Jayzikovy seminar V
2. Els pronoms febles1
Els pronoms febles son elements constituits per una siMaba atona que es pronuncien junt al verb al qual van adjuntats com si formessin una sola paraula. La seva principal funcio es substituir elements sintactics de la frase.
Davant del verb		Darrere del verb	
Reforgades	Elidides (comenca per vocal o h-)	Plenes	Reduides (acabat en vocal, excepte diftong acabat en -u)
em	m'	-me	'm
ens	-	-nos	'ns
et		-te	't
Us	-	-vos	-us
el	V	-lo	7
Els	-	-los	'Is
La	V	-la	-
les	-	-les	-
li	-	-li	-
ho	-	-ho	-
en	n'	-ne	'n
hi	-	-ni	-
es (o se)2	s'	-se	's
Em llevo, m 'honra cf. ens llevem, ens honra Fes-me cas, feu-me cas, dona'm la ma
COL LOCACIO
• Darrere del verb: infinitiu, gerundi o imperatiu. Portar-me, portant-me, porta'm.
• Davant del verb: la resta de formes verbals. Li die, li hauria dit, m 'ha portat.
• Doble possibilitat: perifrasis verbals (auxiliar + infinitiu o gerundi). Hauriem de dir-li./Li hauriem de dir.
1 Exercicis extrets i adaptats de Herrero, Valle (1997) Llengua catalana. Material didactic per a cursos de nivell C. Barcelona: Escola d'administracio publica i Alemany, Ester [et al.] (2005) Curs de llengua catalana. Nivell intermedi 3. Barcelona: Castellnou.
2 La forma reforgada del pronom feble es passa a se davant d'un verb comencat per s, ce/ci. Ex. Es diuen cf. Se citen.
1
Jayzikový seminar V
1. Escriviu la forma correcta del pronom als espais buits seguint ľexemple:
em:        a. Avui em posaré els pantalons texans.
b. Posi'm tres quarts de quilo de mongetes.
c. No sé com posar-me aquestes sabates. Gairebé no m'hi entren els peus.
d. M'indicareu com s'hi ha d'anar, a la piscina? et:         a. _ajudarem a aconseguir els teus objectius
b. Si vols anar a sopar, apunta_a la llista.
c. _pots asseure aqui mateix, si vols.
d. Si has de marxar, abans asseu_prop de la porta.
es: a. Durant el correfoc_va posar sota la pluja de guspires.
b. Les rajoles de xocolata__trencaven fäcilment.
c. Posi__cap a ľaltre costat i ho veurä millor.
d. _avenien a tot.
ens:       a. Truca_i ťinformarem.
b. _hem organitzat prou bé, aquesta vegada.
c. Passem_tots els telěfons.
d. Digui_quan vol venir.
us: a. Com_dieu?
b. Poseu_més a ľesquerra.
c. _esperem a les vuit davant de Correus.
d. M'ha sorpres veure_al concert.
el: a. Volia veure_bé.
b. Cada any_trobo a la fira.
c. L'abric que em vaig comprar ľhivern pas sat encara_aprofito.
d. Has de llegir_, aquest llibre, perquě és molt interessant.
la: a. No van poder completar_.
b. _van llegir räpidament.
c. _han emplenada fins a dalt de tot.
d. Mira_atentament
els:        a. Els treballs no_afecten.
b. Digueu_que sí i així no us empiparan més.
c. Compra_tots i no en parlem més.
d. Si_poseu en filera hi cabran millor.
2
Jayzikový seminar V
les:        a. Els treballs han servit per soterrar_totes.
b. _volen llogar només per tres mesos.
c. Visita_sense avisar-les. Et trobaräs amb sorpreses.
d. _haurem ďanar a veure durant aquestes festes.
li: a. _va relliscar el peu i va caure.
b. A l'entrevista van preguntar_si tornaria a cantar.
c. _enviarem la maqueta de les tres cancons?
d. Explica_fil per randa els passos que ha de seguir per fer la soHicitud
en: a. La revista Enderrock_encartarä 8.000 exemplars.
b. De novel- les,_va publicar dues.
c. Encara_falten, de voluntaris.
d. Compta_tants com vulguis, d'euros!
hi: a. El tren_passa pel costat
b. Ves_ara mateix i et donaran un obsequi.
c. Nosaltres també_estem, de festa.
d. CoHabora_sempře que puguis.
ho:        a. Avui_explicaran als mitjans de comunicació.
b. Ja_veurem!
c. Estudiem_tot perquě sortirä a ľexamen.
d. Apunta_a ľagenda abans que se ťoblidi.
