Substitúcie pronominal La presentació definitiva Alemany, Ester [et al.] (2005) Curs de llengua catalana. Nivell intermedi 3. Barcelona: Castellnou Quě és un pronom? ■ Els pronoms son els elements gramaticals que permeten substituir un element enunciat en un text. ■ N'hi ha de dues classes: ■ Pronoms personals forts: jo, tu, nosaltres... ■ Pronoms personals febles: em, et, us... Substitueixen... que? ■ Els pronoms substitueixen els complements d'una oracio. ELs complements son elements que en completen un altre i en depenen. ■ Hi ha complements del nom, de L'adjectiu i del verb. El noi del costat ha perdut el tren. complement del nom complement del verb Els pronoms febles ■ S'anomenen aixi perque I'accent recau sobre el verb que acompanyen. ■ Prenen formes diferents segons la seva col-locacio (davant o darrere) i segons si el verb comenga per consonant o vocal/h (o acabi en consonant o diftong acabat en -u). El professor (CD) El veig L'admiro Mira'l Escolteu-lo Davant del verb Darrere del verb Formes reforcades Formes elidides (comengat per vocal o h-) em m' ens - et us - el els - la les - II - ho - en n' hi - es/se s' Formes plenes Formes reduides (acabat en vocal, excepte diftong acabat en -u) -me 777 -nos 'ns -te 't -vos -us -lo 7 -los 7s -la -les -II -ho -ne 7? -hi -se 's I... quan els faig servi r ? Com s'escuLL La forma del pronom? Davant del verb ■ Davant del verb utilitzem les formes reforgades. ■ Nomas si el verb comenga per vocal o h utilitzare forma elidida del pronom (si en té) 1 p- sg. 1 p. pi. V(CJ em llevo ens llevem V(VJ m'espanto ens espantem V(hJ m'honra ens honra Darrere del verb ■ Darrere del verb utilitzem les formes plenes. ■ S'uneixen al verb amb un guionet, llevat que el verb acab en vocal (no amb un diftong acabat en -u), en que utilitzarem les formes reduTdes i les separarem amb un apostrof (excepte el pronom -us.) 1 p- sg. 3 p. sg. (fern.) V (_C) fes-me cas fes-la callar V (_dif.u) feu-me cas V (_V) dona'm la ma feu-la callar dona-la a algu Davant... o darrere? ■ Darrere: si el verb es un infinitiu, un gerundi o un imperatiu. ■ Dir-li, dient-U, digueu-li. Portar-me, portant-te, porta'm. ■ Davant: la resta dels temps verbals. ■ Li die, li hauria ditf em porta, m'hauria portat ■ Pot anar davant o darrere: amb les perifrasis verbals (verb auxiliar + INF/GER) i el passat perifrastic. ■ Haurfem de dir-li - Lihaurfem de dir. L'estic Uegint -estic Uegint-la. Vaig mirar-lo = El vaig mirar. ■ Preferiblement, la forma reforgada del pronom feble es passa a ser se davant d'un verb comengat per [s] (s, ce/ci). □ Es diuen cf. Se citen. 10 Els pronoms i les seves f uncions "Tot forat té el seu pedag" Complement directe (CD) ■ El complement propi dels verbs transitius, es tracta de ľens sobre el qual recau directament ľacció que expressa el verb. 3p 1P 2p Reflexiu o Determinant indeterminat neutre recíproc Mase. Fem. Singular em et es el la en ho Plural ens us es els les Complement directe (CD) 1p 2p 3p indeterminat neutre Reflexiu o recíproc Determinant Mase. Fern. Singular em et es el la en ho Plural ens us es els les ■ Els pronoms el, la, els i les substitueixen un complement directe determinat: introduTt per un article definit (el, la, l\ els, les), un adjectiu demostratiu (aquest, aquelt) o un adjectiu possessiu (meu, teu, seu). Complement directe (CD) 1p 2p 3p indeterminat neutre Reflexiu o recíproc Determinant Mase. Fem. Singular em et es el la en ho Plural ens us es els les ■ El pronom en substitueix un complement directe indeterminat: introduTt per un numeral (dos, tres), un indefinit (aLgun, un, una) o un quantitatiu (gaire, poc). Tambe en un complement sense article. ■ El pronom ho te un valor neutre i substitueix el CD quan un dels pronoms es aixö, allöo una oraeiö. Complement indirecte (CI) ■ Indica qui es el destinatari