1. El gènere En català, els noms o substantius poden ser femenins o masculins, i això condiciona tots els elements que els acompanyen. Així, els determinants i els adjectius tindran sempre el mateix gènere que el nom: * el noi simpàtic * la noia simpàtica És per això que diem que els noms tenen gènere inherent i són o bé masculins o bé femenins, mentre que en la resta de categories nominals (sobretot l’adjectiu) el gènere no és inherent: l’ús d’una forma masculina o femenina està condicionat sintàcticament per la concordança establerta amb el nom. Els noms no tenen unes marques flexives uniformes associades a les diferències de gènere. Les marques flexives que reben els noms, tant els masculins com els femenins, són diverses, estan condicionades lèxicament (varien segons el nom) i permeten establir diferents classes formals. Amb tot, tant els noms masculins com els femenins es poden agrupar en certes categories.  1. La formació del femení: noms animats Els noms que tenen referents animats solen tenir tots dos gèneres: noi, noia; nen, nena; fill, filla; gos, gossa; lleó, lleona, etc. En canvi, els noms amb referents inanimats poden ser o bé masculins o bé femenins: la idea, el pensament, el llibre, la llibreta. Es considera, en general, que en els noms animats el masculí és la forma bàsica, ja que morfològicament sol ser menys marcada. Per això, en la flexió de gènere se sol parlar de la formació del femení (i no tan sovint de la formació del femení). Normalment, per formar el femení afegim una -a al masculí: nen → nena noi → noia Afegir aquest morfema, però, pot fer que de vegades hi hagi canvis ortogràfics:  1. Canvis en l’accentuació: Pèrdua de l’accent: espòs → esposa Addició d’accent: avi → àvia  2. Duplicació de la -s final gos → gossa  3. Pas de consonant sorda a sonora: t → d: nebot → neboda, bandit → bandida c → g: amic → amiga, grec → grega p → b: llop → lloba  4. Duplicació de la -l final: pupil → pupil·la  5. Canvi de u a v hereu → hereva  6. Substitució de e, o per a: mestre → mestra àrbitre → àrbitra alumne → alumna ministre → ministra sogre → sogra Els noms masculins acabats en vocal tònica fan el femení en -na. L’accent del masculí desapareix en el femení: germà → germana cosí → cosina lleó → lleona degà → degana  1. Casos especials  1. Sufixos particulars Hi ha alguns sufixos especials per al femení, sobretot relacionats amb professions: -leg → -loga psicòleg → psicòloga filòleg → filòloga -essa alcalde → alcaldessa metge → metgessa -iu actor → actriu  2. Paraules diferents Alguns noms de persona i d’animal tenen una forma diferent per al masculí i per al femení: Persones Animals home ↔ dona cavall ↔ euga/egua pare ↔ mare toro ↔ vaca marit ↔ muller ase ↔ somera oncle ↔ tia boc ↔ cabra gendre ↔ nora/ jove porc ↔ truja  3. Masculins formats a partir de femenins Hi ha alguns noms masculins que es formen a partir del femení: abella → abellot dida → didot bruixa → bruixot  4. Invariables  1. Els noms acabats en -nt, -ble, -ta, -aire, -ista, -cida, -arca no canvien el sufix i es distingeixen per l’article. Masculí Femení un comptable una comptable un estudiant una estudiant un poeta una poeta un escombriaire una escombriaire un periodista una periodista un homicida una homicida un monarca una monarca COMPTE! president – presidenta client → clienta parent → parenta sant → santa  2. Alguns noms de professions només es distingeixen per l’article Masculí Femení un pilot d’avió una pilot d’avió el cap del departament la cap del departament un conserge una conserge un espia una espia un testimoni una testimoni  3. Hi ha noms de persona que només tenen un gènere: són masculins o femenins, independentment del referent que tinguin: Són masculins el nadó, el bebè Són femenins la criatura, la persona, la víctima El Joan és una bona persona. La Maria, quan era un bebè, era molt bufona.  4. Hi ha noms d’animals que sempre tenen el mateix gènere. Si volem distingir el sexe de l’animal haurem d’afegir mascle o femella darrere la forma. Són masculins el mosquit, el guepard, el puma, el dofí, el goril·la, el pop Són femenins la mosca, la rata, la serp, la guineu, la girafa, la gamba, una aranya Els que piquen són els mosquits femella, no els mascles. Saps com distingir les aranyes mascle de les aranyes femella?  2. Els noms inanimats Els noms inanimats solen ser o bé femenins o bé masculins. Les terminacions són variables.  1. Noms masculins Pel que fa als noms masculins, es poden diferenciar les classes següents:  1. Noms sense cap marca explícita La majoria de substantius masculins no tenen cap marca explícita. Molts acaben en consonant, en semivocal o bé amb una vocal tònica (encara que tenen un radical acabat en –n): cap, dit, cabell, oceà (l’arrel és ocean, com podem comprovar en oceans, oceànic).  