En aquest subcapítol veurem la descripció fonètica de les consonants catalanes i les seves possibilitats posicionals dins del domini del mot. A més, s’hi pot observar el reflex gràfic dels sons consonàntics catalans.
Es realitza mitjançant una oclusió completa entre el llavi superior i el llavi inferior: es crea una obstrucció total per al flux d'aire pulmonar. El període de retenció de l'aire és acompanyat per l'absència d'activitat glòtica, les cordes vocals no vibren. El vel del paladar toca la paret faríngia i obstaculitza el pas de l'aire per la cavitat nasal. Durant aquests processos la llengua adopta la configuració articulatòria dels sons adjacents. A les cavitats oral i faríngia creix la pressió supraglòtica i consegüentment en desfer-se l'oclusió es produeix una explosió.En els exemples de les taules d'aquest subcapítol tenim en compte la pronúncia del català central considerant els mots de manera aïllada.
#C es refereix a la posició inicial absoluta de la consonant, CC a una obertura sil·làbica complexa, V.C a la posició inicial de síl·laba en interior de mot darrere de vocal, C.C a la posició inicial de síl·laba en interior de mot darrere d'una consonant, C.C a la posició final de síl·laba en interior de mot seguida d'una consonant i C# a la posició final absoluta de la consonant en qüestió. El signe . indica la frontera sil·làbica.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | pedra | p b |
[p] |
| C.C | ample | ||
| V.C | mapa | ||
| C.C | capçada, absent | ||
| C# | llop, cub |
Es realitza mitjançant una oclusió completa entre el llavi superior i el llavi inferior: es crea una obstrucció total per al flux d'aire pulmonar, la tensió entre els dos llavis és menor que en el cas de [p]. El període de retenció de l'aire està acompanyat per activitat glòtica, les cordes vocals vibren. El vel del paladar toca la paret faríngia i obstaculitza el pas de l'aire per la cavitat nasal. Durant aquests processos la llengua adopta la configuració articulatòria dels sons adjacents. A les cavitats oral i faríngia creix la pressió supraglòtica i, consegüentment, en desfer-se l'oclusió es produeix una explosió.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | boina, victòria | b v p |
[b] |
| C.C | tomba, canviar | ||
| V.C | – | ||
| C.C | abdicació, hipnosi | ||
| C# | – |
S'articula mitjançant una oclusió total entre la punta de la llengua i la part interior de les incisives superiors (o entre la làmina de la llengua i la zona dentoalveolar): es crea una obstrucció total de l'aire pulmonar. Durant el període oclusiu no hi ha activitat glòtica, les cordes vocals no vibren. El vel del paladar toca la paret faríngia i obstaculitza el pas de l'aire per la cavitat nasal. Durant aquests processos la llengua comença a adoptar la configuració articulatòria del so següent. A les cavitats oral i faríngia creix la pressió supraglòtica i, consegüentment, en desfer-se l'oclusió es produeix una explosió.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | tela | t d |
[t] |
| C.C | empenta | ||
| V.C | meta | ||
| C.C | adquisició | ||
| C# | pit, fred |
S'articula mitjançant una oclusió total entre la punta de la llengua i la part interior de les incisives superiors (o entre la làmina de la llengua i la zona dentoalveolar), però amb menys tensió que [t]: es crea una obstrucció total de l'aire pulmonar. Durant el període oclusiu les cordes vocals vibren. El vel del paladar toca la paret faríngia i tanca el pas de l'aire per la cavitat nasal. A les cavitats oral i faríngia creix la pressió supraglòtica i, consegüentment, en desfer-se l'oclusió es produeix una explosió.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | demà | d | [d] |
| C.C | mandíbula | ||
| V.C | – | ||
| C.C | admetre | ||
| C# | – |
S'emet mitjançant una oclusió completa entre el postdors de la llengua i el vel del paladar: es crea una obstrucció total de l'aire a la cavitat oral. Els costats de la llengua toquen les molars superiors i la punta lingual està en contacte amb les genives inferiors. Durant el període oclusiu les cordes vocals no vibren. El vel del paladar toca la paret faríngia i tanca el pas de l'aire per la cavitat nasal. A les cavitats oral i faríngia creix la pressió supraglòtica i, consegüentment, en desfer-se l'oclusió es produeix una explosió.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | cordó, quan, kurd | c, qu k x ch g |
[k] |
| C.C | encantar | ||
| V.C | hamaca | ||
| C.C | acte, èxtasi [ks] | ||
| C# | bec, Bosch, grog |
S'emet mitjançant una oclusió completa entre el postdors de la llengua i el vel del paladar: es crea una obstrucció total de l'aire a la cavitat oral. L'oclusiva sonora s'articula amb menys tensió en comparació amb [k]. Els costats de la llengua toquen les molars superiors i la punta lingual està en contacte amb les genives inferiors. Durant el període oclusiu les cordes vocals vibren. El vel del paladar toca la paret faríngia i tanca el pas de l'aire per la cavitat nasal. A les cavitats oral i faríngia creix la pressió supraglòtica i, consegüentment, en desfer-se l'oclusió es produeix una explosió.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | goma, guinda | g gu c x |
[g] |
| C.C | tingui | ||
| V.C | – | ||
| C.C | dracma, rugbi, exacte [gz] | ||
| C# | – |
