DIALECTOLOGIA BLOC OCCIDENTAL INTRODUCCIÓ SUBDIALECTES NORD-OCCIDENTAL - Pallarés -Ribagorçà -Lleidatà SUD- OCCIDENTAL/ VALENCIÀ - Valencià meridional - Valencià central - Valencià septentrional Parlar de transició - tortosí TRETS GENERALS SISTEMA VOCÀLIC ÀTON [a], [e], [o], [i] i [u] BLOC OCCIDENTAL BLOC ORIENTAL No neutralització de les vocals àtones casa dialecte posar principal cullera [i], [u] i [ə] CENTRAL BALEAR [i], [u], [o] i [ə] casə dialectə pusar principal cullera casə dialectə posar principal cullera MORFOLOGIA VERBAL MORFOLOGIA —> ES MANTÉ LA N ETIMOLÒGICA EN ELS PLURALS: hòmens, jòvens, màrgens, imàtgens… —> FORMA CLÀSSICA DELS POSSESSIUS: MEUA, TEUA, SEUA —> 1a persona del singular del Present d’Indicatiu en [o] (nord-occidental) o [e] (valencià): cant[o], cante EL VALENCIÀ Septentrional o castellonenc Nord del País Valencià: Ports de Morella, Alt Maestrat, Baix Maestrat, Alcalatén, Plana Alta, Plana Baixa Central o apitxat Àrea central del País Valencià: Camp de Morvedre, l’Horta, Camp de Túria i bona part de la Ribera Alta Meridional Ribera Baixa, Costera, Vall d’Albaida, la Safor, Alcoià-Comtat, Marina Alta, Marina Baixa, Alacantí, Valls del Vinalopó, Baix Vinalopó Regió murciana del Carxe ON? VOCALISME TÒNIC VOCALISME ÀTON No neutralització en neutra i /u/ No assimilació en –o- de la e àtona i tancament en –iDiftongació de o- en AWManteniment de KWA, GWA Llei Fabra: Ĭ Ē > [e] El diftong decreixent [új] tendeix a pronunciar-se creixent [wí] Les e àtones inicials seguides de n o s es pronuncien [a] CONSONANTISME ￮ Pèrdua de –d- intervocàlica provinent dels grups llatins –ATA i –ATORE *(en terminacions -eda, -ida, -oda, -uda) ￮ Els fonemes /p/, /t/ i /k/ en posició final + VOC se sonoritzen ￮ Manteniment de la –r final ￮ Els grups consonàntics –nc/-ng, -nt/-nd, -lt/-ld: mantenen la consonant oclusiva ￮ Es manté l’articulació del fonema /v/ ￮ Manca absoluta de iodització MORFOSINTAXI ￮ Pronoms febles: perduren les formes plenes davant del verb (me, te, se) —> excp. meridional ￮ Combinacions CI+CD del català medieval (li la done, li’ls explique) ￮ Adverbis: agusades (ja jo crec), aïnes (de pressa), ans (abans), manco (menys), mentrimentres (mentrestant), pacallà (cap allà), pacaquí (cap aquí) i prompte (aviat). ￮ Preposicions: ￮ Substitució de amb per en ￮ Substitució de a de locatiu ￮ Diminutius: MOLTA tendència a utilitzar-los ￮ Articles: el, la, els, les, l’ (*septentrional) ￮ Article personal = 0 ￮ Possessius: femení es fa amb el masculí + a: meua, teua, seua. ￮ Formes mon, ton, son d’ús general ￮ Demostratius: 3 graus de localització (este, eixe i aquell) ￮ Numerals: desconeixement de dues ￮ Numerals cardinals tenen formes particulars MORFOLOGIA VERBAL ￮ Desinència –e (*septentrional fa –o) ￮ Desinències –ara, -era, -ira de l’imperfet de subjuntiu (en lloc de les generals –es, -is) ! Cantara, poguera, dormira, partira(partiguera) ￮ La 2a persona del present d’indicatiu del verb ésser fa eres ￮ El passat simple ! aní, anares, anà, anàrem, anàreu, anaren (*soles central) ￮ Imperfet d’indicatiu dels verbs acabats en –re mantenen l’accent clàssic (creïa, veïa) ￮ Els verbs de 3a conjugació acostumen a inserir una consonant velar al tema de present de subjuntiu ￮ INCOATIUS —> increment ix (servix i no serveix) LÈXIC Mots comuns als dialectes del bloc occidental Arabismes Arcaismes apegar ‘encomanar’ atansar ‘acostar’ birbar ‘eixarcolar, arrencar les males herbes’ corder ‘xai’ amprar ‘manllevar’ espill ‘mirall’ melic ‘llombrígol’ romer ‘romaní’ timó ‘farigola’ alacrà ‘escorpí’ algeps ‘guix’ assut ‘presa d’aigua’ bellota ‘aglà’ dacsa ‘blat de moro, moresc’ moixama ‘tonyina assecada’ badomia ‘niciesa’ orellal ‘arracada’ fiçó ‘agulló’ albir ‘arbitri’ llevar ‘treure, apartar’ Mossàrab Aragonesismes En toponímia: Muro, Llombo, Moraira clòtxina ‘copinya’ orandella ‘oreneta’ pando ‘camatort’ muritxec ‘ratapinyada’ gemecar ‘gemegar’ sinse ‘sense’ ￮ Concordança de bases etimològiques amb el castellà: aplegar ‘arribar’, llavar ‘rentar’, prompte ‘aviat’, rabosa ‘guineu’ ￮ Castellanismes (és una de les àrees més castellanitzades): cepillo ‘raspall’, entonces ‘aleshores’, tenedor ‘forquilla’, cuernos ‘banyes (dels bous)’, rabo ‘cua (peluda)’ ￮ —> Formes genuïnes que s’han estès a la llengua normativa: atzucac ‘carreró sense sortida’, roses (de panís) ‘crispetes’, coentor ‘cursileria’ Valencià meridional alacantí VALENCIÀ MERIDIONAL https://www.youtube.com/watch?v=pGVl2iK9dkg&t=112s https://www.youtube.com/watch?v=23EGKVT4tGA VALENCIÀ MERIDIONAL ALACANTÍ VALENCIÀ MERIDIONAL NO ALACANTÍ ￮ Fonètica: ￮ Obertura de la o en el diftong [ow] fins a [a] (assimilació vocàlica) ￮ Absorció de de la iod en el grup –ix- (>[ʃ]) ￮ Relaxació o supressió de la –d- intervocàlica, -r final i –t dels grups –nt i –lt ￮ Morfologia: ￮ Article plural es en lloc dels literaris els i les. ￮ El pronom açò presenta la forma astò. ￮ Lèxic: ￮ mescla de pobladors explica la diversitat lèxica. ! devés, ans, baldosa. ￮ CASTELLANISMES VALENCIÀ CENTRAL O APITXAT ￮ Fonètica: ￮ Ensordeix els fonemes /z/, /dz/, /ȝ/ i /dȝ/ —> (apitxat, possiblement per influència de l’aragonés) ￮ Confusió b/v ￮ Morfologia: ￮ Manté el pretèrit perfet simple en la parla habitual. https://www.youtube.com/watch?v=LJnK9fCE9os&t=486s ￮ Fonètica: ￮ Pronúncia del so [dz] com a africat [dȝ] ￮ Pronúncia de [ts] com a [tʃ] ￮ Predomini dels diftongs [új] (no [wí]). ￮ Pèrdua –r final ￮ Confusió de b/v ￮ Morfologia: ￮ Manteniment de l’imperfet de subjuntiu en –as, -es, -is ￮ Desinència 1a p. del present d’indicatiu –o. ￮ Article arcaic lo, los ￮ Lèxic: ￮ Lèxic molt variat propi dels parlars de transició. ! molta sinonímia ￮ Conserva lèxic que havia estat general del valencià VALENCIÀ SEPTENTRIONAL