2. Noms acabats en -e Hi ha un grup de noms masculins que, encara que no tenen marca flexiva explícita, acaben en una vocal e que no forma part del radical. En alguns casos, la vocal e és una vocal de suport, que ajuda a pronunciar seqüències consonàntiques que altrament no serien possibles: arbre, quadre, vespre, himne... En altres casos, la vocal no és de suport, sinó que és una marca flexiva (ja que el nom masculí sense la vocal seria igualment pronunciable): mètode, període.  3. Noms acabats en -a Hi ha un grup minoritari de noms masculins que presenten la marca –a: anagrama, cisma, clima, dia, diagrama, dilema, drama, idioma, mapa, pijama, problema.  4. Noms acabats en -o Hi ha un grup molt petit de noms masculins que acaben en -o: carro, ferro, morro, motllo, suro,...  5. Noms amb altres terminacions: -us, -is, -es, -s, -i Finalment, en casos esporàdics, sovint manlleus o cultismes, els noms masculins adopten altres marques de classe més idiosincràtiques. És el cas, per exemple, de les marques constituïdes per una vocal àtona seguida de s, com a us (globus), os (termos), is (brindis); per una s, com a socors, temps, o per una i, com a alumini, eclipsi, municipi, principi, termini.  2. Noms femenins Els noms femenins també es poden dividir en diversos grups:  1. Femenins acabats en –a La classe més nombrosa i regular de noms femenins presenta la marca -a: bota, pluja, aigua.  2. Femenins sense cap marca flexiva explícita Hi ha un grup de noms femenins que no tenen cap marca flexiva explícita, com dent, llum, nau, por, raó... Molts d’aquests noms són derivats amb els suficos següents: * -ció: acreditació, estabilització * -ió: comunió, divisió * -itat, -dat, -edat, -tat, -etat: facilitat, maldat, soledat, lleialtat, seguretat * -or: calor, fredor, blancor, verdor  3. Femenins amb altres marques específiques Hi ha molt pocs femenins que adoptin marques flexives diferents de a o de ø, però n’hi ha alguns: * En -o: sovint són manlleus (libido) o fruit del truncament de cultismes (moto, foto) * En -e: pot ser vocal de suport (febre, llebre, torre) o no (imatge, intermpèrie, mare) * En -is, -us, -es, -s, -u, -i: glotis, venus, càries, pelvis, tribu, anàlisi  3. Els noms de doble gènere Hi ha substantius que admeten dos gèneres, amb el mateix significat: el crin la crin el fantasma la fantasma el grip la grip el mar la mar el rentaplats la (màquina) rentaplats el serpent la serpent el vessant la vessant el vodka la vodka un aglà una aglà un art una art un aviram una aviram Normalment s’empren en masculí aglà, aviram, crin, èmfasi, fantasma, rentaplats, vodka, mentre que es fan servir en femení crisma o serpent. Els mots art i mar apareixen en tots dos gèneres. Hi ha substantius que, amb la mateixa forma, poden ser masculins o femenins segons el seu significat: MASCULINS FEMENINS el canal banda de freqüències la canal conducte destinat a d’una transmissió portar aigua el quantitat de diners de la ciutat principal d’una capital què disposem capital regió, comarca, país o estat el clau barreta de ferro o la clau peça de metall que d’altres metalls que es serveix per obrir un clava a la fusta pany el còlera malaltia infecciosa la còlera irritació violenta caracteritzada per contra algú vòmits, acidosi i rampa muscular el coma estat d’inconsciència la coma signe de puntuació produït per alguna malaltia el coral composició per a cor la coral cor de cant el delta formació sedimentària la delta quarta lletra de dipositada per un riu en l’alfabet grec (δ, Δ). el desguàs, plana i baixa, de vegades triangular el deu número 10 la deu font un comentari periodístic que una empresa dedicada a la editorial expressa l’opinió de editorial selecció, edició, venda l’empresa editora i promoció de llibres, opuscles i material gràfic en general el fi finalitat, objecte la fi final d’algun d’alguna cosa esdeveniment, llibre, etc. el llum instrument que serveix la llum forma d’energia que ens per fer claror permet veure-hi el nou número 9 la nou fruit de la noguera un ordre disposició regular, una ordre manament metòdica el part acció de parir, de tenir la part porció, element que fills resulta de dividir un tot el cos celeste la destí planeta planeta el pols batec arterial la pols conjunt de partícules diminutes el post lloc ocupat per tropes la post peça plana el pudor decència, modèstia la pudor mala olor el salut salutació, acció de la salut benestar físic i saludar emocional el son estat fisiològic en què la son ganes de dormir hom es troba quan form el terra paviment o superfície en la terra planeta on vivim, què s’està, camina... tercer en ordre de distància al sol el vall excavació longitudinal, la vall depressió en què especialment al voltant convergeixen dos d’una fortificació vessants i recorreguda per un curs d’aigua o una glacera.  