Terminologia linguística
AFRICACIO. Articulació d'un so amb oclusió dels organs articulatoris seguida de la
suavitat ďuna fricativa (cf. AFRICAT). AFRICAT. Consonant africada, la que es pronunciada amb africació. Per ex., la tx de
cotxe.
ALVEOLAR. Es diu de la consonant per a 1'articulació de la qual la punta de la llen-gua s'aplica sobre la cara interna dels alvěols. Per ex., la s.
ANALOGIA. Fenomén que acosta una forma a una altra considerada com a model inductor. Per ex.,fac ->/az'g, per analogia amb vaig.
ANALOGIC. Propi de 1'analogia.
ANTIHIATIC. Es diu d'un so inserit entre dues vocals per trencar el hiat. Per. ex., ideia,
idea, conté una consonant antihiática (cf. HIAT). ANTROPÓNIM. Nom de persona. Per ex., Pere, Llopis. APEL-LATIU. Nom comú. Per ex., casa, paper.
APOCOPAT. Mot apocopat, el que ha estat objecte d'apocope (cf. APOCOPE). APOCOPE. Pěrdua d'un so o sfl-laba final d'un mot. Per ex.,frare ha passat, per apocope, afra en contextos com fra Bernat. ARIZOTÓNIC Cf. RIZOTÓNIC
ARXIFONEMA. Conjunt de trets distintius comuns a dos fonemes ďoposició neutra-litzable. Per ex., en cat. or., colar i cular, en pronunciar-se [kulá], contenen l'arxifo-nema IUI.
ASSIMILACIÓ. Fenomén pel qual un so acosta el seu punt i/o manera ďarticulació a un so veí o próxim. Per ex., panxa es pronuncia panyxa per assimilació de la n a la palatal segiient.
ÁTON. Es diu d'una vocal o sfl-laba no accentuades. Per ex., la e de pare. BETAC1SME. Pronunciació de la M com a Ibl. Per ex., en barceloni vaca sona [bake] per betacisme.
BILABIALITZAR. Convertir un so en bilabial. Per ex., convertir la /e/ en lul o la NI en Ibl. CAMP DE DISPERSIÓ. Zona ďarticulació de les realitzacions fonětiques d'un fone-ma.
DENTAL. Consonant dental, la que s'articula aplicant la punta de la llengua sobre la cara interior de les incisives superiors. Per ex., t, d, son consonants dentals.
DIASISTEMA. Presentació dels elements comuns i diferencials de dos o més sistemes dialectals. Per ex., si el vocalisme tonic anterior del dialecte 1 és format per /i, e, a/ i
1 e
el dialecte 2, per /i, e, e, a/, llur diasistema seria: 1,2 // i ~ a «-//
2 e ~ e
DISSIMILACIO. Fenomén fonětic segons el qual de dos sons d'un mot, iguals o afins, un canvia el seu punt o mode ďarticulació o bé desapareix. Per ex.: peregrí > pelegrí: prendre > pendre.
DISSIMILAR. Produir dissimilació.
ENSORDIMENT. Transformació d'un so sonor en sord. Per ex., viatge pron. viatxe. EPENTESI. Inserció d'un so enmig d'un mot. Per ex., la d de gendre, en Hoc de genre. EPENTETIC. Es diu d'un so introdui't com a resultat d'una epěntesi. FONEMA. La més petita unitat de so, que, sense estar dotada de sentit, pot produir, per substitució, un canvi de significat en un mot. Per ex., si substitui'mpassar [pesá],
per pesar [peza], obtenim un significat diferent; aixo vol dir que hi i Izl son, en catala, dos fonemes.
FONOSINTAXI (O FONETICA SINTACTICA). Fenomen que consisteix en la muta-cio de certs sons del comencament o final de mot per llur enllac dins la frase. Per ex., la Is/ final de cases, dins el context cases altes, esdeve [z] per fonosintaxi.
FRICATIU. Consonant fricativa, la que es caracteritza, en la seva articulacio, per l'es-trenyiment del canal bucal per on l'aire surt amb una certa friccio. Per ex., la/ la s, la b de acabar, etc.
GEMINACIO. Fenomen que consisteix en l'allargament intens d'una consonant de manera que s'escindeix en dues parts pertanyents a dues si'Mabes. Per ex., el balear bade es pronuncia [balle], amb geminacio de la I.
GEMINAT. Consonant geminada, la que s'articula amb geminacio.
GEOSINONIM. Sinonim d'un mot del sistema d'un dialecte dins el sistema d'un altre dialecte. Per ex., peirer (del rossellones) es un geosindnim de paleta.
HIAT. Combinacio de dues vocals sense formar diftong. Per ex., Joan [zuan].
HOMONIMIA. Confluencia formal de dos significants d'origen diferent. Per ex., poll, petit de la gallina (Hat. pullus) i poll, insecte parasit (Hat. peduculus).
HOMONIM. Mot afectat per rhomommia.
IMELA. Tendencia fonetica de l'hispanoarab a tancar la a tonica en e (i a vegades en i).
Per ex., pagus > Pego. INCOATIU. Es diu dels verbs que expressaven en llati la idea de comencament de
l'accio (per ex., Hat. dormisco, comenco a dormir), matis que va desapareixer en les
llengiies romaniques.