Es produeix amb una constricció notable del corrent d'aire mitjançant la proximitat entre les incisives superiors i el llavi inferior. El vel del paladar està elevat i no deixa passar l'aire per la cavitat nasal. S'articula sense vibració de les cordes vocals. Entre les incisives superiors i el llavi inferior es produeix una turbulència i es percep una fricció estrident. La intensitat de la fricció és baixa, per tant, no és sibilant.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | fill | f | [f] |
| C.C | inflar | ||
| V.C | tafaner | ||
| C.C | sofre | ||
| C# | buf |
Es produeix amb una constricció notable del corrent d'aire mitjançant la proximitat entre les incisives superiors i el llavi inferior. El vel del paladar està elevat i no deixa passar l'aire per la cavitat nasal. S'articula amb vibració de les cordes vocals. Entre les incisives superiors i el llavi inferior es produeix una turbulència i es percep una fricció estrident. La intensitat de la fricció és baixa, per tant, no és sibilant. En la majoria del català central, aquest correlat sonor de [f] esdevé tan sols com a resultat d'assimilació de sonoritat en alguns contextos determinats.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | – | f | [v] |
| C.C | – | ||
| V.C | – | ||
| C.C | Afganistan | ||
| C# | – |
Es produeix amb una constricció del corrent d'aire mitjançant la proximitat entre la punta de la llengua i la cornisa alveolar. El vel del paladar està elevat i no deixa passar l'aire per la cavitat nasal. S'articula sense vibració de les cordes vocals. Els costats de la llengua estan en contacte amb les genives i la part interna de les molars superiors. Entre la part anterior de la llengua i la cornisa alveolar es produeix una turbulència i es percep una fricció estrident. La intensitat de la fricció és alta, per tant, és també sibilant. S'adapta articulatòriament als sons adjacents.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | saliva, cine | s c x ss ç z |
[s] |
| C.C | incendi | ||
| V.C | taxi [ks], asimètric, dècim, tassa, peça | ||
| C.C | desastre | ||
| C# | nas, box [ks], feroç, brunz |
Es produeix amb una constricció del corrent d'aire mitjançant la proximitat entre la punta de la llengua i la cornisa alveolar. El vel del paladar està elevat i no deixa passar l'aire per la cavitat nasal. S'articula amb vibració de les cordes vocals. Els costats de la llengua estan en contacte amb les genives i la part interna de les molars superiors. Entre la part anterior de la llengua i la cornisa alveolar es produeix una turbulència i es percep una fricció estrident. La intensitat de la fricció és alta, per tant, és també sibilant.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | zero | z s x ç |
[z] |
| C.C | trànsit, exemple [gz], tanzà | ||
| V.C | ase | ||
| C.C | desdeny, feliçment | ||
| C# | – |
La constricció estreta i còncava del flux de l'aire és produïda per la proximitat entre la làmina o el predors de la llengua i la part posterior de la cornisa alveolar. El vel del paladar toca la paret faríngia i tanca el pas de l'aire per la cavitat nasal. La punta de la llengua s'abaixa cap a les incisives inferiors, els costats del dors lingual estan en contacte amb les genives i les molars superiors. S'articula sense vibració de les cordes vocals. Al lloc d'articulació es produeix una turbulència que es percep com a estrident. La intensitat de la fricció és alta, per tant, és també sibilant.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | xandall | x ix |
[ʃ] |
| C.C | perxa | ||
| V.C | baixa | ||
| C.C | – | ||
| C# | feix |
La constricció estreta i còncava del flux de l'aire és produïda per la proximitat entre la làmina o el predors de la llengua i la part posterior de la cornisa alveolar. El vel del paladar toca la paret faríngia i tanca el pas de l'aire per la cavitat nasal. La punta de la llengua s'abaixa cap a les incisives inferiors, els costats del dors lingual estan en contacte amb les genives i les molars superiors. S'articula amb vibració de les cordes vocals. Al lloc d'articulació es produeix una turbulència que es percep com a estrident. La intensitat de la fricció és alta, per tant, és també sibilant. Es tracta, doncs, del correlat sonor de [ʃ].
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | gel, joia | g j |
[ʒ] |
| C.C | injust, àngel | ||
| V.C | agenda, ajupir-se | ||
| C.C | – | ||
| C# | – |
S'emet a través d'una obstrucció produïda pel contacte entre la làmina o el predors de la llengua i les genives superiors seguida d'una constricció del flux d'aire produïda per la proximitat de la làmina i les genives superiors. El vel del paladar toca la paret faríngia i tanca el pas de l'aire per la cavitat nasal. S'articula sense vibració dels plecs glotals. L'aire que surt pel canal estret rebota contra les dents i es percep una fricció estrident. La intensitat de la fricció és alta, per tant, és també sibilant.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | tsar | ts tc ds |
[t͡s] |
| C.C | – | ||
| V.C | etcètera | ||
| C.C | adscrit, sotstinent | ||
| C# | surts |
S'emet a través d'una obstrucció produïda pel contacte entre la làmina o el predors de la llengua i les genives superiors seguida d'una constricció del flux d'aire produïda per la proximitat de la làmina i les genives superiors. El vel del paladar toca la paret faríngia i tanca el pas de l'aire per la cavitat nasal. S'articula amb la vibració dels plecs glotals. L'aire que surt pel canal estret rebota contra les dents i es percep una fricció estrident. La intensitat de la fricció és alta, per tant, és també sibilant. Es tracta, doncs, del correlat sonor de [t͡s].