COMPLEMENT DIRECTE IINDIRECTE
2. Identifiqueu eis pronoms febles amb funció de CD i Cl i digueu quin element substitueixen.
El pare estava intentant llegir el diári, pero el fill petit no parava de molestar-lo. Cansat, va arrencar-ne un full -que mostrava el mapa del món-, el va fer trossos i el va entregar al nen.
Bé, aquí tens alguna cosa per fer. Acabo de donar-te un mapa del món, i vull
veure si aconsegueixes muntar-lo exactament com és. Va reprendre la lectura del diari, sabent que alio mantindria el nen ocupat la resta del dia. Quinze minuts després, perö, el marrec va tornar amb el mapa.
Ta mare ť ha ensenyat geografia? -va demanar el pare, sorprěs.
3
Jayzikový seminar V
No sé pas que és aixô -va respondre el nen-. El que passa és que a ľaltra banda del full hi havia el retrat ďun horne. I, un cop he reconstruit ľhome, també he reconstruit el món.
PAULO COELHO, «Notes del pelegrí», El Punt (fragment adaptat)
3. Subratlleu el CD i el CI de les oracions. Per quin pronom els podeu substituir?
a. Agraeixo molt a tots els assistents la seva preséncia en aquesta conferéncia.
b. Voldria fer una pregunta al senyor Castells.
c. No agafävem mai el que ens donava per a les seves germanes.
d. Doneu aquestes carpetes als alumnes abans de comencar el curs.
e. Per Sant Jordi, vam regalar una rosa a cada alumne.
f. Cada any recomanem un llibre als alumnes dels cursos de catalä.
g. La mare ensenya angles als seus fills.
h. Cal comprar almenys dos parells de mitjons per a en Pere.
4. Substituiu els complements de régim verbal ď aquestes oracions pel pronom corresponent:
a.	Penso en les vacances.
b.	Parlo de les notícies.
c.	Es queixen de tot.
d.	Em dedico a la fotografia.
e.	Sempre paria de futbol.
f.	Tinc interes en aquesta feina.
g-	Renunciaré al trasllat.
h.	Em recordo del viatge a Paríš.
i.	Sempre es fixava en aquell edifici.
j-	Crec en el que va afirmar.
k.	Paria amb la seva germana.
1.	No s'adona de la importäncia que té.
5. En les frases segiients hi ha complements de régim verbal. Subratlleu-los i proposeu el pronom que els pot substituir.
4
Jayzikový seminár V
a. Utilitzar el transport públic ajuda a reduir els nivells de contaminació atmosférica i de soroll.
b. Cal acostumar-se a utilitzar ľautobús, perqué es gasta menys energia i no cal buscar, ni pagar, aparcament.
c. Informeu-vos de les línies existents i dels horaris dels autobusos a http://www.ajuntament.gi
d. Gaudeixi de molts avantatges amb el nou préstec.
e. El pare disposa ďuna extensa xarxa ďitineraris senyalitzats.
f. Com que no es fixa en els senyals de tränsit li posen multes.
6. Imagineu-vos el context d'aquestes oracions i digueu possibles antecedents dels pronoms en negreta:
a.	La prova hi consisteix.
b.	Se'n parla molt.
c.	Cal fugir-ne.
d.	Si ťhi converteixes, et canviarä la vida.
e.	Hi pensävem sempre.
f.	En depén el resultat.
g-	La novel-la s'hi adreca.
h.	En Jaume no en té.
i.	La Júlia hi treballa de valent.