2. El nombre Com hem dit, els noms tenen flexió de nombre. En català, el nombre el determina l’oposició entre el singular (que normalment no té marca flexiva, com passa a nen) i el plural (que normalment es fa afegint -s a la forma del singular: nens). Normalment, la forma del singular es fa servir per parlar d’una entitat (d’una persona o cosa) i la del plural, per parlar de més d’una persona o cosa: un nen, un bolígraf dos nens, dos bolígrafs De vegades, però, no és així. Pot passar que:  1. L’oposició no marqui diferència: pantaló - pantalons (signifiquen el mateix)  2. El contrast singular-plural indiqui un canvi de significat: la ullera - les ulleres, la colònia - les colònies, etc. En un sintagma nominal, totes les paraules que acompanyen el nom han de tenir el mateix nombre: * Ara estan de moda les ulleres grosses. * Els nens petits no poden sortir de nit.  1. Formació del plural Tenim quatre maneres de formar el plural en català:  1. Afegir -s al singular Exemple: nen-nens; cotxe-cotxes ATENCIÓ! Les paraules acabades en -a fan el plural en -es: dona → dones; poema → poemes. Això provoca alguns canvis ortogràfics:  1. -ca → -ques: xarranca → xarranques  2. -ga → -gues: amiga → amigues  3. -ça → -ces: balança → balances  4. -qua → -qües: pasqua → pasqües  5. -gua → -gües: aigua → aigües  2. Afegir -ns al singular La majoria de mots acabats en vocal tònica afegeixen -ns. pa → pans mà → mans fre → frens bé → béns fi → fins cosí → cosins avió → avions raó → raons Els mots d’origen estranger solen fer el plural en -s: sofà → sofàs cafè → cafès te → tes bisturí → bisturís tabú → tabús  3. Afegir -os al singular Els noms masculins acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx afegeixen -os per fer el plural: Singular Plural -s gos, pas gossos, passos cas, pis casos, pisos -ç braç braços -x fax, complex faxos, complexos -ix peix, moix peixos, moixos -tx despatx, despatxos, empatxos empatx COMPTE! Els noms femenins acabats en -ç o -x fan el plural en -s: hèlix → hèlixs esfinx → esfinxs calç → calçs falç → falçs També els cultismes o els masculins procedents d’altres llengües fan el plural afegint, simplement, una -s: índex → índexs làtex → làtexs vèrtex → vèrtexs àpex → àpexs  4. Afegir indistintament -s o -os al singular Els mots que acaben en -sc, -ig, -st, -xt poden fer el plural en -s o en -os, indistintament. Singular Plural -sc disc, bosc discs/discos, boscs/boscos -st gest, tast gests/gestos, tast/tastos -xt text, texts/textos, context contexts/contextos -ig sondeig sondeigs/sondejos, desig desigs/desitjos  2. Noms invariables Hi ha noms que en singular i en plural són iguals, és a dir, tenen la mateixa forma. Són bàsicament de cinc classes: 1. Noms femenins en -s l’urbs → les urbs la càries → les càries la glotis → les glotis l’acròpolis → les acròpolis 2. Noms masculins no aguts en -s el llapis → els llapis el bíceps → els bíceps l’atles → els atles el cactus → els cactus el globus → els globus el brindis → els brindis 3. Compostos amb el segon element plural el rentaplats → els rentaplats el parallamps → els parallamps el salvavides → els salvavides el guardaespatlles → els guardaespatlles 4. Els dies de la setmana acabats en -s el dilluns → els dilluns el dimarts → els dimarts el dijous → els dijous el dimecres → els dimecres el divendres → els divendres 5. Alguns noms masculins aguts acabats en -s el fons → els fons el temps → els temps  3. Noms defectius Hi ha noms que només s’utilitzen en plural. Són els pluralia tantum, és a dir, mots que no tenen forma per al singular però que semànticament poden ser singulars o plurals. els afores les escombraries les tovalles els calçotets les setrilleres els queviures els escacs les acaballes les ulleres les golfes les postres els annals les tisores Exemple: Portes unes ulleres molt boniques. Sempre tinc dues ulleres per si de cas. Hi ha noms, en canvi, que sempre solen ser singulars. Són els següents:  1. Singularia tantum: salut, set, fam, etc.  2. Noms col·lectius: gent, públic  3. Noms amb un referent únic:  1. Punts cardinals: nord, sud, est, oest  2. Altres: cel, infern, fe  4. Noms de corrents ideològics o artístics: comunisme, capitalisme, socialisme  5. Noms propis Poden tenir plural, però, en usos estilístics: Conec tres Joans! Els cubismes de Picasso, Gris i Cézanne són molt diferents.  4.