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | – | tz | [d͡z] |
| C.C | – | ||
| V.C | tretze | ||
| C.C | – | ||
| C# | – |
S'emet a través d'una obstrucció produïda pel contacte entre la làmina o el predors de la llengua i les genives superiors i entre la làmina o el predors de la llengua i el prepaladar seguida d'una constricció del flux d'aire en el mateix lloc d'articulació (constricció homorgànica). El vel del paladar toca la paret faríngia i tanca el pas de l'aire per la cavitat nasal. S'articula sense vibració dels plecs glotals. L'aire que surt pel canal estret i còncau rebota contra les genives i es percep una fricció estrident. La intensitat de la fricció és alta, per tant, és també sibilant.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | Txèquia | tx ig g |
[t͡ʃ] |
| C.C | – | ||
| V.C | escletxa | ||
| C.C | – | ||
| C# | cartutx, torneig, mig |
S'emet a través d'una obstrucció produïda pel contacte entre la làmina o el predors de la llengua i les genives superiors i entre la làmina o el predors de la llengua i el prepaladar seguida d'una constricció del flux d'aire en el mateix lloc d'articulació (constricció homorgànica). El vel del paladar toca la paret faríngia i tanca el pas de l'aire per la cavitat nasal. S'articula amb vibració dels plecs glotals. L'aire que surt pel canal estret i còncau rebota contra les genives i es percep una fricció estrident. La intensitat de la fricció és alta, per tant, és també sibilant.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | – | tj tg gg dj |
[d͡ʒ] |
| C.C | – | ||
| V.C | suggeriment, adjunt, lletja, setge | ||
| C.C | – | ||
| C# | – |
S'emet mitjançant una oclusió total entre els llavis superior i inferior. L'oclusió impedeix la sortida de l'aire pulmonar per la cavitat oral. El vel del paladar està abaixat, és a dir, separat de la paret faríngia i el flux d'aire surt únicament per la cavitat nasal. A la ressonància orofaríngia s'hi afegeix la ressonància nasal. S'articula amb vibració dels plecs glotals.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | monstre | m n |
[m] |
| C.C | turmentar | ||
| V.C | dama | ||
| C.C | ample, envair | ||
| C# | ram |
S'emet mitjançant una oclusió total entre les incisives superiors i el llavi inferior. L'oclusió impedeix la sortida de l'aire pulmonar per la cavitat oral. El vel del paladar està abaixat, és a dir, separat de la paret faríngia i el flux d'aire surt únicament per la cavitat nasal. A la ressonància orofaríngia s'hi afegeix la ressonància nasal. S'articula amb la vibració dels plecs glotals. En català es realitza només com a resultat d'una assimilació.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | – | m n |
[ɱ] |
| C.C | – | ||
| V.C | – | ||
| C.C | emfatitzar, infidel | ||
| C# | – |
S'articula mitjançant una oclusió total entre la punta de la llengua i la cornisa alveolar (les genives). L'oclusió impedeix la sortida de l'aire pulmonar per la cavitat oral. Els costats de la llengua s'atansen a les molars superiors. El vel del paladar està abaixat, és a dir, separat de la paret faríngia i el flux d'aire surt únicament per la cavitat nasal. A la ressonància orofaríngia s'hi afegeix la ressonància nasal. S'articula amb vibració de les cordes vocals. Se sotmet bastant fàcilment a diferents fenòmens d'assimilació.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | noi | n | [n] |
| C.C | vernís | ||
| V.C | llana | ||
| C.C | pinta | ||
| C# | son |
S'articula mitjançant una oclusió total entre el dors de la llengua i el paladar dur. L'oclusió impedeix la sortida de l'aire pulmonar per la cavitat oral. Els costats del dors s'atansen a les molars superiors, la punta de la llengua està en contacte amb les genives i les incisives inferiors. El vel del paladar està separat de la paret faríngia i el flux d'aire surt exclusivament per la cavitat nasal. A la ressonància orofaríngia s'hi afegeix la ressonància nasal. S'articula amb vibració de les cordes vocals.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | nyoquis | ny | [ɲ] |
| C.C | – | ||
| V.C | teranyina | ||
| C.C | – | ||
| C# | dany |
S'emet mitjançant una oclusió total entre el postdors de la llengua i el vel del paladar. L'oclusió impedeix la sortida de l'aire pulmonar per la cavitat oral. Els costats del dors s'atansen a les molars superiors, la punta de la llengua està en contacte amb les genives inferiors. El vel del paladar es manté abaixat i el flux d'aire surt únicament per la cavitat nasal. A la ressonància orofaríngia s'hi afegeix la ressonància nasal. S'articula amb vibració de les cordes vocals. En català es realitza només com a resultat d'una assimilació.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | – | n g c |
[ŋ] |
| C.C | – | ||
| V.C | – | ||
| C.C | pingüí, maligne, tècnic | ||
| C# | fang |
Es produeix a través d'una oclusió entre la punta de la llengua i la cornisa alveolar en la zona central de la cavitat oral. Un o els dos costats de la llengua no toquen el paladar, s'abaixen i per aquesta escletxa surt el flux d'aire pulmonar a l'exterior. El postdors de la llengua s'aproxima en diferents graus cap al vel del paladar. La [l] catalana es velaritza sempre, el grau de la velarització depèn del context fònic (sempre és més elevat en posició final de síl·laba). El vel del paladar està elevat i tanca el pas de l'aire per la cavitat nasal. S'articula amb vibració dels plecs glotals. Se sotmet bastant fàcilment a diferents fenòmens d'assimilació.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | lona | l | [l] |
| C.C | perla | ||
| V.C | sala | ||
| C.C | saltar | ||
| C# | col |
En la transcripció fonètica no se sol transcriure la ela catalana amb el diacrític ~, que indica la seva articulació secundària (velarització), encara que en una transcripció estreta aquest signe es pot emprar.