de l'acciö que expressa el verb, o qui en rep la conseqüencia. ■ Sempre va precedir de les preposicions a o per a. 1P 2p 3p Reflexiu o reciproc Singular em et // (hi) es Plural ens us els (hi) es ■ El CI en 3a p. s'expressa Li/eLs independentment de si es masc. o fem. ■ El pronom hi s'utilitza en Hoc de Ii quan es combina amb el, La, els i Les. Complement de rěgim verbal (CRV) ■ També anomenat complement preposicional, és un complement que sempře va přecedit ďuna preposició i q és exigit pel verb per completar el seu sentit. a dedicar-se a, entossudir-se a, jugar a, oblidar-se de en confiar en, pensar en amb estar ďacord amb, fer-se amb de parlar de, burlar-se de, fer-se cärrec de, hure's de per interessar-se per Complement de rěgim verbal (CRV) ■ Pronoms en i hi ■ S'ha adonat de tot -» Se rľha adonat. ■ Elles es neguen a fer-ho -» Elles s'hi neguen; Vaig pensar en tu -» Vaig pensar-hi. ■ Quan eL compLement preposicional és una oració introduľda per La conjunció que, en contextos formats La preposició "cau". ■ Quan després de La preposició hi ha un infinitiu, en contextos formaLs és preferibLe fer eL canvi de preposició. ■ !! CaL no posar mai una coma entre eL verb i eL compLement preposicionaL. Complement Circumstancial (CC) ■ Poden indicar circumstäncies de LLoc, temps, manera... En que es produeix L'acciö del verb. ■ Poden tenir forma d'un adverbi, Locuciö adverbial, SN, Sprep o tota una oraciö. ■ Pronoms en i hi. ■ En: CC de LLoc introduTts per La preposiciö de. ■ Venen deL Montseny -> En venen. ■ Hi: La resta de CC. ■ Venen amb La seva avia/a poc a poc (...) -> Hi venen. Complement atributiu (Atr.) ■ El propi dels verbs copulatius (ser, estar, semblar). ■ Concorda en genere i nombre amb el subjecte i pot tenir diverses formes (SN, Sprep, adjectiu, etc.). El, la, els, les Complements atributius determinats per un article, un possessiu o un demostratiu Sembla el teu pare. -> Si que rés. Ho Complements atributius indeterminats Esta prim -> Ho está En Complements atributius indeterminats amb matis d'intensitat Que n'es, d'alt, aquest noi! Complement predicatiu (C. Pred.) ■ Completa el subjecte o el complement directe, i al mateix temps, completa el verb. ■ Es pot substituir per hi, pero tambe per en amb els verbs dir-se i fer-se. ■ En Joan ha arribat esgotat. -> Hi ha arribat. ■ Es diu Joana. -> La meva germana tambe se'n diu. 20 tlllll II. pronoms descripcio excmple complement cm. ens. et. us pronoms de la la i 2a persona Em mint malament. dircctc es valor reflexiu o rcciproc Es rtnta. el. la. els. les SN dcterminats Repassa be els accents! * Repassa'ls be". en SN indctc-rminats No van tenir pa. ■* No en van tenir. ho aixd, alio i oracions Ill president va dir que reduirien bt quota. ~» El president ho va dir. complement em, ens, et. us pronoms dc la la i 2a persona Us vindre a veure. indirecte c* valor reflexiu o reciproc Es renta les mans. li. els masculi i femcni Donare bt noticia a bt leva amiga. -• Li donate bt noticia. complement hi en Hoc de li quan es combina Ijt hi donate". preposicional amb el. la. els. les (que fan de CD) hi introdui't per les preposicions a. en. amb Vaig pensat en tit. • Vaig pensat-hi. en introdui't per la preposicio de Es va adonat de bt impottancia. t Sen va adonat. complement en CC dc Hoc introdui't per la Tree I'atmilbt de latmati. * En tree circumstancial preposicio de larmilbt. hi la resta dc complements cir-cumstancials Camina d'esma. * Hi camina. Menja amb els dits. -» Hi menja. prcdic.u nominal el. la. els. les determinats L'Antoni es el meu pare. -* Lis. o atribut ho indctc-rminats Esta prim. * Ho esta. en indeterminats amb man's d'in-tcnsit.it Que nes. d'a/t. aquest noil complement hi verbs trobat-se, ptesentat-se, Es torn* vermella. -4 S'hi torna. predicatiu quedat-se, tornar-se, cteutt's... en verbs dir-se i fet-se Em faig voluntiria. -» Men faig. Combinació de dos pronoms febles Ära bé quan el maten... 