àmbits trets lingüístics
CATALÀ OCCIDENTAL CATALÀ ORIENTAL
Nord-
Occidental
Valencià Central Rossellonès Balear Alguerès
FONÈTICA
DE
VOCALS
Vocalisme tònic
amb set vocals
(a, i, u, e/o
obertes i
tancades)
SÍ SÍ SÍ
NO
(5 vocals)
(no distingeix
entre obertes
i tancades)
NO
(8 vocals)
(té la neutra
tònica)
SÍ
Vocalisme àton
amb tres vocals
(neutra, i, u)
Neutralitza
NO
(té 5 vocals
àtones: hi
afegeix e/o
tancades)
NO
(té 5 vocals
àtones: hi
afegeix e/o
tancades)
SÍ SÍ
SÍ (afegint [o]
en algun cas)
NO
(no tenen vocal
neutra: les
neutres les
articulen [a])
Canvis de
vocals
[Trets propis
de cada
dialecte]
La e inicial
sona a (astel)
Algunes e
àtones es
tanquen en i
(ginoll)
La a final
àtona sona e
oberta (terre)
La o inicial es
diftonga
(auliva)
Les e/o són més
obertes que als
altres dialectes.
La e àtona
inicial + s/n es
pronuncia a
(antendre)
-----
O tancada
passa a u
(Canigú)
e àtona passa
a i davant
palatal:
Russillú
O àtona sona o
(excepte a
Menorca i
Eivissa)
-----
Canvis
d'accentuació
-----
Verbs en -re,
mantenen
accent clàssic
[Imp. Ind.]
(creïa, caïa)
-----
Mots
esdrúixols
esdevenen
plans (musica,
fisica)
Verb +
pronom feble:
la tònica
recau sobre el
pronom
(aixeca-té)
----- -----
Diftongs ----- -----
------
QUA-GUA fa CAGA
en barceloní
(aiga, llenga)
QUA-GUA fa
CA-GA (aiga,
llenga)
QUA-GUA fa COGO
(aigo)
-----
Elisions de
vocals
----- ----- -----
La neutra cau
en contacte
amb r: rim
(raïm) i cau
també en els
finals en -ia:
famili
La neutra cau
també en els
finals en -ia:
famili
-----
FONÈTICA
DE
CONSO-
NANTS
Iodització ( LL
es pronuncia I) NO NO SÍ NO
SÍ
(De vegades
desapareix la i :
NO
fulla-fuia-fua)
Diferència
entre b
oclusiva i v
labiodental
NO SÍ
NO
(només en
algunes àrees
del tarragoní –
en regressió-)
NO SÍ SÍ
Pronúncia de
les -r finals
NO
(amb
excepcions:
monosíl·labs i
cultismes)
SÍ
NO
(amb
excepcions:
monosíl·labs i
cultismes)
NO però es
reforcen amb
-t els
monosíl·labs
(ort, purt)
NO
NO
només als
monosíl·labs
Metàtesi de la r NO NO NO NO NO
La r sovint canvia
de lloc (drinte,
probe)
Emmudiment
de sons
oclusius finals:
camp, alt,
tomb
SÍ
NO (sonen
sempre)
SÍ SÍ
NO (sonen
sempre)
NO
(sonen sempre )
Pronúncia de la
i del dígraf ix:
"caixa"
SÍ SÍ
NO
(excepció
tarragoní)
SÍ
(desapareix la
x en posició
final: pei,
grei)
NO NO
Elisió de la -d-
epentètica
NO NO NO
SÍ (venre,
tinre, tenre)
NO NO
-D-
intervocàlica
----
Desapareix
(cremà,
llauraor)
---- ---- ---- ----
-S-
intervocàlica
---- ---- ---- ----
Cau (camia,
raboa)
----
Assimilacions
consonàntiques
---- ---- ---- ---- SÍ (dissate) ----
Dígrafs LL/NY ---- ---- ---- ---- ----
Esdevenen L i N
respectivament
(an, bel)
Manteniment
del grup TL
---- ---- ---- ----
SÍ
(batle, espatla)
SÍ
(espala [espatlla],
mela [atmella])
D i L
intervocàliques
---- ---- ---- ---- ---- Passen a -r-: cara
(cada), vira
(vida), Naral
(Nadal)
R+ consonant ---- ---- ---- ---- ---- Passa a l: gelmà
X-G inicial ,
intervocàlica o
darrere
consonant
----
S'africa i, si es
sonora, s’apitxa
en valencià
central
(txicot, putxar)
---- ---- ---- ----
MORFO-
LOGIA
Plurals dels
noms
Mantenen -n-
etimològica
(hòmens,
jòvens)
---- ----
Perden -n-
etimològica
(destís, raús)
----
Mantenen -n-
etimològica
(hòmens, jòvens)
Gènere del
nom
----- ----- ----- Canvien
alguns
gèneres (el
pols, el sang,
la fred)
-----
Canvien alguns
gèneres (la front,
la gel, la sabor...)
