervi, quina forca. Un poni é s un mí s-sil. Pero bé, la gent vol cavalls. Doncs, a muntar. I d'aqui plora la criatura: els cavalls son un problema. Tric-trac, trictrac. O patric-patroc, patric-patroc. La manerade caminar, de moure's, d'actu-ar, d'anar per la vida del cavall compor-ta divisió, fractura. Sense aquest mami-fer les relacions Catalunya-Espanya se-rien diferents. Menys běsties, menys animals, menys doloroses. Pero, com va dir el Rei Cavall I, el primer cavall de la história: "Tot bon cavall ensopega". Entropesso amb Cirurgia de cavalls. Hola, cavalls del segleXIII. Som davant del tractat veterinári més antic escrit en catalä. "Hihihihi!" I algunacosamés: aquest lli-bre obre el galop de la literatura veterinä-ria a Európa. Poca broma i a cavalcar. Ai-xi ho conta Guillem Corretger, el genet que tradueix l'obra del liatí entre 1248 i 1276. Va, trotem, perquě els hi exploti el cap a alguns. Corretger, cirurgiä Valencia. Que treballa a Montpeller. I a més estä a la Cort a les ordres de Jaume II (rei de Ma- FLISTFLAST FRANCESC CANOSA - PERIODISTA El cavall, problema de Catalunya Horca, comte de Rosselló i Cerdanya i se-nyor de Montpeller). Si el paio tradueix ľobra al catalä és perquě eis protoveteri-naris de la Corona Catalano-aragonesa 'no entenenlosvocablesllatins".Vaja,que el catalä és la llengua mainstream de la corona i per curar ďignoräncia els cirurgians i salvar els cavalls dones socialitzem la medicína del catalä. I un dia els cavalls co-mencen a parlar en catalä. lč*J\ UN PAM DEMON El dlscurs de ľodi ČARME COLOMINA XARXES. Twitter i Facebook han adměs ara que van arribar a tancar fins a 359 per-fils falsos, controlats pel Partit Popular, que intentaven influir en ľopinió publica set-manes abans de les eleccions del 28 d'abril. No van ser els únics comptes de partit que van posar en quarantena durant la campa-nya. Un altre estudi encarregat per l'orga-nització Avaaz a Metroscopia, i publicat fa mesos, assegurava que 9,6 milions de vo-tants potencials de l'estat espanyol (un 26,1% del total) van rebre informacions raises o continguts racistes o ďincitació aľodi a travé s de Whats App durant ľúltima cam-panya electoral. A la bústia, entre els grups ďamics o de familiars, s'hi barregen captures de tuits amb imatges trucades, mems, consignes polítiques, exemples de catalano-fôbia, missatges homôfobs o mentides que estigmatitzen la població immigrant. Ara que ens endinsem en una nova tardor electoral ens podem dedicar a fer el nostre pro-pi recompte personal. RETÔRICA. Pero laincitació a ľodi no és exclusiva de les xarxes socials. Hem vist Donald Trump contemplar orgullós, durant un míting, com els seus seguidors cri-daven en favor de ľexpulsió de congressis-tes nord-americanes critiques amb un sis-temai un discurs racista alimentat des del mateix DespatxOval. Faquinze dies un di- eriks. lesser /efe putat laborista, Tanmanjeet Singh Dhesi, va acusar el primer ministře Boris Johnson d'islamofobia per haver comparat, en un article, les dones musulmanes amb busties de correus o atracadors de bancs. El govern de Jair Bolsonaro és un atemptat contra els drets i les terres de les comunitats indigenes delBrasil. L'odi s'ha convertit en un motor politic. En un instrument per a la mobilització o lafidelitzacióďuna part de l'electorat. No són la majoria. Tampoc es busca aixó. No-més cal convěncer els suficients. Ales pre-sidencials nord-americanes del 2016 nomas 70.000 votants de trese stats concrets DEMÄ Salvador Cardús van acabar decidint les eleccions i donant la victoria a un Trump que havia perdut en nombre de vots. Les xarxes socials sonno-mes un mitja. Al darrere hi ha agendes concretes. IDEARI. Es la filosofia Breitbart, com la resumiaun activista pels drets a les nos-tres dades: si el que es pretenes canviar ra-dicalment una societat, primer s'ha d'aconseguir trencar-la i, despres, un cop desmembrada, amb lamaneracom s'ani-ran recomponent les peces es podra re-configurar de nou a partir d'una determi-nada visio del mon. Aquesta es la guerra de Steve Bannon. Pero tambe l'agenda -o, com a minim, la retorica- d'aque st nou li-deratgepopulistadeciditamultiplicar les linies de fractura, entestat a dibuixar un nosaltres cada cop mes redui't, mes homo-geni i confrontat a la suposada amena9a d'uns ells decidits a canviar-nos a nosaltres i el nostre estil de vida. Aixi en diu la proxima presidentade la Comissio Euro-pea, Ursula von der Leyen, entestada en mantenir la polemica nomenclatura per aunavicepresidenciaque barreja, en la se-va cartera, immigracio, seguretat i ocupa-cio, i que ha batejat amb el nom de "pro-teccio de l'estil de vidaeuropeu". Que de-fineix el model europeu? I que l'amem^a? El principal desafiament als valors euro-peus es intern, no extern. Prove de governs membres de la Unio Europeaque en volen canviar la rao de ser. El projecte co-munitari va ser una resposta a la historia -a una historia de violencia i odi- i ara hi ha governs i politics que ressusciten el passat per reescriure el present. La degradacio democratica s'accelera perque el megafon es avui mes poderos. Pero el populisme no neix a Twitter. Tan antic com la desinformacio es demonitzar el missatger. Uibre Ľobligació Moral de desobeVr Avii i i fins ľi d'actubre per 12 G ĽOBLIGACIÓ MORAL DE DESOBEÍH PREU 12 C Com arribar a una democrácia plena? 977201401000903192