Es produeix a través d'una oclusió entre el predors de la llengua i la part posterior de la cornisa alveolar (les genives i el prepaladar), en la zona central de la cavitat oral. Un o els dos costats de la llengua no toquen el paladar, s'abaixen i per aquesta escletxa surt el flux d'aire pulmonar a l'exterior. El vel del paladar està elevat i tanca el pas de l'aire per la cavitat nasal. S'articula amb la vibració dels plecs glotals.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | llom | ll | [ʎ] |
| C.C | motlle | ||
| V.C | colla | ||
| C.C | – | ||
| C# | moll |
Es produeix mitjançant un contacte (batec) ràpid i breu entre la punta de la llengua i les genives que interromp breument el flux d'aire. El vel del paladar està apujat i impedeix el pas de l'aire per la cavitat nasal. Durant l'articulació les cordes vocals vibren. Si és seguida d'una pausa se sol ensordir totalment o parcialment, igual que es pot ensordir en paraules que contenen una altra r (en paraules com prendre o arbre l'elisió de la primera r ja s'ha consolidat: [╵pεndɾə], [╵aβɾə]).
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | – | r | [ɾ] |
| C.C | triangle, cobrar | ||
| V.C | caràcter | ||
| C.C | nervi | ||
| C# | mor |
Es produeix mitjançant una successió d'obstruccions ràpides (2–4 batecs) entre la punta de la llengua i les genives. Els costats de la llengua toquen les molars superiors. El vel del paladar està apujat impedint el pas de l'aire per la cavitat nasal. Durant l'articulació les cordes vocals vibren. És més tensa i llarga que la bategant.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | roure | r rr |
[r] |
| C.C | honrat | ||
| V.C | terra, preromà | ||
| C.C | nervi | ||
| C# | mor |
Cal esmentar que la bategant i la vibrant entre elements vocàlics poden tenir funció contrastiva, és a dir, poden produir canvis del significat lèxic dels mots: per exemple, era (període cronològic) × erra (tercera persona de singular del mode indicatiu del verb errar), cera × serra. En la resta de posicions no contrasten i tenen la distribució següent:
La bategant es realitza en la segona posició d'una obertura complexa (triangle [tɾi╵aŋglə]), en obertura simple darrere una semivocal (enlaire [ən╵lajɾə]) i en posició final absoluta davant una paraula que comença en vocal (mor aviat [╷moɾəβi╵at]);
La vibrant es realitza en posició d'obertura al començament de mots (roure [╵rowɾə]) i en obertura simple precedida d'una consonant (honrat [un╵rat]).
En posició de coda sil·làbica, tant en posició final absoluta com en la posició interior de mot, són possibles tant la pronuncia bategant com la vibrant (nervi [╵nεɾβi] o [╵nεrβi], cor [╵kɔɾ] o [╵kɔr]), encara que en posició final absoluta davant una paraula que comença en vocal es realitza sempre la bategant (mor aviat [╷moɾəβi╵at]). La variació pot ser estilística o dialectal, la realització de la bategant en aquesta posició és més habitual en valencià, en una part del nord-occidental i en mallorquí.
S'articula amb una constricció laxa produïda per l'acostament del llavi superior i de l'inferior. El vel del paladar està apujat i impedeix el pas de l'aire per la cavitat nasal. Durant l'articulació les cordes vocals vibren.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | – | v b |
[β] |
| C.C | alba | ||
| V.C | llavi, abat | ||
| C.C | – | ||
| C# | – |
S'articula amb una constricció laxa produïda per l'acostament de la punta de la llengua a les incisives superiors. Els costats del dors lingual toquen lleument les molars superiors. Es pot articular com a interdental o apicodental. El vel del paladar està apujat i impedeix el pas de l'aire per la cavitat nasal. Durant l'articulació les cordes vocals vibren.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | – | d | [ð] |
| C.C | mordaç, esdeveniment | ||
| V.C | fada | ||
| C.C | – | ||
| C# | – |
S'articula amb una constricció laxa produïda per l'acostament del postdors de la llengua al vel del paladar. Els costats del dors lingual toquen lleument les molars superiors. El vel del paladar està apujat i impedeix el pas de l'aire per la cavitat nasal. Durant l'articulació les cordes vocals vibren.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | – | g gu |
[ɣ] |
| C.C | alga | ||
| V.C | plaga, agre, aguantar | ||
| C.C | – | ||
| C# | – |
Les oclusives sonores [b], [d], [g] es troben en distribució complementària amb les aproximants [β], [ð], [ɣ]; es tracta d'al·lòfons d'un mateix fonema: /b/, /d/, /g/, respectivament. Els contextos lèxics i postlèxics en els quals apareixen les variants són els següents:
