En aquesta sessió hem vist alguns textos literaris reals, relacionats amb el que hem estat veient a classe. Hi hem "jugat" una mica per entendre'ls millor. 

Primer, hem llegit un poema de J.V. Foix, un poeta català molt influït per l'avantguarda. N'hem completat els buits gràcies a la sonoritat de les paraules, fins i tot si no les enteníem totes, perquè el sentit era molt menys important. El poema és "És quan dormo que hi veig clar" (dins del llibre On he deixat les claus..., 1953), un títol que ja ens deia entendre la importància de les imatges oníriques per la poesia avantguardista (un tret que l'allunya de la realitat o la mimesi). 

 Aquí en podeu sentir la versió musicada:

Després, hem llegit uns contes de Pere Calders, un autor que va començar a escriure una mica més tard, però molt influït per grups com la Colla de Sabadell, que també van ser en certa manera introductors de les avantguardes a Catalunya. En el seu cas, el joc amb l'absurd i l'humorisme, també ens pot recordar Kafka o Pirandello. També hem completat els textos amb les paraules necessàries:

Moltes gràcies a la Renée per preparar aquesta classe tan interessant! :)

Us recordo que necessitaria les vostres respostes a l'enquesta que podeu trobar aquí!!