Articles Lo,La,Los,Les El,La,Els,Les
El,La,Els,Les
(salat a la zona
de la Costa
Brava)
El, Lo
conviuen
Es,Sa, (Ets),
Ses, (So,
Sos) [però EL,LA
en certs casos:
la lluna)
Lo,La,Los,Les
Articles
personals
No n'usen No n'usen En/El, La En/El, La En, Na No n'usen
Demostratius ----- Este,Eixe,Aquell ----- ----- ----- Aqueix, aquell
Possessius
Meua, teua,
seua
Meua,teua,seua
Meva, teva,
seva
Llur, llures
La teu
(femení)
-----
meu/mia,
tou/tua,sou/sua,
nostro/a,
vostro/a,
d'ellos/ellas
Numerals -----
Uit, dèsset,diuit,
dèneu, vuitanta
-----
Afrancesats:
quatrevints
(80),
truasieme,
cinquieme...
----- -----
Pronoms febles
formes plenes
me, te, se
davant verb
formes plenes
me, te, se
davant verb
formes
reforçades
davant verb: em
pentinaré
Sempre
davant
d’infinitiu: te
dir
formes plenes
davant de verb:
mos han duit
-----
Combinacions
pronoms febles
-----
CI+CD: li'l
preste, li la, li'ls,
li les
----- ----- ----- -----
Present
Indicatiu
jo canto [o]
jo cante
(2a i 3a conj.
sense
desinència: jo
perd, jo dorm)
jo canto [u] jo canti
jo cant
(desinències
antigues en 1a i
2a plurals – AM,
-AU: cantam,
cantau)
jo cant
Imperfet
Indicatiu
Cau la -v-/-i-:
treballae fee
verbs acabats en
-re fan formes
com creïa, ria
-----
Per analogia
amb la 1a ps
Present
Indicatiu:
cantavi
-----
Totes les
conjugacions
conjugats amb -v(feva,
teniva,
dieva)
Pretèrit perfet
simple
-----
Ús del PERFET
SIMPLE
----- ----- ----- -----
Imperfet de
Subjuntiu
-----
Acabat en –ara, era,
-ira
(cantara,
volguera,
servira)
----- -----
Desinències
antigues
(cantàs,
cantassis)
-----
Verb SER ----- tu eres -----
jo sun, nos.
sem, vos. seu
Sovint usat
com a
auxiliar: sun
arribat, sem
vinguts
jo som
Usat com a
auxiliar de
verbs de
moviment: som
anat
jo so, tu sés, ell
és, nos. sem, vos.
seu, ells són
Usat com a
auxiliar de verbs
de moviment: so
vengut
Increment
incoatiu
IX IX EIX EIX EIX EIX
Frases
interrogatives
----- ----- ----- ----- -----
participi davant
verb: fet l'has?
Frases
negatives
----- ----- -----
Neguen només
amb PAS
(Veig pas
ningú)
----- -----
LÈXIC Lèxic propi
apegar,
corder,
a poqueta nit,
colp, creïlla,
sorra,
escombra,
mels de la
cara
doblers,
horabaixa,
Arraumit (mudat),
llumí (misto)
entrepusar,
espill, moixó,
melic, selló
llauraor, llavar,
roí,
safanòria,vesprà
nen,noi,
llombrígol
(pòmuls),
nugues
(nous), oliu
(olivera),
pallago (noi)
al·lot/a, moix,
capell, nin/a
Influència
d'altres
llengües
castellanismes
arabismes,
mossarabismes i
castellanismes
castellanismes
occitanismes i
gal·licismes,
castellanismes
anglicismes al
menorquí,
arabismes a la
toponímia
sardismes,
italianismes,
castellanismes
Arcaismes
ca, cercar,
eixir, oir,
quelcom
froment, gonella,
llong