Realització de les oclusives sonores [b], [d], [g]:
Posició inicial absoluta: banc [╵baŋ], drac [╵dɾak], goma [╵gomə]
Posició d'obertura després de nasal: tómbola [╵tombulə], Londres [╵lɔndɾəs], angle [╵aŋglə]
Posició d'obertura després d'oclusiva: capbussada [kəbbu╵saðə], set dames [╷sεd╵daməs], set gomes [╷sεd╵goməs]
Posició de coda (davant una consonant sonora): cobdícia [kub╵disiə], set dames [╷sεd╵daməs], pocs dracs [╷pɔgz╵dɾaks]
Realització de les aproximants [β], [ð], [ɣ]:
Posició d'obertura després de vocal o semivocal: obrir [u╵βɾi], didal [di╵ðal], magre [╵maɣɾə], audaç [əw╵ðas]
Posició d'obertura després de ròtica: marbre [╵maɾβɾə], mordaç [muɾ╵ðas], margarina [maɾɣə╵ɾinə]
Posició d'obertura després de fricatives i d'africades: tres boges [╷tɾεz╵βɔʒəs], migdiada [mid͡ʒði╵aðə], desgana [dəz╵ɣanə]
Realització de l'oclusiva sonora [d]:
Posició d'obertura després de laterals: soldador [suldə╵ðo], coll daurat [╷kɔʎdəw╵ɾat]
Realització de les aproximants [β], [ɣ]:
Posició d'obertura després de laterals: calbesa [kəl╵βεzə], cabell blanc [kə╷βεʎ╵βlaŋ], algú [əl╵ɣu], ull gris [╷uʎ╵ɣɾis]
Realització de l'oclusiva sonora [b]:
Posició d'obertura després de fricativa labiodental: autògraf bonic [əw╷tɔɣɾəvbu╵nik]
Realització de les aproximants [ð], [ɣ]:
Posició d'obertura després de fricativa labiodental: autògraf dolent [əw╷tɔɣɾəvðu╵len], afgà [ǝv╵ɣa]
S'articula amb una constricció laxa produïda per l'acostament del dors de la llengua cap al paladar. La punta de la llengua està en un contacte feble amb la part interna de les incisives inferiors, els costats del dors de la llengua toquen les molars superiors. El vel del paladar es manté elevat i impedeix el pas de l'aire per la cavitat nasal. Durant l'articulació de [j] les cordes vocals vibren.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | iogurt | i | [j] |
| C.C | – | ||
| V.C | veieu, maionesa | ||
| C.C | feina | ||
| C# | noi |
S'articula amb una constricció laxa produïda per l'acostament del postdors de la llengua cap al vel del paladar. A més, es caracteritza per l’arrodoniment i la profusió labial. La punta de la llengua se situa per sobre de les incisives inferiors. El vel del paladar es manté elevat i impedeix el pas de l'aire per la cavitat nasal. Durant l'articulació les cordes vocals vibren.
| posició | exemples | grafia | transcripció fonètica |
|---|---|---|---|
| #C | whisky, web | wh w u |
[w] |
| C.C | – | ||
| V.C | hawaià, viuen | ||
| C.C | roure | ||
| C# | viu |
Als apartats anteriors hem vist la descripció fonètica de les consonants catalanes considerades aïlladament (encara que a les especificacions dedicades a l'ús de les oclusives i les aproximants o de la bategant i la vibrant s'han pogut observar també alguns canvis de pronúncia condicionats pel context fònic). En els subapartats següents observarem els canvis que poden ocórrer en diferents posicions i contactes de les consonants afectades.
Exemple: cadell – dental
Exemple: barba – sonor
Exemple: oclusiu, bilabial, sord – p
Exemple: [m] bilabial, sonor – nasal
Exemple: sard, caça, cine, ascensor, rossa – [s]
Exemple: [ʃ] fricativa prepalatal sorda
Exemple: rajola – r, baró – ɾ
Exemple: dama – d, fada – ð
Exemple: [bǝ╵lεnsiǝ] – València
Totes les obstruents del català (tant les sonores com les sordes) són sistemàticament sordes en la posició final de mot davant de pausa (o al final del primer element d'un compost o al final d'un prefix tònic), per exemple, lloba [╵ʎoβǝ] × llop [╵ʎop]. En aquestes posicions la sonoritat es neutralitza, és a dir, en aquest context no trobarem variants sonores de les obstruents:
/b/ → [p] lloba [╵ʎoβǝ] × llop [╵ʎop]
/d/ → [t] verda [╵bεrðǝ] × verd [╵bεrt]
/g/ → [k] groga [╵gɾɔɣǝ] × groc [╵gɾɔk]
/z/ → [s] grisa [╵gɾizǝ] × gris [╵gɾis]
/ʒ/ → [t͡ʃ] roja [╵rɔʒǝ] × roig [╵rɔt͡ʃ]
/d͡ʒ/ → [t͡ʃ] rebutjar [rəβu╵d͡ʒa] × rebuig [rə╵βut͡ʃ]
De totes maneres, en la parla contínua, per efectes del procés d'assimilació de sonoritat a la consonant en contacte o del procés de sonorització de fricatives i africades en posició final absoluta davant una vocal es modifiquen les propietats de sonoritat de les obstruents finals. Per tant, el resultat no ha de ser sempre una variant sorda, com veurem a continuació, hem de recordar que l'ensordiment final s'origina només en la posició final de mot davant una pausa i en el cas de les oclusives /b, d, g/ en la posició final de mot seguida d'una vocal: poc intens [╷pɔk╵intɛns].
Les consonants fricatives i africades finals seguides d'una paraula que comença en vocal solen esdevenir sonores.