7. Llegiu aquest text, localitzeu els complements circumstancials i proposeu el pronom feble que els podria substituir.
Faria un aperitiu a la Rambla o a la placa de la Independéncia, dinaria a can Massana o al Celler de can Roca. Havent dinat, per pair una miqueta, passejaria per la Devesa tardoral, trepitjant fulles seques. Visitaria el Museu del Cinema, nou de trinca i apassionant per la seva col-lecció ingent. Xino-xano, faria un tomb per les llibreries, la 22, can Geli, can Dalmau, i esperaria, amb tranquil-litat, l'hora del tren prenent un te a la Llibreria.
NARCÍS COMADIRA, «Un dia a Girona», Descobrir Catalunya, num. 14 (fr. adaptat)
5
Jayzikový seminar V
Ľ ATRIBÚT I EL COMPLEMENT PREDICATIU
8. Subratlleu ľ atribút d'aquestes oracions i substituiu-lo pel pronom feble
corresponent.
a. Ľhome semblava cansat.
b. Les mandonguilles de ľävia són les millors del món.
c. Aquest animal sembla perillós.
d. ĽAntoni és el meu pare.
e. Fa molt bon dia! El cel ja estä totalment desennuvolat.
f. No toquis el plat: encara és calent.
g. Has sentit aixô? Si: m'ha semblat que sentia un tro...
h. Tot i les seves diferéncies, en Leo i la Magda eren grans amies.
i. Estic massa gras, he de fer régim.
9. Llegiu les oracions segiients i penseu quina és la paraula clau que hi falta. Després, trobeu els complements atributius o els predicats nominals.
a. Ľ? és fonamental.
b. Els éssers vius estem formats ď? en gran part.
c. Sense ? la vida no séria possible.
d. Malgrat que ľ? és un bé que escasseja i que estä mal repartit durant ľany, arriba a una quantitat increible de llocs.
e. A ľhome primitiu, li era indispensable estar a prop dels camins ď?.
f. Els camins ď? són els únics espais vitals de nombrosos microorganismes, insectes, peixos, vegetals...
g. Un gorg és el clot pregon en el Hit ďun corrent ď? on aquest alenteix el seu eurs. Després ďuna excursió, el més refrescant és trobar un gorg.
La paraula clau és:_.
Ompliu els buits d'aquests fragments de diferents obres amb els pronoms que hi falten.
Veie un bar amb grans vidrieres. Era un d'aquells bars que sempre_havien
desagradat: massa nets, silenciosos, innecessariament cars i amb una enutjosa tendencia a ser freqiientats per gent avesada sobretot a xocolates i cafes amb llet. _entra i_assegue.
Quim Monzo, Benzina
6
Jayzikový seminar V
Una amiga meva francesa ha anat avui a la Sorbona i_ha dit que és magnífic
el que_pas sa; que no_perdi, que_estä fent una «revolucio cultural»
sense el llibret de Mao.
Teresa Pämies, Si vas a Paris, papá
La presentadora confia tant en el talent del jove escriptor-guionista que _
ofereix una secció pröpia, a canvi d'un petit favor: escriure_la seva novel-la.
Ha cobrat un avancament milionári, ľha de lliurar en quinze dies i no troba el moment de posar_.
Carles Capdevila, Jo vull serfamós
17 de setembre,
Aquesta nit he seguit l'avi fins a una muntanya. En arribar_, l'avi ha encěs uns
foes, i poc després ha aparegut un senglar, i després_han aparegut uns altres
dos, i després uns quatre o eine més, i així fins que tot el bose ha estat pie de senglar s.
Bernardo Atxaga, Contes d 'Obaba Era ella, davant meu, com una aparició, ungida per un sentiment somnambul,
llancada al descampat mentre cremävem els mobles que_havien educada i_
havien encongida. Nicole, quan menys _ esperava vas deixar ďobeir: les
petites consignes, les preguntes intimidatöries, les insinuacions, la mare, el pare, i, a ľhabitació del fons, a la penombra, amb la porta entreoberta, ľävia.
Hector Bofill, L 'últim evangeli
1