IOD. Element palatal molt tancat, amb valor de semiconsonant o de semivocal (per ex., la / de aire), de diversos origens (grups llatins -ct-, -cs-, etc.) i amb repercussions importants sobre les vocals i les consonants de les llengiies romaniques (lacte > llait > lleit > llet, acse (axe) > ais > eix).
ISOGLOSSA. Li'nia que separa la zona on apareix un tret d'una altra on hi es absent. Per ex., la isoglossa que separa la o atona (desbocat, cat. occidental) de la u atona (des-bucat, cat. oriental); (cf. mapa n.°2).
ISOMORFA. Isoglossa referent a un tret morfoldgic.
LABIAL. Es diu d'una articulacio caracteritzada per un contacte o avancament dels 11a-vis. Per ex., o, u, p, b son fonemes labials.
LIQUID. Consonants liquides. Es diu de la I, I r,\ rr, articulades amb oclusio i obertu-ra del canal bucal, participant aciisticament i articulatoria de les vocals i de les consonants.
LLIURE. Sil-laba lliure, la que acaba amb vocal. Per ex., la sfl-labapo de pota. Variant lliure, la que no es pot preveure a traves del context; per ex., l'us de re o res en cat. central.
METATES1. Canvi de Hoc d'un so dins un mot. Per ex., en rossellones crompar, en
comptes de comprar. METATITZAR. Provocar una metatesi.
MORFEMA. Element que confereix al mot el seu aspecte gramatical. Per ex., -et de
Ilibret es el seu morfema diminutiu. NEUTRALITZACIO. Desaparicio del valor pertinent d'una oposicio fonologica. Per
ex., Id i Id toniques del rossellones han sofert la neutralitzacio en Id, sense que es dis-
tingeixin Deu i deu.
OCLUSIU. Consonants oclusives, les que es produeixen mitjancant un contacte estret
168
169
entre els organs articulatoris que va seguit d'una obertura sobtada:    b, t, k son consonants oclusives. OXITON. Es diu d'un mot agut. Per ex., earned.
PALATALITZACIO. Transformacio en palatal d'un so que abans no ho era. La n del
Hat. VINEA, en passar al cat. vinya, va sofrir palatalitzacio. PALATALITZAR. Sofrir palatalitzacio. PAROX1TON. Es diu del mot pla. Per ex., pansa.
POL1MORFISME. Coexistencia en un mateix parlant de dues o mes formes per expressar el mateix concepte sense que l'eleccio de Tuna o l'altra vingui determinada per con-dicionaments articulatoris (velocitat en l'elocucio) o per una recerca d'expressivitat. Per ex.. l'us indistint de re o res dins qualsevol context.
PRETONIC. Es diu d'una vocal, consonant o sfllaba que precedeix la sfl-laba accen-tuada. Per ex., la e A'alenar es pretdnica.
PROPAROX1TON. Es diu d'un mot esdruixol o accentuat a I'antepenultima sfllaba. Per ex., camfora.
PROTOS1STEMA. Sistema primitiu (fonologic, gramatical, etc.) d'una comunitat de
parlars abans de la seva posterior diferenciacio. RIZOTONIC. Es diu d'una forma verbal l'accent de la qual recau sobre el radical. Per
ex., canto, enfront de cantem, on l'accent carrega damunt de la desinencia. ROMANIC. Dit de les llengiies derivades del llati.
ROTACISME. Canvi de la s (o d'una altra consonant) en ren certes condicions. Per ex., dial, pererds, per peresos: Tolrd, Toldrd, per Tolsd (< tolosanu).
SEMANTIC. Es diu del que fa referenda al significat de les paraules.
SEMIVOCAL. So que comenca amb I'obertura d'una vocal i acaba amb l'estretor d'una fricativa. Per ex., la / i u de caire i causa son semivocals.
SIBILANT. Consonants sibilants, les de tipus fricatiu o africat acompanyades d'una mena de brunzit. Per ex, la /s/. Is/ HI son sibilants.
SIGNIFICANT, lmatge acustica d'un mot. La seqiiencia fdnica de pa, per ex., constitueix el seu significant, oposat a «aliment fet de farina pastada amb aigua i cuita al forn...», que es el seu concepte o significat.
SIGNIFICAT Cf. SIGNIFICANT.
SONANT. So que presenta un lieu obstacle en la seva articulacio; An, n, 1, r. y, w/ son
sonants; s'oposen a les obstruents (fricatives i oclusives). SONOR. Es diu d'un so produit amb vibracio de les cordes vocals. Per ex., les vocals.
les consonants b, d, g, son articulacions sonores. SORD. Es diu d'un so produit sense vibracio de les cordes vocals. Per ex., s,f, p, t son
consonants sordes.
TONIC. Es diu d'un so, sfl-laba o mot foneticament aceentuats. Per ex., al mot roba la
o es la vocal tonica. TOPONIM. Nom de Hoc. Per ex., Manresa. Llucmajor, Son Toni Amer. TRAVAT. Sfl-laba travada, la que acaba amb consonant. Per ex., la sfl-laba por de
porta.
VELAR. Es diu d'un fonema articulat amb acostament del postdors de la llengua al vel del paladar. Per ex., o, u, k, g son sons velars.
ZERO. Grau, desinencia, morfema zero, absencia d'un determinat tret dins un sistema els elements del qual es defineixen per la presencia o absencia d'aquest tret. Per ex., en balear la persona 1 del IP de cantar, cant, presenta la desinencia zero.
170