/f/ → [v] fotògraf [fu╵tɔɣɾəf] × fotògraf intel·ligent [fu╷tɔɣɾəvintəlli╵ʒen]
/s/ → [z] nas [╵nas] × nas ample [╷naz╵amplǝ]
/ʃ/ → [ʒ] eix [╵eʃ] × eix oblic [╷eʒu╵βlik]
/t͡s/ → [d͡z] pits [╵pit͡s] × pits amples [╷pid͡z╵ampləs]
/t͡ʃ/ → [d͡ʒ] maig [╵mat͡ʃ] × maig humit [╷mad͡ʒu╵mit]
Com ja sabem, les oclusives obstruents en la posició final absoluta d'un mot aïllat poden aparèixer únicament en les variants sordes, ja que en aquesta posició les sonores s'ensordeixen, és a dir, les diferències de sonoritat s'hi neutralitzen. No obstant això, les oclusives obstruents en posició de coda de la síl·laba (tant a l'interior d'un mot com en la posició final total d'un mot) s'assimilen a les propietats de sonoritat de la consonant següent. És a dir, si la consonant que segueix l'obstruent és sonora aquesta esdevé sonora també (abdominal [ǝbdumi╵nal], nas bonic [╷nazβu╵nik]) i parlem de sonorització; si és sorda, l'obstruent es realitza sorda (pacte [╵paktǝ], nas petit [╷naspǝ╵tit]) i parlem d'ensordiment. L'assimilació de la sonoritat no afecta només a l'obstruent que està en contacte directe amb la consonant que altera les propietats de sonoritat, sinó que afecta totes les consonants de la coda (gats del veí [╷gad͡zðǝlβǝ╵i]. Les obstruents de l'obertura sil·làbica mantenen les característiques de sonoritat originals. En català es tracta d'un fenomen obligatori.
A les taules següents resumim els fenòmens de canvis en la sonoritat de les obstruents:
| Ensordiment de les obstruents | Context | Exemples |
|---|---|---|
|
ensordiment d'oclusives /b/ → [p], /d/ → [t], /g/ → [k] |
posició final absoluta davant de pausa | llop [╵ʎop] |
| posició final absoluta davant de vocal | poc intens [╷pɔk╵intɛns] | |
| posició de coda sil·làbica seguida de consonant sorda | pacte [╵paktǝ] | |
|
ensordiment de fricatives i africades /z/ → [s], /ʒ/ → [t͡ʃ], /d͡ʒ/ → [t͡ʃ] |
posició final absoluta davant de pausa | nas [╵nas] |
| posició de coda sil·làbica seguida de consonant sorda | nas petit [╷naspǝ╵tit] |
| Sonorització de les obstruents | Context | Exemples |
|---|---|---|
|
sonorització d'oclusives /p/ → [b], /t/ → [d], /k/ → [g] |
posició de coda sil·làbica seguida de consonant sonora | abdominal [ǝbdumi╵nal] |
|
sonorització de fricatives i africades /f/ → [v], /s/ → [z], /ʃ/ → [ʒ], /t͡s/ → [d͡z], /t͡ʃ/ → [d͡ʒ] |
posició de coda sil·làbica seguida de consonant sonora | nas bonic [╷nazβu╵nik] |
| posició de coda sil·làbica seguida de vocal | nas ample [╷naz╵amplǝ] |
Exemple: greix insuportable [ʒ]
L'elisió influeix sobretot les consonants que es troben en la posició final de la paraula, ja s'ha dit que és la posició menys estable.
En posició final de mot (inclosa la /ɾ/ davant de la -s de plural) i darrere vocal tònica es perd la bategant /ɾ/, en mots derivats es pot tornar a pronunciar (si no es troba en la posició final total d'una paraula aguda): paper [pǝ╵pe], papers [pǝ╵pes] × papereria [pǝpǝɾǝ╵ɾiǝ]. La /ɾ/ final dels infinitius s'elideix sempre, tant si són aguts com si són plans: parlar [pǝɾ╵la], recórrer [rǝ╵korǝ]. S'ha de tenir en compte que si un infinitiu acabat en /ɾ/ és seguit d'un pronom clític, aquesta regla d'elisió no s'hi aplica i la r es pronuncia, perquè tot el conjunt es comporta com una paraula: portar-la [puɾ╵taɾla], observar-la [upsəɾ╵βaɾla]. El grup que consta d'un mot més un clític s'anomena mot sintàctic.
Com a excepció a l'aplicació d'aquesta regla, podem esmentar també alguns mots monosíl·labs (car [╵kaɾ], mar [╵maɾ], cor, pur, far, llar, mur, rar, or, etc.), els adjectius acabats en -ar (particular [pəɾtiku╵laɾ], familiar [fəmili╵aɾ], popular, etc.), els cultismes o manlleus (honor [u╵noɾ], cangur [kǝŋ╵guɾ], radar, atzar, autocar, mànager, etc.), altres polisíl·labs (amor [ə╵moɾ], favor [fə╵βoɾ], futur, humor, singular, valor, sonor, etc.), i les formes verbals mor i mors, en les quals se sol mantenir la bategant final. El valencià no suprimeix la bategant en posició final absoluta i el balear ho fa gairebé sempre.
Els grups consonàntics són conjunts de dos o més consonants contigües. El grup pot formar part d'una síl·laba (plat.ja), pot néixer pel contacte entre diferents constituents sil·làbics d'un mot (plat.ja) o pel contacte entre mots diferents (tres fars).
Si el grup consonàntic a final de mot acaba en oclusiva precedida d'una consonant nasal o lateral (-mp, -mb, -nt, -nd, -nc, -ng, -lt, -ld), la darrera oclusiva es fa muda, no es pronuncia.
