Curs de nivell superior de llengua catalana (nivell D). 90 hores CNL Tarragona Professora: Mònica López Bages 1. LES VARIETATS GEOGRÀFIQUES O DIALECTALS: CATALÀ ORIENTAL I OCCIDENTAL La llengua catalana presenta dues grans varietats geogràfiques, les quals es divideixen en els seus respectius subdialectes: CATALÀ ORIENTAL  Rossellonès (o català septentrional)  Central = septentrional de transició, salat, xipella, barceloní, tarragoní  Balear = mallorquí, menorquí i eivissenc  Alguerès CATALÀ OCCIDENTAL  Nord-occidental = ribagorçà, pallarès, tortosí  Valencià = septentrional, central o apitxat, meridional 2. TRETS DISTINTIUS DEL CATALÀ ORIENTAL I OCCIDENTAL Els factors que han determinat la bipartició del català en aquests dos blocs dialectals són variats i diversos, però sobretot es determinen en una sèrie de característiques definitòries de cadascuna de les dues varietats dialectals, que bàsicament són les següents CATALÀ ORIENTAL CATALÀ OCCIDENTAL DIFERÈNCIESFONÈTIQUES Neutralització A/E en posició àtona en [ə] Distinció de A/E en posició àtona Neutralització O àtona en [u] Conservació de la O àtona Estructura del vocalisme àton Estructura del vocalisme àton [e] [u][i] [ə] [i] [u] [o] [u] [a] Curs de nivell superior de llengua catalana (nivell D). 90 hores CNL Tarragona Professora: Mònica López Bages Evolució a [ɛ] de la Ĭ, Ē del llatí Evolució a [e] de la Ĭ, Ē del llatí Absència d’articulació de la [j] del dígraf –IX- Articulació de la [j] del dígraf –IX-  Segregació de iod Pronunciació fricativa de la X- en posició inicial o després de consonant Pronunciació africada de la X- en posició inicial o després de consonant DIFERÈNCIESMORFOSINTÀCTIQUES Ús de l’article masculí EL o l’article salat ES, en la variant balear Ús de l’article masculí LO o EL, en valencià 1a persona del singular del Present d’Indicatiu en [i], [u] o ---: canti, cant[u], cant 1a persona del singular del Present d’Indicatiu en [o] (nord-occidental) o [e] (valencià): cant[o], cante Verbs incoatius usen l’increment –EIX- o – ESCA-: serveix, servesca... Verbs incoatius usen l’increment –IX- o –ISC-: servixo, servisca... Ús dels pronoms en forma reforçada o reduïda davant de verb: em dic, et portaré... Ús dels pronoms en forma plena davant del verb: me dic, te portaré... Pèrdua de la N en els plurals dels mots proparoxítons llatins: homes, joves, marges... Manteniment de la N en els plurals dels mots proparoxítons llatins: hòmens, jóvens, màrgens... DIFERÈNCIESLÈXIQUES poma, avi, llombrígol (=melic), cargol (=caragol), llard (=sagí, saïm), sorra (=arena), mandra (=peresa)... maçana (=poma), padrí, iaio (=avi), trebol (=sostre), muricec (=ratpenat), espill (=mirall), eixida (=sortida), escurar (=rentar els plats), banyar (=mullat), dacsa o panís (=blat de moro, moresc), xic (=noi), corder (=xai, be), granera (=escombra), entrepussar (=ensopegar), moixó (=ocell), roig (=vermell), romer (=romaní), palometa (=papallona), timó (=farigola)...