3a p. 2a p 1a p 3a p 3a p Altres complements (reflexiu) (Cl) (Cl) (CI) (CD/atribut) (CC, CPrep) es et em // (hi en el en us ens parlars la hi centrals) els els les en ho L'odre: pronom reflexiu i Cl ■ El pronom es (se/s') sempře va en primer Hoc. ■ Es fa cärrec de les despeses -> Se'n fa cärrec. ■ Eis pronoms de 2a persona sempre precedeixen eis de 1a. □ Us presenteu a nosaltres -> Us ens presenteu. ■ Eis pronoms de 2a persona també precedeixen eis de 3a. □ Us farem arribar la carta -> Us la farem arribar. ■ Eis pronoms de 1a persona sempre precedeixen eis de 3a. □ Ens heu de fer arribar el qüestionari -> Ens j/heu de fer arribar. Uodre: 3a persona (Cl i CD) ■ En la 3a p, després del Cl, es col-loca el CD. Hi ha, pero, una excepció: quan li (Cl) passa a hi en els parlars centrals (recordem, en contacte amb el/la/els/les). ■ Demana ľexamen als alumnes -> Els el demana. ■ Facilitar la informació a ľestudiant -> Facilitar-la-hn. (Valencia: Facilitar-li-la) Uodre: pronoms ho i hi m Els pronoms ho i hi sempře van sempře al final: ■ Es pentina al bany -> S'hi pentina ■ Permet al nen que jugui amb sorra. -> Permet-li-ho. ■ El pronom en només va en primer Hoc en la combinació n'hi: ■ Volen pomes, estaria bé que n'hi doneu unes quantes. Limits de les combinacions ■ Encara que desenvolupi funcions diferents, no es pot repetir un mateix pronom. □ EL mag treia coLoms deL barret -> EL mag en treia del barret o EL mag en treia coLoms (*EL mag ne'n treia) ■ Si que es possible combinar el pronom de datiu eLs i el pronom d'acusatiu eLs □ ELs eLs deixare, (a eLLs. eLs apunts). ■ No es normal la concurrencia de la variant hi del datiu de 3 p. i el pronom adverbial hi. □ En vi are aL Jaume eL document per missatger -> *L 'hi hi en vi are, s' o p ta p e r L 'hi en vi a re. ■ No es pot combinar el pronom ho amb els pronoms d'acusatiu de 3 p. ni amb els adverbials en i hi □ —Treu aixö deL caLaix. —Ara ho tree, (el complement d'origen deL caLaix, que s'hauria de pronominalitzar amb en, queda silenciat.) 27 Primer pranom äeaüTi neonom hl en ha les la els [CD) el els CCD II ens em us et es s1 hl se*n se n' s'ho se les se la se ľ / se la se'ls se>l sei' se'ls se ll se'ns se>Ki se m' se us set set' -s'hl -se*n -s'ho -se-la -se'ls -sŕl -se'ls -se-ll -se'ns -se*m -se-us -set et ť hl tefn te n' ťho te les te la te ľ / te la te'ls te'l te ľ te'ls te ll tŕns te*m te m' -ť hl -teTi -ťho -te-les -te-la -te'ls -te"l -te'b -te-ll -te^ns -te*m us us hl us en us nf us ho us les us la us T / us la us els us el us ľ us els us ll us ens us em us m' -vos-hl -us-hl -vas-en -us-en -vús-ho -us-ho -vo í-les -us-les -uqs-la -us-la -vds-els -us-els -vüs-el -us-el -vos-eb -ľ-e-els -vos-ll -us-ll -vüs-ens -us-ens -vüs-em -us-em em m'hl mŕn me n' m'ho me les me la me ľ / me la me'ls meN me ľ me'ls me ll -m'hl ■■■íŕ i -m'ha -me-les -me-la -me'ls -mefl -me'ls -me-ll ens ens hi ens en ens n* ens he ens. les ens la ens 1* í ens la ens els ens el ens ľ ens els ens ll -nos-hl 'ns-hl -nos-en 'ns-en -nos-ho "í - j -nos-les 'ns-les -nes-= 'ns-la -nas-els 'ns-els -nae-el "£ e £ -nos-els 'ns-els -nos-ll 'ns-ll II general II hl li'n Ii n' Ii ho les hl la hl eis hl ľhl - II - l-il -Iľn -h-ho -les-hl -la-hl -las-hi 'ls-hi -ľhl II Valencie II hl li'n Ii n' Ii ho II les Ii la Ii ľ / II la Iľls 1 Ii ľ -ll-hl -Iľn -h-ho -ll-les -II-la -Iľls -IH els (Ci) els hi els en eis n' els ho eis les els la els ľ I els la els els els el eis ľ -lüs-hi 'Is-hl -los-en 'b-es -los-ho 'b-ho -las-les 'ls-les -los-la 'ls-la -las-els 'Is-els -las-el 'b-el el ľ hl lefn el n' -ľhl -ľen els (CD) els hi els en eis n1 -lüs-hi 'Is-hi -los-en 'ts-en la la hl la1 r, la n' -la-hl -la'n lea les hi les-en es i -les-hi -les-en en -n"hl