-mp/−mb →[m] camp [╵kam]
-nt/−nd →[n] sant [╵san]
-nc/−ng →[ŋ] sang [╵saŋ]
-lt/−ld →[l] malalt [mǝ╵lal]
La consonant muda en la posició final de mot torna a realitzar-se en mots derivats (sang [╵saŋ] × sanguini [səŋ╵gini]), pel contacte amb una vocal de l'inici de la paraula següent (vint-i-dos [╷binti╵ðos]) i en el cas de les formes verbals seguides d'un clític que comença per vocal (portant-ho [puɾ╵tantu]). En aquests contextos els sons dels grups consonàntics finals esmentats se sensibilitzen.
Si el mot acaba en -rt, -rd o -st, l'elisió de l'últim element no és sempre obligatòria. L'emmudiment de la darrera consonant és optatiu si la consonant es troba en posició final absoluta davant d'una pausa o si va davant d'una vocal que pertany al mot següent: mort [╵mɔɾt]/ [╵mɔɾ], mort imaginària [╷mɔɾtiməʒi╵naɾiǝ]/ [╷mɔɾiməʒi╵naɾiǝ]. L'elisió obligatòria ocorre davant d'altres consonants: mort del mico [╷mɔɾðǝl╵miku].
Els grups consonàntics compostos d'oclusives alveolars /r, l, s/ seguides d'oclusives bilabials /p, b/ o d'oclusives velars /k, g/ se solen mantenir sense la simplificació, d'aquesta manera es mantenen intactes els grups /rp, rb, lp, lb, sp, sb, rk, rg, lk, lg, sk, sg/; per exemple, bosc [╵bɔsk]. L'elisió no es realitza, perquè totes dues consonants presenten un lloc d'articulació diferent.
En català hi ha mots d'origen culte o manlleus que en l'ortografia mantenen els grups consonàntics originals a l'inici (per exemple, ps-, pt-, pn-, gn-, mn-). Aquests grups se solen simplificar en la pronúncia elidint la primera consonant: psicoanàlisi [sikuə╵nalizi], pneumònia [nəw╵mɔniə].
Si hi ha un contacte entre dues consonants idèntiques, es pronuncia una consonant més llarga: mot típic [╷mot╵tipik].
Quan les dues consonants idèntiques són fricatives, se simplifiquen (si una d'elles és sorda i l'altra sonora, primer s'assimilen en sonoritat i a continuació se simplifiquen):
s + s → [s]
s + z → [z]
ʃ + ʃ → [ʃ]
ʃ + ʒ → [ʒ]
Per exemple, mateix ximpanzé [mǝ╷teʃimpən╵ze], mateix jaciment [mǝ╷teʒəsi╵men].
Si el grup està integrat per una africada i una sibilant amb el mateix punt d'articulació, el grup consonàntic se simplifica (les seqüències /t͡s/ + /z/ i /t͡ʃ /+ /ʒ/ primer s'assimilen en sonoritat en [d͡z] i [d͡ʒ] respectivament):
t͡s + s → [t͡s]
t͡s + z → [d͡z]
t͡ʃ + ʃ → [t͡ʃ]
t͡ʃ + ʒ → [d͡ʒ]
Per exemple, pots seguir [╷pɔt͡sǝ╵ɣi], maig genial [╷mad͡ʒǝni╵al].
En el grup constituït per la fricativa alveolar [s] més la fricativa postalveolar [ʃ] o [ʒ], primer s'assimila la primera fricativa, que adopta el punt d'articulació de la segona, i després se simplifica.
s + ʃ → [ʃ]
s + ʒ → [ʒ]
t͡s + ʃ → [t͡ʃ]
t͡s + ʒ → [d͡ʒ]
Per exemple, pots xerrar [╷pɔt͡ʃǝ╵ra], pots gemegar [╷pɔd͡ʒəmə╵ɣa].
Quan, al contrari, la fricativa alveolar [s] va precedida de les postalveolars [ʃ] o [ʒ], adopta un punt d'articulació alveolar palatalitzat: [s] o [z].
ʃ + s → [s]
ʃ + z → [z]
t͡ʃ + s → [t͡s]
t͡ʃ + z → [d͡z]
Per exemple, feix solitari [╷fesuli╵taɾi], boig solitari [╷bɔd͡zuli╵taɾi].
Exemple: vint-i-dos – No
En la cadena parlada els diferents tipus d'assimilacions depenen de la coarticulació, és a dir, els òrgans articulatoris ajusten articulatòriament els segments en contacte (els sons en seqüències). La coarticulació és una mena d'influència articulatòria entre dos sons adjacents, és un procés en el qual les propietats articulatòries d'un element s'acosten a les de l'altre. La rapidesa de la parla provoca que, abans de completar un gest articulatori, els articuladors ja es comencin a preparar per al moviment articulatori del so veí. Els processos d'assimilació del lloc d'articulació poden ser regressius (en català ho són la majoria), o progressius. En els regressius la consonant afectada s'assimila al lloc d'articulació de la consonant següent, és a dir, la primera consonant anticipa alguna propietat articulatòria de la posterior (son profund [╷sɔmpɾu╵fun] – bilabialització de /n/ davant de la consonant bilabial). En els progressius la consonant afectada s'adapta a les propietats del lloc d'articulació de la consonant anterior (endolls [ən̪╵doʎʃ]El diacrític ̪ serveix per a indicar la realització dental (en aquest cas de la nasal alveolar). – palatalització de /s/ darrere de la consonant palatal). En català s'assimilen als trets de punt d'articulació dels sons contigus les oclusives nasals i, de vegades, també les dentals.
