LA NOVEL·LA DE 1925 A
1939
«Més aviat ens inclinaríem a creure que en la nostra literatura ha predominat,
en aquest quart de segle, la lírica, per una ordenació pregona de l'esperit
català, tot ell adreçat cap a la seva total reafirmació.»
Carles Riba
’
Dictadura de Rivera
• Final dels intents
noucentistes
República
• Nova empenta
• Impuls a la premsa, als
premis (Ex.: Crexell)
Guerra civil
• Situació excepcional
EL DEBAT SOBRE LA NOVEL·LA
Riba, C. «Una generació sense novel·la» (1927)
Econòmiques Model
noucentista
Falta
d’institucions
Força de la
poesia
Falta d’una
llengua literària
causes
EFECTE: la por
ELS DEBATS SEGONS CARLES RIBA
• Literatura popular o culta?
• El sistema literari
• La cohesió de la societat
catalana
• El "material novel·lable"
• Importància social del gènere
ALTRES DEBATS,ALTRESVEUS
• Relació novel·lista-lector
• Literatura popular/literatura
culta
• El mercat literari
• Models literaris
• Mètode per escriure
• Debat art/moral
• Debat rural/ciutat
DEFENSA DE LA NOVEL·LA:
RafaelTasis, Cèsar August Jordana
LA CREACIÓ DE MERCAT
Camí “culturalista”
• Riba n’és partidari
• Proposa l’arrelament de
traduccions estrangeres de
qualitat.
Camí “popularista”
• Partidaris d’arribar a més gran
públic en detriment d’un model
literari més elevat. Importa
eixamplar la base lectora.
Públic objectiu:
• públic femení
• Públic petit burgès, obrer
EL MERCAT LITERARI DELS ANYS 20/5
FINS A LA GC
• Creixement de la literatura popular: “La
lectura popular”, “Biblioteca gentil”, “Novel·la
d’ara”.
• Premis: Premi Crexells, Premi Ignasi Iglesias,
Premi Novel·listes
• Crítica especialitzada: exemple de Carles
Soldevila
• Col·leccions amb traduccions més
"culturalistes": "Rosa dels vents", “Janés Olivé”,
“Edicions Diana”, “Ales esteses”, “Ed. La
Mirada”
• Col·lecció d'autors catalans: “El Club dels
Novel·listes”
PREMI CREXELLS
• 1929, Joan Puig i Ferreter, per El
cercle màgic.
• 1930, Miquel Llor, per Laura a la
ciutat dels sants.
• 1931, Prudenci Bertrana, per
L'hereu
• 1932, Josep Maria de Sagarra, per
Vida privada
• 1937, Mercè Rodoreda, per
Aloma.
ELS MODELS ESTÈTICS
Dues tendències clares
Reaparició dels modernistes Novel·la psicològica
ELS ANTICS MODERNISTES
• Havien estat a l’ombra del Noucentisme.
• Autors recuperats: Bertrana, Puig i Ferrater,Víctor Català
• + Autors que se sumen: Joan Mínguez, Millàs-Raurell
• Influències: novel·la russa, els grans personatges
• Pintoresquisme i novel·la rural (debat)
• Importància de l'itinerari moral individual: marginació,
personatges inadaptats.
• L’evolució temàtica els fa anar contra la novel·la rural
(novel·la de baixos fons).
Ramon Casas, 1926
LA NOVEL·LA PSICOLÒGICA
• La més moderna i predominant
• Autors: Llor, Soldevila, Rodoreda.
Normalment barcelonins.
• Deutora de formes vuitcentistes
(Flaubert) i a la tendència francesa
dels autors catalans
• Innovacions tècniques: Joyce, Proust
+ el psicoanàlisi
• Adaptació catalana no tant
innovadora.
• El MONÒLEG INTERIOR
ELS ALTRES CAMINS
El camí particular de Sagarra Postures antipsicològiques
JOSEP MARIA DE
SAGARRA
• Se’l pot considerar a cavall dels dos corrents
majoritaris sobretot quant a la seva obra cabdal,
Vida privada (1932).
• Estil més proper a la “crònica social”: alguns
personatges tenen referents reals.
• Tècniques més aviat poc innovadores
(omnisciència total del narrador, que té certa veu
moral).
Esta foto de Autor desconocido está bajo licencia CC BY-NC-ND
CONTRA EL PSICOLOGISME
Posició moderna,
intel·lectualitzadora
• Reflexió sobre la condició humana
(relació amb l’existencialisme –
Sartre, Camus)
• Salvador Espriu
Posició desmitificadora
• Reflexió de la condició humana des
de l’humorisme.
• Pere Calders
• FrancescTrabal: aventures
estètiques.
EL CONFLICTE
ENTRE ESTÈTIQUES
• L’incident del premi Crexells de 1929:
havia guanyat El cercle màgic (Puig i
Ferrater) el mateix any de la publicació de
Fanny.
• Les dues tendències segueixen enfrontades
fins al 1939.
EL DEBAT
CAMP/CIUTAT
• Definició del concepte de “ruralisme”.
• Formen part del debat: Solanes,Tasis,
Ramon Esquerra, etc.
• Fugir del “costumisme”
• Barcelona com a ciutat d’interès europeu
• El retrat de les classes baixes
• Novel·la de societat cf. de personalitat individual
• S’acaba tendint al món burgés barceloní
EL DEBAT MORAL/ART
• Gran part de la societat participa d’aquest
debat.
• El tractament de l’erotisme, la sexualitat.
També l’adulteri, la pèrdua de la innocència,
conflictivitat en el sexe...
• Postures generals:
• Novel·la reflecteix un món no-moral (PLA)
• “Novel·la catòlica” (moviment a nivell europeu)