La fonètica acústica s'ocupa de les propietats físiques dels sons (per exemple, la durada, l'amplitud i la freqüència). La descodificació dels missatges orals per part dels receptors es basa en la informació acústica que percep l'oïda humana. El so de la parla és una pertorbació basada en canvis de pressió que es propaga a través de l'aire que surt dels pulmons i es dirigeix cap a l'exterior, l'aire és un medi elàstic. Els sons es transmeten per ones que poden ser simples, si consten d'una freqüència, o, com en el cas de la majoria de sons corrents, poden ser complexes – és a dir, aquestes ones consten de més d'una freqüència. Les ones complexes es poden descompondre en ones simples i cada ona simple vibra a una freqüència diferent. Les ones complexes poden ser periòdiques o aperiòdiques. En les ones periòdiques la freqüència de vibració de les ones simples és múltiple de la freqüència de la primera ona simple, és a dir, de la freqüència fonamental. En canvi, en les ones aperiòdiques la freqüència de vibració de les ones simples no és múltiple de l'anterior.

Els sons de la parla són sons complexos. L'ona acústica que es genera al lloc d'origen d'un so lingüístic (ona acústica d'entrada) pot tenir característiques diferents d'acord amb la mena de modulació a la qual es veu sotmès l'aire expirat. Els diferents tipus d'ona acústica d'entrada són: sonora, turbulenta i abrupta.

La successió d'obertures i de tancaments de les cordes vocals provoquen la vibració de les molècules d'aire que passa per la glotis cap a les cavitats supraglotals. L'ona que s'inicia mitjançant aquests processos s'anomena ona glotal/sonora, és una ona complexa i periòdica i correspon als sons sonors (vocals, aproximants, període oclusiu d'oclusives sonores, fricatives sonores, bategant, vibrant, laterals i nasals). Els sons periòdics es formen d'ones simples harmòniques, que presenten una freqüència múltiple de la freqüència més baixa, és a dir, del to fonamental.

En el cas dels sons consonàntics sords, les cordes vocals no es posen a vibrar, per tant, no es produeix una ona glotal. Els sons fricatius sords i els períodes de fricció i d'aspiració d'oclusives sordes són sons complexos i aperiòdics que s'inicien a l'indret de la constricció entre els òrgans articuladors, es tracta d'una ona turbulenta. Les ones simples de l'ona turbulenta no vibren a freqüències múltiples entre si.

Els períodes explosius de les oclusives s'originen a partir de l'ona acústica generada per la sortida brusca de l'aire acumulat darrere de l'oclusió dels articuladors (explosió de l'aire intraoral), es tracta d'ones abruptes/explosives, que són unes ones complexes aperiòdiques. Els sons aperiòdics es componen d'ones acústiques complexes que comprenen ones simples de totes les freqüències que no són múltiples les unes de les altres.

Els períodes oclusius de les oclusives sordes no tenen ona d'entrada.

Els humans només som capaços de percebre sons que comprenen les freqüències entre els 16-20 i els 16 000 Hz. La freqüència de la veu masculina sol acostar-se als 120 Hz, la femenina als 220 Hz i la infantil pot ser encara més aguda (a més, quan cantem podem arribar fins i tot a 1000 Hz). Els senyals acústics es poden representar formalment gràcies a l'ús de l'oscil·lograma que il·lustra la forma de l'ona acústica, enregistra la seva amplitud (les variacions de pressió detectables) en relació amb el temps.

Un altre tipus de representació acústica, més útil per a l'estudi de les freqüències, són els espectres. Els espectres són diagrames que exposen l'amplitud d'un so a totes les freqüències de ressonància que presenta, d'aquesta manera permeten observar els components d'un so complex. I l'evolució de l'espectre dels sons lingüístics al llarg del missatge es pot analitzar a partir del diagrama anomenat espectrograma.

La veu de cada persona ocupa un camp tonal determinat que cobreix normalment en situacions no especials: parlem de la tessitura del parlant.