Es tracta d'una assimilació obligatòria i regressiva que afecta les nasals /m, n, ɲ/ en coda sil·làbica. L'alveolar /n/ s'assimila completament al lloc d'articulació de la consonant següent, és a dir, s'adapta a tots els punts d'articulació. La bilabial /m/ i la palatal /ɲ/ no es veuen afectades en la majoria de contextos, la /m/ es realitza com a labiodental si la segueix una consonant labiodental /f, v/ i la palatal /ɲ/ es realitza com a prepalatal si la segueix una consonant prepalatal /ʃ, ʒ/. La nasal velar /ŋ/ no s'assimila. A continuació, es poden observar exemples d'assimilacions de lloc d'articulació de les nasals en posició final absoluta (evidentment, passa el mateix en la posició interior de mot en coda sil·làbica, per exemple, a simfonia [siɱfun╵iə]).
| /m/ | /n/ | /ny/ | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| rem | [╵rεm] | món | [╵mon] | bany | [╵baɲ] | |
| davant bilabial | [╵rεm] blanc | [╵mom] blanc | [╵baɲ] blanc | |||
| labiodental | [╵rεɱ] fet | [╵moɱ] fet | [╵baɲ] fet | |||
| dental | [╵rεm] daurat | [╵mon̪] daurat | [╵baɲ] daurat | |||
| alveolar | [╵rεm] sirià | [╵mon] sirià | [╵baɲ] sirià | |||
| prepalatal | [╵rεm] gelat | [╵moṉ] gelat | [╵baṉ] gelat | |||
| palatal | [╵rεm] lliure | [╵moɲ] lliure | [╵baɲ] lliure | |||
| velar | [╵rεm] car | [╵moŋ] car | [╵baɲ] car | |||
Es tracta d'una assimilació opcional, és a dir, les oclusives /t, d/ en coda sil·làbica també poden conservar les seves propietats articulatòries dentals, l'aplicació del procés assimilatori depèn del ritme i l'estil de parla. Si s'aplica, les oclusives adapten el seu lloc d'articulació al de la consonant que segueix, per exemple, llet blanca [╷ʎeb╵blaŋkə] o ratpenat [╷rəppə╵nat].
Exemple: investidura – ɱ
Les oclusives /p, b, t, d, k, g/ poden adoptar el mode d'articulació lateral o nasal d'una consonant adjacent, es tracta d'una assimilació regressiva dels sons en contacte. Aquest procés assimilatori és opcional i el seu resultat és una geminació de les consonants, és a dir, l'assimilació total.
Pel que fa a l'assimilació de nasalitat i de lateralitat, les consonants oclusives en coda sil·làbica, tant en posició final de paraula com en posició interior, assimilen el seu mode d'articulació i s'obtenen les geminades [mm], [nn], [ll], [ʎʎ]. Per exemple, l'oclusiva dentoalveolar /t/ es pot assimilar amb l'alveolar lateral: atlètic [ə╵llεtik], set làpides [╷sɛ╵llapiðəs] o amb la lateral palatal batlle [╷baʎʎə]. L'oclusiva dentoalveolar /t/ s'assimila també amb la nasal alveolar: set naus [╷sɛ╵nnaws] i amb la nasal bilabial: set museus [╷sɛmmu╵zεws], setmana [səm╵manə]. L'oclusiva labial /p/ assimila el seu mode d'articulació a la nasal labial /m/ cop miserable [╷kɔmmizə╵ɾabblə], etc. O, per posar almenys un exemple d'oclusives velars, ignorància [iŋnu╵ɾansiə].
L'espirantització o l'aproximantització és un procés mitjançant el qual els segments no continus (oclusives) adquireixen un caràcter continu (aproximant). Durant la producció de les contínues no s'interromp completament el pas de l'aire en la boca, a diferència de les no contínues on sí que ho fa. Per posar un exemple concret, en do la consonant es pronuncia amb una oclusió completa a la cavitat bucal durant la qual l'aire és retingut momentàniament, mentre que en odi la consonant s'articula sense que el flux d'aire s'interrompi del tot en el seu pas cap a l'exterior. Les oclusives /b, d, g/ en posició d'obertura sil·làbica es transformen en aproximants /β, ð, ɣ/ en alguns contextos: en posició intervocàlica, quan les precedeix una semivocal, una fricativa (tret de la /b/, que es manté oclusiva després de la labiodental /f/), una africada, una lateral (tret de la /d/, que és manté oclusiva) o una ròtica. A continuació, repassem les pronúncies oclusives i aproximants de les consonants oclusives en diferents contextos fònics:
| /b/ | /d/ | /g/ | |
|---|---|---|---|
| posició inicial absoluta | [b]anquet | [d]onació | [g]ràcia |
| després d'oclusiva | llet [b]lanca | llet [d]aurada | llet [g]risa |
| de nasal | un [b]lanc | un [d]rac | un [g]ot |
| posició intervocàlica | una [β]arana | una [ð]ama | una [ɣ]ota |
| després de semivocal | nou [β]aranes | nou [ð]ames | nou [ɣ]otes |
| lateral | el [β]lanc | el [d]rac | el [ɣ]ot |
| fricativa | tres [β]lancs | tres [ð]racs | tres [ɣ]ots |
| africada | maig [β]uit | maig [ð]olent | maig [ɣ]andul |
| ròtica | primer [β]lanc | primer [ð]rac | primer [ɣ]ot |
Exemple: son profund [╷sɔmpɾu╵fun]