«Per a ésser Poeta caldrà primerament el desig de lluitar»
Joan Salvat-Papasseit
’
MODERNITAT
INSTITUCIONANITZACIÓ
Dictadura de Rivera
• Final dels intents
noucentistes
República
• Nova empenta
• Impuls a la premsa, als
premis (Ex.: Crexell)
Guerra civil
• Situació excepcional
’
• Contra la tradició i el model
burgès
• Internacionalisme
• L'artista-heroi
• Noves tècniques:
• Noves imatges
• Nous conceptes
Crisi del model
capitalista, burgès
Chaos, Nr. 2
Hilma af Klint (1906)
Desig de subversió i
modernització a tot Europa:
cerca d’un nou llenguatge.
L’ARTISTA és un ésser
subversiu, militant, heroic.
Noves tècniques:
• cal·ligrama,
• paraules en llibertat,
• collage,
• cadàver exquisit,
• desgavell de la sintaxi.Reducció de la distància
entre gèneres.
Noves imatges: la bellesa de
la màquina, culte a l’esport i a
la vida moderna/industrial.
Totalment contra la societat i
l’art burgés
Nous conceptes: anàlisi
d’allò que va més enllà de la
raó (surrealisme)
’
PRINCIPAL OBJECTIU: creació d’una
cultura catalana pròpia en consonància amb
el moment actual, europeïtzació.
Composició de paisatge amb tres nus
Joaquim Sunyer (1913-15)
Kandisnky (1910)
= CONSTRUCCIÓ
PRINCIPAL OBJECTIU: renovar codis
estètics, subversió total, nou llenguatge.
= DESTRUCCIÓ
• afany de modernitat
• internacionalisme cultural
• rebuig per la burgesia
• vitalisme
• figura de l'artista-heroi
Madeleine au Moulin de la Galette, Ramon Casas (1892)
1a etapa ("futurista“)
1916-1924
2a etapa(surrealista)
1924-1930?
“ ”
(1916-1924)
• Testimoniatge de les noves tendències
europees: internacionalment és molt
més trencador.
• Actitud combativa però no agressiva.
• Figura internacional: Filippo Marinetti.
• Figura nacional: Salvat-Papasseit
ò ó
REVISTES
• Troços/Trossos (1916-1918, 5 números). Josep Maria Junoy, J.V. Foix.
• Un enemic del poble. Fulla de subversió espiritual (1917). Joan Salvat-
Papasseit
• Arc-Voltaic (1918)
• Proa (1921)
MANIFESTOS
• 1920. Contra els poetes amb minúscula. Primer manifest català
futurista (Salvat-Papasseit).
• 1922. Segon manifest futuristaCatalà: Contra l’extensió delTifisme en
Literatura (Sebastià Sánchez-Juan)
"Oda a Guynemer", J.M. Junoy (1917)
(1924-ca.1930)
• Les figures internacionals més importants
són catalanes: Dalí, Miró.
• Primera gran influència: manifest surrealista
d’André Breton (1924) → La importància del
SUBCONSCIENT.
• Tècniques: escriptura automàtica.
• Auge: 1927, 1929
ò ó
REVISTES
• L’amic de les arts (1928)
• Fulls Grocs (1928)
• Hèlix (1929). Joan Ramon Masoliver.
MANIFESTOS
• 1928. Manifest groc (Salvador Dalí, Sebastià Gasch i Lluís
Montanyà).
El carnaval de l'arlequí. Joan Miró (1924)
El gran masturbador. Salvador Dalí (1929)
• Proclamació de la Segona República
• literatura més “culturalista”
• retorn l’stablishment.
• JV Foix queda com a última figura del moviment, a l’any
34 és l’últim dels avantguardistes catalans.